Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Els grans vertebrats marins ens informen sobre l’estat i l’evolució dels ecosistemes marins, però al mateix temps pateixen les pertorbacions antropogèniques, com ara la sobreexplotació pesquera, la captura accidental, les activitats industrials, el desenvolupament turístic, la contaminació i el canvi climàtic. Aquestes pertorbacions estan deteriorant l’estat de conservació d’un nombre creixent d’espècies. En aquest context, és fonamental aprofundir en el coneixement dels aspectes següents: Conèixer la biodiversitat dels grans vertebrats marins i entendre les seves característiques de vida i el seu valor adaptatiu. Entendre l’ecologia tròfica i la dinàmica espacial i temporal dels grans vertebrats en l’ecosistema marí i la seva utilitat com a sentinelles de la salut dels ecosistemes marins. Conèixer els problemes de conservació principals i entendre’n la vulnerabilitat. Conèixer les tècniques bàsiques emprades per estudiar els diferents aspectes de la biologia, l’ecologia i la conservació dels grans vertebrats marins.   Referits a habilitats, destreses Ser capaç d’analitzar situacions de conflicte entre els grans vertebrats i l’activitat humana, i les seves possibles solucions. Ser capaç de reconèixer els trets que permeten una identificació específica i segura de les diferents espècies.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció. Diversitat i ecologia de grans peixos pelàgics i elasmobranquis

*  Diversitat d’espècies de grans peixos pelàgics i elasmobranquis (rajades i taurons). Descripció de les principals famílies, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció i sistemes d’aparellament, i paper dels grans predadors pelàgics en l’ecosistema marí

2. Diversitat i ecologia de mamífers i rèptils marins

*  Diversitat d’espècies de mamífers marins (cetacis i pinnípedes) i rèptils (tortugues marines). Descripció de les principals famílies, aspectes més rellevants de la seva biologia, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció i sistemes d’aparellament

3. Identificació de grans pelàgics, elasmobranquis, rèptils i mamífers marins

*  Claus d’identificació de les diferents famílies de grans peixos pelàgics i de les espècies més comunes de taurons i rajades. Aspectes per observar i espècies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric. Identificació de rèptils marins: claus d’identificació de les diferents espècies de tortugues marines. Aspectes per observar i espècies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric. Identificació de mamífers marins: claus d’identificació de les famílies principals de cetacis i pinnípedes. Famílies d’odontocets i diferenciació entre balènids i balenoptèrids. Aspectes per observar en fòcids i otàrids. Espècies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric

4. Diversitat i ecologia de les aus marines

*  Diversitat d’espècies d’aus marines. Descripció de les principals famílies, aspectes més rellevants de la seva biologia, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció, sistemes d’aparellament i muda

5. Ecologia tròfica i moviment

*  Ecologia tròfica. Predictibilitat dels recursos marins i el moviment dels grans vertebrats a diferents escales espacials i temporals. Estratègies de recerca d’aliment i migratòries i mètodes d’estudi del moviment. Connectivitat migratòria. Interaccions estacionals i efectes acumulats

6. Conservació dels grans vertebrats marins

*  Estatus de conservació dels grans vertebrats marins. Impactes i principals amenaces. Contaminació per hidrocarburs, plàstics, contaminants orgànics, mercuri i factors ecològics que modulen els nivells de contaminació. Sobreexplotació del medi marí, rebuigs i captures accidentals. Degradació de l’hàbitat i efectes del canvi climàtic sobre la fenologia, productivitat i distribució dels grans vertebrats marins. Prioritats de conservació

7. Identificació d’aus marines

*  Topografia d’una au marina. Com identificar una au marina: impressió general, mida i detalls de plomatge i estructura. Aspectes que cal tenir en compte per a una identificació segura: punt d’observació, condicions d’observació, muda i desgast, canvis estacionals, canvis lligats a l’edat, diferències sexuals, morfs, variabilitat geogràfica i variabilitat interindividual. Espècies més comunes a la península Ibèrica

8. Espais marins protegits basats en grans vertebrats marins

*  Procés per identificar àrees marines protegides basades en grans vertebrats marins. Xarxa d’IBA marines i zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) en el mar al voltant de la península Ibèrica. Normativa de protecció de cetacis, Xarxa Natura 2000 marina, ZEC i ZEPIMS i criteris d’elecció d’Important Marine Mammal Areas (IMMA)

9. PechaKucha

*  Presentació d’un treball en grups en format PechaKucha. Es proposen un mínim de cinc temes de manera que cadascun el desenvolupa un grup de quatre persones. Cada grup presenta un PowerPoint de vint diapositives en què cada diapositiva s’exposa durant vint segons. Cada alumne ha de presentar cinc diapositives. El treball s’avalua tant en grup com individualment

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

IDIOMA: CATALÀ/CASTELLÀ Activitats presencials Classes magistrals Les classes magistrals aporten els conceptes teòrics fonamentals necessaris per entendre la biodiversitat dels grans vertebrats, les seves adaptacions i característiques de vida, les amenaces que pateixen i els avantatges i desavantatges com a model d’estudi de l’ecosistema marí. La matèria impartida està disponible al Campus Virtual abans de cada sessió teòrica. Les classes magistrals normalment inclouen la participació en una de les sessions d’algun investigador destacat en la recerca en grans vertebrats marins que explica en primera persona un cas d’estudi basat en la seva recerca. Aquesta sessió d’un investigador convidat pot ser en anglès.   Sortida de camp La sortida de camp consisteix en una sortida de cinc dies (quatre nits) a Tarifa (Cadis). Les activitats principals durant aquests dies de sortida són: Visita a l’illa de Tarifa: observació de l’almadrava de Tarifa; cens del pas d’ocells marins (sobretot baldriga balear i cendrosa, però també mascarell, paràsit gros, xatrac becllarg i bengalí i, si hi ha sort, rorqual i catxalot); cens del tràfic marítim; anellament i mostreig de polls de gavià. Sortida amb vaixell: observació de cetacis i ocells marins. Visita al mostreig de 50-100 tonyines: mostreig de tonyines del personal de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) a Barbate (segons la disponibilitat del personal de l’IEO). Visita al Museo del Atún a Barbate. Visita al port de Tarifa: observació de l’entrada de tonyines i dissecció d’una tintorera. Vista al CEGMA del Estrecho: visita d’aquest centre de recuperació de fauna marina. Conferències a càrrec diferents investigadors convidats (algunes poden ser en anglès) del personal de la Fundació Migres, de l’IEO o d’altres centres de recerca; visita a la cova de Zahara de los Atunes; visita al conjunt arqueològic romà de Baelo Claudia; visita a les runes de la Ballenera de Getares. Aquestes activitats es desenvolupen en funció de l’oportunitat i les condicions meteorològiques.   Activitats dirigides Treball en equip Treball en grup que fomenta el treball en equip, la coordinació entre membres de l’equip, la capacitat expositiva i l’aprenentatge cooperatiu. Els grups s’estructuren en grups de quatre persones per desenvolupar una presentació de l’estil PechaKucha tutelat pel professor. La presentació cal desenvolupar-la en grup, cosa que fomenta la interdependència positiva, la interacció cara a cara i les relacions interpersonals. No obstant això, cada alumne ha de presentar quatre diapositives de la presentació, de manera que cada alumne tingui clarament assignada una part del treball de la qual és responsable. El treball es presenta a classe. La resta d’alumnes pregunten i tots els autors el defensen.   Treball individual Els estudiants han de respondre, amb anterioritat a la sortida de camp, un examen de visu de les espècies més comunes de grans vertebrats marins d’arreu del món, amb èmfasi especial en les que es puguin veure durant la sortida. Aquest treball té com a objectiu desenvolupar la capacitat d’identificació dels grans vertebrats marins i preparar l’estudiant per a un millor aprofitament de la sortida de camp.   Aprenentatge autònom A través del Campus Virtual s’ofereixen una sèrie de recursos complementaris sobre les diferents temàtiques tractades al llarg del curs, com ara articles, presentacions, pàgines web i vídeos de diferents conferenciants, perquè l’estudiant pugui ampliar i reforçar el seu aprenentatge.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Examen de reconeixement d’espècies (20 %); exposició i defensa d’un tema relacionat amb els continguts de l’assignatura en grups de quatre persones i presentació a l’estil PechaKucha (20 %); prova de síntesi (60 %). Per aprovar i fer la mitjana amb les altres activitats s’ha de treure com a mínim un 50 % de la prova de síntesi. La sortida de camp és obligatòria i, per tant, imprescindible per aprovar l’assignatura; la no assistència és irrecuperable per cap altra via.   Avaluació única Prova de síntesi que inclou un examen de visu, una sèrie de preguntes teòriques i el desenvolupament per escrit d’un dels temes proposats per al PechaKucha. La sortida de camp és obligatòria i, per tant, imprescindible per aprovar l’assignatura; la no assistència és irrecuperable per cap altra via.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Arcos, J.M., Bécares, J., Rodríguez, B. & Ruiz, a. 2009. Áreas Importantes para la Conservación de las Aves marinas en España. SEO/BirdLife

https://www.researchgate.net/profile/Juan-Becares/publication/229067402_Areas_Importantes_para_la_Conservacion_de_las_Aves_Marinas_en_Espana/links/09e41508114deeb620000000/Areas-Importantes-para-la-Conservacion-de-las-Aves-Marinas-en-Espana.pdf?_sg%5B0%5D=Nw4FCyX7hrcEjfh_01OtNgbUH3CNzM5cdf_rDrslxJJIxANMlYgfqx_Q6EKXu3OEX6wDqIHPd6EoImbJVrYfAg.pn3eFkTbmwKKh1ftjRP0sLF52y9tDcvV3ErFdORHrN87C5W4itjHLP142BoyzUWB_xEr83lThxVkihX2KeLqVg&_sg%5B1%5D=YUNLXcRFqR3MnmtYmT0rjDOiC_ogL8nPYK03324taHE1h9N9yCFVDt_M8SUyaBUGt_y5en2tXayG4XTT1729RtxdmpZG5c3xcFU80qIqa2Io.pn3eFkTbmwKKh1ftjRP0sLF52y9tDcvV3ErFdORHrN87C5W4itjHLP142BoyzUWB_xEr83lThxVkihX2KeLqVg&_iepl=  

Brooke, M. 2018. Far from Land: The Mysterious Lives of Seabirds. Princeton University Press.

https://press.princeton.edu/books/hardcover/9780691174181/far-from-land  

Schreiber, E.A & Burger J. (Eds.) 2002. Biology of Marine Birds. CRC Press. Boca Raton, Florida.

https://books.google.pt/books/about/Biology_of_Marine_Birds.html?id=iI69BwAAQBAJ&redir_esc=y  

Howell, S.N.G. & Zuflet, K. 2019. Oceanic birds of the world, a photo guide. Princeton University Press.

https://press.princeton.edu/books/paperback/9780691175010/oceanic-birds-of-the-world  

Llobet, T & Arcos, P. 2020. Cetacis, tortugues, grans peixos pelàgics i ocells marins de Catalunya. Cossetània.