Pla docent de l'assignatura
Català Castellano Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Control Social i Punitiu. El Pensament Criminològic

Codi de l'assignatura: 569997

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB6.- Capacitat per assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. CB7.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi. CB8.- Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis. CB9.- Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. CB10.- Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma. CG1.- Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat. CG2.- Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats. CG3.- Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència. CT1.- Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris. CE1.- Capacitat per analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors, i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials. CE2.- Capacitat per analitzar, diagnosticar i dur a terme intervencions preventives i reactives amb delinqüents, víctimes i comunitats, partint de l’estudi de la realitat social i normativa i dels mitjans i instruments legals i econòmics disponibles. CE4.- Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte així com de reparació de les víctimes. CE6.- Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals. CE7.- Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Conèixer les teories sociològiques clàssiques i contemporànies de la sociologia de la desviació i el control social. — Analitzar processos de canvi social recents i la seva relació amb les formes i estratègies de control social contemporànies. — Conèixer les tendències en les dinàmiques de control social de les principals institucions socials. — Identificar els diversos processos de criminalització. — Conèixer les noves teories criminològiques que integren perspectives teòriques anteriors.

 

 

Blocs temàtics

 

1. INTRODUCCIÓ. La criminologia i el debat epistemològic a l’entorn de l’estatut científic de la disciplina. Metodologia i objecte d’estudi: de l’estudi del delicte a l’anàlisi del sistema penal.

2. TEMA 1. La Il·lustració. Els penalistes il·lustrats i els seus conceptes sobre el delicte i la pena. Principals representants. Formulació del principi de legalitat i del primer garantisme penal.

3. TEMA 2. El positivisme i la criminologia científica. Els orígens ideològics del positivisme. L’Escola Positivistaa italiana. L’Escola de Marburg alemanya. El correccionalisme espanyol. La New Penology nord-americana.

4. TEMA 3. L’Escola de Chicago i els enfocaments multifactorials. Chicago com a «laboratori» social: immigració i control social. Desordre i ciutat (la teoria de l’ecologia social). Aprenentatge i comportament (la teoria dels contactes diferencials). Minories i grups socials (la teoria de les subcultures criminals). L’era del control social.

5. TEMA 4. El funcionalisme i l’anomenada sociologia de la desviació. Principis i categories d’Émile Durkheim. Concepcions funcionalistes sobre el delicte i la pena. La teoria de l’anomia. Robert K. Merton i les seves concepcions sobre l’estructura social. Talcott Parsons i la sociologia de la integració.

6. TEMA 5. El marxisme i la qüestió criminal. L’Escola de Frankfurt: aparició d’una nova epistemologia. L’economia política del càstig i la transdisciplinarietat per a l’abordatge criminològic. George Rusche i Otto Kirchheimer (pena i estructura social).

7. TEMA 6. L’interaccionisme simbòlic i el paradigma del labelling approach. Berger i Luckman: cap al construccionisme social. El paradigma de la definició i les teories de la reacció social. La crisi de la criminologia tradicional.

8. TEMA 7. Criminologia crítica i canvi de paradigma. Principals objectes d’estudi. La relativitat del concepte de delicte. La «xifra fosca» del delicte. El delicte de coll blanc. La selectivitat del sistema penal.

9. TEMA 8. L’abolicionisme penal. Diferents abolicionismes històrics. Els moviments socials i les tradicions antiinstitucionals (KRIM, KROM i KRUM). Qüestionament radical als sistemes penals tradicionals. Louk Hulsman: «les situacions problemàtiques» i la necessitat d’abolir els instruments penals. Nils Christie i la «indústria del control del delicte». Thomas Matthiesen i el seu concepte d’allò que és inacabat. Alternatives a la justícia penal tradicional (moratòries edilícies, llistes d’espera penitenciàries i penal settlement).

10. TEMA 9. El realisme d’esquerra. L’ambient britànic de la dècada de 1960. Young, Taylor i Walton, el primer idealisme criminològic i la nova criminologia. El realisme de dretes. Margaret Thatcher i les campanyes de «llei i ordre». Autocrítica i formulació d’una proposta criminològica realista d’esquerra.

11. TEMA 10. El garantisme penal. Alessandro Baratta: el dret penal mínim i reduccionisme penal. Luigi Ferrajoli: els drets humans com a horitzó polític criminal. Per una nova fonamentació garantista de la pena.

12. TEMA 11. Els actuals horitzons criminològics (I). Els Estats Units d’Amèrica del Nord: de la fe en la rehabilitació penitenciària a la incapacitació punitiva. La política criminal nord-americana de les últimes tres dècades. Mandatory Penals, Broken Windows, Zero Tollerance... Les noves racionalitats punitives. L’11 de setembre de 2001. Militarització del sistema penal i el concepte de guerra global com a racionalitat constitutiva.

13. TEMA 12. Els actuals horitzons criminològics (II). La Unió Europea: del constitucionalisme social a la cultura de l’emergència i excepcionalitat penal. Irrupció de la violència política i primeres legislacions antiterroristes.

14. TEMA 13. Criminologia i globalització. Nous debats epistemològics: la consideració dels State Crime Studies i el Social Harm.

15. TEMA 14. Les possibilitats i els límits d’una criminologia crítica global: la violència estructural, el dany social i la memòria com a eixos per al debat contemporani.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia combina diverses tècniques de treball, que consisteixen, bàsicament, en classes del docent seguides de debats dels estudiants. Els estudiants, també, de manera participativa, fan exposicions individualment o en grup. S’encarreguen treballs que poden consistir en el tractament de temes, recensions d’obres i comentaris sobre autors i documents.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada El sistema d’avaluació del màster és l’avaluació continuada, que té en compte dos aspectes fonamentals: 1. El treball a classe: es considera especialment l’assistència, la participació activa i el treball de l’estudiant a les classes i a les activitats que es programen. Aquesta part té un valor del 40 % en la qualificació final. 2. El treball d’autoaprenentatge: per a l’avaluació de l’autoaprenentatge el professor planteja, a l’inici del curs, opcions com ara l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de textos sobre els continguts del programa, organització de seminaris dirigits pels estudiants, elaboració de monografies, treballs pràctics i altres. En qualsevol cas, cada docent, al començament del curs, ha de determinar la forma concreta d’avaluació i la superació de cada assignatura. A l’hora d’avaluar les tasques escrites es consideren fonamentals tant la correcció formal —ortogràfica, sintàctica i de redacció—, com la correcció material —l’ús de la informació i les argumentacions aportades. Aquesta segona part val un 60 % de la qualificació final. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura   Avaluació única Si l’estudiant ho sol·licita, pot acollir-se al sistema d’avaluació única, que consisteix en una prova oral en què ha de desenvolupar tres temes indicats pel professor. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

BARATTA, A. 1986. Criminología crítica y crítica del derecho penal (trad. A. Bunster). México D. F.: Siglo Veintiuno; original en italiano, Criminología crítica e critica del diritto penale. Bologna: il Mulino, 1982.

BERGALLI, R. (et al) 1983. El pensamiento criminológico. Vol. I Un análisis crítico . Barcelona: Ediciones Península; hay co-impresión latinoamericana, Bogotá: Temis, 1983.

BERGALLI, R. (y colabs.) 1996. Control social punitivo . Instancias de aplicación (Policía, Jurisdicción y Cárcel ). Barcelona. M. J. Bosch.

BERGALLI, R. (ed.). 1998. Contradicciones entre derecho y control social. Barcelona: editorial M. J. Bosch-Goethe-Institut Barcelona .

R. BERGALLI, R. (coord. y colab.) 2003. Sistema penal y problemas sociales. Valencia: tirant lo blanch.

BERGER, P.; LUCKMANN, Th. 1984. La construcción social de la realidad. Madrid: Amorrortu-Murgía, 7ª reimp. de la 1ª ed.; original en  ngles, The social construction of reality. A treatise in the sociology of knowledge. New York: Doubleday & Company, 1986.

BLUMER, H. 1969. Symbolic Interactionism. Perspective and Method. Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press.

CORREAS, O. 1994 Introución a la sociología jurídica. México D. F.: ediciones Coyoacán.

DURKHEIM, E. 1995. Las reglas del método sociológico. Torrejón de Ardoz: Ed. Akal.

GINER, S.; LAMO de ESPINOSA, E.; C. TORRES (eds.) 1998. Diccionario de Sociología (diferentes entradas). Madrid: Alianza editorial.

JAY, M. 1974; 1986. La imaginación dialéctica. (Una historia de la Escuela de Frankfurt y el Instituto de Investigación social, 1923-1950 ). Madrid: Taurus ediciones-Ensayistas 112 (trad. J. C. Curutchet); original en Inglés The dialectical Imagination Boston & Toronto: Little, Brown and Co., 1973.

JIMÉNEZ de ASÚA, l. 1964. Tratado de Derecho Penal, esp. T. II. Buenos Aires: Losada

MELOSSI, D. 1991. El Estado del control social. (Un estudio sociológico de los conceptos de Estado y control social en la conformación de la democracia). (trad. M. Mur Ubasart). México D. F.: Siglo Veintiuno (colec. “Sociología y Política”)

MORRISON, W. (2012), Criminología, civilización y nuevo orden mundial. Barcelona: Anthropos Editorial.

RIVERA BEIRAS, I. /BERNAL, C. (coord.) 2004a. Homenaje a Alessandro Baratta. Barcelona: Anthropos editorial.

RIVERA BEIRAS, 2004b. Recorridos y formas de la penalidad . Barcelona: Anthropos editorial.

RIVERA BEIRAS, I. (Coord) 2013, Ciminología, daño social y crímenes de los Estados y de los Mercados. Barcelona: Anthropos editorial

TREVES, R. 1998. La sociología del derecho (Orígenes, investigaciones, problemas).(trad. M. Atienza, Ma. J. Añón Roig y J. Pérez Lledó). Barcelona: Ariel; origi. En ital. Sociología del diritto. Origini, ricerche, problemi . Milano: ed. Comunità 1966.

ZAFFARONI, E. R. 1989. En busca de las penas perdidas (Deslegitimación y dogmática jurídico-penal ). Buenos Aires: Ediar editora.

JIMENEZ FRANCO, D. (2016), Mercado-estado-cárcel en la democracia neoliberal española. Barcelona: Anthropos editorial.

García Borés, J./Rivera Beiras, I. (2016), La cárcel dispar. Barcelona: Edicions Bellaterra

Tombs, S. / Whyte, D. (2016). La empresa criminal. Por qué las corporaciones deben ser abolidas. Barcelona: Icaria.

Anitua, I. (2015). Historias de los pensamientos criminológicos. Buenos Aires: Didot.