Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Cultura, Desenvolupament i Aprenentatge en Psicologia de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569211

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Francisco Javier Onrubia Goñi

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A1

Període en què s’imparteix:
semestre 1

Horari i dia: de 18:00 a 20:30, divendres

Universitat responsable: Universitat de Barcelona

Professor: Javier Onrubia

Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació. Secció de Psicologia del Desenvolupament i de l’Educació

Despatx: 3304

Correu electrònic: javier.onrubia@ub.edu

Horari de les tutories: hores concertades

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 

Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

 

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Capacitat per parlar bé en públic.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

 

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Aprofundir en les relacions entre cultura, desenvolupament, educació i aprenentatge en una perspectiva sociocultural.
  • Revisar algunes implicacions i aplicacions del pensament de Vigotski i els enfocaments socioculturals per a l’educació, l’ensenyament i l’aprenentatge.
  • Explorar algunes de les dimensions més rellevants implicades en el disseny i anàlisi de les activitats escolars d’ensenyament i aprenentatge, des de la perspectiva de la seva incidència sobre els processos de construcció del coneixement a l’aula.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i l’ensenyament (CCAEE)

*  Coordenades epistemològiques de la CCAEE. Els principis de la CCAEE i la seva integració jeràrquica. L’aprenentatge i l’ensenyament des de la CCAEE

2. Vigotski i la formació social de la ment

*  El desenvolupament psicològic de les persones com a procés mediat. Llei genètica general, internalització i ZDP. Mecanismes semiòtics en la ZDP

3. La construcció guiada del coneixement

*  El llenguatge com a instrument psicològic. Aprendre de manera guiada a fer servir el llenguatge i els instruments culturals: bastida i participació guiada. Aprendre a usar el llenguatge entre iguals

4. Transformar l’ensenyament des d’una perspectiva sociocultural

*  L’aula transformada: les «cinc normes» i les condicions per desenvolupar-les. Contextos d’activitat productiva conjunta. L’ensenyament com a assistència a l’actuació. Propinqüitat, activitat conjunta, intersubjectivitat i afinitat

5. L’educació, porta de la cultura

*  La mirada del culturalisme. Postulats d’una perspectiva psicocultural de l’educació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura combina activitats de presentació d’idees bàsiques dels nuclis temàtics per part del professor; lectura comprensiva, comentari i discussió de textos de lectura obligatòria, i elaboració de tasques associades al portafolis de l’assignatura, eventualment, entre d’altres.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9,0, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

 

Requisits, activitats i criteris

L’avaluació continuada de l’assignatura s’organitza al voltant de dos tipus d’activitats:

  • Activitats de seguiment dels diferents temes de l’assignatura. Es fan en petit grup, a classe. L’assistència a la sessió de classe és condició necessària per poder-les presentar. Es duu a terme, orientativament, una activitat per a cada tema. Es valora en aquestes activitats l’adequació dels productes lliurats a les consignes plantejades en cada cas; l’elaboració; l’ús correcte i precís, així com exhaustiu, dels continguts del tema que siguin pertinents, i l’estructuració i el detall en la resolució de les diferents tasques. Cada activitat es valora entre 0 i 10 punts. La mitjana de les puntuacions en les diferents activitats suposa un 50 % de la qualificació final.
  • Activitat de síntesi comprensiva del conjunt de continguts treballats a l’assignatura. Es fa de manera individual. S’entrega al final de l’assignatura. En aquesta activitat es valora l’adequació del producte lliurat a la consigna plantejada; l’estructuració i detall, i l’elaboració; i l’ús correcte i precís, així com exhaustiu, dels continguts relatius al model que siguin necessaris per dur-la a terme. L’activitat es valora entre 0 i 10 punts, i la puntuació suposa un 50 % de la qualificació final.


L’assistència a les classes presencials té caràcter obligatori per poder dur a terme aquesta modalitat d’avaluació. Un nombre de faltes d’assistència superior al 25 % de les sessions de l’assignatura impedeix fer l’avaluació continuada. De la mateixa manera, la falta de compliment dels compromisos que implica el seguiment de l’assignatura (lectura, elaboració, participació) impedeix seguir la modalitat d’avaluació esmentada.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per a la reavaluació de l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Requisit

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per a això ha d’emplenar el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo al professorat durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.

 

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts i lectures obligatòries de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura si s’ha fet l’avaluació única és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts i lectures obligatòries de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per a la reavaluació de l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Brockbank, A., & McGill, I. (2002). Aprendizaje reflexivo en la educación superior. Morata.

Bruner, J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Visor.

Coll, C., Palacios, J., & A. Marchesi, A. (Comps.). (2001). Desarrollo psicológico y educación. Vol 2. Psicología de la educación escolar. Alianza.

Cubero, R. (2005). Perspectivas constructivistas. La intersección entre el significado, la interacción y el discurso. Graó.

Daniels, H. (2001/2003). Vygotsky y la pedagogía. Paidós.

Dewey, J. (1989). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Paidós.

Donald, M. (1991). Origins of the modern mind. Three stages in the evolution of culture and cognition. Harvard University Press.

Kozulin, A. (1990/1994). La psicología de Vygotsky. Alianza.

Kozulin, A. (1998/2000). Instrumentos psicológicos. La educación desde una perspectiva socio-cultural. Paidós.

Mercer, N. (2000/2001). Palabras y mentes. Cómo usamos las palabras para pensar juntos. Paidós.

Olson, D.R. (1994/1998). El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y la lectura en la estructura del conocimiento. Gedisa.

Perrenoud, P. (2010). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.

Tharp, R. G., Estrada, P., Stoll Dalton, S., & Yamauchi, L. A. (2000/2002). Transformar la enseñanza. Excelencia, equidad, inclusión y armonía en las aulas y las escuelas. Paidós.

Vygotsky, L.S. (1978/1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica.

Vygotsky, L.S. (1986/1995). Pensamiento y lenguaje. Nueva edición a cargo de Alex Kozulin. Paidós.

Wells, G. (1999/2001). Indagación dialógica. Hacia una teoría y una práctica socioculturales de la educación. Paidós.

Wertsch, J. V. (1985/1988). Vygotsky y la formación social de la mente. Paidós.