|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Cultura, Desenvolupament i Aprenentatge en Psicologia de l'Educació
Codi de l'assignatura: 569211
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Francisco Javier Onrubia Goñi
Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A1 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
30 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
30 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
20 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
|
|
Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.
|
|
Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
|
|
Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.
|
|
Capacitat per parlar bé en públic.
|
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.
|
|
Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
|
|
Blocs temàtics |
1. La concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i l’ensenyament (CCAEE)
* Coordenades epistemològiques de la CCAEE. Els principis de la CCAEE i la seva integració jeràrquica. L’aprenentatge i l’ensenyament des de la CCAEE
2. Vigotski i la formació social de la ment
* El desenvolupament psicològic de les persones com a procés mediat. Llei genètica general, internalització i ZDP. Mecanismes semiòtics en la ZDP
3. La construcció guiada del coneixement
* El llenguatge com a instrument psicològic. Aprendre de manera guiada a fer servir el llenguatge i els instruments culturals: bastida i participació guiada. Aprendre a usar el llenguatge entre iguals
4. Transformar l’ensenyament des d’una perspectiva sociocultural
* L’aula transformada: les «cinc normes» i les condicions per desenvolupar-les. Contextos d’activitat productiva conjunta. L’ensenyament com a assistència a l’actuació. Propinqüitat, activitat conjunta, intersubjectivitat i afinitat
5. L’educació, porta de la cultura
* La mirada del culturalisme. Postulats d’una perspectiva psicocultural de l’educació
|
Metodologia i activitats formatives |
|
L’assignatura combina activitats de presentació d’idees bàsiques dels nuclis temàtics per part del professor; lectura comprensiva, comentari i discussió de textos de lectura obligatòria, i elaboració de tasques associades al portafolis de l’assignatura, eventualment, entre d’altres. |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui tingui una qualificació igual o superior a 9,0, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.
L’assistència a les classes presencials té caràcter obligatori per poder dur a terme aquesta modalitat d’avaluació. Un nombre de faltes d’assistència superior al 25 % de les sessions de l’assignatura impedeix fer l’avaluació continuada. De la mateixa manera, la falta de compliment dels compromisos que implica el seguiment de l’assignatura (lectura, elaboració, participació) impedeix seguir la modalitat d’avaluació esmentada. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per a la reavaluació de l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única Requisit |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Brockbank, A., & McGill, I. (2002). Aprendizaje reflexivo en la educación superior. Morata.
Bruner, J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Visor.
Coll, C., Palacios, J., & A. Marchesi, A. (Comps.). (2001). Desarrollo psicológico y educación. Vol 2. Psicología de la educación escolar. Alianza.
Cubero, R. (2005). Perspectivas constructivistas. La intersección entre el significado, la interacción y el discurso. Graó.
Daniels, H. (2001/2003). Vygotsky y la pedagogía. Paidós.
Dewey, J. (1989). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Paidós.
Donald, M. (1991). Origins of the modern mind. Three stages in the evolution of culture and cognition. Harvard University Press.
Kozulin, A. (1990/1994). La psicología de Vygotsky. Alianza.
Kozulin, A. (1998/2000). Instrumentos psicológicos. La educación desde una perspectiva socio-cultural. Paidós.
Mercer, N. (2000/2001). Palabras y mentes. Cómo usamos las palabras para pensar juntos. Paidós.
Olson, D.R. (1994/1998). El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Gedisa.
Perrenoud, P. (2010). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.
Tharp, R. G., Estrada, P., Stoll Dalton, S., & Yamauchi, L. A. (2000/2002). Transformar la enseñanza. Excelencia, equidad, inclusión y armonía en las aulas y las escuelas. Paidós.
Vygotsky, L.S. (1978/1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica.
Vygotsky, L.S. (1986/1995). Pensamiento y lenguaje. Nueva edición a cargo de Alex Kozulin. Paidós.
Wells, G. (1999/2001). Indagación dialógica. Hacia una teoría y una práctica socioculturales de la educación. Paidós.
Wertsch, J. V. (1985/1988). Vygotsky y la formación social de la mente. Paidós.