Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer les característiques pròpies dels col·lectius d’usuaris amb necessitats especials. Conèixer el marc normatiu i legislatiu bàsic amb relació als usuaris amb necessitats especials, pel que fa tant a les unitats d’informació com a l’accés als serveis públics. Conèixer possibles adaptacions per implementar en les unitats d’informació. Adquirir criteris per dissenyar, planificar i gestionar els serveis per a usuaris amb necessitats especials. Adquirir criteris per prioritzar les actuacions a implementar adreçades als col·lectius amb necessitats especials. Tenir la capacitat de potenciar la implementació de serveis i activitats que beneficiïn simultàniament diversos col·lectius.   Referits a habilitats, destreses Detectar les particularitats i necessitats específiques dels usuaris amb necessitats especials en relació amb els serveis de les unitats d’informació. Ser capaços d’interactuar amb els diferents col·lectius d’usuaris amb necessitats especials. Tenir la capacitat de dissenyar, planificar i gestionar els serveis per a usuaris amb necessitats especials.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Marc legal i normatiu

2. Definició, característiques i necessitats dels usuaris amb necessitats especials amb relació als serveis d’informació

*  

2.1 Col·lectius de gent gran
2.2 Persones amb discapacitats sensorials, motrius o cognitives
2.3 Minories etnolingüístiques
2.4 Persones neolectores i grups en procés d’alfabetització
2.5 Persones recloses en institucions (hospitals, geriàtrics, presons, etc.)

3. Aspectes que cal tenir en compte en oferir serveis

*  

3.1 Espais i accessibilitat
3.2 Equipament: tecnologies, mobiliari
3.3 Personal: formació, voluntariat
3.4 Fons: temàtica, suport, tipologia, localització dins la biblioteca
3.5 Serveis transversals i serveis adreçats a usuaris específics
3.6 Cooperació amb altres institucions
3.7 Difusió

4. Projectes i bones pràctiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en classes presencials participatives (seminaris i xerrades amb professionals), presentacions orals, estudi de casos i visites. Els temes del curs s’inicien amb exposicions teòriques breus i activitats setmanals en grup a l’aula per facilitar l’aprenentatge i fomentar la capacitat d’observació, de reflexió i d’anàlisi. Es vol desenvolupar les capacitats crítiques dels estudiants amb classes participatives a partir de la lectura de casos presentats en la bibliografia, la cerca d’experiències professionals tant nacionals com internacionals, el debat, etc.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en els elements següents:   Assistència, implicació, participació en els fòrums i en les activitats proposades a l’aula 20 % PAC 1 Lliurament aproximat: finals de març Reavaluable 30 % (treball) + 10 % (presentació a l’aula) PAC 2 Lliurament aproximat: darrer dia de classe; presentació el dia de l’examen Reavaluable 30 % (treball) + 10 % (presentació a l’aula) Les dues pràctiques d’avaluació continuada es fan, preferentment, en parelles. En cas de no presentar una pràctica, la qualificació final és no presentat. Per superar l’assignatura cal assistir i participar, com a mínim, al 75 % de les sessions. Reavaluació Per tenir dret a la reavaluació, l’alumnat amb elements d’avaluació suspesos que siguin potencialment reavaluables ha d’haver obtingut la nota mínima que s’indica en les Especificacions de la FIMA a la Normativa d’avaluació de la Universitat de Barcelona. Així mateix, l’alumnat que hagi superat l’element d’avaluació però vulgui millorar la nota ha de renunciar per escrit a la nota obtinguda prèviament, d’acord amb l’article 11.5 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona.   Avaluació única La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de lliurar a la Secretaria del centre durant els vint primers dies naturals des de l’inici del semestre, o durant els vint primers dies naturals a comptar de la data en què s’hagi fet efectiva la matrícula o l’ampliació, si és posterior a l’inici del semestre. L’avaluació única té lloc en la data fixada en el calendari d’avaluació única i tancament d’avaluació continuada. Consisteix a lliurar un treball individual, reavaluable, amb un valor del 90 % de la nota final, i fer la presentació oral corresponent, amb un valor del 10 % de la nota final. Reavaluació Per tenir dret a la reavaluació, l’alumnat amb elements d’avaluació suspesos que siguin potencialment reavaluables ha d’haver obtingut la nota mínima que s’indica en les Especificacions de la FIMA a la Normativa d’avaluació de la Universitat de Barcelona. Així mateix, l’alumnat que hagi superat l’element d’avaluació però vulgui millorar la nota ha de renunciar per escrit a la nota obtinguda prèviament, d’acord amb l’article 11.5 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Deines-Jones, Courtney (ed.) (2007). Improving library services to people with disabilities. Oxford : Chandos Publishing.

https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991012430849706708  

Krolak, Lisa (2022). Una lectura más allá de las rejas: el potencial transformativo de las bibliotecas penitenciaries. Hamburgo: Unesco.

https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000380330  

McNicol, Sarah; Brewster, Liz (eds.) (2018). Bibliotherapy.

https://cataleg.ub.edu/record=b2360921~S1*cat  

Vincent, Jane (2014). Making the library accessible for all : a practical guide for librarians. Lanham : Rowman.

http://cataleg.ub.edu/record=b2121027~S1*cat  

Oryazun S., Gonzalo (2021). La biblioteca imaginada: jardín para sembrar comunidades. Lima : Biblioteca Nacional del Perú.

https://repositoriodigital.bnp.gob.pe/bnp/recursos/2/html/la-biblioteca-imaginada-jardin-para-sembrar-comunidades/6/  

Wentz, Brian; Jaeger, Paul T.; Bertot, John Carlo (eds.) (2015). Accessibility for persons with disabilities and the inclusive future of libraries. Bingley, UK: Emerald. 

https://www-emerald-com.sire.ub.edu/insight/publication/doi/10.1108/S0065-2830201540  

Provence, Mary A. (2020) Encouraging the Humanization of Patrons Experiencing Homelessness: A Case Study of the Role of the US Public Library Social Worker. The Library Quarterly, vol. 90, no. 4.

https://www-journals-uchicago-edu.sire.ub.edu/doi/full/10.1086/710258  

Revista

Reference Services Review (2018). [Monogràfic: Library services for people with disabilities]. Vol. 46, no. 3.

https://www-emerald-com.sire.ub.edu/insight/publication/issn/0090-7324/vol/46/iss/3  

Article

Carbonell, Assumpta; Matamoros, Eva; Peix, Susana (2019). "L’accessibilitat a les biblioteques públiques: diversitat i inclusió social". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 67.

https://raco.cat/index.php/Item/article/view/362839  

Faba-Pérez, Cristina; Calero-Prieto, Inmaculada (2021). "Las bibliotecas públicas y la integración de las tecnologías en la tercera edad: un estudi de caso en Extramadura". Revista General de Información y Documentación, vol. 31, n.º 31, p. 15-35.

https://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/73761/4564456558181  

Hill, Heather (2021). “A thematic analysis of library association policies on services to persons with disabilities”. Journal of Documentation, vol. 77, no. 6, p. 1379-1392.

https://doi.org/10.1108/JD-10-2020-0183  

Ruokolainen, Hilda (2022), "Volunteers’ strategies for supporting asylum seekers with information challenges". Journal of Documentation, vol. 78, no. 7, p. 305-326.

 

https://doi.org/10.1108/JD-08-2021-0148