|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: L'Anàlisi de les Pràctiques Educatives Escolars: Aprenentatge, Activitat i Discurs
Codi de l'assignatura: 569246
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Rosa Maria Colomina Alvarez
Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A11 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
60 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.
|
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.
|
|
Capacitats personals i interpersonals per treballar en grups altament especialitzats i competitius de composició multidisciplinària.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes Objectius referits a l’aprenentatge d’actituds, valors i normes: |
|
Blocs temàtics |
1. La modelització de les pràctiques educatives escolars des d’una perspectiva sociocultural
* 1.1. Les pràctiques educatives en diferents contextos. Teories i models, paradigmes i programes de recerca en l’estudi i anàlisi de les pràctiques educatives. Un model socioconstructivista de l’educació per estudiar les pràctiques educatives.
2. Anàlisi de les pràctiques educatives escolars des d’una perspectiva sociocultural: l’estudi de la interactivitat professor-alumnes i entre alumnes en contextos d’educació formal
* 2.1. Activitat conjunta, aprenentatge i ensenyança: una aproximació sociocultural. Una aproximació sociocultural a la interactivitat en la pràctica educativa escolar: mecanismes d’ajuda educativa en la interacció professor-alumne. Ajuda educativa i personalització de l’aprenentatge
2.2. L’activitat discursiva en el marc de la interactivitat. Estratègies discursives, mecanismes semiòtics i construcció del coneixement a l’aula. Diàleg triàdic i activitat mediadora
2.3. Activitat conjunta i aprenentatge entre iguals. Mecanismes interpsicològics en la interactivitat entre alumnes. L’activitat discursiva en l’aprenentatge entre alumnes. Aprenentatge cooperatiu i propostes per organitzar de forma cooperativa l’aprenentatge a l’aula
3.
Elements metodològics per a l’anàlisi empírica de l’estructura de l’activitat conjunta
4. Anàlisi de les pràctiques formatives des d’una perspectiva sociocultural: l’estudi de la interactivitat en situacions d’aprenentatge de la professió
* 4.1. Activitat conjunta en pràctiques de formació per a l’aprenentatge de la professió. Elements estructurals i discursius
|
Metodologia i activitats formatives |
|
D’acord amb els plantejaments metodològics del procés de convergència de l’espai europeu d’educació superior (EEES), l’assignatura pren com un dels eixos centrals l’aprenentatge autònom de l’estudiant. Es basa en els recursos que les TIC poden aportar per facilitar aquest aprenentatge (amb l’ús de l’aula virtual Moodle de l’assignatura), i comporta un procés de seguiment i tutorització del treball de l’estudiant mitjançant diferents recursos. Així mateix, pretén facilitar la presentació d’experiències d’anàlisi de pràctiques educatives formals escolars, i la seva discussió i valoració.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.
2. Prova individual sobre els continguts de l’assignatura Durant el curs a l’aula es dediquen espais per resoldre dubtes, individuals i grupals sobre el treball que es va fent. Al final del curs es fa una prova escrita en què s’aborda el contingut de l’assignatura i l’ús d’aquest contingut per a l’anàlisi de situacions de la pràctica. Són criteris bàsics d’avaluació de la prova, el grau d’adequació en la selecció i la correcció dels continguts més rellevants per respondre les preguntes plantejades, el grau de correcció i justificació en les relacions entre els continguts implicats; l’adequació i la justificació de les exemplificacions de la pràctica, i la correcció en l’anàlisi de les situacions de la pràctica plantejades en les preguntes de la prova. Ponderació: 50 % de la qualificació global de l’assignatura Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única L’avaluació única de l’assignatura s’adapta a allò que indica la normativa vigent de la Universitat de Barcelona per a màster i doctorat —i la que s’afegeixi en circumstàncies excepcionals—, segons la qual l’alumnat ha de sol·licitar l’avaluació única formalment per escrit en un termini màxim de vint dies naturals des de l’inici de l’assignatura.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Edwards, D. (Eds.) (1998). Enseñanza, aprendizaje y discurso en el aula. Aproximaciones al estudio del discurso educacional. Fundación Infancia y Aprendizaje.
Leontiev, A.N. (1978). Activity, consciousness and personality. Prentice–Hall.
Mercer, N. (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Barcelona: Paidós. (páginas 180- 209).
Vigostky, L.S. (1987). Thinking and speech. Plenumm.
Capítol
Coll, C. (1999). La concepción constructivista como instrumento para el análisis de las prácticas educativas escolares. En C. Coll (Coord.), Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria (pp. 15- 24). ICE-HORSORI.
Coll, C. (2001). Lenguaje, actividad y discurso en el aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 387-413). Alianza.
Colomina, R. y Onrubia, J. (2001). Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos. En En C. Coll, J. Palacios & A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 415-435). Alianza.
Colomina, R., Onrubia, J. y Rochera, Mª J. (2001). Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Comps.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 437-458). Alianza.
Article
Coll, C. (2018). La personalización del aprendizaje escolar, una exigencia de la nueva ecología del aprendizaje, Dossier Graó, 3, 5-11.
Coll, C. (2018). Procesos de aprendizaje generadores de sentido y estrategias de personalización, Dossier Graó, 3, 14-18.
Coll, C., Colomina, R., Onrubia, J. & Rochera, M. J. (1992). Actividad conjunta y habla: una aproximación al estudio de los mecanismos de influencia educativa. Infancia y Aprendizaje, 59-60, 189-232.
Coll, C., Onrubia, J. y Mauri, T. (2008). Ayudar a aprender en contextos educativos: el ejercicio de la influencia educativa y el análisis de la enseñanza. Revista de Educación, 346, 33-70 (páginas de lectura obligatoria pp.33- 48).
Engel, A. y Membrive, A. (2018). Contextos de actividad, experiencias de aprendizaje y trayectorias personales. Dossier Graó, 3, 19-22.
Mauri, T., Clarà, M., Colomina, R., y Onrubia, J. (2017). Patterns of interaction in the processes of joint reflection by student teachers. Journal of Education for Teaching, 43(5), 2-17. doi.org/10.1080/02607476.2017.1296542
Wells, G. (2002). The Role of Dialogue in Activity Theory. Mind, Culture and Activity, 9(1), 43-66.
Text electrònic
Pujolàs, P. (2002). El aprendizaje cooperativo. Algunas propuestas para organizar de forma cooperativa el aprendizaje en el aula. Laboratorio de psicopedagogía. Universidad de Vic. Documento de trabajo. Zaragoza, noviembre de 2002.