PD:Violència de Gènere

Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Violència de Gènere

Codi de l'assignatura: 570000

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Lidia Puigvert Mallart

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica

Presencial

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

— Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

— Capacitat per analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials.

— Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Conèixer les principals reformes en l’àmbit processal, substantiu, i la valoració politicocriminal de la resposta penal a la violència familiar i de gènere.

— Conèixer les fonts científiques, en l’àmbit de la violència de gènere, útils per a la criminologia.

— Abordar l’impacte social que tenen les legislacions actuals, i la relació que tenen amb la superació de la violència de gènere.

— Abordar els principals debats actuals en matèria internacional de violència de gènere i les aportacions concretes en l’àmbit del dret penal i sociològic.

— Aprendre a treballar en equip, a participar col·lectivament en la construcció d’arguments científics de recerca i a preparar exposicions orals.

Blocs temàtics

1. Bloc temàtic 1. El dret penal davant la violència familiar i de gènere

* — Exemples legislatius de casos reals
— Casos pràctics i legislació vigent
— Reformes legislatives successives, que culminen en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere:
a) Reformes en l’àmbit processal
b) Reformes en l’àmbit substantiu
— Valoració politicocriminal: la Sentència del Tribunal Constitucional 59/2008 (atenció especial als vots particulars)

2. Bloc temàtic 2. Debats i interrogants per a les reformes en l’àmbit processal i substantiu, i valoració politicocriminal davant la violència de gènere

* — Programa marc de recerca europeu. Impacte científic, polític i social de la recerca en violència de gènere
— Moviments socials, evidències científiques i solidaritat internacional. Anàlisi des d’una perspectiva social i de gènere de les lleis vigents actuals i de les propostes de llei

Aportacions a:
— Consentiment sexual: «No vol dir no», «Sí vol dir sí», i més enllà
— Dating violence, hookup violence, hookup culture, violència en les relacions íntimes (IPV), violència domèstica, feminicidi
— Espais lliures de violència des dels 0 anys; violència de gènere aïlladora (IGV); interventors (upstanders), de víctimes a supervivents
— Identitat de gènere, expressió de gènere
— Tràfic amb finalitat d’explotació sexual

Metodologia i activitats formatives

L’assignatura consta de dos blocs temàtics:

Bloc temàtic 1. Bloc dedicat a les qüestions penals, que consta de classes magistrals impartides per la professora assignada i d’anàlisi penal. També hi ha exposicions orals de treballs a càrrec de l’alumnat. Amb l’objectiu de dinamitzar i fomentar la participació, es proposa resoldre casos pràctics i activitats directament vinculats al contingut del programa.

Bloc temàtic 2. Bloc dedicat a les qüestions socials, que consta de classes magistrals i lectures d’articles científics i exposicions, en què s’analitzen els resultats de les recerques internacionals actuals i els debats socials de la realitat emergent, i l’impacte que tenen tant en el conjunt de la societat com en la legislació vigent. Amb l’objectiu de dinamitzar i fomentar la participació i l’anàlisi i la comprensió dels diferents plantejaments, es proposa treballar en la defensa d’unes posicions o altres, en què s’han d’identificar les aportacions de millora a aquestes posicions.

Tots els continguts estan publicats i organitzats en el Campus Virtual, i s’han de fer servir els instruments necessaris per assegurar la participació i l’accés als continguts en línia durant el curs. Si n’és el cas, hi ha la possibilitat d’impartir el curs amb docència híbrida o en línia, a través del Campus Virtual.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada
Per definició, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, l’avaluació és continuada (AC) i pressuposa l’assistència regular dels estudiants a les sessions, previstes majoritàriament a l’aula però amb la possibilitat, si és necessari, d’adequar la docència al format híbrid o virtual. Els mecanismes d’avaluació són els mateixos en qualsevol cas. La participació regular no pot ser inferior al 80 %. Complert aquest requisit, el sistema d’avaluació es fonamenta en l’avaluació de les diferents parts de l’assignatura.

Cadascuna de les dues parts de l’assignatura avalua el següent:

– La participació activa en cadascuna de les sessions, les intervencions en grups de discussió i debats, les activitats de classe i les exposicions (50 %).

– El treball específic o cas pràctic desenvolupat, que ha de tenir una extensió aproximada de tres a cinc pàgines (50 %).

Un cop avaluada cadascuna d’aquestes dues parts, es fa una valoració única de l’assignatura. Cada part s’ha de superar amb una puntuació mínima de 5.

Els treballs es lliuren a través del Campus Virtual.

Avaluació única

L’alumnat es pot acollir al sistema d’avaluació única (AU) a l’inici de curs, sempre que ho demani en els termes previstos en el Protocol academicodocent. L’AU consisteix en un examen sobre els continguts principals de la matèria treballada durant el curs.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat a l’avaluació i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Gelsthorpe, L. (2012). The Criminalisation of Migrant Women (2012) (with L. Hales), Cambridge: Institute of Criminology

Soler-Gallart, M. (2017). Achieving Social Impact. Sociology in the Public Sphere. Springer.

Norma

European Parliament: Sexual Exploitation and its Impact in Gender Equality. 2014

Article

Sorde, T., Serradell, O., Puigvert, L., & Munte, a. (2013). Solidarity networks that challenge racialized discourses: The case of Romani immigrant women in Spain. European Journal of Women’s Studies, 21, 87–102. doi: 10.1177/1350506813510425

Rodriguez-Oramas, A.; Morla-Folch, T.; Vieites Casado, M. & Ruiz-Eugenio, L. (2021). Improving students’ academic performance and reducing conflicts through family involvement in primary school learning activities: a Mexican case study. Cambridge Journal of Education. https://doi.org/10.1080/0305764X.2021.1973374

https://doi.org/10.1080/0305764X.2021.1973374

Paik, Leslie. (2017). Critical perspectives on intersectionality and criminology: Introduction. Theoretical Criminology. Volume: 21 Issue 1 ISSN: 1362-4806 Online ISSN: 1461-7439

Connell, R. W. (2005). Hegemonic masculinity. Rethinking the concept. Gender and society. 19 (6), 829-859.

Seo-Yung, C., Dreher, A., & Neumayer, E. (2013). Does Legalized Prostitution Increase Human Trafficking? World Development, 41, 67-82. European Parliament: Sexual Exploitation and its Impact in Gender Equality. 2014

Puigvert, L., Gelsthorpe, L., Soler-Gallart, M. & Flecha, R. (2019). Girls’ perceptions of boys with violent attitudes and behaviours, and of sexual attraction. Palgrave Communications, 5(56), doi: 10.1057/s41599-019-0262-5

Leen, E., Sorbing, E., Mawer, M., Holdsworth, E., Helsing, B., and Bowen, E. (2013). Prevalence, Dynamic Risk Factors and the Efficacy of Primary Interventions for Adolescent Dating Violence: An International Review. Agression and violent behaviour, 18, 1, 159-179. Doi.org/10.1016/j.avb.2012.11.015

Flack, W.F, Hansen, B.E., Hopper, A.B., Bryant, L.A., Lang, K. W., Massa, A. A., Whalen, J. E. (2016). Some types of hookups may be riskier than others for campus sexual assault. Psychol trauma. 8, 4, 413-20. DOI: 10.1037/tra0000090

Exner-Cortens, D., Eckenrode, J., Bunge, J., & Rothman, E. (2017). Revictimization after adolescent dating violence in a matched, national sample of youth. Journal of Adolescent Health, 60(2), 176-183

Thornberg R, Tenenbaum L, Varjas K, Meyers J, Jungert T, Vanegas G. (2012). Bystander Motivation in Bullying Incidents: To Intervene or Not to Intervene?.

West J Emerg Med. Aug;13(3):247-52. doi: 10.5811/westjem.2012.3.11792

Valls, R., Puigvert, L., Melgar, P., & García-Yeste, C. (2016). Breaking the silence at the Spanish universities: the first research about violence against women.

Violence Against Women, 22(13), 1519-1539. doi: 10.1177/1077801215627511

Theobald, D., Farrington, D., Ttofi, M. & Crago, R. V. (2016). Risk factors for dating violence versus cohabiting violence: Results from the third generation of the Cambridge Study in Delinquent Development. Criminal Behaviour and Mental Health 26, 229-239

Rodriguez-Oramas, A.; Morla-Folch, T.; Vieites Casado, M. & Ruiz-Eugenio, L. (2021). Improving students’ academic performance and reducing conflicts through family involvement in primary school learning activities: a Mexican case study. Cambridge Journal of Education. https://doi.org/10.1080/0305764X.2021.1973374

Glace AM, Zatkin JG, Kaufman KL. Moving Toward a New Model of Sexual Consent: The Development of the Process-Based Consent Scale. Violence Against Women. August 2020. doi:10.1177/1077801220952159

Rios, O., Font-Palomar, M., Flecha, A., & Valls, R. (2022). Violence Against LGBTIQ+ People at Universities: The Need to Uncover a Silent Reality. Trauma, Violence, & Abuse. https://doi.org/10.1177_15248380221111471