|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Atenció Psicoeducativa en Contextos Socials i Comunitaris
Codi de l'assignatura: 569267
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: MOISES ESTEBAN GUITART
Departament: Facultat de Psicologia
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A28 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
60 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.
|
|
Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
|
|
Capacitat per parlar bé en públic.
|
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.
|
|
Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
|
|
Blocs temàtics |
1. Nova ecologia de l’aprenentatge, personalització i trajectòries personals d’aprenentatge. Aprenentatge com a projecte identitari al llarg i ample de la vida
2. Canvi de paradigma en intervenció-recerca psicoeducativa. Del paradigma expert-unidireccional al paradigma distribuït-múltiple
3. La dimensió política de l’aprenentatge. L’educació com a pràctica emancipadora
4. Aproximació dels fons comunitaris de coneixement i identitat. Antecedents, bases teòriques i metodològiques
5. Educació, sostenibilitat i psicologia del canvi social. Experiments de disseny social
6. Escola i entorn social. La filosofia - metodologia - praxi de l’aprenentatge servei
|
Metodologia i activitats formatives |
|
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui obtingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf). Prerequisit L’assistència a les classes presencials té caràcter regular i obligatori. No assistir al 25 % de sessions de l’assignatura o més impedeix seguir l’avaluació continuada. Activitats i criteris (es tenen en compte tres tipus d’activitats d’avaluació)
No presentat Tant el diari personal d’aprenentatge (DPA) com el treball en grup (disseny ApS), així com l’informe individual relatiu a l’aproximació als fons de coneixement, són tasques obligatòries per a l’avaluació continuada. En aquest sentit, es considera no presentat l’estudiant que no entregui, en el període establert, un dels tres productes o activitats, i en el cas que el DPA sigui incomplet. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és la nota obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Ed. Paidós.
Coll, C., Esteban-Guitart, M., i Iglesias, E. (2020). Aprenentatge amb sentit i valor personal Estratègies, recursos i experiències de personalització educativa. Ed. Graó
Esmonde, I, & Booker, A. (2017). Power and privilege in the learning sciences. Critical and sociocultural theories of learning. Routledge.
Esteban-Guitart, M. (2016). Funds of Identity. Connecting meaningful learning experiences in and out of school. Cambridge University Press.
Esteban-Guitart, M., y Vila, I. (2013). Experiencias en educación inclusiva. Vinculación escuela, familia y comunidad. Ed. Horsori.
González, N., Moll, L., & Amanti, C. (2005). Funds of Knowledge. Theorizing practices in households, communities and classrooms. Lawrence Erlbaum Associates.
Ito, M. et al. (2020). The Connected learning research network. Reflecitons on a decade of engaged scholarship. Connected Learning Alliance.
Ito, M. et al. (2019). Affinity online. How connection and shared interest fuel learning. New York University Press.
Jenkins, H., Ito, M., & Boyd, d. (2015). Participatory culture in a networked era: A conversation on youth, learning, commerce, and politics. Polity Press.
Jornet, A. (2023). Not just change: Dialogue in times of crisis. In O. Erstad, B. Hagtvet, & J. Wertsch (eds.), Education and dialogue in polarized societies. Dialogic perspectives in times of change. Oxford University Press.
Article
Barron, B. (2006). Interest and self-sustained learning as catalysts of development: A learning ecology perspective. Human Development, 49, 193-224.
Coll, C. y Martín, E. (2019). Personalización del aprendizaje e innovación educativa. EDUforics. Anticipando la educación del futuro. 1-11.
Engel, A., y Coll, C. (2021). La identidad de aprendiz: el modelo de Coll y Falsafi. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 17(1), 1-12.
Esteban-Guitart, M., Coll, C., & Penuel. W. (2018). Learning across settings and time in the Digital Age. Digital Education Review, 33, 1-25.
Esteban-Guitart, M., Serra, J.M., & Vila, I. (2017). Informationalism and informalization of learnings in 21st century. A qualitative study on meaningful learning experiences. Social and Education History, 6(1), 1-25.
González-Patiño, J., & Esteban-Guitart, M. (2014). Some of the challenges and experiences of formal education in a Mobile-Centric Society. Digital Education Review, 25, 64-86.
Gutiérrez, K., & Vossoughi, S. (2010). Lifting off the ground to return anew: Mediated praxis, transformative learning, and social design experiments. Journal of Teacher Education, 61, 100-117.
Iglesias, E., González-Patiño, J., Lalueza, J. L., & Esteban-Guitart, M. (2020). Por una educación crítica, intergencionarional, sostenible y comunitaria. Manifiesto en tiempos de pandemia. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 1-15.
Llopart, M., & Esteban-Guitart, M. (2017). Strategies and resources for contextualizing the curriculum based on the funds of knowledge approach: A literature review. The Australian Educational Researcher, 44(3), 255-274.
Llopart, M., & Esteban-Guitart, M. (2018). Funds of knowledge in 21st century societies: Inclusive educational practices for under-represented students. A literature review. Journal of Curriculum Studies, 50(2), 145-161.
Miño, R. (2018). Young people’s learning trajectories in the digital age. Digital Education Review, 33, 39-54.
Penuel, W. et al., (2020). Principles of collaborative education research with stakeholders: Toward requirements for a new research and development infrastructure. Review of Educational Research, 90, 627-674.
Vila, I., y Esteban-Guitart, M. (2017). Familia, escuela y comunidad en las sociedades del siglo XXI. Ed. Horsori.
Esteban-Guitart, M., Iglesias, E. Serra, J. M., & Subero, D. (2023). Community funds of knowledge and identity: A mesogenetic approach to education. Anthropology & Education Quarterly.
Bang, M., & Vossoughi, S. (2016). Participatory design research and educational justice: Studying learning and relations within social change making. Cognition and Instruction, 34, 173-193.