|
General information |
Course unit name: Psychoeducation in Early Childhood Education
Course unit code: 569268
Academic year: 2023-2024
Coordinator: SILVIA BLANCH GELABERT
Department: Faculty of Psychology
Credits: 3
Single program: S
|
Estimated learning time |
Total number of hours 75 |
|
Face-to-face and/or online activities |
30 |
|
- Lecture with practical component |
Face-to-face |
30 |
|||
|
Supervised project |
20 |
|
Independent learning |
25 |
|
Learning objectives |
|
Referring to knowledge
|
|
Teaching blocks |
1. The concept of childhood: characteristics and needs based on the latest developments in research in educational psychology and neuroeducation
2. Positive parenting and the responsive classroom
3. The role of professionals in psychoeducational care and intervention strategies with children and their families at school and other psycho-socio-educational services, such as family services
|
Official assessment of learning outcomes |
|
Students obtaining a final grade of 9 or more, may, at the discretion of the faculty, be awarded a ’matrícula d’honor’, albeit that no more than 5% of the students enrolled on the course can receive this award.
Assessment criteria
Repeat assessment Students that fail the continuous assessment mode of evaluation are entitled to repeat the assessment tasks. Students failing to submit all the activities are awarded a maximum of 3 points and must repeat the assessment tasks. Students opting for repeat assessment renounce any grades awarded previously as part of their continuous assessment. Repeat assessment comprises a written exam covering all course content, both theoretical and practical. Students sit the exam on the date and time set by the MIPE Academic Committee. The final grade for students sitting the repeat assessment is the grade obtained on this exam and this exam alone.
Examination-based assessment Prerequisite |
|
Reading and study resources |
Check availability in Cercabib
Book
Àngel, C. (2004). Visió panoràmica de l’atenció educativa a la petita infància dins un marc europeu. Lliçó-Comiat. Universitat Autònoma de Barcelona.
Arango, M.M., Nimnicht, G.P., & Peñaranda, F. (2004). Twenty Years on: A report on the PROMESA Program in Colombia. Bernard van Leer Foundation.
Bertalanffy, L, V. (1962). General System theory: foundations, development, applications. George Braziller.
Blanch, S. (2010). Expectatives parentals i pràctiques socioeducatives familiars. Influència mútua. Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
Blanch, S., Gimeno, X., & Careta. A. (2016). Territoris d’intersecció entre els centres educatius i les famílies. Un estudi en l’etapa de l’educació infantil. ICE UAB.
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Paidós.
Bueno, D. (2017). Neurociencias para educadores. Octaedro.
Carballo, A., & Portero, M. (2019). Neurociencia y educación. Aportaciones para el aula. 10 ideas clave. Graó.
Corkille, D. (2009). El niño feliz. Gedisa.
Edo, M., Blanch, S., i Anton, M. (2016). El Joc a la primera infància. Octaedro.
Molina, L. (1997). Participar en contextos de aprendizaje y desarrollo. Bases psicopedagógicas para proyectar y compartir situaciones educativas. Paidós.
Ramis, A. (2016). Famílies i mestres per educar. Eumo Editorial.
Rosenthal, R., & Jacobson, L. (1968). Pygmalion en la escuela. Expectativas del maestro y desarrollo intel·lectual del alumno. Marova.
Vila, I., & Esteban-Guitart, M. (2017). Família, Escuela i comunidad en las sociedades del siglo XXI. ICE-Horsori.
Chapter
Blanch, S., & Gimeno, X. (2016). Espai Familiar "La Casa dels Infants". Indicatori di conduzione del gruppo. A C.Silva i M.A. Riera, Il sostengno alla genitorialità. Un studio fra Italia e Spagna, (pp.82-99). Infanzie studi e richerche, Franco Angeli.
Journal
Cultura y Educación
Early Childhood Education Journal https://www.springer.com/journal/10643
European Early Childhood Educational Research Journal http://www.tandfonline.com/toc/recr20/current
Infancia y Aprendizaje http://www.fia.es/revistas/infanciayaprendizaje/home
Article
Arranz, E., Oliva, A., Olibarrieta, F., & i Antolín, L. (2010). Análisis compartativo de las nuevas estructuras familiares como contextos potenciadores del desarrollo psicológico. Infancia y Aprendizaje, 33(4), 503-513.
Blanqué, J. M. (2015). El grupo multifamiliar como observatorio privilegiado de familias con vivencias psicóticas. Temas de Psicoanàlisis, 10. https://www.scribd.com/document/341695724/J-M-Blanque-El-Grupo-Multifamiliar-Aplicado-Al-Tratamiento-de-Familias-Con-Experiencias-Psicoticas-Plantilla-2
Fletcher, J. (2012). Positive parenting, not physical punishment. CMAJ, 184(12), 13-39.
Geens, N., & vandenbroeck, M. (2012). The (ab)sense of a concept of social support in parenting research: a social work perspective. Child and Family Social Work, 1-10. Doi:10.1111/cfs.12048
Gimeno, X., Martínez, R., Careta, A., & Ballesteros, N. (2019). Recursos creatius en la formació i supervisió de professionals de l’educació: l’experiència de l’Equip BES (Barcelona Espai de Supervisió). Revista Catalana de Pedagogia, 16, 219-237. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000280/00000002.pdf
Hepworth, K. (2014). Valorar a los niños, apreciar a los padres. Fundació Bernard van Leer, Espacio para la infancia, 4-7. http://earlychildhoodmagazine.org/wp-content/uploads/2014/07/Valorar-a-los-nin%E2%95%A0%C3%A2os.pdf
Panter-Brick, C., Burgess, A., Eggerman, M., Mcallister, F., Pruett, K., & Leckman, J.F. (2014). Practitioner Review: Engaging fathers –recommendations for a game change in parenting interventions based on a systematic review of the global evidence. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 1-26. doi:10.1111/jcpp.12280
Park, S,. & Holloway, S. (2018). Parental Involvement in Adolescents’ Education: An Examination of the Interplay Among School Factors, Parental Role Construction, and Family Income. School Community Jorunal, 28(1).
Rangel-Rodríguez, G., Badía, M., & Blanch, S. (2021). Encouraging Emotional Conversations in Children with complex communication needs: an observational case study, Frontiers in Psychology. doi: 10.3389/fpsyg.2021.674755
Rangel-Rodríguez, G.A, Badia Martín, M., Blanch, S., &Wilkinson, K. M (2021). The Early Development of Emotional Competence Profile: A Means to Share Information About Emotional Status and Expression by Children With Complex Communication Needs, American Journal of Speech-Language Pathology, 30(1), 1-15. doi: 10.1044/2020_AJSLP-20-00209
Riera J., Maria A., & Ferrer Ribot, M. (2003). Nous programes socio-educatius adreçats a la millora de les relacions parentals en els primers anys de vida. Educació i Cultura, 16, 115- 125.
Robinson, S., Tejada, J., & Blanch, S. (2018). ¿cómo construyen su identidad las educadoras de párvulos principiantes? una mirada desde diferentes realidades educatives. Perspectiva educacional, 57(3), 104-130. doi: 10.4151/07189729
Robinson, S., Tejada, J., & Blanch, S. (2018). ¿cómo construyen su identidad las educadoras de párvulos principiantes? una mirada desde diferentes realidades educatives. Perspectiva educacional, 57(3), 104-130. doi: 10.4151/07189729
Ward, U. (2018). How do early chidhood practitioners definí professionalisme in their interactions with parents? EECERJ, 26(2), 274-284.
Web page
APEFAC. (2012). Els Espais Familiars. Associació Professionals Espais Familiars de Cataluyña. http://www.apefac.cat/p/els-espais-familiars.html
Center for Family Research https://www.cfr.cam.ac.uk/
Parentalidad Positiva. Familias en positivo https://familiasenpositivo.org/parentalidad-positiva/concepto
Electronic text
Blanch, S., & Badia, G. (2015). A criar fills se n’aprèn? Una anàlisi de programes que enforteixen les capacitats parentals. Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/publicacions/criar-fills-se-napren
Blasco, J. (2018). ¿Los programas para fomentar la implicación parental sirven para mejorar el rendimiento escolar? Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/publicacions/los-programas-para-fomentar-la-implicacion-parental-en-la-educacion-sirven-para-mejorar
DIBA, Diputació de Barcelona (2006). Els Espais Familiars de Petita Infància. Document Marc. Diputació de Barcelona.
Nacions Unides (1989). Convenció dels Drets dels Infants. Assemblea General de les Nacions Unides. http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/annexe16.convencidelsdretsdelsinfants.546.pdf
Rodrigo, M.J., Amorós, P., Arranz, E., Hidalgo, M.V., Máiquez, M.L., Martín, J.C., Martínez, R.A., & Ochaita, E. (2015). Guia de buenas prácticas en parentalidad positiva. Un recurso para apoyar la pràctica professional con familias. FEMP. https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/ayudas/docs2013-14/GuiadeBuenasPracticas2015.pdf
Save the Children (2019). La infància marca. Recuperat de Ubia, M., & Blanch, S. (2010). Les competències professionals en relació als Educadors Infantils. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/112208/Mariona_Ubia.pdf
Blanch, S. (2018). Redissenyem la reunió amb famílies. Fundació Jaume Bofill. http://www.educaciodema.cat/crides/Families/redissenyem-la-reunio-amb-families