Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estratègies d'Aprenentatge Cooperatiu i Tutoria entre Iguals

Codi de l'assignatura: 569252

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: DAVID DURAN GISBERT

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A17   Període en què s’imparteix: semestre 2 Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dilluns Universitat responsable: UAB Recomanacions per cursar l’assignatura: coneixements d’anglès   Professor: David Duran Gisbert Departament: Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació Despatx: 254 (G6) Correu electrònic: david.duran@uab.cat Horari de les tutories: hores concertades (per correu electrònic)   Professora: Marta Flores Coll Departament: Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació Despatx: 254 (G6) Correu electrònic: marta.flores@uab.cat Horari de les tutories: hores concertades (per correu electrònic)   Professora: Ester Miquel Bertran Departament: Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació Despatx: 254 (G6) Correu electrònic: ester.miquel@uab.cat Horari de les tutories: hores concertades (per correu electrònic)

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

-  Teoricopràctica

Presencial

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer els principis conceptuals, dimensions i condicions de l’aprenentatge entre iguals. La potencialitat d’aprendre ensenyant. Familiaritzar-se amb alguns mètodes i tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Conèixer la tutoria entre iguals com a mètode cooperatiu, analitzant les potencialitats i inconvenients. Conèixer les potencialitats de l’aprenentatge entre mestres (docència compartida) i entre escoles en xarxa. Reflexionar sobre les dificultats d’incorporació de l’aprenentatge entre iguals en les metodologies d’aules i centres escolars i com superar-les a través de la innovació i la recerca.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Marc conceptual de l’aprenentatge entre iguals: estructures d’aprenentatge a l’aula, rellevància educativa de la cooperació, dimensions i condicions de l’aprenentatge cooperatiu. L’estructuració de la interacció. Aprendre ensenyant: evidències i potencialitats

2. Mètodes i tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Escoles d’autors en l’aprenentatge entre iguals. Les dificultats en l’ús escolar de l’aprenentatge cooperatiu

3. Tutoria entre iguals: definició i tipologia, anàlisi de pràctiques [programa Llegim i Escrivim en Parella, (En)Raonem en Parella, Reading in Pairs, Xarxa d’Aprenentatge entre Iguals] i recerques. Inferència d’elements explicatius i claus d’èxit

4. L’aprenentatge entre iguals entre mestres (docència compartida com a mecanisme d’aprenentatge entre mestres) i entre escoles (xarxes d’escoles que aprenen les unes de les altres)

5. Presentació de propostes d’innovació o de recerca sobre aprenentatge entre iguals. Dificultats i formes de superar-les en les pràctiques i en la recerca

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions combinen l’exposició dialogada amb negociació de significats amb la presentació d’experiències (amb vídeo i materials de supòsits pràctics) i el treball cooperatiu dels participants. Abans o després de les sessions, en el Moodle de l’assignatura s’hi recomanen lectures.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf). La forma d’avaluació recomanada per a l’assignatura és la continuada, i inclou tres evidències: Dossier d’apunts en equip (40 %). Organitzats en parelles (un alumne d’orientació professionalitzadora i un altre d’investigadora). Cal fer un dossier en què se sintetitzin els continguts abordats a l’assignatura (tant en les sessions com en les activitats dirigides) de forma apropiada, reflexionada i amb iniciatives d’ampliació. Comunicació escrita (40 %). A partir dels continguts treballats al llarg de l’assignatura, es fa una comunicació per presentar en un congrés simulat que té lloc l’última sessió presencial de l’assignatura. Presentació oral de la comunicació (20 %). La presentació oral de la comunicació, que valora les habilitats comunicatives, la claredat i rigor, l’ajust al temps, l’ús de suports visuals i la resolució de les preguntes formulades, també s’avalua. L’assistència i participació activa en les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada. Les entregues de les evidències es concentren a les darreres sessions de l’assignatura.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens a l’avaluació continuada poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita presencial, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Avaluació única Prerequisit     D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.   Activitats i criteris L’avaluació única consisteix en un examen escrit presencial en què l’alumnat ha de respondre cinc preguntes sobre els continguts de l’assignatura. L’extensió de cada resposta es limita a mig foli. Les respostes es puntuen sobre un màxim de 2 punts cada una. Per aprovar l’assignatura es necessita obtenir una puntuació mínima de 5 punts.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant dels continguts teòrics com dels pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Duran, D. (2009). El aprendizaje entre alumnos como apoyo a la inclusión. En C. Giné (coord.), La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Horsori. En català (Horsori, 2020).

Duran, D. (coord.), Blanch, S., Corcelles, M., Flores, M., Oller, M., Utset, M., y Valdebenito, V. (2011). Leemos en pareja. Tutoría entre iguales para la competencia lectora. Horsori. En català (Horsori, 2018).

Duran, D., Flores, M., Oller, M., Thomson-Garay, L., & Vera, I. (2016). Reading in pairs. Peer tutoring for reading and speaking in English as a foreign language. Horsori.

Duran, D. y Monereo, C. (2012). Entramado. Métodos de aprendizaje cooperativo y colaborativo. Horsori. En català (Horsori, 2021).

Duran, D. y Vidal, V. (2003). La tutoría entre iguales: de la teoría a la práctica. Graó.

Flores, M., Duran, D., y Albarracín, L. (2016). Razonar en pareja. Un programa de tutoría entre iguales de resolución cooperativa de problemas. Horsori.

Topping, K., Duran, D., & Van Keer, H. (2015). Using Peer Tutoring to Improve Reading Skills. A practical guide for teachers. Routledge.

Topping, K., Buchs, C., Duran, D., & Van Keer, H. (2017). Effective peer learning: From principles to practical implementation. Routledge.

Capítol

Duran, D. (2018). Aprendizaje entre iguales: Evidencias, instrumento para la inclusión y aprendizaje del alumno que ofrece ayuda. En J. C. Torrego y C. Monge (Coords.). Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo (pp. 173-199). Editorial Síntesis.

Duran, D. (2015). Tutoría entre iguales: compartir la capacidad de enseñar con los alumnos. En R. Mayordomo y J. Onrubia (coord.), Aprendizaje cooperativo. Universitat Oberta de Catalunya.

Duran, D. (2012). Utilizando el trabajo en equipo. Estructurar la interacción a través de métodos y técnicas. En J.C. Torrego y A. Negro (coord.), Aprendizaje cooperativo en las aulas. Alianza Editorial.

Duran, D. (2009). El aprendizaje entre alumnos como apoyo a la inclusión. En C. Giné (coord.), La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Horsori. En català (Horsori, 2020).

Duran, D. (2009). Aprender a cooperar. Del grupo al equipo. En J. I. Pozo y M. del P. Pérez, La Psicología del aprendizaje universitario: la formación en competencias. Ediciones Morata.

Article

Duran, D., Corcelles, M., y Miquel, E. (2020). La observación entre iguales como mecanismo de desarrollo profesional docente: La percepción de los participantes de la Xarxa de Competències Bàsiques. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 53, 49-61.

Duran, D., Flores, M., y Miquel, E. (2019). The teacher’s role during cooperative learning: Should I leave the classroom when students are independently working in teams? Journal of Classroom Interaction, 54(2), 24-40.

Duran, D., Flores, M., Ribas, T., & Ribosa, J. (2020). Student teachers’ perceptions and evidence of peer learning through co-teaching: Improving attitudes and willingness towards co-teaching. European Journal of Psychology of Education, 36(2), 495-510. 

Duran, D., & Miquel, E. (2019). Preparing teachers for collaborative classrooms. A Oxford Research Encyclopedia of Education. Oxford University Press. doi: 10.1093/acrefore/9780190264093.013.78

Pàgina web

Se puede encontrar una bibliografía extensa y comentada en la página web del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (http://grupsderecerca.uab.cat/grai/).