Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: L'Anàlisi de les Pràctiques Educatives Escolars: Aprenentatge, Activitat i Discurs

Codi de l'assignatura: 569246

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Rosa Maria Colomina Alvarez

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A11
 

Període en què s’imparteix: semestre 2

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dimarts

Universitat responsable: Universitat de Barcelona

Professora: Rosa M. Colomina Álvarez

Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació

Despatx: 3302

Correu electrònic: rosacolomina@ub.edu

Horari de les tutories: dimarts, de 14:30 a 15:30

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

Capacitats personals i interpersonals per treballar en grups altament especialitzats i competitius de composició multidisciplinària.

 

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir una visió de conjunt dels principals plantejaments teòrics i metodològics en l’estudi de la interacció educativa i el discurs educacional amb la finalitat d’elaborar un model general de sistematització de les pràctiques educatives per a l’abordatge del seu estudi empíric.
  • Explorar les relacions entre activitat conjunta, activitat discursiva i aprenentatge, en el marc dels enfocaments d’orientació sociocultural i constructivistes de l’activitat humana i de l’educació escolar.
  • Conèixer i analitzar alguns mecanismes d’influència educativa utilitzats pels agents educatius en situacions educatives escolars, especialment aquells que es despleguen a través de la interacció, la comunicació i l’activitat conjunta dels participants.
  • Conèixer i entendre les exigències metodològiques que implica l’anàlisi de la interactivitat des d’una perspectiva constructivista d’orientació sociocultural.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Usar criteris conceptualment fonamentats per analitzar i valorar les metodologies utilitzades en el desenvolupament d’investigacions psicològiques d’anàlisis de la pràctica educativa amb finalitats i objectius diversos.
  • Prendre en consideració dimensions i subdimensions rellevants, des del punt de vista de la concepció sociocultural i constructivista, per planificar, analitzar i valorar les observacions de les pràctiques educatives i de formació del professorat en situacions particulars.
  • Escriure amb precisió conceptual i rigor intel·lectual per comunicar i difondre el coneixement científic après.
  • Construir coneixement mediat per a l’escriptura i la col·laboració presencial i en línia basat en tasques d’anàlisi de la pràctica educativa escolar.

 

Referits a actituds, valors i normes

Objectius referits a l’aprenentatge d’actituds, valors i normes:

  • Valorar l’interès de tenir una aproximació teòrica, metodològica i epistemològicament fonamentada en la presa de decisions concretes d’observació i anàlisi de les pràctiques educatives.
  • Valorar l’ús del coneixement de la metodologia d’anàlisi de les pràctiques educatives amb precisió conceptual i rigor intel·lectual.
  • Valorar el domini d’una col·laboració eficaç per a la construcció del coneixement.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La modelització de les pràctiques educatives escolars des d’una perspectiva sociocultural

*  1.1. Les pràctiques educatives en diferents contextos. Teories i models, paradigmes i programes de recerca en l’estudi i anàlisi de les pràctiques educatives. Un model socioconstructivista de l’educació per estudiar les pràctiques educatives.

2. Anàlisi de les pràctiques educatives escolars des d’una perspectiva sociocultural: l’estudi de la interactivitat professor-alumnes i entre alumnes en contextos d’educació formal

*  2.1. Activitat conjunta, aprenentatge i ensenyança: una aproximació sociocultural. Una aproximació sociocultural a la interactivitat en la pràctica educativa escolar: mecanismes d’ajuda educativa en la interacció professor-alumne. Ajuda educativa i personalització de l’aprenentatge

2.2. L’activitat discursiva en el marc de la interactivitat. Estratègies discursives, mecanismes semiòtics i construcció del coneixement a l’aula. Diàleg triàdic i activitat mediadora

2.3. Activitat conjunta i aprenentatge entre iguals. Mecanismes interpsicològics en la interactivitat entre alumnes. L’activitat discursiva en l’aprenentatge entre alumnes. Aprenentatge cooperatiu i propostes per organitzar de forma cooperativa l’aprenentatge a l’aula

3. Elements metodològics per a l’anàlisi empírica de l’estructura de l’activitat conjunta

4. Anàlisi de les pràctiques formatives des d’una perspectiva sociocultural: l’estudi de la interactivitat en situacions d’aprenentatge de la professió

*  4.1. Activitat conjunta en pràctiques de formació per a l’aprenentatge de la professió. Elements estructurals i discursius

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

D’acord amb els plantejaments metodològics del procés de convergència de l’espai europeu d’educació superior (EEES), l’assignatura pren com un dels eixos centrals l’aprenentatge autònom de l’estudiant. Es basa en els recursos que les TIC poden aportar per facilitar aquest aprenentatge (amb l’ús de l’aula virtual Moodle de l’assignatura), i comporta un procés de seguiment i tutorització del treball de l’estudiant mitjançant diferents recursos. Així mateix, pretén facilitar la presentació d’experiències d’anàlisi de pràctiques educatives formals escolars, i la seva discussió i valoració.

Tot seguit, es descriuen els tres tipus d’activitats fonamentals que l’alumnat porta a terme en sessions presencials amb el grup classe i el professorat, activitats tutorades de treball dirigit pel professorat i activitats de treball autònom.

Activitat presencial

L’assignatura es porta a terme segons el calendari previst en el programa del MIPE amb sessions presencials de cinc hores de durada cadascuna i amb una periodicitat quinzenal. Les sessions presencials es desenvolupen fonamentalment d’acord amb una metodologia de curs seminari, basada en la discussió entorn de lectures (articles, capítols, documents de recerques, etc.).

El professorat del curs contribueix a l’activitat de seminari del curs mitjançant:

  • Presentació, síntesi i conclusió dels continguts relatius als nuclis temàtics.
  • Debat dels temes a partir de les presentacions fetes per l’alumnat.
  • Anàlisi i discussió conjunta de situacions d’anàlisi de la pràctica educativa.


L’alumnat desenvolupa activitats de:
  • Presentacions relacionades amb cadascun dels nuclis temàtics del curs per discutir i debatre els temes tractats.
  • Elaboració d’un informe d’anàlisi de la interactivitat i influència educativa d’una situació educativa registrada en vídeo.


Activitats tutoritzades i treball dirigit
  • Preparació i redacció en grup de presentacions per discutir documents de lectura obligatòria. Els estudiants encarregats fan arribar al professor del curs la presentació de la lectura amb antelació suficient per a la tutorització. Després de la revisió a partir de la tutoria, aquesta presentació es posa a la disposició de la resta dels estudiants de l’assignatura.
  • Elaboració individual d’una síntesi dels continguts treballats en el conjunt de l’assignatura.


Activitat de treball autònom
  • Preparació individual de les lectures obligatòries.
  • Preparació individual i grupal de les presentacions a fer.
  • Resolució individual i grupal de les tasques d’avaluació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

L’avaluació prevista per a aquest curs és una avaluació continuada en la qual el professorat es dota de recursos metodològics per recollir informació sobre els progressos dels estudiants al llarg de l’assignatura.

 

Prerequisit

L’assistència continuada a les sessions de classe és de caràcter obligatori. Una absència igual o superior al 25 % de les sessions de l’assignatura (dues sessions o més) impedeix l’avaluació continuada del treball de l’estudiant.

L’avaluació consisteix en la valoració dels aprenentatges dels estudiants a partir de les tasques següents:

1. Treball en grup

Preparació i redacció de la presentació d’una lectura obligatòria del curs, i elaboració d’un informe d’anàlisi d’una situació educativa a partir dels continguts teòrics i metodològics treballats al curs. Les dues tasques es desenvolupen durant el curs en sessions de treball dins i fora de l’aula.

Es consideren evidències de la presentació d’una lectura obligatòria, la preparació d’una primera versió del document (PPT, Prezi...), l’assistència a una tutoria per rebre la retroacció del professorat, i la versió definitiva de la presentació. Es consideren evidències de fer-la a l’aula, l’explicació dels continguts de la presentació i la guia del debat amb els companys i el professorat que es fa posteriorment. Són criteris bàsics d’avaluació el grau de correcció en l’ús dels continguts, en la relació entre ells, i en l’exemplificació adequada de situacions de la pràctica docent vinculades amb la temàtica.

Es consideren evidències de l’informe d’anàlisi d’una situació de pràctica docent, la selecció de la pràctica a analitzar i l’elaboració progressiva de les parts de l’informe (els avenços dels quals es presenten a l’aula i reben la retroacció del professorat), així com el producte final de l’informe. Són criteris bàsics d’avaluació el grau de correcció de l’anàlisi de l’activitat conjunta i de les estratègies discursives seleccionades, així com el grau de correcció en l’argumentació sobre els processos d’ajuda en la situació analitzada. El document final es lliura a l’espai del Moodle destinat per fer-ho i en la data prevista comunicada pel professorat.

Ponderació:

  • Presentació de lectura: 20 % de la qualificació global de l’assignatura.
  • Informe d’anàlisi d’una situació educativa: 30 % de la qualificació global de l’assignatura.


2. Prova individual sobre els continguts de l’assignatura

Durant el curs a l’aula es dediquen espais per resoldre dubtes, individuals i grupals sobre el treball que es va fent. Al final del curs es fa una prova escrita en què s’aborda el contingut de l’assignatura i l’ús d’aquest contingut per a l’anàlisi de situacions de la pràctica. Són criteris bàsics d’avaluació de la prova, el grau d’adequació en la selecció i la correcció dels continguts més rellevants per respondre les preguntes plantejades, el grau de correcció i justificació en les relacions entre els continguts implicats; l’adequació i la justificació de les exemplificacions de la pràctica, i la correcció en l’anàlisi de les situacions de la pràctica plantejades en les preguntes de la prova. 

Ponderació: 50 % de la qualificació global de l’assignatura

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

L’avaluació única de l’assignatura s’adapta a allò que indica la normativa vigent de la Universitat de Barcelona per a màster i doctorat —i la que s’afegeixi en circumstàncies excepcionals—, segons la qual l’alumnat ha de sol·licitar l’avaluació única formalment per escrit en un termini màxim de vint dies naturals des de l’inici de l’assignatura.

L’evidència d’avaluació única consisteix en una prova escrita sobre la totalitat del contingut de l’assignatura que té dues parts: la primera sobre continguts conceptuals i les seves relacions, i la segona centrada en casos, resolució de problemes i anàlisis i valoració de recerques. La primera part té un valor del 60 % de la nota final i la segona part un valor del 40 % de la nota. Per superar l’assignatura, el resultat de les dues parts ha de ser d’aprovat.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Edwards, D. (Eds.) (1998). Enseñanza, aprendizaje y discurso en el aula. Aproximaciones al estudio del discurso educacional. Fundación Infancia y Aprendizaje.

Leontiev, A.N. (1978). Activity, consciousness and personality. Prentice–Hall.

Mercer, N. (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Barcelona: Paidós. (páginas 180- 209).

Vigostky, L.S. (1987). Thinking and speech. Plenumm.

Capítol

Coll, C. (1999). La concepción constructivista como instrumento para el análisis de las prácticas educativas escolares. En C. Coll (Coord.), Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria (pp. 15- 24). ICE-HORSORI.

Coll, C. (2001). Lenguaje, actividad y discurso en el aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp.  387-413).  Alianza.

Colomina, R. y Onrubia, J. (2001). Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos. En En C. Coll, J. Palacios & A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 415-435). Alianza.

Colomina, R., Onrubia, J. y Rochera, Mª J. (2001). Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 437-458). Alianza.

Article

Coll, C. (2018). La personalización del aprendizaje escolar, una exigencia de la nueva ecología del aprendizaje, Dossier Graó, 3, 5-11.

Coll, C. (2018). Procesos de aprendizaje generadores de sentido y estrategias de personalización, Dossier Graó, 3, 14-18.

Coll, C., Colomina, R., Onrubia, J. & Rochera, M. J. (1992). Actividad conjunta y habla: una aproximación al estudio de los mecanismos de influencia educativa. Infancia y Aprendizaje, 59-60, 189-232.

Coll, C., Onrubia, J. y Mauri, T. (2008). Ayudar a aprender en contextos educativos: el ejercicio de la influencia educativa y el análisis de la enseñanza. Revista de Educación, 346, 33-70 (páginas de lectura obligatoria pp.33- 48).

Engel, A. y Membrive, A. (2018). Contextos de actividad, experiencias de aprendizaje y trayectorias personales. Dossier Graó, 3, 19-22.

Mauri, T., Clarà, M., Colomina, R., y Onrubia, J. (2017). Patterns of interaction in the processes of joint reflection by student teachers. Journal of Education for Teaching, 43(5), 2-17. doi.org/10.1080/02607476.2017.1296542

Wells, G. (2002). The Role of Dialogue in Activity Theory. Mind, Culture and Activity, 9(1), 43-66.

Text electrònic

Pujolàs, P. (2002). El aprendizaje cooperativo. Algunas propuestas para organizar de forma cooperativa el aprendizaje en el aula. Laboratorio de psicopedagogía. Universidad de Vic. Documento de trabajo. Zaragoza, noviembre de 2002.