Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Mètodes i Tècniques de Recerca en Psicologia de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569215

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: CRISTA WEISE

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A5
 

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dijous

Universitat responsable: Universitat Autònoma de Barcelona

Recomanacions per cursar l’assignatura: s’espera un domini general de nocions d’estadística descriptiva i inferencial, així com coneixements bàsics en relació amb el disseny de recerca en ciències socials i l’anàlisi de dades quantitatives i qualitatives.

 

Professora: Crista Weise

Departament: Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació

Despatx: edifici G6. Despatx 263

Correu electrònic: crista.weise@uab.cat

Horari de les tutories: s’especifica a l’inici del curs.

 

Professora: Carme Viladrich

Departament: Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut

Despatx: edifici B. Despatx B5b-007

Correu electrònic: carme.viladrich@uab.cat

Horari de les tutories: s’especifica a l’inici del curs.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús de metodologies, procediments i instruments de recerca psicològica i educativa.

 

Capacitat per intervenir i generar nous coneixements sobre els processos psicològics implicats en contextos d’ensenyament i aprenentatge basats en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Aquesta assignatura s’estructura en dues parts que són complementàries. La primera fa referència al plantejament de treballs de recerca en general, treballs específics en l’àrea de la psicologia de l’educació i als mètodes qualitatius per a l’anàlisi de dades. La segona completa i enriqueix la visió general de la recerca en psicologia de l’educació aprofundint en mètodes i tècniques quantitatives.

En el conjunt de les dues parts, s’espera que l’estudiant assoleixi els objectius següents:

  • Identificar els factors clau d’un problema de recerca (context, preguntes, objectius, variables i hipòtesis) en psicologia de l’educació en contextos formals, no formals o informals.
  • Definir el disseny de recerca i seleccionar els mètodes i instruments més adequats en funció dels factors clau identificats per a la recollida, processament, anàlisi i avaluació de les dades.
  • Analitzar críticament diferents recerques en psicologia de l’educació, tant d’anàlisi quantitativa i qualitativa com de mètodes mixtos.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bloc d’anàlisi qualitativa (prof. Crista Weise)

*  1. Disseny de recerca. Mètodes de recerca qualitativa. Fenomenològic. Etnogràfic. Acció participant / enfocament bifocal. Biogràfic

2. Instruments i tècniques en recerca qualitativa. Entrevista. Observació participant. Etnografia. Grup focal. Històries de vida. Narratiu. Mètodes visuals

3. Introducció a l’anàlisi de dades qualitatives. Anàlisi de contingut. Els desafiaments de la fiabilitat i consistència de dades

2. Bloc d’anàlisi quantitativa (prof. Carme Viladrich)

*  1. Planificació: inferència i control experimental. Tipus de dissenys segons el tractament del temps. Tipus de dissenys segons el control experimental. Inferència en funció del disseny

2. Estudi de camp: mostreig i mesures. Població, mostres, unitat de mostreig. Nombre d’unitats de la mostra. La inferència en funció de la representativitat de la mostra. Fiabilitat i validesa de les observacions

3. Anàlisi de dades. Representació gràfica. Anàlisi visual. Tècniques estadístiques d’anàlisi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A l’inici, els estudiants presenten breument els temes o idees de recerca i les expectatives en relació amb l’anàlisi de dades (quantitatives, qualitatives o mixtes) en psicologia de l’educació.

La dinàmica a l’aula és majoritàriament pràctica.

Les diferents activitats que es duen a terme se centren en l’anàlisi de situacions pertinents a l’estudi dels processos d’ensenyament i aprenentatge amb particular interès en els factors rellevants relacionats amb recerques específiques, i la presa de decisions per a l’anàlisi quantitativa, qualitativa o mixta.

Durant les diferents sessions, el professorat fa presentacions, anàlisis de casos, exemplificacions i reflexió crítica a partir de diferents articles de recerca amb anàlisis de dades quantitatives, qualitatives o mixtes.

Aquestes activitats es desenvolupen a través d’una docència mixta, que combina sessions presencials, sessions en línia síncrones i treball asíncron individual i en petit grup a l’aula virtual, juntament amb el corresponent treball autònom de l’alumnat. Aquesta docència mixta es duu a terme en el marc de les coordenades establertes per la Facultat de Psicologia i la coordinació del MIPE, i en funció de la situació i les condicions sanitàries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

L’assistència i participació activa en les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada.

L’assignatura s’avalua de manera conjunta.

En cada una de les parts (metodologia quantitativa i metodologia qualitativa), s’avalua la participació de l’alumnat en les activitats d’aula de les diferents sessions (15 % i 15 %).

Els participants han de lliurar dos informes individuals (15 % cadascun) en què s’ha d’analitzar a partir d’una pauta orientativa facilitada pels docents, un article indexat al Social Sciences Citation Index (SSCI), a l’àrea d’Educational Psychology o Education & Educational Research, tenint presents els criteris rellevants definits en cadascuna de les parts de l’assignatura.

Finalment, l’alumnat ha d’elaborar un treball final en equip (màxim de tres o quatre integrants) que s’ha de presentar oralment (40 %) i en què s’ha de mostrar el grau de domini de les competències generals i específiques esperades. Aquest 40 % es desglossa en un 30 % del projecte i un 10 % de la presentació oral. Per superar l’assignatura, cal aprovar totes les activitats.

Aspectes avaluats

% assignat


Participació en el bloc d’anàlisi qualitativa

15


Participació en el bloc d’anàlisi quantitativa

15


Exercici de reflexió individual: dos informes o anàlisis d’articles de recerca

30 (15 i 15)


Exercici d’aplicació: disseny del projecte de recerca i presentació

40 (30 i 10)

TOTAL

100 %



Criteris d’avaluació: rigor conceptual, capacitat d’anàlisi i síntesi, ajust a les directrius

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La prova es du a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Prerequisit
 

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat dins del termini establert per la Facultat de Psicologia.

 

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en què la persona que es presenta ha de resoldre tres exercicis, dos sobre els continguts de cada nucli temàtic, i un sobre un projecte d’investigació en l’àmbit de la psicologia de l’educació. Els dos primers exercicis valen 2,5 punts cada un i el tercer exercici, 5. Per aprovar l’assignatura es necessita obtenir una puntuació mínima de 5 punts.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, les persones que hagin obtingut la qualificació de suspens a l’avaluació única poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant dels continguts teòrics com dels pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Babbie, E., & Babbie, E. R. (2000). Fundamentos de la investigación social. Cengage Learning Latin Am.

Bardin, L. (1991). Análisis de contenido (3.a ed.). Ediciones Akal.

Canales Cerrón, M. (Coor.-Ed.). (2006). Metodologías de investigación social. Introducción a los oficios. LOM Ediciones.

Hernández, R. (2006). Metodología en la investigación. Mc Graw Hill/ Interamericana de México.

Íñiguez Rueda, L. (Ed.). (2003). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales. UOC.

Kerlinger, F., & Howard, B. L. (2002). Investigación del comportamiento: Métodos de investigación en ciencias sociales. McGraw Hill.

León, O. G., y Montero, I. (2015). Métodos de investigación en Psicología y Educación. McGraw Hill.

Neuendorf, K. A. (2002). Defining content analysis. Content analysis guidebook. Sage

Article

Caballero Ferrándiz, J., Martín Gutiérrez, P., & R. Villasante, T. (2019). Debatiendo las metodologías participativas: un proceso en ocho saltos. Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales, 44(22-45). https://doi.org/10.5944/empiria.44.2019.25350

Hall, L., Dell, C. A., Fornssler, B., Hopkins, C., Mushquash, C., & Rowan, M. (2015). Research as cultural renewal: Applying two-eyed seeing in a research project about cultural interventions in First Nations addictions treatment. International Indigenous Policy Journal, 6(2). https://doi.org/10.18584/iipj.2015.6.2.4

Mazzetti, A., & Blenkinsopp, J. (2012). Evaluating a visual timeline methodology for appraisal and coping research. Journal of Occupational and Organizational Psychology, 85(4), 649–665. https://doi.org/10.1111/j.2044-8325.2012.02060.x

McAlpine, L. (2016). Why might you use narrative methodology? A story about narrative. Eesti Haridusteaduste Ajakiri. Estonian Journal of Education, 4(1), 32-57. https://doi.org/10.12697/eha.2016.4.1.02b

Wright, A. L., Gabel, C., Ballantyne, M., Jack, S. M., & Wahoush, O. (2019). Using Two-Eyed Seeing in Research With Indigenous People: An Integrative Review. International Journal of Qualitative Methods, 18, https://doi.org/10.1177/1609406919869695