PD:Representacions del Gènere i de les Sexualitats

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Representacions del Gènere i de les Sexualitats

Codi de l'assignatura: 569034

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: PALOMA PONTON MERINO

Departament: Facultat de Geografia i Història

Crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

	- Tutorització per grups	No presencial		42
	(modalitat en línia)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

Les lectures recomanades podran ser en francès, anglès o italià, pel que es requereix capacitat per a llegir en aquests idiomes.

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

COMPETENCIAS BÁSICAS Y GENERALES
G7 - Resolver cuestiones de interculturalidad
G8 - Ser capaz de diseñar un proyecto o plan de acción de manera autónoma, y ejecutarlo, afrontando los problemas que surgen durante el
proceso de ejecución.
G9 - Identificar y analizar las demandas y las necesidades de personas, grupos o comunidades en diferentes contextos y en función de su carácter reactivo (problemas) o proactivo (prevención i/o promoción del bienestar).
G10 - Desarrollar procedimientos y técnicas de investigación e intervención en políticas públicas.
COMPETENCIAS ESPECÍFICAS
E3 - Reconocer las aportaciones de diferentes disciplinas al estudio de la configuración sociocultural del género y la sexualidad.
E4 - Saber identificar las desigualdades de género y diferenciar entre igualdad legal e igualdad real
E12 - Saber detectar necesidades en diferentes contextos aplicando técnicas de recogida de información y análisis e integración de
resultados
E13 - Aplicar las nuevas propuestas de las representaciones de género en ámbitos como los discursos científicos, las prácticas educativas, las prácticas ético-políticas, los medios de comunicación, así como sus fundamentos ideológicos- saber como afrontar y resolver de manera creativa cuestiones actuales y complejas de estudio de la cultura y de la actualidad en el contexto multicultural contemporáneo.
(Especialidad "Teoría, crítica y cultura").
E14 - Saber desarrollar su propia aportación original en el contexto de la investigación avanzada y/o a la aplicación profesional.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Ara bé, els sabers que s’estudiaran en aquesta assignatura són excepcionals en la mesura que van sorgir d’una relació històrica, a saber, entre el moviment feminista i la seva fonamentació teòrica mitjançant la investigació de múltiples modalitats de sexe/gènere, així com de les seves representacions. Un dels objectius d’aquesta assignatura és, per tant, introduir a les estudiantes a la història dels estudis de sexe/gènere amb especial atenció a com es relacionen la raó pràctica de sistemes de sexe/gènere amb la seva raó simbòlic-cultural.

El propi concepte de gènere no està exempt de dificultats epistemològiques. La polèmica sobre el vincle polític-simbòlic entre sexe, sexualitat i gènere ha acompanyat el desenvolupament de la teoria feminista en les seves diferents escoles. El concepte de gènere va ser adoptat a inicis dels anys setanta per a posar l’accent en el fet que les dones no neixen sinó que es fan (Simone de Beauvoir), és a dir, que les idees sobre la feminitat, la masculinitat, etc. lluny d’estar arrelades en fets biològics immutables són sempre construccions político-culturals. Però les diverses propostes teòriques de sexe/gènere no han resolt el dilema de què té a veure la materialitat del sexe amb la sexualitat i amb les relacions de gènere, ni han superat els dualismes entre cultura i naturalesa, entre gènere i sexe, entre heterosexualitat i homosexualitat. Com és ben sabut, Judith Butler va invertir el problema del gènere amb el proposta provocadora de que és el gènere el que fa al sexe. La seva proposta performativa manca, no obstant això, de context soci-polític. En aquesta assignatura posaré a la disposició de les estudiantes materials etnogràfics molt variats que permetin comparar sistemes de sexe-gènere situats en funció dels interrogants plantejats abans.

Referits a habilitats, destreses

Qui hagi cursat aquesta assignatura haurà après a:

- Identificar i analitzar de manera crítica i informada les maneres com les concepcions socio-culturals sobre gènere, del sexe i les sexualitats reflecteixen un ordre socio-polític particular que condiciona les conductes i orientacions dels qui l’integren.

- Generar investigació crítica amb l’objectiu de comprendre com s’articulen les nocions de gènere, sexe, sexualitat, etnicitat, ‘raça’ en la societat moderna occidental.

- Emprar els coneixements adquirits per a combatre els pre-judicis androcèntrics i sexistes en el seu entorn.

Referits a actituds, valors i normes

La participació activa dels/les estudiants és un requisit imprescindible per al bon funcionament de l’assignatura i és un element molt rellevant en l’avaluació. Per a això es requereix l’assistència habitual i puntual, la lectura de la bibliografia requerida per a cada sessió, la intervenció en els debats i la preparació de les activitats assenyalades per a cada tema, així com l’elaboració i presentació dels treballs en les dates previstes.

Blocs temàtics

1. Antecedents soci-polítics, conceptuals i teòrics

1.1. De LA DONA universal a les relacions de gènere doncs “les dones no neixen sinó que es fan”– equitat i/o igualtat – historia d’una relació: moviment feminista i antropologia de la dona.

1.2. Origen paradoxal del concepte de gènere – el problema dels essencialismes biològics -pre-judicis i pre-conceptes: de LA DONA a les relacions de gènere que es fan en la vida en societat.

1.3. “Que les diferències no engendrin desigualtats!” -desigualtat vs. autonomia

1.4. A propòsit de les desigualtats entre dones -desigualtats múltiples i interseccions enigmàtiques: classe, ‘raça’, cos, sexe, sexualitat...

2. Sobre els sistemes de sexe/gènere i les seves representacions des de l’antropologia social i la crítica literària i cultural - dilemes epistemològics i paradigmes analítics.

2.1. El sexe no neix sinó que es fa – concepcions de la concepció vs. arts eròtiques – comparança entre cultures diverses

2.2. Fets diferencials vs. voluntats desigualizadores – quan la “biologia” esdevé destinació.

2.3. De l’ésser al fer – la performativitat= construcció discursiva?

2.4. La teoria queer i la política de les diferències – Transgressions performatives: el gènere que fa el sexe.

2.5. Reconeixement de les diferències i/o justícia social.

2.6. Des-orientacions sexuals: Cossos usats, reivindicats, construïts, transformats: treballadores del sexe, orientacions sexuals, trans...

Metodologia i activitats formatives

METODOLOGIA

La docència en la modalitat on-line es desenvolupa a través del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona. El treball del professorat i l’alumnat a l’aula o campus virtual en sesions col.lectives, individuals o per grups ocupa un total de 50 hores de treball semanal. A més, l’alumnat ha de desenvolupar un treball autònom calculat en 73 hores de treball (lecturas, escrits etc….) per a la realització de les activitats evaluables. A l’inici de curs el professorat de l’assignatura informará al alumnat de la distribució de les hores d’atenció al llarg de la setmana (intervenció als fórums, respostes individualitzades, chats i altres eines de docència on-line).

Es fomentarà la interactivitat entre professorat i alumnat a través del campus virtual. Dita interactivitat s’assegura a través de distintes eines disponibles a la web del campus. El instrument bàsic són els fòrums, eina indispensable de l’ensenyament online. Els fòrums son necessaris per al bon funcionament de la docència online essent un espai de debat i de formulació de preguntes i dubtes. Es responsabilitat del professorat activar els fòrums i és responsabilitat de l’alumnat participar activament en tots i cada un dels fòrums oberts pel professorat. Guies de lectura presentades pel professorat a través del fòrum de l’assignatura i realitzades pels alumnes. Tutories individuals i/o col·lectives, si s’escau, per tal d’orientar les guies de lectura i el treball de l’alumne. Tots els materials necessaris per desenvolupar les diverses activitats estaran indicats o ubicats al campus virtual de l’assignatura.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada

Per a superar l’assignatura s’haurien de presentar totes les activitats programades en cadascun dels temes. Les activitats consistiran en:

Activitat 1 à 45% assaig basat en els temes 1-3: 2000-3000 paraules

Activitat 2 à 45% assaig basat en els temes 4-6: 3000 paraules

Activitat 3 à 10% participació als 6 fòrums

Tots els temes tenen la mateixa puntuació.

La qualificació final és la mitjana de les qualificacions obtingudes en cada guia de lectura juntament amb la participació en els fòrums de l’assignatura.

Avaluació única

L’avaluació única consistirá en un un assaig crític d’una monografia, d’unes 6000 paraules.

Reavaluació:

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Moore, Henrieta L. (1991) "Antropología y feminismo: historia de una relación", H.L. Moore, Antropología y feminismo, Ediciones Cátedra/Universidad de Valencia, Serie Feminismos, Madrid.

Comas D’Argemir, Dolors (1995). Trabajo, género, cultura. La construcción de desigualdades entre hombres y mujeres. Barcelona: Icaria-Institut Català d’Antropologia. Capítols 1, 2, 3. Pp. 1-78.

Scheper-Hughes, Nancy (1997) A: La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel Antropología, pp. 383-425. Cap 7. Dos pies de hondo y un ataúd de cartón, Pp. 294-326 i Cap 9. Nuestra Señora de los Dolores, Pp.383-426

Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques

Yes, We Fuck” (2015), Antonio Centeno y Raúl de la Morena.

Article

Stolcke, Verena (2003) “La mujer es puro cuento: la cultura del género,” Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, sèrie monogràfics: A proposit de cultura, no. 19.

Emily Martin (1991) The Egg and the Sperm: How Science has constructed a Romance based on Stereotypical Male-Female Roles. Signs, 16(3):485-501.

Esteban, Mari Luz (2006) El estudio de la salud y el género: las ventajas de un enfoque antropológico y feminista. Salud Colectiva, 2(1):9-20.

Cornwall, Andrea (1997) Men, masculinity and “gender in development”. Gender and Development, 5(2

Andrea García-Santesmases Fernández, Núria Vergés Bosch & Elisabet Almeda Samaranch (2017) ‘From alliance to trust’: constructing Crip-Queer intimacies, Journal of Gender Studies, 26:3, 269-281.