Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Educació i Gènere en una Societat en Canvi

Codi de l'assignatura: 568990

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Raquel Cercos Raichs

Departament: Facultat de Geografia i Història

Crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

	-  Teoria	Presencial		30
	-  Teoricopràctica	Presencial		12
	-  Tutorització per grups	No presencial		8

Treball tutelat/dirigit

2

Aprenentatge autònom

73

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser a gran mesura autodirigit o autònom. G3 - Treballar en equip i argumentar i defensar les propostes pròpies. G4 - Realitzar aprenentatge i desenvolupar feina de manera autònoma. CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis G6 - Demostrar un compromís ètic contra les desigualtats. G7 - Resoldre qüestions d’interculturalitat COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES E3 - Reconèixer les aportacions de diferents disciplines a l’estudi de la configuració sociocultural del gènere i la sexualitat. E5 - Saber descriure els canvis de paradigma dels feminismes i les seues causes. E6 - Saber aplicar els diferents models teòrics a l’anàlisi de discursos diversos i complexos (socials, polítics, jurídics, filosòfics, psicològics, pedagògics...) des d’una perspectiva de gènere. E7 - Ser capaç d’elaborar propostes i plans d’igualtat en un context institucional COMPETÈNCIES ADDICIONALS Saber aplicar, en situacions hipotètiques i reals, el coneixement adquirit sobre educació i gènere a partir de processos de conscienciació, reflexió, anàlisi, qüestionament de patrons de inequitat Mostrar capacitat crítica davant realitats educatives de desigualtat i violències de gènere que es normalitzen i posicionar-se davant les mateixes des d’una ètica de la justícia Expressar habilitats dialògiques i actituds obertes al canvi i replantejament dels paradigmes teòrics que se sustenten i de concepcions personals que es projecten en les pràctiques sobre educació i gènere

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA Al llarg de la història, en les societats que conformem i vivim, l’educació, en la seva dimensió política, ètica i estètica, s’ha projectat sobre la base de marcs ideològics amb la finalitat de reproducció o de transformació. Les agendes a nivell macro –supranacional–, meso –nacional–, i micro –local– han projectat canvis en els discursos pedagògics i en les polítiques públiques, però aquests no sempre han tingut un impacte de justícia social en les pràctiques. El binomi sexe-gènere s’ha perpetuat, negant l’educació, generant desigualtats, i inhibint la construcció autònoma del jo i de projectes de vida personal i relacional lliurement decidits. OBJECTIUS Atès el context de les societats en canvi que vivim, els objectius generals de l’assignatura s’articulen de la següent manera:    Comprendre les polítiques de gènere en l’àmbit de l’educació i identificar els seus biaixos i impactes en les biografies personals al llarg de la vida Analitzar com s’ensenya i com s’aprèn i construeix el gènere en contextos educatius de diversitats Reflexionar sobre la projecció de l’educació des de perspectives pedagògiques crítiques atentes al currículum visible i ocult del gènere Conèixer la història plural i dialogar sobre les seves aportacions en la ideació de pràctiques educatives d’equitat no condicionades pel gènere normatiu. Dialogar sobre educació, memòria i gènere i analitzar els significats de ben comú, i els sentits teòrics i pràctics de dret i deure d’educació i memòria.   Referits a habilitats, destreses Saber aplicar, en situacions hipotètiques i reals, el coneixement adquirit sobre educació i gènere a partir de processos de conscienciació, reflexió, anàlisi, qüestionament de patrons d’inequitat Mostrar capacitat crítica davant realitats educatives de desigualtat i violències de gènere que es normalitzen i posicionar-se davant les mateixes des d’una ètica de la justícia Expressar habilitats dialògiques i actituds obertes al canvi i replantejament dels paradigmes teòrics que se sustenten i de les concepcions personals que es projecten en les pràctiques sobre educació i gènere   Referits a actituds, valors i normes Interès en el qüestionament de la normalitat i dels pensaments hegemònics propis i d’altres −  Motivació envers la recerca de mirades diferents davant realitats diverses −  Rigor en l’aplicació dels coneixements professionals per evitar aplicació d’esquemes i categoritzacions estereotipades −  Respecte de la diferència sexual i la igualtat com a valors −          Valoració de la inclusió i del dret a tenir drets

 

 

Blocs temàtics

 

1. Què és l’educació?

2. Per a què eduquem? Les concepcions ideològiques de l'educació.

3. La forma d'educar. Crítica a l'escola i alternatives pedagògiques.

4.  Reptes de l'educació

*  
 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En cada bloc temàtic es plantegen activitats associades consistents en lectures, debats, xerrades amb investigadores i especialistes, i altres exercicis que permeten aprofundir en els continguts. Les activitats, i les indicacions per a la seva realització, s’especifiquen en el procés a través de l’aula virtual. Calendari de les Activitats Avaluables Les activitats d’avaluació estan seqüenciades en el procés de desenvolupament de l’assignatura. Les dates concretes, d’acord amb el calendari acadèmic de cada curs, s’indicaran a l’aula virtual a l’inici de l’assignatura. Les activitats avaluables són les indicades en els apartats anteriors d’avaluació continuada, única i re-avaluació.   Tutoríes Les tutories, ja siguin de caràcter individual o grupal, tenen la finalitat d’acompanyar el procés de cada estudiant en aquells aspectes que es requereixin. S’estableixen dos tipus de tutories: voluntàries, a petició d’una estudiant o un grup d’estudiants; obligatòries, fixades per les profesores per a fer seguiment de les activitats d’avaluació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

AVALUACIÓ CONTINUADA L’avaluació continuada contempla el seguiment i la participació en les diferents sessions de l’assignatura. Al costat dels exercicis que es realitzaran a l’aula 20%, s’estableixen dues activitats: Activitat 1. Realització d’un producte audiovisual: “La meva corpografia escolar” (individual) 30% Activitat 2. Participació en 3 seminaris i reflexió escrita sobre el llibre “Una educació” de Tara Westover 50% (seminaris 20%, treball escrit (5pàgines) 30%) Westover, Tara (2018) Una educació. Memòries. Barcelona, Més Llibres.     Avaluació única AVALUACIÓ ÚNICA L’avaluació única es planteja quan no és pot realitzar un seguiment presencial continuat de l’assignatura. En aquest cas, les activitats d’avaluació son tres: Activitat 1. Realització d’un producte audiovisual: “La meva corpografia escolar”, 20% Activitat 2. Anàlisi crítica (aplicació dels marcs teòrics de l’assignatura) d’un informe o estudi nacional o internacional sobre educació i gènere (8-10 pàgines), 40%. Activitat 3. Assaig sobre qualsevol temàtica relacionada amb l’assignatura (8-10 pàgines), 40% RE-AVALUACIÓ Repetició d’aquelles activitats -evidències– no superades a la convocatòria ordinària

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Baez, Jesica Mariana (2015). Políticas educativas, jóvenes y sexualidades en América Latina y el Caribe. Las luchas feministas en la construcción de la agenda pública sobre educación sexual. CLACSO

Epstein, Debbie y Johnson, Richard (1997). Sexualidades e institución escolar: Madrid: Morata

Flores, Valeria (2016). Afectos, pedagogías, infancias y heteronormatividad. Reflexiones sobre el daño. Córdoba, Argentina: Bocavulvaria Ediciones

Guitart Aced, Rosa (2021). Ser niña, ser niño: ¿cuestión de género?. Barcelona: Graó

Heras, Pilar; Vilanou, Conrad (Coord.) (1999.) Pedaogia en veu de dones. Barcelona: Edicions UB

Jelin, Elizabeth (2002). Los trabajos de la memoria. Madrid: Siglo XXI.

Meirieu, Ph. [Philippe] (2022). Pedagogía: el deber de resistir (10 años después). UNIPE Editorial universitaria.

Ngozi Adichie, Chimamanda (2017). Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo, Barcelona: Literatura randomhouse.

Planella, Jordi; Vilanou, Conrad (2012). Cos, esport i pedagogia. Històries i discursos. Edicions UOC.

Sánchez de Madariaga, Elena (ed.) (2012). Las maestras de la República. Madrid: Los Libros de la Catarata

Soler Mata, Joan (coord.) (2015). Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX. Un segle de renovació pedagógica a Catalunya. Barcelona: Rosa Sensat

Capítol

Arendt, H. [Hannah] (1989). La crisi de l’educació. A Hannah Arendt. La crisi de la cultura (pp. 7-28). Pòrtic.
 

Britzman, Dedorah. (2002) “La pedagogía transgresora y sus extrañas técnicas”, en Rafael Mérida Jiménez (ed.). Sexualidades transgresoras. Barcelona: Icaria

Dewey, J. [John] (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
 

Illich, I (2011). La sociedad sin escuelas. En: I. Illich. La sociedad descolarizada (pp. 17-30). Barral Editores, SA.

Neill, A.S. (1993). L’escola de Summerhill. A A.S. Neill. Summerhill (pp. 5-30). Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.

Sanchidrian, Carmen (2015). La incorporación de las mujeres al sistema educativo. Una historia en construcción. En VV.AA. Género, educación y convivència. Madrid: Dykinson.

Simons, M. i Masschelein, J. (2014). La domesticación de la escuela. A M. Simons i J. Masschelein. Defensa de la escuela. Una cuestión pública (pp. 97-118). Miño y Dávila Ediciones.

Tovar Pulido, R. (2016). Deconstruir la imagen de la mujer en la enseñanza de la historia: propuestas para una ciudadanía  global. Dins C. R. García Ruiz, A. Arroyo Doreste i B. Andreu Mediero (eds.), Deconstruir la alteridad desde la Didáctica de las Ciencias Sociales. Educar para una ciudadanía global (p. 636-645). Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales (AUPDSC).

Article

Alegre Benítez, Carolina (2013.) La perspectiva postfeminista en educación: resistir en la escuela. Revista Internacional de Investigación en Ciencias Sociales, 9(1), pp. 145-161

Ballarín, Pilar (2007). La escuela de niñas en el siglo XIX: la legitimación de la sociedad de esferas separades. Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, na26, pp. 143-168.

Biesta, G. (2022). Por qué la forma de la enseñanza importa: Una defensa de la integridad de la educación y del trabajo de los profesores más allá de programas y buenas intenciones. Revista de educación, 395(2), 13-34. 

Breton, David L. (2000). El cuerpo y la educación. Revista complutense de educación, 11(2), 35.

Carrillo Flores, Isabel (2017). Los nudos de género. Apuntes para una educación ética de educadoras y educadores. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, Vol.6, núm. 2, pp. 29-48

Flecha, Consuelo (2004). Las Mujeres en la historia de la educación. XXI. Revista de Educación, nº6, pp. 21-34.

Flores, Valeria (2019). ¿Es la práctica pedagógica una práctica sexual? Umbrales de la imaginación teórica y erótica. Descentrada, 3(1).

Pérez, Teresa (2009). Enseñando a ser mujeres: literatura para niñas en la
historia de la educación. History of Education & Children’s Literature, Vol. 4
Issue 1, pp.95-112.

Solé, J. (2021). Aprendre a cel descobert, sense sostre ni recer. Temps d’educació, 61, 259-274.

Pàgina web

Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible.
https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollosostenible/

Naciones Unidas. Derechos Humanos. Relator especial sobre el derecho a la
educación.
https://www.ohchr.org/SP/Issues/Education/SREducation/Pages/SREducation
Index.aspx

Naciones Unidas. Los derechos humanos de las mujeres y la igualdad de
género.
https://www.ohchr.org/sp/issues/women/wrgs/pages/wrgsindex.aspx

Naciones Unidas. Derechos Humanos. Relator Especial sobre la promoción de la verdad, la justica, la reparación y las garantías de no repetición. https://www.ohchr.org/SP/Issues/TruthJusticeReparation/Pages/Index.aspx