Pla docent de l'assignatura

Aquest curs tracta sobre els canvis en la societat, i de com aquests canvis afecten les formes de desviació i també de control social. En el context del màster és l’assignatura central que transmet als estudiants la visió sociològica en l’anàlisi de la realitat. L’estudi de la desviació i el control social és central en la sociologia. El curs pretén que l’alumnat conegui els debats recents en l’àrea a través de lectures escollides, que apliquin aquests coneixements a l’anàlisi d’un cas pràctic, i que valorin els aspectes metodològics i empírics dels estudis.

El canvi social modifica les estructures, les relacions de poder, els valors o les normes socials. Però també fa canviar les formes de la delinqüència i el desordre, o les dinàmiques judicials, policials i d’altres institucions. Les fonts del canvi i els mecanismes que hi operen són diversos. Les transformacions econòmiques creen o alteren oportunitats de negocis, tant lícits com il·lícits. Els processos de globalització expandeixen l’escala dels mercats il·lícits, transformen les estructures dels grups criminals i compliquen la tasca policial en afavorir condicions d’impunitat. Internet i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) generen, alhora, un món interdependent i vulnerable. L’existència de mercats globals poc regulats, alhora que altera l’estabilitat dels països facilita noves formes de delinqüència econòmica. L’accés al poder de nous grups o partits altera les prioritats i les polítiques de seguretat. Les situacions de desocupació, pobresa i exclusió social solen comportar un augment de la tensió i la contestació social. Les transformacions en els valors de la població comporta noves definicions de les conductes acceptables o no (tolerància) i noves demandes de seguretat. Els canvis en els problemes de seguretat comporten reestructuracions en les organitzacions policials, o a alteracions en la seva imatge, eficàcia i legitimitat. Les limitacions pressupostàries i la magnitud d’algunes situacions de seguretat afavoreixen les polítiques de seguretat transversals, que impliquen actors privats. Explorar aquest tipus de relacions és el propòsit del curs.

 

Comprensió lectora en anglès.

Referits a coneixements

La metodologia de l’assignatura es basa en l’estudi de casos i en la lectura de textos clau en l’àrea. El curs consta d’una part teòrica i una altra de pràctica. A la primera (temes 1-5), el professor introdueix les eines conceptuals i metodològiques del curs. El primer tema presenta alguns conceptes bàsics en sociologia. El segon, es dedica a ensenyar qüestions metodològiques que s’aplicaran en la segona part de el curs. A continuació, es discuteixen canvis socials clau recents, especialment els que tenen una major connexió amb els aspectes de desviació i control social. El quart presenta dades i tendències en processos de desviació i control social. Finalment, s’introdueixen alguns debats teòrics recents de la sociologia que vinculen el canvi social amb aquests processos de control social i desviació.

La part pràctica de el curs s’organitza al voltant d’estudis de cas concrets que duen a terme els estudiants. Els estudiants trien, a partir de notícies o de qualsevol altra font, un cas sobre desviació o control social i l’han d’analitzar al llarg de el curs. El cas ha de ser concret, rellevant i estar prou documentat. El treball consisteix a relacionar el cas amb processos de canvi social, és a dir, es tracta d’identificar quins factors socials influeixen en les seves causes o conseqüències. Per identificar aquests factors els estudiants han de partir de dades, lectures i altres evidències. Es pot triar qualsevol cas, però s’ha de poder emmarcar preferentment en algun dels temes del programa (temes 6-15). A final de curs es lliura un projecte o un informe sobre el cas. El treball es fa en grup. Els estudiants presenten i defensen en públic els avenços en la seva investigació. Després de la presentació segueix un debat sobre la metodologia i el contingut de la presentació. Les aportacions dels seus companys també es canalitzen a través de fòrums de debat. S’obre un fòrum per a cada cas, l’objectiu del qual és recollir les aportacions dels companys.

Avaluació continuada
 

L’avaluació continuada exigeix ​​una presència a classe del 80 % de les sessions. S’hi avaluen tres elements i tots són obligatoris per superar el curs:

1. Dos exercicis pràctics al llarg de el curs a través de Campus Virtual (20 % de la nota final). Cada exercici té especificat el criteri d’avaluació.

2. Un projecte o informe de recerca en grup sobre el tema assignat (50 % de la nota final), que ha de tenir un mínim de 20 pàgines de redacció sobre el tema que té assignat a l’estudiant. Aquest projecte o informe es fa en grups de dos o tres estudiants, depenent del nombre de matriculats en el curs. El text ha de ser el resultat d’una petita recerca i ha de contenir obligatòriament referències a articles clau sobre el tema, dades empíriques, citació de lectures addicionals. S’hi valora el plantejament d’objectius clars i acotats, l’aportació de dades empíriques, les citacions, la pluralitat de fonts, l’originalitat, la bona organització de l’informe i que s’ajusti al format correcte d’acord amb el model que se’n facilita al Campus Virtual. El projecte o informe de recerca s’ha de presentar i defensar en públic a classe. El format de la presentació és lliure, però ha de contenir dades empíriques que siguin pertinents i referències a les lectures que s’hagin fet. Es poden utilitzar vídeos o qualsevol altre element visual. Tots els estudiants del curs han de participar en la presentació.

3. La participació en els fòrums de discussió en línia i en els debats presencials (30 % de la nota final). S’avalua la quantitat i la qualitat de les aportacions de l’estudiant a les discussions de classe i als fòrums virtuals. S’obre un fòrum per a cada treball en grup, en què la resta de companys aporta suggeriments, dades o idees útils a cada un dels projectes presentats. La qualitat de les aportacions es mesura en funció de la sintonia que tinguin amb els objectius i les hipòtesis de cada projecte, i que els arguments i les aportacions estiguin contrastats o tinguin suport científic (referències documentals, dades o lectures). S’exigeix ​​una participació mínima en 4 fòrums de diferents.

Avaluació única

L’avaluació única s’ha de sol·licitar en els termes i terminis que estableix la Facultat de Dret.

L’avaluació única consta de dos elements d’avaluació. El primer és un examen basat en els continguts teòrics del curs i en una llista de lectures que es faciliten prèviament a l’estudiant (50 %). El segon consisteix a elaborar un projecte o informe individual de recerca (50 %) equivalent al de l’avaluació continuada i centrat en un cas escollit per l’estudiant entre els temes del programa. Els criteris d’avaluació són els mateixos que per a l’avaluació continuada. Tots els estudiants que s’acullin a l’avaluació única han de fer una tutoria amb el professor o professora.
 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació que consistirà en una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.