PD:Atenció Psicoeducativa en l'Educació Infantil

Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

English

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Atenció Psicoeducativa en l'Educació Infantil

Codi de l'assignatura: 569268

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: SILVIA BLANCH GELABERT

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

Consideracions prèvies

Codi MIPE: A29

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari i dia: de 18:00 a 20:30, dijous

Universitat responsable: Universitat Autònoma de Barcelona

Professora: Sílvia Blanch Gelabert

Departament: Psicologia Evolutiva, Bàsica i de l’Educació

Correu electrònic: silvia.blanch@uab.cat

Horari de les tutories: dijous, de 14:00 a 15:00 (hores concertades)

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica

Presencial

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

Capacitat per parlar bé en públic.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Capacitat per intervenir i generar nous coneixements sobre els processos psicològics implicats en contextos d’ensenyament i aprenentatge basats en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Conèixer les característiques pròpies de la petita infància i els avenços en neuroeducació.
Identificar diferents serveis d’atenció a la infància i el paper dels seus professionals.
El treball col·laboratiu amb les famílies per al benestar dels nens i nenes.

Blocs temàtics

1. El concepte d’infància: característiques i necessitats a partir dels avenços de les investigacions de la psicologia educativa i la neuroeducació

2. La parentalitat positiva i l’educació responsiva

3. El rol dels professionals en l’atenció psicoeducativa i estratègies d’intervenció educativa amb les criatures i les seves famílies a l’escola i altres serveis psicosocioeducatius, com els espais familiars

Metodologia i activitats formatives

Activitat presencial

Presentació d’informació per part de professorat i altres professionals (quan sigui possible).
Debats i discussió sobre el contingut dels temes tractats, en grup.
Visites a institucions socioeducatives (si és possible).
Presentació del treball monogràfic.

Activitat de treball autònom

Lectures obligatòries establertes.
Recerca bibliogràfica.
Treball monogràfic d’investigació o aplicació sobre activitats o contextos d’intervenció psicosocioeducativa.

Activitats tutoritzades i treballs dirigits

Tutories per al treball monogràfic presencials i virtuals.
Per facilitar el desenvolupament de l’assignatura, s’usa l’aula virtual Moodle on es penja el material bàsic i de suport. Aquesta eina facilita la comunicació i el treball col·laboratiu dels participants.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. Fer una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf).

L’assistència i participació activa en les sessions de classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada.

Activitats

Activitat 1: Photovoice. Activitats reflexives individuals sobre els continguts de classe. Es desenvolupa després de cada classe entre la primera i la cinquena sessió (treball individual).
- Presentació reflexionada del contingut de l’anterior sessió i coavaluació a classe (50 %).
Activitat 2: taller. Treball monogràfic teoricopràctic i la seva presentació en equip. Es desenvolupa durant tota l’assignatura i es presenta a la darrera sessió (treball grupal).
- Presentació d’un treball monogràfic escrit (30 %).
- Presentació oral del treball amb una activitat pràctica (20 %).

Activitat	Percentatge	Format	Autoria
Ev1 (NT 1)	50 %	Escrit	Individual
Ev2 (NT 2)	30 %	Escrit	Grupal
Ev2 (presentació)	20 %	Oral	Grupal

Criteris d’avaluació

Estètica i pertinència.
Organització del lliurament.
Escriptura i vocabulari.
Relació amb allò tractat a classe, adequació del contingut, conceptes i amb el marc teòric de l’assignatura A29.
Utilització de fonts documentals i lectures. Hi ha citacions pertinents a autors; les citacions estan correctament referenciades amb normativa APA.
Claredat i profunditat de la reflexió feta sobre allò après i coneixements anteriors; hi ha connexions amb altres assignatures o continguts.
Plantejament de dubtes rellevants, noves preguntes.
Argumentació clara.
Grau de claredat a les exposicions i la dinàmica presentada.

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. L’alumne que no hagi lliurat totes les activitats té un suspens amb una qualificació de 3 punts i ha de fer la reavaluació. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant dels teòrics com dels pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Avaluació única

Prerequisit
D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes. L’avaluació única consisteix en un treball escrit en què cada estudiant ha de fer una síntesi de tots els continguts teòrics i pràctics de l’assignatura i incloure evidències d’aprenentatge sobre les competències explicitades a la guia.

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en què s’han de resoldre quatre exercicis, tres sobre els continguts de cada nucli temàtic i un treball monogràfic de recerca o d’aplicació centrat en l’àmbit de la parentalitat positiva a la petita infància. Els tres primers exercicis valen 2 punts cadascun i el tercer, 4. Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 5 punts.

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant dels continguts teòrics com dels pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Àngel, C. (2004). Visió panoràmica de l’atenció educativa a la petita infància dins un marc europeu. Lliçó-Comiat. Universitat Autònoma de Barcelona.

Arango, M.M., Nimnicht, G.P., & Peñaranda, F. (2004). Twenty Years on: A report on the PROMESA Program in Colombia. Bernard van Leer Foundation.

Bertalanffy, L, V. (1962). General System theory: foundations, development, applications. George Braziller.

Blanch, S. (2010). Expectatives parentals i pràctiques socioeducatives familiars. Influència mútua. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Blanch, S., Gimeno, X., & Careta. A. (2016). Territoris d’intersecció entre els centres educatius i les famílies. Un estudi en l’etapa de l’educació infantil. ICE UAB.

Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Paidós.

Bueno, D. (2017). Neurociencias para educadores. Octaedro.

Carballo, A., & Portero, M. (2019). Neurociencia y educación. Aportaciones para el aula. 10 ideas clave. Graó.

Corkille, D. (2009). El niño feliz. Gedisa.

Edo, M., Blanch, S., i Anton, M. (2016). El Joc a la primera infància. Octaedro.

Molina, L. (1997). Participar en contextos de aprendizaje y desarrollo. Bases psicopedagógicas para proyectar y compartir situaciones educativas. Paidós.

Ramis, A. (2016). Famílies i mestres per educar. Eumo Editorial.

Rosenthal, R., & Jacobson, L. (1968). Pygmalion en la escuela. Expectativas del maestro y desarrollo intel·lectual del alumno. Marova.

Vila, I., & Esteban-Guitart, M. (2017). Família, Escuela i comunidad en las sociedades del siglo XXI. ICE-Horsori.

Capítol

Blanch, S., & Gimeno, X. (2016). Espai Familiar "La Casa dels Infants". Indicatori di conduzione del gruppo. A C.Silva i M.A. Riera, Il sostengno alla genitorialità. Un studio fra Italia e Spagna, (pp.82-99). Infanzie studi e richerche, Franco Angeli.

Revista

Cultura y Educación

http://www.fia.es/revistas/culturayeducacion/home

Early Childhood Education Journal https://www.springer.com/journal/10643

European Early Childhood Educational Research Journal http://www.tandfonline.com/toc/recr20/current

Infancia y Aprendizaje http://www.fia.es/revistas/infanciayaprendizaje/home

Article

Arranz, E., Oliva, A., Olibarrieta, F., & i Antolín, L. (2010). Análisis compartativo de las nuevas estructuras familiares como contextos potenciadores del desarrollo psicológico. Infancia y Aprendizaje, 33(4), 503-513.

Blanqué, J. M. (2015). El grupo multifamiliar como observatorio privilegiado de familias con vivencias psicóticas. Temas de Psicoanàlisis, 10. https://www.scribd.com/document/341695724/J-M-Blanque-El-Grupo-Multifamiliar-Aplicado-Al-Tratamiento-de-Familias-Con-Experiencias-Psicoticas-Plantilla-2

Fletcher, J. (2012). Positive parenting, not physical punishment. CMAJ, 184(12), 13-39.

Geens, N., & vandenbroeck, M. (2012). The (ab)sense of a concept of social support in parenting research: a social work perspective. Child and Family Social Work, 1-10. Doi:10.1111/cfs.12048

Gimeno, X., Martínez, R., Careta, A., & Ballesteros, N. (2019). Recursos creatius en la formació i supervisió de professionals de l’educació: l’experiència de l’Equip BES (Barcelona Espai de Supervisió). Revista Catalana de Pedagogia, 16, 219-237. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000280/00000002.pdf

Hepworth, K. (2014). Valorar a los niños, apreciar a los padres. Fundació Bernard van Leer, Espacio para la infancia, 4-7. http://earlychildhoodmagazine.org/wp-content/uploads/2014/07/Valorar-a-los-nin%E2%95%A0%C3%A2os.pdf

Panter-Brick, C., Burgess, A., Eggerman, M., Mcallister, F., Pruett, K., & Leckman, J.F. (2014). Practitioner Review: Engaging fathers –recommendations for a game change in parenting interventions based on a systematic review of the global evidence. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 1-26. doi:10.1111/jcpp.12280

Park, S,. & Holloway, S. (2018). Parental Involvement in Adolescents’ Education: An Examination of the Interplay Among School Factors, Parental Role Construction, and Family Income. School Community Jorunal, 28(1).

Rangel-Rodríguez, G., Badía, M., & Blanch, S. (2021). Encouraging Emotional Conversations in Children with complex communication needs: an observational case study, Frontiers in Psychology. doi: 10.3389/fpsyg.2021.674755

Rangel-Rodríguez, G.A, Badia Martín, M., Blanch, S., &Wilkinson, K. M (2021). The Early Development of Emotional Competence Profile: A Means to Share Information About Emotional Status and Expression by Children With Complex Communication Needs, American Journal of Speech-Language Pathology, 30(1), 1-15. doi: 10.1044/2020_AJSLP-20-00209

Riera J., Maria A., & Ferrer Ribot, M. (2003). Nous programes socio-educatius adreçats a la millora de les relacions parentals en els primers anys de vida. Educació i Cultura, 16, 115- 125.

Robinson, S., Tejada, J., & Blanch, S. (2018). ¿cómo construyen su identidad las educadoras de párvulos principiantes? una mirada desde diferentes realidades educatives. Perspectiva educacional, 57(3), 104-130. doi: 10.4151/07189729

Ward, U. (2018). How do early chidhood practitioners definí professionalisme in their interactions with parents? EECERJ, 26(2), 274-284.

Pàgina web

APEFAC. (2012). Els Espais Familiars. Associació Professionals Espais Familiars de Cataluyña. http://www.apefac.cat/p/els-espais-familiars.html

Center for Family Research https://www.cfr.cam.ac.uk/

Parentalidad Positiva. Familias en positivo https://familiasenpositivo.org/parentalidad-positiva/concepto

Text electrònic

Blanch, S., & Badia, G. (2015). A criar fills se n’aprèn? Una anàlisi de programes que enforteixen les capacitats parentals. Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/publicacions/criar-fills-se-napren

Blasco, J. (2018). ¿Los programas para fomentar la implicación parental sirven para mejorar el rendimiento escolar? Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/publicacions/los-programas-para-fomentar-la-implicacion-parental-en-la-educacion-sirven-para-mejorar

DIBA, Diputació de Barcelona (2006). Els Espais Familiars de Petita Infància. Document Marc. Diputació de Barcelona.

Nacions Unides (1989). Convenció dels Drets dels Infants. Assemblea General de les Nacions Unides. http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/annexe16.convencidelsdretsdelsinfants.546.pdf

Rodrigo, M.J., Amorós, P., Arranz, E., Hidalgo, M.V., Máiquez, M.L., Martín, J.C., Martínez, R.A., & Ochaita, E. (2015). Guia de buenas prácticas en parentalidad positiva. Un recurso para apoyar la pràctica professional con familias. FEMP. https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/ayudas/docs2013-14/GuiadeBuenasPracticas2015.pdf

Save the Children (2019). La infància marca. Recuperat de Ubia, M., & Blanch, S. (2010). Les competències professionals en relació als Educadors Infantils. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/112208/Mariona_Ubia.pdf

Blanch, S. (2018). Redissenyem la reunió amb famílies. Fundació Jaume Bofill. http://www.educaciodema.cat/crides/Families/redissenyem-la-reunio-amb-families