Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Temes i Línies Actuals de Recerca en Psicologia de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569218

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: MONTSERRAT CASTELLO BADIA

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A6
 

Període en què s’imparteix: semestre 2

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dimecres

Universitat responsable: Universitat Ramon Llull 

Recomanacions per cursar l’assignatura: haver cursat les assignatures obligatòries del primer semestre: A1 (Cultura, Desenvolupament i Aprenentatge en Psicologia de l’Educació), A2 (La Construcció del Coneixement Psicoeducatiu) i A3 (Cànons de Comunicació Científica, Acadèmica i Professional en Psicologia de l’Educació); haver cursat l’assignatura obligatòria de l’especialitat de recerca A5 (Mètodes i Tècniques de Recerca / Investigació en Psicologia de l’Educació). 

Professora: Montserrat Castelló

Departament: Psicologia

Despatx: edifici la Tamarita. T1-02

Correu electrònic: montserratcb@blanquerna.url.edu

Horari de les tutories: dimecres, de 14:00 a 15:00 (i hores concertades)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Capacitat per parlar bé en públic.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús de metodologies, procediments i instruments de recerca psicològica i educativa.

 

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

 

Capacitat per generar nous coneixements sobre els processos d’aprenentatge de la comunicació i de la llengua oral en contextos monolingües i multilingües.

 

Capacitat per intervenir i generar nous coneixements sobre els processos psicològics implicats en contextos d’ensenyament i aprenentatge basats en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

 

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Revisar críticament la producció científica en l’àmbit de la psicologia de l’educació. 
  • Analitzar els elements que configuren la identitat investigadora en contextos acadèmics i fora de l’acadèmia.
  • Analitzar i valorar els aspectes que caracteritzen la transició de consumir a produir coneixement que suposa la posició investigadora. 
  • Conèixer els temes i línies de recerca en psicologia de l’educació que desenvolupen actualment els equips de recerca de les universitats participants en el MIPE, així com els equips i investigadors espanyols i internacionals d’alt nivell.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Motius i condicionants per desenvolupar una posició investigadora en diferents contextos

2. Característiques de la investigació que es desenvolupa en l’àmbit de la psicologia de l’educació i valoració del seu ajust als reptes socials i les directrius nacionals i internacionals

3. Dimensions per avaluar i valorar produccions científiques especialitzades en l’àmbit de la psicologia de l’educació

4. Valoració de les pròpies competències i estratègies per afrontar incidents prototípics i emergents en la investigació psicoeducativa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial

  • Presentació d’informació per part del professorat.
  • Lectura i discussió crítica, en petit i gran grup, de recerques i produccions en l’àmbit de la psicologia de l’educació. Cada equip s’estructura en «especialitats» que són rotatives durant les diferents sessions: ponents, comentaristes i avaluadors.
  • Anàlisi i discussió col·lectiva de casos i recerques presentades per les diferents línies i equips que configuren el MIPE.
  • Anàlisi i discussió col·lectiva, en petit i gran grup, dels obstacles existents en la recerca psicoeducativa, la forma d’afrontar-los i el seu impacte en la identitat investigadora.

Activitats tutoritzades i treballs dirigits

  • Redacció i presentació oral de treballs d’exploració d’una temàtica o línia de recerca / projecte actual en psicologia de l’educació.

Activitat de treball autònom

  • Informes individuals de periodicitat mensual en què s’explicitin els aprenentatges adquirits, els dubtes, la identificació d’incidents significatius i l’elaboració d’un treball d’exploració / projecte d’investigació a presentar en forma de pòster.
  • Anàlisi de les lectures obligatòries establertes per a cada sessió.
  • Lectura dels documents de suport a les sessions de discussió de casos o investigacions.


Per al desenvolupament adequat d’aquestes activitats, es disposa d’una aula virtual de l’assignatura amb recursos i materials de suport, eines de comunicació entre tots els participants del curs, eines específiques per al treball en grup i espais personals. Amb independència de les interaccions i tutories presencials, es recomana a l’alumnat utilitzar al màxim les possibilitats de comunicació i de treball col·laboratiu que ofereix l’aula virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf). 

L’assistència a classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada. 

  • Informes individuals sobre els aprenentatges adquirits a partir de les activitats de classe (lectures, ponències, debats, discussions, dramatitzacions, etc.). Ponderació: 50 % del total. 
  • Participació en els debats a partir de l’anàlisi prèvia d’una recerca, algunes de presentades en qualitat de ponent, comentarista o avaluador. Es valora la qualitat, profunditat i pertinença de l’activitat del debat i del rol desenvolupat. Ponderació: 30 % del total. 
  • Presentació en parella d’un projecte de recerca, il·lustrat a través d’un pòster i exposat oralment. Resposta a les preguntes de la resta de companys i professors. Ponderació: 20 % de la qualificació total. 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, l’alumnat amb la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per a la reavaluació de l’assignatura.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Requisits
 

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.

 

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual s’han de respondre dues preguntes sobre els continguts del mòdul a triar entre quatre, així com resoldre dos problemes pràctics a triar també entre quatre. Les respostes es puntuen sobre un màxim de 2,5 punts cadascuna. Per aprovar el mòdul és necessari obtenir una puntuació mínima de 5 punts en total.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, l’alumnat amb la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Article

González-Ocampo, G., & Castelló, M. (2019). How do doctoral students experience supervision? Studies in Continuing Education, 1-15.

Castelló, M., Sala-Bubaré, A., & Bautista, A. (2017). Being a researcher is not only a matter of publishing: learning to review scientific articles/No solo de publicar viven los investigadores: aprender a revisar artículos científicos. Infancia y Aprendizaje, 1-58.

Castelló, M., Pardo, M., Sala-Bubaré, A., & Suñe, N. (2017). Why do students consider to drop out of doctoral degrees? Institutional and personal factors. Higher Education, 74(6), 1053-1068. doi:10.1007/s10734-016-0106-9

Castelló, M., McAlpine, L. & Pyhältö, K. (2017). Spanish and UK post-PhD researchers: Writing perceptions, well-being and productivity. Journal of Higher Education Research & Development, 1-15. http://dx.doi.org/10.1080/07294360.2017.1296412

Sala-Bubaré, A., & Castelló, M. (2017). Exploring the relationship between doctoral students’ experiences and research community positioning. Studies in Continuing Education, 1-19. http://dx.doi.org/10.1080/0158037X.2016.1216832

McAlpine, L., Pyhältö, K. & Castelló, M. (2017) Building a more robust conception of early career researcher experience: What might we be overlooking? Studies in continuing education. 1-17. http://dx.doi.org/10.1080/0158037X.2017.1408582

McAlpine, L., Castello, M., & Pyhaltö, K. (2020). What influences PhD graduate trajectories during the degree: a research-based policy agenda. Higher Education80(6), 1011-1043.