Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Plurilingüisme i Interculturalitat

Codi de l'assignatura: 569255

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Cristina Zhang Yu

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A20
 

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari i dia: de 15:30 a 20:30, dijous

Universitat responsable: Universitat de Girona

Professora: Cristina Zhang Yu

Departament: Facultat d’Educació i Psicologia

Despatx: 234

Correu electrònic: cristina.zhang@udg.edu

Horari de les tutories: hores concertades (per correu electrònic)

 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

 

Competències generals

Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

 

Competències específiques

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Capacitat per generar nous coneixements sobre els processos d’aprenentatge de la comunicació i de la llengua oral en contextos monolingües i multilingües.

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a habilitats, destreses

  • Conèixer les aproximacions lingüístiques, psicològiques, sociològiques i dels estudis crítics en l’aprenentatge de les llengües en escoles multilingües.
  • Comprendre críticament la naturalesa de les polítiques i pràctiques educatives en el marc dels propòsits de l’educació intercultural.
  • Saber identificar i dissenyar pràctiques educatives relacionades amb el reconeixement lingüístic, cultural i històric de tot l’alumnat i la seva relació amb el marc de les pedagogies culturalment sostenibles.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Societats multilingües, usos i aprenentatges lingüístics. L’educació intercultural: una aproximació des de les teories crítiques i decolonials

2. Plurilingüisme, poder i escola. Polítiques educatives en l’aprenentatge de les llengües. Llengua vehicular i llengües familiars. La immersió lingüística. Condicions organitzatives i pràctica educativa

3. L’organització escolar i l’ensenyança-aprenentatge lingüístic. El desplegament del Pla LIC (llengua i cohesió social) a Catalunya. Els equips d’assessorament LIC. Les aules d’acollida

4. Raciolingüística a l’educació. Base conceptual i anàlisi de pràctiques educatives

5. Ensenyar i aprendre en entorns multilingües. Translingüisme i pedagogies culturalment sostenibles. Eines conceptuals i pràctiques per a l’anàlisi i el disseny de pràctiques educatives

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Exposicions de la professora en les sessions presencials. Exposició de l’alumnat (en grup) en les sessions presencials de les lectures fetes. Discussió en grup i en petit grup dels continguts. Fòrums de discussió al voltant del temari. Lectures individuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

Prerequisit

L’assistència a les classes presencials té caràcter regular i obligatori. No assistir al 25 % de sessions de l’assignatura o més impedeix seguir l’avaluació continuada.

 

Activitats

  • Activitat 1. Aportacions individuals de l’alumnat a la dinàmica general de la classe (intervencions en les discussions i debats) i presentació en grup d’alguna de les lectures fetes. Ponderació: 40 % de la qualificació total.
    • Ev1. Presentació d’una lectura (20 %). Oral en parella o grupal.
    • Ev2. Participació en discussions i debats (20 %). Oral individual
  • Activitat 2. Síntesi individual en què s’utilitzin els coneixements adquirits al llarg de l’assignatura. L’alumnat ha d’exposar un cas en un entorn on hi hagi diversitat lingüística i fer una proposta d’intervenció a partir dels problemes i les necessitats detectades, així com valorar-ne l’aplicació possible. Es fa un seguiment de l’elaboració de la síntesi i s’ofereix retroalimentació al llarg del semestre (Ev3 i Ev4). Ponderació: 60 % de la qualificació total.
    • Ev3. Anàlisi del context (seguiment) (10 %). Escrit individual.
    • Ev4. Proposta d’intervenció educativa (seguiment) (10 %). Escrit individual.
    • Ev5. Síntesi final (40 %). Escrit individual.


Criteris d’avaluació
  • Ús de fonts documentals.
  • Integració de les lectures.
  • Grau de claredat en les exposicions.
  • Reflexió sobre coneixements anteriors.
  • Plantejament de dubtes rellevants i noves preguntes.
  • Definició clara d’objectius.
  • Argumentació clara.
  • Novetat de la proposta d’intervenció.


Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens a l’avaluació continuada poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE per reavaluar l’assignatura.

La qualificació final de l’assignatura si s’ha fet la reavaluació és la nota obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, els estudiants poden sol·licitar acollir-se a la modalitat d’avaluació única. Per a això, han d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que poden descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes. 

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual els estudiants han de respondre una sèrie de preguntes relacionades amb tot el contingut que s’ha treballat a l’assignatura.

 

Reavaluació

Després de la comunicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspès en l’avaluació única poden fer una reavaluació de l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9,0, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Alim, H. Samy & Paris, Django. (2017). What Is Culturally Sustaining Pedagogy and Why Does It Matter? En Django Paris & H. Samy Alim (Eds.), Culturally Sustaining Pedagogies: Teaching and Learning for Justice in a Changing World (pp.1-21). Teachers College Press.

Alim, H. Samy; Reyes, Angela & Kroskrity, Paul V. (2020a) The Field of Language and Race: A Linguistic Anthropological Approach to Race, Racism, and Racialization. In H. Samy Alim, Angela Reyes, and Paul V. Kroskrity (eds) The Oxford Handbook of Language and Race, pp. 1-21. New York: Oxford University Press.

Anzaldúa, Gloria (1987/1999). Borderlands/La frontera. The new mestiza. Aunt Lute Books.

Arroyo-González, Maria José & Berzosa-Ramos, Ignacio (2021). Twenty years of research on immigration and school in Spain: taking stock of some of the lessons learned. Veinte años de investigación sobre inmigración y escuela en España: balance de algunas lecciones aprendidas. Culture and Education, 33(4), 597-632. https://doi.org/10.1080/11356405.2021.1974218

Besalú, Xavier (2010). La escuela intercultural. Red de Escuelas Interculturales. https://red.pucp.edu.pe/ridei/files/2013/05/130516.pdf

Cummins, Jim (2002). Lenguaje, poder y pedagogía. Madrid: Morata.

Departament d’Educació (2004). Pla per la llengua i la cohesió social. Generalitat de Catalunya. http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3900133/pdf/cohesio.pdf

Departament d’Educació (2021). L’educació inclusiva. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/educació-inclusiva/

Fanon, Frantz (1952/2009). Piel negra, ràctica blancas. Akal.

García, Ofelia & Lin, Angela M.Y. (2017). Extending Understandings of Bilingual and Multilingual Education. In: Ofelia García, Angela M.Y. Lin & Stephen May (eds). Bilingual and Multilingual Education. Encyclopedia of Language and Education. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-319-02258-1_1

hooks, bell (1994/2021). Enseñar a Transgredir. La educación como ràctica de libertad. Capitan Swing.

Vila, Ignasi (2002). Reflexiones sobre interculturalidad. Mugak, 21. http://www.pensamientocritico.org/ignvil0203.htm

Article

Rosa, Jonathan & Flores, Nelson (2017). Unsettling race and language: Toward a raciolinguistic perspective. Language in Society, 46(5), 621-647. https://doi.org/10.1017/S0047404517000562

 

Ruíz Bikandi, Uri (2012). El plurilingüismo visto desde los documentos europeos. Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 60, 65-76. https://www.karrikiri.eus/sites/default/files/URIRUIZ.pdf

Siqués, C., Perera, S., & Vila, Ignasi (2012). Variables implicades en la adquisición del catalán en las aules de acogida de educación primaria de Cataluña. Un estudio empírico. Anales de Psicología, 28(2), 444-456. https://doi.org/10.6018/analesps.28.2.147581

 

Siqués, C. & Vila, I. (2014). Estrategias discursivas y aprendizaje de la lengua escolar: un estudio etnográfico en un aula de alta diversidad étnica y lingüística. Cultura y Educación, 15-27.

Echeita Sarrionandia, Gerardo (2013). Inclusión y exclusión educativa. De nuevo “voz y quebranto”. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 11(2), 100-118. https://www.rinace.net/reice/numeros/arts/vol11num2/art5.pdf