Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Aprenentatge, Avaluació i Qualitat de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569248

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Maria Jose Rochera Villach

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A13
 

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari: de 15:30 a 20:30, dimarts

Universitat responsable: Universitat de Barcelona

Professora: María José Rochera Villach

Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació

Despatx: 3301

Correu electrònic: mjrochera@ub.edu

Horari de les tutories: dimarts, de 14:30 a 15:30

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 


Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Capacitat per parlar bé en públic.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir una visió de conjunt dels principals plantejaments teòrics i metodològics en l’estudi de l’avaluació de l’aprenentatge escolar.
  • Explorar les relacions entre la naturalesa i les funcions de l’avaluació de l’aprenentatge escolar, en el marc dels enfocaments constructivistes de l’ensenyament i l’aprenentatge.
  • Explorar les relacions entre l’avaluació, els processos d’innovació i de reforma curricular i la millora de la qualitat educativa.
  • Conèixer i entendre les exigències metodològiques que implica l’anàlisi de les pràctiques de l’avaluació des d’una perspectiva socioconstructivista i situada.
  • Conèixer recerques psicològiques i educatives d’anàlisi de les pràctiques d’avaluació educativa en situacions i amb objectius diversos.
  • Elaborar criteris sobre la qualitat de l’educació a partir del coneixement i anàlisi d’experiències i recerques educatives, útils per a la intervenció psicopedagògica i l’assessorament curricular.
  • Valorar el fet de poder disposar d’una aproximació teòrica, metodològica i epistemològicament ben fonamentada en la presa de decisions concretes d’avaluació de l’aprenentatge i de la qualitat de l’educació.
  • Optimitzar les estratègies i les actituds de treball col·laboratiu.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Modelització de les pràctiques d’avaluació, interactivitat i qualitat educativa. Aproximació sociocultural als processos d’ensenyament-aprenentatge. Nivells de configuració de la pràctica educativa

*  La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació en els diferents nivells de la pràctica educativa. Modelització de les pràctiques d’avaluació des d’una perspectiva sociocultural. Criteris de qualitat basats en les funcions de l’educació i la seva implicació per a l’avaluació educativa.

2. Pràctiques d’avaluació a l’aula i qualitat de l’educació. L’avaluació com a ajuda educativa

*  L’avaluació de l’aprenentatge escolar des d’una perspectiva constructivista d’orientació sociocultural i situada: processos i productes. La pràctica de l’avaluació des de la perspectiva de l’ajuda educativa per a la millora dels aprenentatges. Un model d’anàlisi de la pràctica d’avaluació. Relacions entre una pràctica d’avaluació acreditativa i reguladora. La pràctica del feedback. La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació a l’aula.

3. Avaluació i processos de reforma, innovació i millora de l’educació

*  Aprenentatges bàsics, competències i estàndards d’avaluació. Procés de presa de decisions sobre els estàndards d’avaluació des del sistema educatiu al centre escolar. La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació en el sistema educatiu i en el centre escolar.

Seminari 1. Disseny i anàlisi de la pràctica de l’avaluació i decisions d’intervenció i millora

Seminari 2. Anàlisi de processos de reforma, innovació i millora de l’educació a partir de l’avaluació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial

  • Presentació, síntesi i conclusió dels continguts relatius als nuclis temàtics per part del professor o la professora.
  • Presentació dels temes vinculats als nuclis temàtics per part de l’alumnat, organitzat en petits grups.
  • Comentari i discussió col·lectiva dels temes, a partir de les presentacions del professor o la professora i l’alumnat.
  • Elaboració de síntesi.
  • Elaboració i discussió de la temàtica dels seminaris per part de l’alumnat.
  • Anàlisi i discussió col·lectiva de situacions de la pràctica d’avaluació.
  • Participació en el desenvolupament del seminari.


Activitats tutoritzades i treballs dirigits
  • Preparació i redacció en grup de presentacions a partir de les lectures obligatòries prèviament establertes.
  • Elaboració en grup de tasques relacionades amb cada nucli temàtic:
    • Tasca 1: resum de la lectura i valoració argumentada de la seva relació amb la temàtica del curs.
    • Tasca 2: pauta d’anàlisi de la pràctica de l’avaluació en el nivell de l’aula.
    • Tasca 3: pauta d’anàlisi de la proposta de l’avaluació a escala del sistema educatiu i la seva relació amb els centres.
  • Seminaris (tasques 4 i 5): recollida i anàlisi de dades, mitjançant l’ús i l’elaboració de criteris d’intervenció a l’aula i en el sistema educatiu.


Activitat de treball autònom
  • Lectura de la bibliografia obligatòria.
  • Preparació individual i grupal de les presentacions i elaboracions d’aula i del treball que s’ha de fer en els seminaris.
  • Resolució individual i grupal de les tasques d’avaluació.
  • Elaboració individual d’una síntesi final dels continguts del curs.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 11.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

 

Prerequisit

La participació activa i regular a l’assignatura té caràcter obligatori. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada.

 

Treball en grup

  • Una tasca d’elaboració i presentació oral de continguts d’un nucli temàtic mitjançant PowerPoint.
    • Criteris d’avaluació: grau d’elaboració dels conceptes i idees i grau d’articulació i de relació entre aquestes idees i conceptes. Claredat expositiva de la presentació oral. Qualitat de les respostes a les preguntes.
    • Es presenta durant el curs. Hi ha revisió prèvia de la presentació i feedback formatiu.
    • Ponderació: 25 % de la qualificació total.
  • Una tasca d’elaboració i presentació d’una pauta d’anàlisi de situacions autèntiques d’avaluació dels aprenentatges (seminari 1) i una tasca d’elaboració i presentació d’una pauta d’anàlisi d’altres materials de portals educatius (seminari 2).
    • Criteris d’avaluació: grau de pertinença i elaboració del contingut de les pautes i la seva aplicació a les dades. Grau d’elaboració de criteris d’intervenció.
    • Les dues tasques es presenten durant el curs. Es proporciona feedback formatiu mentre es fan.
    • Ponderació: 25 % de la qualificació total (15 % seminari 1; 10 % seminari 2).


Treball individual

Una síntesi individual escrita dels continguts del curs que inclou els conceptes i idees tractats al curs i la reflexió individual sobre el treball als seminaris.
  • Criteris d’avaluació: nombre i pertinença dels conceptes inclosos i de les relacions establertes entre ells per donar resposta a la pregunta següent: quina és la relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació?; claredat expositiva del text i aspectes formals.
  • Es presenta al final de l’assignatura; s’ofereix la possibilitat d’un lliurament intermedi amb feedback formatiu.
  • Ponderació: 50 % de la qualificació total.


Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Requisit
 

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat dins del termini establert per la Facultat de Psicologia de la UB.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Capítol

Coll, C., y Solé, I. (2001). Enseñar y aprender en el contexto del aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Coords.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 357-386). Ed. Alianza.

Coll, C., i Manzano (2021). Les necessitats d’aprenentatge en el segle XXI o què cal ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts. En C. Coll i B. Albaigés (directors). L’estat de l’educació a Catalunya. Balanç i propostes per impulsar les oportunitats educatives. Anuari 2020 (pp 443-483). Fundació Bofill

Mauri, T., y Rochera, M.J. (2010). La evaluación de los aprendizajes en la Educación Secundaria. En C. Coll, (Coord.), Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la Educación Secundaria (pp. 155-167). Ed. Graó.

Henderson, M., Molloy, E., Ajjawi, R., & Boud, D. (2019). Designing feedback for impact. In M. Henderson, R. Ajjawi, D. Boud, & E. Molloy, E. (Eds.), The Impact of Feedback in Higher Education (pp. 267-285). Palgrave Macmillan,https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-25112-3_15

Article

Coll, C., Mauri, T., y Rochera, M. J. (2012). La práctica de evaluación como contexto para aprender a ser un aprendiz competente. Revista de curriculum y formación del profesorado, 16(1), 49-59.

Boud, D., & Molloy, E. (2013). Rethinking models of feedback for learning: the challenge of design. Assessment & Evaluation in Higher Education, 38(6), 698-712. DOI: 10.1080/02602938.2012.691462

Carless, D. (2019). Feedback loops and the longer-term: towards feedback espirals. Assessment and Evaluation in Higher Education, 44(5), 705-714. DOI:10.1080/02602938.2018.1531108

Coll, C., y Martin, E. (2006). Vigencia del debate curricular. Aprendizajes básicos, competencias y estándares. Prelac, 3, 6- 73.

Text electrònic

Instituto Nacional de Evaluación Educativa (INEE). Informes PISA http://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pisa/pisa-2018.html