|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Estudis Gays, Lesbians i Queer
Codi de l'assignatura: 569035
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: JOSE ANTONIO LANGARITA ADIEGO
Departament: Facultat de Geografia i Història
Crèdits: 5
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
50 |
|
- Teoricopràctica |
No presencial |
42 |
|||
|
( Impartició modalitat en línia) |
|||||
|
- Tutorització per grups |
No presencial |
8 |
|||
|
(Impartició modalitat en línia) |
|||||
|
Treball tutelat/dirigit |
2 |
|
Aprenentatge autònom |
73 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
COMPETENCIAS BÁSICAS Y GENERALES
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements L’assignatura està dissenyada amb l’objectiu que els/les estudiants matriculats/des, amb independència de la seva carrera de procedència o de les seves perspectives professionals i d’investigació, puguin adquirir: (1) una perspectiva històrica bàsica, però alhora sòlida, que permeti una millor comprensió dels discursos i les representacions socio-culturals al voltant de les relacions (homo)eròtiques; (2) els instruments necessaris per comprendre la trajectòria dels moviments reivindicatius i les vies d’estudi associats a la diversitat sexual; i (3) un coneixement de les reflexions crítiques més influents desenvolupades en aquest àmbit al llarg de les darreres quatre dècades. Per aquest motiu, els continguts d’aquesta assignatura introductòria han estat desenvolupats en dos grans blocs: els dos temes del bloc inicial corresponen a d’altres tantes qüestions fonamentals («La condemna» i «L’estudi de l’“homosexualitat”», juntament amb «La identitat “homosexual”, essència o construcció?»), mentre que els tres següents pretenen enriquir el pensament crític per mitjà de «cruïlles» («Els estudis gais i lesbians enfront dels estudis de la dona i els estudis de gènere», «Els estudis gais i lesbians enfront dels estudis queer» i «Els estudis gais, lesbians i queer a Espanya»).
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
|
Blocs temàtics |
1. Una revisió històrica i situada de l'homosexualitat.
2. La qüestió de la identitat sexual: naturalesa, cultura i essència.
* La qüestió de la identitat sexual: naturalesa, cultura i essència.
3. Vides vivibles: socialització, pràctiques i experiències.
4. Polítiques sexuals: entre la integració i la revolució.
|
Metodologia i activitats formatives |
|
El contingut d’aquesta assignatura introductòria als estudis gais, lesbians i queer s’ha desenvolupat en quatre temes. Cadascun dels temes s’exposarà en les sessions expositives de l’assignatura de manera sincrònica a través de la plataforma Zoom. Això permetrà a l’estudiantat realitzar les preguntes i/o comentaris pertinents durant aquestes sessions. Les sessions sincròniques es gravaran i es compartiran en l’espai virtual de l’assignatura amb la finalitat que l’estudiantat tingui l’oportunitat de recuperar-les, i/o visionar-les en cas que no hagi pogut participar en les sessions sincròniques. A més, cada tema comptarà amb algunes lectures obligatòries que l’estudiantat haurà de realitzar de manera autònoma. L’assignatura comptarà amb 4 sessions expositives sincròniques de 1 hora aproximadament (1 per cada tema) i 2 sessions de seguiment i assessorament per a la realització de les activitats d’avaluació (la primera després de l’avaluació de l’activitat 1 i la segona després de l’avaluació de l’activitat 3). |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges Serà necessari lliurar les quatre activitats, cadascuna d’elles vinculada a cada tema 1, 2, 3 i 4. No s’acceptaran lliuraments en dates posteriors a les establertes en el calendari de l’assignatura i en cas que el professor identifiqui alguna forma de còpia o plagi en qualsevol d’aquestes activitats l’assignatura en el seu conjunt serà valorada amb la nota de 0. Per a la superació de l’assignatura es recomana seguir el model d’avaluació continuada. No obstant això, per a aquelles persones que considerin que no poden aconseguir els objectius proposats segons el model d’avaluació continuada també poden sol·licitar l’avaluació única dins del termini previst. No s’acceptaran peticions d’avaluació única després d’aquest període. Avaluació continuada - Lectures de textos Cada tema, a més del vídeo de contingut elaborat pel professor de l’assignatura, constarà d’algunes lectures obligatòries vinculades al tema. Aquestes lectures, juntament amb el vídeo de contingut, serviran de base per a realitzar l’activitat d’avaluació que es proposarà per a cada tema.
Avaluació única Avaluació única |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Ahmed, S. (2019 [2006]). Fenomenología Queer. Orientaciones, objetos, otros. Bellaterra.
Aresti, N. (2010). Masculinidades en tela de juicio. Cátedra.
Arnalte, A. (2003). Redada de violetas. Represión de los homosexuales durante el franquismo. La esfera de los libros.
Boswell, J. (1992). Cristianismo, tolerancia social y homosexualidad. Los gays en Europa occidental desde el comienzo de la era cristiana hasta el siglo XIV. Muchnik Editores.
Bourdieu, P. (2000). La dominación masculina. Anagrama.
Butler, J. (2001[1990]). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Paidos.
Calvo, K. (2017). ¿Revolución o reforma? La tranformación de la identidad política del Movimiento LGTB en España, 1970-2005. CSIC.
Carrasco, R. (1985). Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas (1565-1785). Laertes.
Coll-Planas, G. (2010). La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad: el caso de lesbianas, gays y trans. Egales.
Coll-Planas, G. y Missé, M. (eds.) (2010). El género desordenado. Egales.
Eribon, D. (2006). Reflexiones sobre la cuestión gay. Anagrama.
Foucault, M. (2005[1976]). Historia de la sexualidad. La voluntad del saber. Siglo XXI.
Guasch, O. (2022 [1995]). La Sociedad Rosa. Bellaterra.
Huard, G (2020). Los gais durante el franquismo. Egales.
Langarita, J.A. (2015). En tu árbol o en el mío. Una aproximación etnográfica a la práctica del sexo anónimo entre hombres. Bellaterra.
Mérida Jiménez, R.M. (comp.) (2002). Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios queer. Icaria.
Mérida Jiménez, R.M. (ed.) (2009). Manifiestos gays, lesbianos y queer. Testimonios de una lucha (1969-1994). Icaria.
Mora, V. y Huard, G. (eds.) (2019). Cuarenta años después. La despenalización de la homosexualidad en España. Investigación, memoria y experiencias. Egales.
Newton, E. (2016[1972]). Mother camp. Un estudio de los transformistas femeninos en los Estados Unidos. Editorial Alpuerto.
Platero, L. (2012). Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Bellaterra.
Puar, J. (2017). Ensamblajes terroristas. El homonacionalismo en tiempos queer. Bellaterra
Osborne, R. (Ed.) (2013). Mujeres bajo sospecha. Memoria y sexualidad 1930-1980. Fundamentos.
Serra, C., Garaizábal, C. y Macaya, L. (coords.). Alianzas rebeldes. El feminismo más allá de la identidad. Bellaterra.
Solá, M. y Urko, E. (comps.) (2013). Transfeminismos. Epistemes, fricciones y flujos. Txalaparta.
Spade, D. (2015). Una vida normal. Violencia administrativa. Políticas trans críticas y los límites del derecho. Bellaterra.
Trujillo, G (2008). Deseo y resistencia. Egales
Viñuales, O. (2006). Identidades lésbicas. Bellaterra.
Weston, K. (2003[1997]). Las familias que elegimos. Lesbianas gays y parentesco. Bellaterra.
Zubiaurre, M. (2014). Culturas del erotismo en España 1898-1939. Cátedra.
Capítol
Gregorio Gil, C.; Alcázar-Campos, A.; Valcuende del Río, J.M. (eds.) y García Peral, B. (coord.) (2019). Nuevas cartografías de la sexualidad (pp- 33-44). Editorial Universidad de Granada.
Halberstam, J. (2008). “Una introducción a la masculinidad femenina. Masculinidad sin hombres” (pp.23-66). En Masculinidad femenina. Egales.
Rubin, G. (1989) “Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoría radical de la sexualidad” En C. S. Vance (comp.) Placer y peligro. Explorando la sexualidad femenina. Talasa.
Sedgwick, E.K. (1998[1990]). “Introducción axiomática” (pp. 11-90). En Epistemología del armario. Ediciones de la Tempestad.