Pla docent de l'assignatura

 

 
Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Enfocaments i Tendències Actuals en Psicologia de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569214

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Ana Engel Rocamora

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A4
 

Període en què s’imparteix: semestre 2

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dimecres

Universitat responsable: Universitat de Barcelona

Recomanacions per cursar l’assignatura: haver cursat les assignatures obligatòries del primer semestre: A1 (Cultura, Desenvolupament i Aprenentatge en Psicologia de l’Educació), A2 (La Construcció del Coneixement Psicoeducatiu) i A3 (Cànons de Comunicació Científica, Acadèmica i Professional en Psicologia de l’Educació).

 

Professor: Javier Onrubia

Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació. Secció Departamental de Psicologia del Desenvolupament i de l’Educació

Despatx: 3304

Correu electrònic: javier.onrubia@ub.edu

Horari de les tutories: hores concertades

 

Professora: Anna Engel

Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació. Secció Departamental de Psicologia del Desenvolupament i de l’Educació

Despatx: 3304

Correu electrònic: anna.engel@ub.edu

Horari de les tutories: dimecres, de 12:00 a 14:00.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

 

Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

 

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

 

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Revisar i aprofundir alguns plantejaments teòrics actuals sobre l’aprenentatge especialment rellevants des de la perspectiva de la psicologia de l’educació.
  • Revisar i analitzar algunes propostes de disseny de contextos d’aprenentatge i de pràctiques educatives innovadores a partir de les teories actuals de l’aprenentatge.
  • Explorar les implicacions de les teories actuals de l’aprenentatge i les propostes de disseny de contextos d’aprenentatge des de la perspectiva de la funció docent i de l’ajuda educativa.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana, mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principis de l’aprenentatge i disseny d’entorns educatius innovadors

2. Pràctiques socials, identitat i aprenentatge: comunitats de pràctica i comunitats d’aprenentatge

3. Activitat, sistemes d’activitat i aprenentatge

4. Aprenentatge en situacions socialment i culturalment rellevants: el construccionisme

5. Aprenentatge en situacions socialment i culturalment rellevants: metodologies d’indagació

6. Contextos d’activitat i trajectòries d’aprenentatge: l’aprenentatge connectat

7. Aprenentatges escolars amb sentit i estratègies de personalització

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Sessions de classe

  • Presentació d’informació per part del professorat.
  • Comentari i discussió col·lectiva, en petit i gran grup, dels nuclis temàtics: lectures i experiències d’innovació educativa.


Activitats tutoritzades i treballs dirigits
  • Elaboració d’activitats, en petit grup, entorn d’experiències d’innovació educativa vinculades als diferents nuclis temàtics.


Activitat de treball autònom dels estudiants
  • Lectures obligatòries.
  • Preparació de les activitats de les sessions de classe i tutoritzades.
  • Elaboració de les activitats en grup i individuals d’avaluació.


Per al desenvolupament adequat d’aquestes activitats, es disposa d’una aula virtual de l’assignatura amb recursos i materials de suport, eines de comunicació entre tots els participants del curs, eines específiques per al treball en grup i espais personals. Amb independència de les interaccions i tutories presencials, es recomana als estudiants utilitzar al màxim les possibilitats de comunicació i de treball col·laboratiu que ofereix l’aula virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf).

L’assistència i participació en les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada. 

L’avaluació continuada de l’assignatura s’organitza entorn de dos tipus d’activitats:

  • Activitats de seguiment dels diferents temes de l’assignatura. Es fan en petit grup, a classe. L’assistència a la sessió de classe és condició necessària per poder presentar-les. Es du a terme, orientativament, una activitat per a cada tema. En aquestes activitats, es valora l’adequació dels productes lliurats a les consignes plantejades en cada cas; l’elaboració; l’ús correcte i precís, així com exhaustiu, dels continguts del tema que resultin pertinents, i l’estructuració i detall en la resolució de les diferents tasques. Cada activitat es valora entre 0 i 10 punts. La mitjana de les puntuacions en les diferents activitats suposa un 60 % de la qualificació final.
  • Activitat de síntesi comprensiva del conjunt de continguts treballats en l’assignatura. Es fa de manera individual. Es lliura al final de l’assignatura. En aquesta activitat es valora l’adequació del producte lliurat a la consigna plantejada; l’estructuració i detall, l’elaboració, i l’ús correcte i precís, així com exhaustiu, dels continguts relatius al model que siguin necessaris per fer-la. L’activitat es valora entre 0 i 10 punts, i la seva puntuació suposa un 40 % de la qualificació final.


L’assistència a les classes presencials té caràcter obligatori per poder dur a terme aquesta modalitat d’avaluació. Un nombre de faltes d’assistència superior al 25 % de les sessions de l’assignatura impedeix fer l’avaluació continuada. De la mateixa manera, la falta de compliment dels compromisos que implica el seguiment de l’assignatura (lectura, elaboració, participació) impedeix seguir aquesta modalitat d’avaluació.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

     

    Avaluació única

    D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes. 

    L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual l’alumnat ha de respondre preguntes sobre els continguts de l’assignatura, així com resoldre problemes pràctics. Per aprovar l’assignatura és necessari obtenir una puntuació mínima de 5 punts en total. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet l’avaluació única, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

     

    Reavaluació

    Després de la comunicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura.

    La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

    La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

     

     

    Fonts d'informació bàsica

    Consulta de la disponibilitat al Cercabib

    Llibre

    Bransford, J. D., Brown, A. L., & Cocking, R. R. (Eds.) (2000).  How people learn: brain, mind, experience, and school. National Academy Press.

    Coll, C. (Ed.) (2010). Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la educación superior. Ed. Graó.

    Coll, C., Palacios, J., y Marchesi, A, (2001). Desarrollo psicológico y educación. Vol. 2. Psicología de la educación escolar. Alianza.

    Dewey, J. (2004). Experiencia y educación. Ed. Biblioteca Nueva.

    Díaz Barriga, F. (2006). Enseñanza situada: Vínculo entre la escuela y la vida. McGraw Hill.

    Dumont, H., Istance, D., & Benvides, F. (2010). The nature of learning. Using research to inspire practice. OECD Publishing.

    Mayer, R. E. (Ed.) (2005). The Cambridge handbook of multimedia learning. Cambridge University Press.

    Olson, D. R., & Torrance, N. (Eds.) (1996). Education and human development (388-414). Ed. Blackwell.

    Robbins, Ph., & Aydede, M. (Eds.) (2009). The Cambridge handbook of situated cognition. Cambridge University Press.

    Salomon, G. (Ed.) (1993). Cogniciones distribuidas. Consideraciones psicológicas y educativas. Ed. Amorrortu.

    Sawyer, R. K. (Ed.) (2014). The Cambridge handbook of the learning sciences. Second Edition. Cambridge UniversityPress.

    The National Academies of Sciences, Engineering, Medicine (2018). How People Learn II. Learners, Contexts, and Cultures. Committee on How People Learn II: The Science and Practice of Learning. National Academy Press.

    Pàgina web

    The International Society of theLearningSciences

    http://www.isls.org/index.html

    LIFE, Learning in Informal and Formal Environments

    http://www.life-slc.org/index.html

    National Center on Universal Design for Learning

    http://www.udlcenter.org