|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Violències Patriarcals
Codi de l'assignatura: 569032
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: BEATRIZ SAN ROMAN SOBRINO
Departament: Facultat de Geografia i Història
Crèdits: 5
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
50 |
|
- Teoricopràctica |
No presencial |
42 |
|||
|
(modalitat en línia) |
|||||
|
- Tutorització per grups |
No presencial |
8 |
|||
|
(modalitat en línia) |
|||||
|
Treball tutelat/dirigit |
2 |
|
Aprenentatge autònom |
73 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
COMPETENCIAS BÁSICAS Y GENERALES
G7 - Resolver cuestiones de interculturalidad
G8 - Ser capaz de diseñar un proyecto o plan de acción de manera autónoma, y ejecutarlo, afrontando los problemas que surgen durante el proceso de ejecución.
G9 - Identificar y analizar las demandas y las necesidades de personas, grupos o comunidades en diferentes contextos y en función de su carácter reactivo (problemas) o proactivo (prevención i/o promoción del bienestar).
G10 - Desarrollar procedimientos y técnicas de investigación e intervención en políticas públicas.
COMPETENCIAS ESPECÍFICAS
E3 - Reconocer las aportaciones de diferentes disciplinas al estudio de la configuración sociocultural del género y la sexualidad.
E4 - Saber identificar las desigualdades de género y diferenciar entre igualdad legal e igualdad real
E12 - Saber detectar necesidades en diferentes contextos aplicando técnicas de recogida de información y análisis e integración de resultados
E13 - Aplicar las nuevas propuestas de las representaciones de género en ámbitos como los discursos científicos, las prácticas educativas, las prácticas ético-políticas, los medios de comunicación, así como sus fundamentos ideológicos- saber como afrontar y resolver de manera creativa cuestiones actuales y complejas de estudio de la cultura y de la actualidad en el contexto multicultural contemporáneo. (Especialidad "Teoría, crítica y cultura").
E14 - Saber desarrollar su propia aportación original en el contexto de la investigación avanzada y/o a la aplicación profesional.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
|
Blocs temàtics |
1. Introducció
1.1. Conceptualització de les violències patriarcals
1.2. Interseccionalitat i violències de gènere
1.3. Àmbits i tipus de les violències de gènere
2. (Re)producció de les violències patriarcals
2.1. Cultura objectiva i reproducció de violències patriarcals
2.2. Cultura subjectiva: quotidianitat i violències patriarcals
3. Relacions afectives i violència patriarcal
4. Violència masclista en relacions de parella
4.1. Processos d’alliberament i recuperació
4.2. Intervencions no victimitzadores
|
Metodologia i activitats formatives |
|
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
L’avaluació consistirà en la realització de diferents activitats amb la següent ponderació:
Avaluació única Avaluació únicaD’acord amb les normes del màster, existeix una data límit –la mateixa per a totes les assignatures- per a la sol·licitud d’avaluació única. L’alumne/a ha de sol·licitar-la en els 20 dies següents a l’inici del quadrimestre. La informació i el formulari el podrà trobar l’alumnat a la web del màster. L’avaluació única consistirà en el lliurament de dos treballs específics sol·licitats en la data fixada per a l’examen. Cadascun dels treballs tindran una ponderació del 50% en la nota final. Reavaluació:La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a totes aquelles estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.
El sistema de reavaluació serà el mateix que per a l’avaluació única. |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Álvarez, M., Sánchez, A., Bojó, P., Zelaiaran, K., Aseguinolaza, A., Azanza, M. T., & Caballero, S. (2016). Manual de atención psicológica a víctimas de maltrato machista. Colegio Oficial de la Psicología de Guipuzkoa.
Arisó Sinueés, O. y Mérida Jiménez, R. M. (2010). Los géneros de la violencia: Una reflexión queer sobre la violencia de género. Barcelona: Egales.
Solà, M. i García, N. (2019). Ampliar la mirada sobre les violències de gènere: cap a un model d’atenció a persones LGTBI. Barcelona: Surt. (Disponible también en inglés a través de este enlace).
Capítol
Jódar, A. S., & i Llombart, M. P. (2019). Capítulo XV. Evaluación de la violencia de género en la relación de pareja. In Evaluación en Psicología Clínica de adultos (pp. 267-285). Editorial UOC.
Segato, R. L. (2003). Las estructuras elementales de la violencia. Contrato y estatus en la etiología de la violencia. In Las estructuras elementales de la violencia. Ensayos sobre género entre la antropología, el psicoanálisis y los derechos humanos (p. 131-149). Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes / Prometeo 3010.
Segato, R. L. (2016). Cinco debates feministas. Temas para una reflexión divergente sobre la violencia contra las mujeres. In: La guerra contra las mujeres. (pp. 153-175). Madrid: Traficantes de sueños.
Article
Alldred, Pam i Biglia, Barbara (2015). Gender-Related Violence and Young People: An Overview of Italian, Irish, Spanish, UK and EU Legislation. Children & Society, 29(6), 662-675.
Biglia, B., Luxán Serrano, M., & Jiménez Pérez, E. (2022). Evaluación feminista de formaciones en violencias de género: una propuesta situada. Política y sociedad, 59(1).
Cubells Serra, J. y Calsamiglia Madurga, A. (2015). El repertorio del amor romántico y las condiciones de posibilidad para la violencia machista
Bosch-Fillol, Esperanza y Ferrer, Victòria (2012) Nuevo mapa de los mitos sobre la violència de género en el siglo XXI. Psicothema, 24 (4), 548-554.
Ferrer, V. A., & Bosch, E. (2016). Las Masculinidades y los Programas de Intervención para Maltratadores en Casos de Violencia de Género en España. Masculinities and Social Change, 5(1),28-51. doi: 10.17583/MCS.2016.1827
Ferrer, Victòria et al. (2008). Los micromachismos o microviolencias en la relación de pareja. Una aproximación empírica. Anales de Psicologia, 24(2), 341-352.
Galarza Fernández, E.; Cobo Bedía, R.; Esquembre Cerdá, M. (2016): Medios y violencia simbólica contra las mujeres. Revista Latina de Comunicación Social, 71, 818-832.
Giusto-Ampuero, A., Albertín Carbó, P., & i Pujal i Llombart, M. (2022). Posicionamientos críticos y tensiones profesionales en un servicio de atención psicosocial a la violencia de género. Quaderns de Psicologia, 24(3), e1815-e1815.
Pujal i Llombart, M., Calatayud M. y Amigot, P. (2020). Subjetividad, desigualdad social y malestares de género: una relectura del DSM-V. Revista Internacional de Sociología, 78(2): e155. https://doi.org/10.3989/ris.2020.78.2.18.113
Rodó-Zárate, M., & Jorba, M. (2022). Metaphors of intersectionality: Reframing the debate with a new proposal. European Journal of Women’s Studies, 29(1), 23-38.