Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Formació dels Professionals de l'Educació

Codi de l'assignatura: 569251

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: EVA LIESA LIESA

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A16   Període en què s’imparteix: semestre 2 Horari i dia: de 15:30 a 18:00, dijous Universitat responsable: Universitat Ramon Llull Professora: Eva Liesa Departament: Psicologia Despatx: edifici Tamarita Correu electrònic: evalh@blanquerna.url.edu Horari de les tutories: hores concertades

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Analitzar les noves necessitats de formació dels professionals de l’educació que sorgeixen a conseqüència dels canvis de la societat. Valorar els processos de reflexió sobre la pràctica com un element substancial de la formació i la construcció de coneixement. Conèixer com promoure el desenvolupament professional a partir de la participació en comunitats d’indagació. Disposar d’instruments per a la intervenció en una formació basada en la indagació i en el desenvolupament de pràctiques educatives basades en l’evidència. Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptar una actitud de compromís personal i professional.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Docència: una professió pràctica o basada en la recerca? Repensar les connexions entre la recerca i la pràctica en educació. Perspectives del coneixement basat en l’evidència per als docents: adquisició, mobilització i utilització

2. La formació i el desenvolupament del coneixement professional. Factors que influencien el desenvolupament professional docent. Resistències, obstacles i alternatives en la formació pel canvi educatiu

3. La formació basada en la reflexió sistemàtica de la pràctica docent. El desenvolupament de la identitat docent a través de la participació en comunitats d’indagació. Aprenentatge col·laboratiu entre docents

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial Presentació, síntesi i conclusió de continguts per part de la docent. Presentacions de treballs i síntesis de lectures vinculades als nuclis temàtics per part dels estudiants, organitzats en petits grups de treball. Visita a un centre educatiu (fora de l’horari de l’assignatura). Anàlisi i discussió col·lectiva dels temes, a partir de les presentacions de la docent i els estudiants. Activitats tutoritzades i treballs dirigits Activitat d’anàlisi i valoració de pràctiques educatives seguint la metodologia ApS. Cada estudiant acompanya un docent que estigui en procés d’anàlisi i millora de la seva pràctica docent. Activitat de col·laboració en el desenvolupament d’un cicle d’indagació. Es tracta d’una activitat autèntica mitjançant la qual els estudiants participen del procés formatiu d’un equip docent d’una escola, fonamentalment, en les fases de disseny i avaluació d’una pràctica educativa basada en evidències. Activitat de treball autònom Lectura de bibliografia especialitzada. Recerca i lectura de fonts d’informació rellevant complementària. Resolució de les activitats i les tasques proposades per la docent.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf). Una activitat individual i una activitat grupal, proposades durant el curs, d’identificació de pràctiques educatives fonamentades. Criteris d’avaluació: justificació de les idees a partir del coneixement acadèmic. Ponderació: 20 % de la qualificació total. Dues activitats individuals d’anàlisi i valoració de pràctiques educatives. Una s’entrega durant l’assignatura i l’altra al final amb feedback al llarg del seu desenvolupament. Criteris d’avaluació: justificació de les idees a partir del coneixement acadèmic. Ponderació: 30 % de la qualificació total. Una síntesi reflexiva final de l’assignatura. Criteris d’avaluació: capacitat d’argumentació, així com l’explicitació dels nous aprenentatges amb relació als coneixements previs dels continguts tractats al llarg del mòdul. Ponderació: 30 % de la qualificació total. L’avaluació positiva de l’assignatura suposa haver superat de forma satisfactòria (5 sobre 10) cadascuna de les activitats anotades. L’assistència i participació activa a les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant amb la qualificació de suspens a l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. Fer la reavaluació suposa una renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixada per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Avaluació única D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes. L’avaluació única consisteix en un examen escrit, amb dues parts diferenciades. A la primera part l’alumnat ha de resoldre qüestions de tipus conceptual. A la segona part, es proposa l’anàlisi de diversos casos o problemes pràctics. Durant el desenvolupament de la segona part de l’examen es poden consultar els apunts o les lectures obligatòries. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet l’avaluació única, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Kaser, L. y J. Halbert. (2017). The Spiral Playbook: Liderar amb mentalitat indagadora a sistemes educatius i escoles. C21 Canada.

Timperley, H. (2011). Realizing the power of professional learning. Open University Press.

Huguet, T., Liesa, E. y Serra, J. (2022). El asesoramiento psicopedagógico a debate. Graó.

Article

Badia, A., Liesa, E., Becerril, L., & Mayoral, P. (2020). A dialogical self approach to the conceptualisation of teacher-inquirer identity. European Journal of Psychology of Education, 35, 865-879. https://doi.org/10.1007/s10212-019-00459-z

Butler, D., & Schnellert, L. (2012). Collaborative inquiry in teacher professional development. Teaching and Teacher education, 28, 1206-1220.

DeLuca, C., Bolden, B., & Chan, J. (2017). Systemic professional learning through collaborative inquiry: examining teachers’ perspectives. Teaching and Teacher Education, 67, 67-78.

Giralt-Romeu, M., Liesa, E., & Castelló, M. (2020). I research, you research: do future teachers consider themselves researchers? Journal for the Study of Education and Development, https://doi.org/10.1080/02103702.2020.1759001

Giralt Romeu, M., Liesa Hernández, E., Mayoral Serrat, P., & Becerril Balín, L. (2020). Student teachers’ positioning with regard to their key learning experiences in the first practicum. Quaderns de psicologia, 22(2), 004.

Husu, J., Toom, A., & Patrikainen, S. (2008). Guided reflection as a means to demonstrate and develop student teachers’ reflective competencies. Reflective Practice: International and Multidisciplinary Perspectives, 9(1), 37–51. https://doi.org/10.1080/14623940701816642

La Velle, L. y Assunçao, M. (2018). Perspectives on evidence-based knowledge for teachers: acquisition, mobilisation and utilisation. Journal of Education for Teaching, 44(5), 524-538, DOI: 10.1080/02607476.2018.1516345

Leat, D.; Reid, A., & Lofthouse, R. (2015). Teachers’ experiences of engagement with and in educational research: What can be learned from teachers’ views? Oxford Review of Education, 41(2), 270-286.

Liesa, E.; Castelló, M., & Becerril, L. (2018). Nueva escuela ¿Nuevos aprendizajes? Revista REXE.

Liesa, E., i Mayoral, E. (2019). Pot haver-hi innovació sense recerca? Una proposta des de les comunitats d’indagació. Revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50, 59-72. 

Liesa, E., i Mayoral, E. (2020). Els processos d’indagació cooperativa en els centres escolars: valoracions d’algunes experiències. Revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 53, 84-95. 

Monereo, C. (2009). Saquen el libro de texto! Resistencia, obstáculos y alternativas en la formación de los docentes para el cambio educativo. Revista de Educación, 352, 583-597.

Monereo, C. (2019). The role of critical incidents in the dialogical construction of teacher identity. Analysis of a professional transition case. Learning, Culture and Social Interaction, 20, 4-13

Prenger, R.; Poortman, C., & Handelzalts, A. (2017). Factors influencing teachers’ professional development in networked professional learning communities. Teaching and Teacher Education, 68, 77-90.

Puustinen, M., Säntti, J., Koski, A., & Tammi, T., (2018). Teaching: A practical or research-based profession? Teacher candidates’ approaches to research-based teacher education. Teaching and Teacher Education 74, 170-179.

So, K. (2013). Knowledge construction among teachers within a community based on inquiry as stance. Teaching and Teacher Education, 29, 188-196.

Van der Linden, W., Bakx, A., Ros, A., Beijaard, D., & Van den Bergh, L. (2015). The development of student teachers’ research knowledge, beliefs and attitude. Journal of Education for Teaching, 41(1), 4-18. doi: 10.1080/02607476.2014.992631.

Badia, A., Liesa, E., Becerril, L., & Mayoral, P. (2020). Five ways of being a schoolteacher. Quaderns de Psicologia, 22(2), e1563.