|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Aprenentatge, Avaluació i Qualitat de l'Educació
Codi de l'assignatura: 569248
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Maria Jose Rochera Villach
Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A13 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
60 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
|
|
Capacitat per parlar bé en públic.
|
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
|
|
Blocs temàtics |
1. Modelització de les pràctiques d’avaluació, interactivitat i qualitat educativa. Aproximació sociocultural als processos d’ensenyament-aprenentatge. Nivells de configuració de la pràctica educativa
* La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació en els diferents nivells de la pràctica educativa. Modelització de les pràctiques d’avaluació des d’una perspectiva sociocultural. Criteris de qualitat basats en les funcions de l’educació i la seva implicació per a l’avaluació educativa.
2. Pràctiques d’avaluació a l’aula i qualitat de l’educació. L’avaluació com a ajuda educativa
* L’avaluació de l’aprenentatge escolar des d’una perspectiva constructivista d’orientació sociocultural i situada: processos i productes. La pràctica de l’avaluació des de la perspectiva de l’ajuda educativa per a la millora dels aprenentatges. Un model d’anàlisi de la pràctica d’avaluació. Relacions entre una pràctica d’avaluació acreditativa i reguladora. La pràctica del feedback. La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació a l’aula.
3. Avaluació i processos de reforma, innovació i millora de l’educació
* Aprenentatges bàsics, competències i estàndards d’avaluació. Procés de presa de decisions sobre els estàndards d’avaluació des del sistema educatiu al centre escolar. La relació entre aprenentatge, avaluació i qualitat de l’educació en el sistema educatiu i en el centre escolar.
Seminari 1. Disseny i anàlisi de la pràctica de l’avaluació i decisions d’intervenció i millora
Seminari 2. Anàlisi de processos de reforma, innovació i millora de l’educació a partir de l’avaluació
|
Metodologia i activitats formatives |
|
Activitat presencial |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.
Treball individual Una síntesi individual escrita dels continguts del curs que inclou els conceptes i idees tractats al curs i la reflexió individual sobre el treball als seminaris.
Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única Requisit |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Capítol
Coll, C., y Solé, I. (2001). Enseñar y aprender en el contexto del aula. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (Coords.), Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (pp. 357-386). Ed. Alianza.
Coll, C., i Manzano (2021). Les necessitats d’aprenentatge en el segle XXI o què cal ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts. En C. Coll i B. Albaigés (directors). L’estat de l’educació a Catalunya. Balanç i propostes per impulsar les oportunitats educatives. Anuari 2020 (pp 443-483). Fundació Bofill
Mauri, T., y Rochera, M.J. (2010). La evaluación de los aprendizajes en la Educación Secundaria. En C. Coll, (Coord.), Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la Educación Secundaria (pp. 155-167). Ed. Graó.
Henderson, M., Molloy, E., Ajjawi, R., & Boud, D. (2019). Designing feedback for impact. In M. Henderson, R. Ajjawi, D. Boud, & E. Molloy, E. (Eds.), The Impact of Feedback in Higher Education (pp. 267-285). Palgrave Macmillan,https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-25112-3_15
Article
Coll, C., Mauri, T., y Rochera, M. J. (2012). La práctica de evaluación como contexto para aprender a ser un aprendiz competente. Revista de curriculum y formación del profesorado, 16(1), 49-59.
Boud, D., & Molloy, E. (2013). Rethinking models of feedback for learning: the challenge of design. Assessment & Evaluation in Higher Education, 38(6), 698-712. DOI: 10.1080/02602938.2012.691462
Carless, D. (2019). Feedback loops and the longer-term: towards feedback espirals. Assessment and Evaluation in Higher Education, 44(5), 705-714. DOI:10.1080/02602938.2018.1531108
Coll, C., y Martin, E. (2006). Vigencia del debate curricular. Aprendizajes básicos, competencias y estándares. Prelac, 3, 6- 73.
Text electrònic
Instituto Nacional de Evaluación Educativa (INEE). Informes PISA http://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pisa/pisa-2018.html