Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Construcció del Coneixement Psicoeducatiu: Bases Epistemològiques i Metodològiques

Codi de l'assignatura: 569212

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Isabel Pellicer Cardona

Departament: Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A2   Període en què s’imparteix: semestre 1 Horari i dia: de 18:00 a 20:30, divendres Universitat responsable: Universitat de Barcelona Professora: Isabel Pellicer Departament: Psicologia Social i Psicologia Quantitativa Despatx:  2405 Correu electrònic: pellicer.isabel@ub.edu Horari de les tutories: hores concertades

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Analitzar l’activitat de recerca com a pràctica social de construcció de coneixement. Comprendre els principals correlats epistemològics i metodològics en la recerca psicoeducativa. Comprendre la lògica de recerca qualitativa interpretativa, en termes de principis bàsics, orientacions procedimentals i criteris de qualitat i rigor en la producció de coneixement.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Metaparadigmes epistemològics i models de veritat científica

2. Lògiques epistemològiques i metodològiques

3. L’articulació quantitativa i qualitativa en els mètodes mixtos

4. Lògica de les hipòtesis i lògica de les preguntes

5. Del «mostreig» a la «selecció de participants»: lògiques i justificacions

6. Estudis de cas instrumentals i comparatius

7. Qualitat i rigor: credibilitat, fiabilitat, transferibilitat i validació interpretativa

8. La qüestió de la reflexivitat: biografia, subjectivitat investigadora i estructura social

9. Polítiques de construcció del coneixement: investigar «a», «amb» i «des de»

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial Presentació de continguts per part del professor o la professora. Intercanvi i discussió col·lectiva, en grup gran o reduït, dels aspectes nuclears de cada tema, tant a partir de les explicacions de la professora com de la lectura de textos específics preparats amb anterioritat per a cada sessió. Activitats tutoritzades i treballs dirigits Elaboració grupal d’un treball d’aprofundiment sobre un dels nuclis temàtics inclosos en el programa de l’assignatura, a partir d’un tòpic específic de recerca psicoeducativa. Activitat de treball autònom Lectures obligatòries establertes per a cada nucli temàtic i elaboració dels resums-síntesis individuals corresponents. Per al desenvolupament adequat d’aquestes activitats, es disposa d’una aula virtual de l’assignatura amb recursos i materials de suport, eines de comunicació entre tots els participants del curs, eines específiques per al treball en grup i espais personals. Amb independència de les interaccions i tutories presencials, es recomana als estudiants utilitzar al màxim les possibilitats de comunicació i de treball col·laboratiu que ofereix l’aula virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf). L’avaluació de l’assignatura es fa mitjançant avaluació continuada. La participació regular i activa a l’assignatura és obligatòria. L’assistència a les sessions de classe té caràcter obligatori. Un nombre de faltes d’assistència superior al 25 % de les sessions de l’assignatura impedeix fer l’avaluació continuada. De la mateixa manera, la falta de compliment dels compromisos que implica el seguiment de l’assignatura (lectura, elaboració, participació) impedeix seguir aquesta modalitat d’avaluació. Els criteris d’avaluació que s’apliquen compleixen tant la normativa UB com la interna del MIPE. Els especifiquem a continuació. Es valoren: Les aportacions individuals de l’alumnat a la dinàmica general de la classe, és a dir, la participació activa i de qualitat a través d’intervencions en les discussions i debats presencials a l’aula (avaluació individual: 10 %). Els criteris d’avaluació que es tenen en compte són la qualitat i la pertinència de les aportacions de cara a aclarir els conceptes treballats, generar debat o facilitar dinàmiques grupals d’aprenentatge. Un treball grupal dirigit d’aprofundiment sobre un nucli temàtic del programa (avaluació grupal: 30 %). Es valoren especialment: la qualitat i l’adequació dels continguts desenvolupats; la pertinència i l’actualització de les fonts; la precisió i la qualitat argumentatives, i la presa de posició crítica respecte de les qüestions desenvolupades. També es valoren les aportacions dutes a terme en les tutories de preparació eventuals. El lliurament i devolució de comentaris es fa al final de l’assignatura. Resums escrits individuals de cada lectura proposada (avaluació individual: 20 %). Es preveuen quatre lliuraments vinculats a les lectures i treball de classe. Els feedbacks d’aquests lliuraments es fan a classe al llarg del semestre. Els criteris d’avaluació d’aquestes evidències tenen en compte la capacitat de raonament crític desplegat associat a la lectura, el grau d’elaboració dels conceptes i idees i la seva exemplificació i la pertinència. Un assaig final escrit, de caràcter individual. Aquest assaig representa la part més important de l’avaluació (avaluació individual: 40 %). L’assaig es planteja com una oportunitat per fer una síntesi comprensiva i crítica dels principals continguts i reflexions treballats i discutits al llarg de l’assignatura. Per aquest motiu, es tenen en compte com a criteri d’avaluació l’ús explícit d’exemples concrets de recerques psicoeducatives que il·lustrin els principals punts treballats i desenvolupats en l’assaig, el grau d’elaboració dels conceptes i idees presentats, l’exposició clara de les idees i el raonament crític, la qualitat de la documentació i els aspectes formals. El lliurament i devolució de comentaris es fa al final de l’assignatura. Reavaluació en l’avaluació continuada Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Avaluació única D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat dins del termini establert per la Facultat de Psicologia de la UB. En el cas que algun estudiant reclami justificadament l’avaluació única, la seva avaluació es resol mitjançant un examen sobre la totalitat de temes i documents treballats en l’assignatura, teòrics i pràctics, en la data i l’hora decidits per la Comissió Acadèmica del MIPE. Reavaluació en l’avaluació única Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Becker, H. (1998). Tricks of the trade. How to think about your research while doing it. The University of Chicago Press.

Berger, P., & Luckmann, T. (1966). La construcción social de la realidad. Paidós.

Bourdieu, P. (2003). El oficio de científico. Ciencia de la ciencia y reflexividad. Anagrama.

Braun, V., & Clarke, V. (2013). Successful qualitative research. A practical guide for beginners. Sage.

Denzin, N. K., & Lincoln, Y. S. (1994). Handbook of Qualitative Research. Sage.

De Sousa, B. (2010). Para descolonizar occidente. Más allá del pensamiento abismal. Clacso.

Flick, U. (2004). Introducción a la Investigación Cualitativa. Morata.

Haraway, D. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Cátedra.

Hesse-Biber, S. N. (2010). Mixed Methods Research. The Guilford Press.

Latour, B. (1987/1992). Ciencia en acción. Labor.

Lyons, E., & Coyle, A. (2007). Analysing Qualitative Data in Psychology. Sage.

Potter, J. (1998). La representación de la realidad: Discurso, retórica y construcción social. Paidós.

Stake, R. E. (1994). Case Studies. A N. K. Denzin i Y. S. Lincoln (Eds.), Handbook of Qualitative Research (pp. 236-247). Sage.

Tashakkori, A., & Teddlie, C. (2010). Sage Handbook of Mixed Methods in Social & Behavioral Research (2^nd Ed.). Sage.

Taylor, S. J. y Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación: la búsqueda de significados. Paidós.

Villasante, M. Montañés y J. Martí (Coords.), La investigación social participativa (vol.1). El Viejo Topo.

Yin, R. (2003). Case Study Research. Design and Methods. Sage (third edition).

Walford, G. (2001). Doing Qualitative Educational Research. Continuum.

Willig, C. (2009). Introducing qualitative research in psychology (2^nd Ed.). McGraw Hill-Open University Press.

Capítol

Hammersley, M. (2008). Troubles with triangulation. In M.M. Bergman (Ed.), Advances in Mixed Methods Research (pp. 22–36). Sage.

Reichardt, C. S. y Cook, T. D. (1986). Hacia una superación del enfrentamiento entre los métodos cualitativos y los cuantitativos. En T. D. Cook y C. S. Reichardt (Eds.), Métodos cualitativos y cuantitaivos en investigación evaluativa (pp. 25-58). Morata.

Article

Corbin Dwyer, S., & Buckle, J. L. (2009). The Space Between: On Being an Outsider-Insider in Qualitative Research.  International Journal of Qualitative Methods, 8(1), 54-63.

Hayfield, N., & Huxley, C. (2015). Insider and outsider perspectives: Reflections on researcher identities in research with lesbian and bisexual women. Qualitative Research in Psychology, 12(91), 91-106.

Levitt, H., Bamberg, M., Creswell, J., Frost, D., Josselson, R., y Suárez-Orozco, C. (2018). Journal Article Reporting Standards for Qualitative Primary, Qualitative Meta-Analytic, and Mixed Methods Research in Psychology: The APA Publications and Communications Board Task Force Report. American Psychologist, 73(1), 26-46.

Madill, A., Jordan, A., & Shirley, C. (2000). Objectivity and reliability in qualitative analysis: realist, contextualist and radical constructionist epistemologies. British Journal of Psychology, 91, 1-20.

Mortari, L. (2015). Reflectivity in research practice: An overview of different perspectives. International Journal of Qualitative Methods, 1-9.

Peshkin, A. (1984). Odd Man Out: The Participant Observer in an Absolutist Setting. Sociology of Education, 57, 254 – 264.

Reicher, S. (2000). Against methodolatry: Some comments on Elliott, Fischer, and Rennie. British Journal of Clinical Psychology, 39, 1-6.

Riba, C. (2011). Sobre las consecuencias metodológicas de la aceptación de la subjetividad en las ciencias humanas. Estudios de Psicología, 32(3), 333 – 343.

Ruddin, N, L. P. (2006). You Can Generalize Stupid! Social Scientists, Bent Flyvbjerg, and Case Study Methodology.  Qualitative Inquiry, 12, 797 – 812.

Shank, G. (2006). Six alternatives to mixed methods in qualitative research. Qualitative Research in Psychology, 3(4), 346-356.

Stake, R. E. (1978). The Case Study Method in Social Inquiry. Educational researcher, 7, 2, 5-7.

Varios autores (2004). Número monográfico de Qualitative Inquiry 10 (1), dedicado a la relación entre poder y metodología científica.

Verger, T. (2005). Què entenem per recerca activista? En Col·lectiu Investigacció, Recerca activista i moviments socials (pp.23-34). El Viejo Topo.

Pàgina web

The Qualitative Report. Página general que contiene la mayoría de webs de Investigación Cualitativa. http://www.nova.edu/ssss/QR/web.html

Text electrònic

Riba, C. (2008a). Introducción a los métodos de investigación en psicología. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Edición electrónica.

Riba, C. (2008b). Métodos de investigación cualitativa.  Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Edición electrónica.

Baker, S., & Edwards, R. (2012). How many qualitative interviews is enough? Expert voices and early career reflections on sampling and cases in qualitative research. National Centre for Research Methods Review Paper. Economic & Social Research Council. http://eprints.ncrm.ac.uk/2273/4/how_many_interviews.pdf