Referits a coneixements

Atesa la ràpida evolució dels coneixements de bioquímica, els equips docents concreten, a l’hora de dissenyar el programa de l’assignatura, els continguts específics que s’han de tractar per desenvolupar les competències i abordar els objectius detallats d’aquest pla docent. En tot cas, aquests continguts es treballen en activitats d’aprenentatge que permeten a l’alumne desenvolupar estratègies analítiques, crítiques, d’indagació i reflexives i aprendre a resoldre problemes.

Les activitats són de tres tipus: presencials, semipresencials i no presencials. Cadascuna representa, aproximadament, un terç del total de crèdits de l’assignatura i es té cura que aquesta fragmentació no impliqui que les activitats siguin totalment independents les unes de les altres.

 

Activitats presencials

— Classes de teoria. Es fan amb grups grans d’alumnes. Els continguts que selecciona l’equip docent es distribueixen en 30 sessions de 50 minuts.

— Seminaris. Es treballa amb grups relativament petits d’estudiants (fins a 20–25 alumnes) i són sessions adreçades a intercanviar informació, discutir o debatre continguts amb els alumnes i perquè aquests exposin el seu treball i sigui avaluat. Els continguts que cal treballar es distribueixen en 6 seminaris de 2 hores.

— Tutories. Es programen sessions de tutoria de 30 minuts amb grups d’estudiants amb la finalitat de guiar el treball de l’alumne, responsabilitzar-lo de la seva feina i orientar-lo dins de l’assignatura. En paral·lel, es concreta un calendari de tutories personalitzades per orientar els alumnes en l’aprenentatge personal individualitzat. Les tutories han de representar per als alumnes una dedicació total de 5 hores.

— Avaluació. Al final del període docent de l’assignatura es fa un examen sumatori de 3 hores.

 

Activitats semipresencials

Els alumnes s’organitzen en grups petits (3-5 persones) per dur a terme una anàlisi molecular de problemes pràctics, situacions patològiques i casos clínics que proposa l’equip docent. Aquests treballs han de comportar per a l’estudiant una organització interna del grup i una planificació pròpia que permeti abordar les activitats. Al final de l’activitat semipresencial es fa una avaluació (presencial o no) del treball. Mitjançant el Campus Virtual, es facilita l’accés als objectius d’aprenentatge i als criteris d’avaluació de les activitats, les eines de cerca d’informació i el programari necessari, i sobretot, la comunicació entre tots els implicats. Hi ha dos tipus d’activitats semipresencials:

— Pràctiques de laboratori. Es preparen pràctiques de laboratori amb l’objectiu no només d’adquirir certes experiències de laboratori, sinó també per aplicar els coneixements i la informació adquirits, i per utilitzar el mètode científic i treballar de manera col·laborativa i autònoma per resoldre un problema o una situació que es proposin. Aquesta resolució és avaluada pel professor.

— Treballs dirigits. Mitjançant l’anàlisi molecular de situacions patològiques o casos clínics, els alumnes han d’adquirir i articular els continguts específics de la bioquímica, integrar-los amb altres disciplines al seu abast, reelaborar documents, analitzar gràfics, presentar hipòtesis, tractar la informació amb criteri científic i extreure’n conclusions. Al final de l’activitat, el professor avalua el treball. Aquestes activitats haurien de representar per a l’alumne una dedicació de 15 hores presencials i 36 de treball autònom.

 

Activitats no presencials

En el programa de l’assignatura, l’equip docent dissenya activitats que l’alumne ha de fer de manera autònoma no presencial i que l’ajuden a adquirir i integrar els continguts propis de la bioquímica. Aquestes activitats es gestionen mitjançant el Campus Virtual, el qual facilita l’accés als objectius d’aprenentatge i als criteris d’avaluació de les activitats, als continguts, i sobretot, a la comunicació entre els implicats.

Criteris i sistemes d’avaluació
D’acord amb la normativa de la UB, al llarg del període docent de l’assignatura es duu a terme una avaluació formativa continuada configurada per activitats que proporcionen evidències suficients per obtenir un perfil dels aprenentatges de cada alumne i que l’ajuden a desenvolupar les competències especificades. Alhora, aquestes activitats d’avaluació han de permetre a l’equip docent quantificar els aprenentatges i emetre una qualificació al final del període docent de l’assignatura que s’ajusti a allò que determina la normativa de UB sobre l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges.

Els criteris d’avaluació es refereixen al grau de desenvolupament de les competències detallades i al grau de consecució dels objectius d’aprenentatge detallats.

— Coneixements adquirits i utilitzats (referits a continguts, procediments, valors i actituds). Es valora prioritàriament els coneixements de:

· Propietats fisicoquímiques de les biomolècules, funcions en l’organisme humà i importància biològica.
· Bases moleculars dels mecanismes cel·lulars d’obtenció d’energia i control de la seva coordinació. Importància biològica de tots aquests processos.
· Principals tècniques moleculars d’anàlisi qualitativa i quantitativa i de separació i purificació de biomolècules. Utilitat d’aquestes tècniques en la recerca de les bases moleculars de la patologia i últimes tendències en investigació molecular.

— Progressió en l’adquisició de coneixements (referits a continguts, procediments, valors i actituds).
— Capacitat d’identificar fórmules químiques i de representar gràfics i esquemes complexos.
— Capacitat de relacionar i d’integrar coneixements i d’elaborar mapes conceptuals.
— Capacitat d’obtenir, seleccionar i utilitzar informació en català, castellà i anglès.
— Capacitat d’elaborar hipòtesis a partir d’observacions experimentals i de la informació obtinguda.
— Capacitat d’analitzar i resoldre problemes biomèdics.
— Capacitat de fer deduccions apropiades, extreure conclusions vàlides dels principis teòrics, de les fonts d’informació i de les dades experimentals.
— Capacitat de resumir la informació.
— Capacitat d’expressar-se de manera correcta, tant oralment com per escrit, fent servir un llenguatge científic adequat.
— Capacitat de treballar en grup.
— Capacitat d’autoavaluació i esperit crític.
— Preocupació per la qualitat.

L’avaluació és continuada i la qualificació final és el resultat de la combinació dels diferents mecanismes d’avaluació continuada. Els elements d’avaluació s’obtenen a partir dels ítems següents:

Proves de control, que contenen:

— Preguntes obertes o de test, per avaluar els coneixements teòrics i la capacitat de relació i d’integració dels coneixements
— Resolució de problemes
— Representació i reconeixement de fórmules
— Representació i interpretació de gràfics
— Exercicis d’aplicació numèrica en relació amb els temes desenvolupats
— Preguntes sobre metodologia i anàlisi de dades experimentals en relació amb les pràctiques de laboratori

Al llarg del semestre es fan dos tipus de proves: T1 (proves d’avaluació continuada) i T2 (prova de síntesi). Les proves T1 són de tipus test i se’n fan dues que inclouen els temes 1–17 i 18–30. Les proves T1 representen un 20 % de la nota final. La prova de síntesi (T2) es fa al final de l’assignatura, inclou la totalitat del temari i representa el 60 % de la nota final.

Participació en els seminaris, amb un valor del 10 % de la nota final.

Informe de pràctiques. L’alumne ha de presentar una llibreta amb els resultats de les pràctiques (10 % de la nota).

Puntuació final

La qualificació final numèrica i qualificada (aprovat, notable, excel·lent, etc.) es basa en el resultat de les proves d’avaluació continuada (T1: 20 %), la prova de síntesi (T2: 60 %), el treball que s’ha dut a terme en els seminaris (10 %) i l’informe de pràctiques (10 %). Assistir a les pràctiques i tenir-les aprovades és obligatori per aprovar l’assignatura. Cal aconseguir una puntuació igual o superior a 5 en la prova T2 per aprovar l’assignatura.

Reavaluació

Es pot fer una prova de reavaluació quan l’alumne no aprovi l’avaluació de l’assignatura. Per optar a aquesta reavaluació l’alumne ha d’haver aprovat les pràctiques i tenir un qualificació mínima de la prova de síntesi (T2) igual o superior a 3 sobre 10. La nota de la part reavaluada no pot superar l’aprovat. La reavaluació no es pot aplicar per millorar la nota d’alumnes ja aprovats.

Sistema de revisió d’exàmens

El sistema de revisió d’exàmens s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges.

Avaluació única

Els alumnes que manifestin no poder complir els requisits de l’avaluació continuada han de demanar avaluació única durant la primera setmana del curs. Consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica. L’avaluació única consisteix en una prova final que té un valor del 90 %. La resta de l’avaluació la proporciona l’informe de pràctiques (10 %). Tenir les pràctiques aprovades és obligatori per aprovar l’assignatura.

Reavaluació

Es pot fer una prova de reavaluació quan l’alumne no aprovi l’avaluació de l’assignatura. Per optar a aquesta reavaluació l’alumne ha d’haver aprovat les pràctiques i tenir un qualificació mínima de la prova final igual o superior a 3 sobre 10. La nota de la part reavaluada no pot superar l’aprovat. La reavaluació no es pot aplicar per millorar la nota d’alumnes ja aprovats.

El sistema de revisió d’exàmens s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges.