Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estratègies de Composició Escrita i d'Escriptura Acadèmica

Codi de l'assignatura: 569250

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: MONTSERRAT CASTELLO BADIA

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A15
 

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dilluns

Universitat responsable: Universitat Ramon Llull

 

Professora: Montserrat Castelló Badia

Departament: Psicologia

Despatx: T2-02. Edifici de la Tamarita

Correu electrònic: montserratcb@blanquerna.url.edu

Horari de les tutories: dimecres, de 12:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 (hores concertades)                          

                                                                                           

Professora: Mariona Corcelles

Departament: Psicologia

Despatx: T2-02. Edifici de la Tamarita

Correu electrònic: marionacs@blanquerna.url.edu

Horari de les tutories: dimecres, de 12:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 (hores concertades)

 

Professora: Anna Sala

Departament: Psicologia

Despatx: T2-02. Edifici de la Tamarita

Correu electrònic: annasb4@blanquerna.url.edu

Horari de les tutories: dimecres, de 12:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 (hores concertades)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

 

Capacitat per generar nous coneixements sobre els processos d’aprenentatge de la comunicació i de la llengua oral en contextos monolingües i multilingües.

 

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Comprendre l’abast de l’escriptura acadèmica tant com a eina per adquirir coneixement d’altres disciplines com per elaborar i produir aquest coneixement.
  • Capacitar professionals de l’assessorament que facilitin i promoguin l’ensenyament d’estratègies d’escriptura i de comunicació acadèmica en qualsevol escenari educatiu.
  • Analitzar i valorar els avenços i limitacions de la recerca en l’àmbit de l’escriptura i la comunicació acadèmica.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El coneixement estratègic i la regulació dels aprenentatges (1 ECTS)

*  

  • La naturalesa del coneixement estratègic, l’aprenentatge de procediments en l’ús estratègic de procediments
  • De l’autoregulació a la regulació socialment compartida
  • La regulació dels aprenentatges en contextos socialment situats

2. L’escriptura com a eina semiòtica. Aprendre a escriure (3 ECTS)

*  

  • El procés de composició escrita: planificar, escriure i revisar de forma recurrent i estratègica
  • Diferències entre aprendre a escriure i alfabetització acadèmica
  • Comunitats discursives i pràctiques d’escriptura acadèmica
  • Les concepcions sobre l’escriptura acadèmica: dificultats per a l’ensenyament i aprenentatge
  • L’ensenyament d’estratègies per regular els processos de composició en el si de comunitats discursives.

3. El llenguatge com a eina epistèmica: escriure per aprendre (2 ECTS)

*  

  • Aprendre a escriure, escriure per aprendre: com, quan i per què?
  • Escriptura en les disciplines i escriptura a través del currículum
  • Avenços a Europa i als EUA amb relació a l’escriptura com a eina epistèmica
  • Aportacions de recerca i intervencions en el nostre context escolar i universitari

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent respecta una seqüència dissenyada per cedir progressivament el control de l’aprenentatge a l’alumnat. Per tant, es progressa des de situacions i activitats guiades cap a activitats cada vegada més autònomes. En tots els casos, les activitats consten de treball presencial i virtual, com també de treball en grup i autònom, fonamentalment de lectures específiques per a cada sessió.

Pel que fa al treball dirigit, per garantir la seqüència esmentada, es duen a terme diferents tipus de tasques que apareixen ordenades de menys a més presència en el mòdul:

  • Tasques incentivadores (presencials): dissenyades per introduir una determinada problemàtica o un determinat contingut a desenvolupar posteriorment. S’utilitzen per avaluar els coneixements previs, introduir idees clau i motivar l’alumnat.
  • Anàlisi de situacions educatives i textos (virtuals): també s’analitzen situacions educatives problemàtiques i llibres de text.
  • Tasques d’escriptura i revisió col·laborativa (presencials i virtuals): tenen lloc al llarg de l’assignatura i són l’eina bàsica per promoure aprenentatge i reflexió. Tant l’escriptura com la revisió col·laborativa tenen per objectiu últim la creació d’una comunitat d’aprenentatge que genera un corpus de coneixement propi a mesura que avancen les sessions de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

L’assistència i participació activa en les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada.

L’avaluació continuada és obligatòria per superar l’assignatura i consisteix en la resolució de dues tasques grupals plantejades durant el mòdul i especificades en la metodologia docent (30 %), en el desenvolupament i revisió de tres textos grupals i un diari d’aprenentatge individual (50 %) al llarg del mòdul i en la redacció d’un assaig final individual (20 %).

Amb relació als criteris d’avaluació, s’espera que l’estudiant:

  • Relacioni i integri la nova informació amb els seus coneixements previs.
  • Busqui, seleccioni i prioritzi la informació necessària per resoldre les diferents tasques.
  • Reflexioni sobre els enfocaments conceptuals presentats i els vinculi a experiències prèvies.
  • Analitzi i dissenyi propostes innovadores d’alfabetització acadèmica.
  • Reflexioni sobre l’abast i les limitacions de la recerca en aquesta àrea.
  • Reflexioni sobre l’aprenentatge propi i reguli la seva actuació al llarg del mòdul.


Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, l’estudiant amb la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació suposa la renúncia a totes les qualificacions prèvies de l’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Requisits
 

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.

 

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual els estudiants han de respondre dues preguntes sobre els continguts del mòdul a triar entre quatre, així com resoldre dos problemes pràctics a triar també entre quatre. Les respostes es puntuen sobre un màxim de 2,5 punts cadascuna. Per aprovar el mòdul és necessari obtenir una puntuació mínima de 5 punts en total.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, l’alumnat amb la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Bañales, G., Castelló, M., & Vega, N. (Coords.). (2016). Enseñar a leer y escribir en la educación superior. Propuestas educativas basadas en la investigación. Serie: Lenguaje, Educación e Innovación (LEI). Ediciones SM/CeIDEA/U.A.T.

Castelló, M., & Donahue, C. (2012) (Eds.). University writing: Selves and Texts in Academic Societies. Volume Series in Writing. Emerald group Publishing Limited.

Prior, P. (2006) A Sociocultural theory of Writing, In C.A. MacArthur, S. Graham, & J. Fitzgerald (Eds.), (2006) Handbook of writing research. Guilford.

Capítol

Castelló, M. (2009). Aprender a escribir textos académicos: ¿copistas, escribas, compiladores o escritores?. En J.I. Pozo y M. P. Pérez Echeverría (Coords.), La Psicología del aprendizaje universitario: de la adquisición de conocimientos a la formación en competencias (pp.120-133). Ed. Morata.  

Castelló, M. (2021). Escribir (leer) e investigar: voces en diálogo [Writing (Reading) and Research: voices in dialog]. In D. Rodrigues & J. Quintiliano (Comps.). Discursive Practices in Academic Writing: issues under study. Pontificia Universidad Católica de Minas Gerais.

Article

Castelló, M. (2014). Los retos actuales de la alfabetización académica: estado de la cuestión y últimas investigaciones. Enunciación, 19(2), 346-365. DOI: http://dx.doi.org/10.14483/udistrital.jour.enunc.2014.2.a13

Camps, A y Castelló, M. (Coords.) (2013). Monográfico: Escritura académica//Academic Writing. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 11(1). http://www.red-.net/redu/index.php/REDU/issue/view/70.

Castelló, M. (2015) (Coord.). Writing at University. Analyzing Faculty’s and Students’ Conceptions, Ideas and Beliefs. Special Issue / Escribir en la Universidad. Análisis de las concepciones, ideas y creencias de estudiantes y profesores. Monográfico. Cultura y Educación, 27(3), 456-476. http://dx.doi.org/10.1080/11356405.2015.1072362 

Sala, A., & Castelló, M. (2018). Regulation of Writing Composition Processes in Higher Education. Reading and writing, 31(4), 757-777