Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Conèixer les bases del raonament econòmic: cost-benefici, incentius, costos d’oportunitat, pensar en termes marginals. — Conèixer el funcionament dels mercats i les funcions del sistema de preus: l’oferta i la demanda. — Conèixer les fallades de mercat i les possibles solucions: externalitats, béns públics, barreres d’entrada, problemes de coordinació, informació asimètrica. — Conèixer l’estratègia de les empreses davant del mercat a partir de la seva estructura de costos. — Conèixer els determinants del creixement econòmic i els principals indicadors macroeconòmics (PIB, atur, inflació). — Conèixer el finançament de l’activitat econòmica i el paper del diner i de les institucions financeres. — Conèixer el contingut de la política econòmica i les actuacions del sector públic en termes d’ingressos i despeses.   Referits a habilitats, destreses — Aprendre a interpretar la informació econòmica referida a l’entorn sobre el qual es projecta l’activitat professional. — Aprendre a reconèixer el rol dels incentius per explicar fenòmens socials, i el seu rol canviant en funció del context institucional — Aprendre a reconèixer el rol de les lleis i la regulació per alinear els incentius privats amb els incentius socials — Desenvolupar la capacitat de reflexió crítica, a fi de poder distingir entre categories econòmiques teòriques i realitat econòmica concreta, i entre aspectes normatius i positius en els plantejaments de l’anàlisi econòmica.

 

 

Blocs temàtics

 

I. L’economia com a ciència social. Sistema econòmic i elements del procés de producció

*   1. L’economia com a ciència social. Sistema econòmic i elements del procés de producció

1.1. El concepte de «economia política»
1.2. Necessitats humanes i producció
1.3. L’anàlisi de l’activitat econòmica
1.4. Processos d’intercanvi i mercats
1.5. Fluxos econòmics i sistema econòmic
1.6. Evolució del pensament econòmic

Objectius del bloc

Coneixements:
— Definir l’activitat econòmica i identificar les qüestions que han de ser objecte d’estudi, així com el mètode de treball que se segueix.
— Presentar el sistema econòmic capitalista enfront d’altres models de producció anteriors.
— Analitzar el procés de producció, partint dels elements necessaris perquè es pugui dur a terme i reflexionant sobre les condicions idònies perquè sigui possible la reproducció d’una economia.
— Introduir l’intercanvi com a mecanisme d’assignació de recursos. Reflexionar sobre el concepte de valor, sobre el paper que assumeixen els preus i el diner.
— Identificar els fluxos principals que configuren la producció i l’apropiació dels productes.

Habilitats:
— Identificar el punt de vista de l’anàlisi econòmica dels problemes socials en comparació amb altres perspectives.
— Adquirir la capacitat per identificar els problemes econòmics de fons que s’amaguen darrere de moltes qüestions que són objecte de debat per part dels agents socials i polítics.

II. Agents socials i institucions econòmiques

*  2. Població, consum i mercat de treball

2.1. La base demogràfica
2.2. Formació de la mà d’obra i producció
2.3. El mercat de treball


3. Empresa, producció i progrés tècnic

3.1. L’organització de l’empresa. Drets de propietat i formes societàries
3.2. Els costos de l’empresa
3.3. Inversió i progrés tècnic
Annex. Estats financers de l’empresa: balanç de situació, compte de pèrdues i guanys


4. La regulació pública: el paper de l’estat

4.1. L’estat i la presència que té en l’economia
4.2. La intervenció de l’estat. Mecanismes


Objectius del bloc

Coneixements:
— Analitzar les funcions dels tres agents socials bàsics: població, empreses i l’estat.

Habilitats:
— Adquirir la capacitat per identificar els problemes econòmics de fons que s’amaguen darrere de moltes de les qüestions que són objecte de debat per part dels agents socials i polítics.
— Aprendre a interpretar les dades referents a la conjuntura econòmica.
— Adquirir la capacitat de valoració crítica de les informacions econòmiques que es difonen.

III. Sistema productiu i instruments d’anàlisi econòmica

*  5. Tècniques d’anàlisi econòmica

5.1. La taula input-output
5.2. Macromagnituds i anàlisi de conjuntura econòmica
5.3. Circulació econòmica i comptabilitat nacional
 

Objectius del bloc

Coneixements:
— Definir el concepte de valor afegit a partir del compte d’explotació d’una empresa i observar com és possible reflectir sobre una taula input-output, de manera agregada, el valor afegit per al conjunt d’unitats de producció.
— Comprendre el significat de les principals magnituds econòmiques per mesurar els resultats de la producció i introduir els comptes nacionals.
— Reflexionar sobre la relació entre les diverses magnituds econòmiques i el nivell d’activitat d’un país. Interpretar el problema de l’atur, o de la creació de llocs de treball, en funció de la conjuntura econòmica.

Habilitats:
— Aprendre a interpretar les dades referents a la conjuntura econòmica.
— Adquirir la capacitat de valoració crítica de les informacions econòmiques que apareixen en els mitjans de comunicació.

IV. Anàlisi del mercat

*  6. Els mecanismes del mercat

6.1. Les funcions de demanda i d’oferta
6.2. Formació de preus en el mercat
6.3. Flexibilitat i elasticitat de les forces del mercat

7. Diferents formes de mercat

7.1. El model de competència perfecta
7.2. Concentració i barreres d’entrada: monopoli, oligopoli
 

Objectius del bloc


Coneixements:
— Entendre els elements conceptuals i analítics fonamentals de l’anàlisi microeconòmica: la teoria de la demanda i de l’oferta, el concepte de preu d’equilibri.
— Identificar les característiques teòriques d’un mercat de competència perfecta enfront de mercats monopolistes o oligopolistes.
— Reflexionar sobre l’estratègia de les empreses amb relació a la producció, segons l’anàlisi neoclàssica i des d’una perspectiva crítica.

Habilitats:
— Adquirir la capacitat per interpretar les gràfiques que representen les funcions de l’oferta i la demanda i les corbes d’ingressos i costos de producció en els diferents models de mercat.
— Aconseguir la capacitat per entendre les aplicacions analítiques dels diferents conceptes d’elasticitat de les forces del mercat.
— Adquirir la capacitat per desenvolupar una reflexió crítica sobre les implicacions de l’anàlisi neoclàssica dels mercats pel que fa a l’explicació del funcionament de l’economia capitalista.

V. El finançament de l’economia

*  8. Diner, finançament i sistema monetari

8.1. Necessitats i disponibilitats financeres. El diner com a actiu financer
8.2. Institucions financeres. Sistema bancari i creació de diner
8.3. El valor del diner: la inflació

 

9. El Banc Central i la política monetària

9.1. L’oferta monetària i els patrons monetaris
9.2. El paper del Banc Central
9.3. Base monetària i sistemes de control de l’oferta monetària

 

Objectius del bloc

Coneixements:
— Captar els problemes relacionats amb el finançament de l’activitat econòmica de producció i entendre el paper d’intermediació que compleixen les institucions financeres.
— Comprendre la distinció entre actius reals i actius financers.
— Analitzar el diner com a actiu financer i les funcions que compleix.
— Diferenciar diner legal i diner bancari i comprendre el procés de creació respectiu.
— Identificar les principals magnituds monetàries, comprendre’n el significat i reflexionar sobre les possibilitats de controlar-les.
— Analitzar les funcions que desenvolupa l’autoritat monetària i especialment la relació que té amb la política monetària.
— Comprendre el concepte d’inflació i reflexionar sobre les seves causes i els seus efectes sobre l’activitat econòmica.

Habilitats:
— Adquirir la capacitat d’interpretar el contingut dels balanços del sistema monetari.
— Adquirir la capacitat de comprendre el significat de les informacions que es difonen relacionades amb la política monetària.

VI. Sector exterior

*  10. Les relacions econòmiques internacionals

10.1. Moviments de mercaderies i de factors productius
10.2. Principals teories sobre el comerç internacional. Proteccionisme i lliurecanvisme
10.3. La comptabilització dels fluxos econòmics amb l’exterior: la balança de pagaments
10.4. Tipus de canvi i sistema monetari internacional i europeu
10.5. Els processos d’integració econòmica internacional
10.6. Principals organitzacions econòmiques internacionals

Objectius

Coneixements:
— Ser conscient dels diferents tipus de transaccions econòmiques que es fan entre països i de la seva importància quantitativa.
— Comprendre la funció de la balança de pagaments. Conèixer-ne els diferents comptes i el significat econòmic d’una situació de dèficit o de superàvit.
— Reflexionar sobre la vinculació de la balança de pagaments a una moneda i sobre els efectes derivats de la creació de la Unió Monetària.
— Prendre consciència de la importància dels fluxos monetaris a escala mundial i dels efectes que té en detriment de l’eficàcia de les polítiques monetàries nacionals.
— Comprendre els elements essencials del funcionament del mercat de divises i el significat dels tipus de canvi entre diferents monedes.
— Conèixer a grans trets el sistema monetari internacional.
— Comprendre la necessitat de regulació de l’economia mundial.

Habilitats:
— Adquirir la capacitat per interpretar el contingut i els saldos de la balança de pagaments.
— Adquirir la capacitat per comprendre els esdeveniments mundials i les informacions que s’hi refereixen.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Se segueix un mètode de treball basat en les activitats següents: — Sessions teòriques de classe. En aquestes sessions el professorat presenta els continguts bàsics dels diferents temes del programa sobre els quals els alumnes han de treballar, a partir dels materials que els faciliti i les indicacions que els faci. — Treball personal dirigit. L’aprenentatge de l’alumnat es basa, fonamentalment, en el treball personal que dugui a terme a partir de les indicacions del docent responsable de l’assignatura i dels materials indicats. — Tutories personalitzades. Els estudiants que ho desitgin poden trobar-se, en els horaris que es prevegin i facin públics, amb el docent responsable, per resoldre dubtes concrets que entorpeixin el treball personal programat o per buscar l’orientació que creguin necessària. — Exercicis o pràctiques avaluables i proves parcials. Per als alumnes que segueixin el sistema d’avaluació continuada. Al llarg del curs es fan diversos exercicis, proves o pràctiques avaluables, que computen en la qualificació final segons les pautes que s’especifiquen en l’apartat següent.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada Aquest és el procediment formatiu recomanat als alumnes, que comporta: — L’assistència a classe i la participació a les sessions teòriques. — La resolució dels exercicis, pràctiques i altres proves que es puguin plantejar (comentaris de text, assaigs, etc.). — Proves específiques sobre el temari de l’assignatura, si el professorat ho considera convenient. En aquest cas, cada docent concreta les característiques d’aquestes proves al començament del curs. — Una prova final de síntesi. En aquest cas, cada docent concreta les característiques d’aquesta prova al començament del curs. Aquesta prova es valora de 0 a 10 i representa el 50 % de la nota final de l’assignatura. Les activitats compreses en el segon i tercer punts anteriors, en conjunt, representen el 50 % de la nota final. Al llarg del curs es duen a terme entre dues i quatre proves d’aquest tipus, d’acord amb les especificacions establertes per cada docent, les quals representen un 50 % de la qualificació per curs. Per superar l’assignatura s’ha d’obtenir una qualificació global mínima de 5 punts sobre 10, i s’ha d’assolir un mínim de 5 punts sobre 10 en la prova final. Reavaluació Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluar l’avaluació continuada o l’única que no s’hagi superat, d’acord amb els criteris que s’estableixen a continuació. La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden reavaluar-se mitjançant una nova prova de síntesi, que té la mateixa estructura i contingut que la prova prevista per a la modalitat d’avaluació única. La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix en l’expedient dels estudiants, si no és que el professorat decideix millorar aquesta nota tenint en compte altres evidències d’aprenentatge. Correcció lingüística Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4). El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que en faci permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Aquest fet escau especialment quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior. Grups de més de setanta-cinc estudiants Quan el nombre d’estudiants matriculats en una assignatura sigui superior a setanta-cinc, el llindar mínim d’activitats avaluables és de dues. Durant els primers deu dies d’octubre de cada curs i en un període equivalent al segon semestre, la Secretaria d’Estudiants i Docència de Dret i Relacions Laborals publica el nombre d’alumnes matriculats en aquell moment a cada assignatura i comunica als directors dels departaments i als caps d’estudis els grups amb més de setanta-cinc estudiants.   Avaluació única Avaluació única i final de carrera El contingut comprèn la totalitat del programa. Es valora la capacitat de l’alumnat per relacionar diferents temes i per resoldre qüestions pràctiques, així com la precisió en l’argumentació i en l’ús del llenguatge econòmic. L’examen consisteix en una prova escrita referida al total del contingut del programa i està integrada per entre tres i sis preguntes amb respostes de desenvolupament cenyides a l’enunciat de punts del programa. Es puntua sobre 10, i s’han d’obtenir 5 punts per aprovar l’assignatura. En els grups d’estudi orientat se segueix el sistema d’avaluació única. Els mateixos criteris se segueixen en la convocatòria de final de carrera. Clàusula de qualitat lingüística Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4). Reavaluació Dins del marc d’una única convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluar l’avaluació continuada o l’única que no hagi estat superada. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única poden reavaluar-se d’avaluació única si havien estat avaluats prèviament. Com s’ha assenyalat anteriorment, s’exclouen de la reavaluació els casos de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Principios de economía. Mankiw, N. Gregory. 6a ed.. México, D.F. : Cengage Learning, 2013.

Principles of Economics Frank, Robert H.; Bernanke, Ben; Antonovics, Kate; Heffetz, Ori. McGraw-Hill Higher Education, 2021.

CORE-ECON. La Economía. Llibre de text online: https://www.core-econ.org/project/la-economia/

TORRES LÓPEZ, J. Economía política, 5a ed. Madrid : Pirámide, 2015.  

GALLEGO, J.R.; NÁCHER, J. (coords.). Elementos básicos de economía : un enfoque institucional. Valencia : Tirant lo Blanch, 2001.  

MOLTÓ, T. Materiales de economía política. Barcelona : Ariel, 2001.  

MUNS, J. (ed.). Lecturas de integración económica : la Unión Europea. Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003.  

OROVAL, E. (ed.). Noves aproximacions a la història del pensament econòmic. Vic : Eumo, 1995.  

PASTOR, A. La ciencia humilde : economía para ciudadanos. Barcelona : Crítica, 2011.  

STIGLITZ, J.E. Economía. Barcelona : Ariel, 1993.  

TUGORES, J. Economía internacional : globalización e integración regional. Madrid : McGraw-Hill, 2006.