Pla docent de l'assignatura
Català Castellano Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sistema Penal Estàtic i Dinàmic: Globalització i Perspectives Internacionals

Codi de l'assignatura: 570001

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB9.- Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. CT1.- Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris. CE3.- Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial. CE4.- Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte així com de reparació de les víctimes. CE5.- Capacitat per dissenyar i implementar programes de mediació en situacions conflictives i delictuals en programes formals i informals.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Distingir els processos històrics de les escoles del pensament politicocriminal. — Adquirir elements que denotin la comprensió dels nivells de producció, interpretació i aplicació de les normes penals. — Identificar els diferents elements que influeixen en la política criminal d’un país, i les maneres com operen. — Analitzar exemples contemporanis que ajudin a entendre les polítiques criminals actuals. — Aprendre els components socials que defineixen i construeixen la por al delicte, i com impacten en la política criminal. — Identificar l’abast del fenomen de l’expansió del dret penal.

 

 

Blocs temàtics

 

1. PRIMERA PART. EL SISTEMA PENAL ESTÀTIC

1. Elements per a una aproximació epistemològica. Els conceptes de «política» i les diferents racionalitats que els inspiren. Sociologia del control penal i política criminal: nous debats epistemològics i contorns ideològics

2. La política criminal de les escoles del pensament criminològic. Intents integradors i lluites d’escoles. L’escola clàssica i les primeres orientacions comprensives de la qüestió criminal. L’Escola Positivista. El correccionalisme i la Terza Scuola: una alternativa crítica al positivisme ortodox. L’Escola de Marburg: Franz von Liszt i l’intent per construir la ciència universal del dret penal. Els debats politicocriminals als Estats Units d’Amèrica del Nord a finals del segle XIX i el sorgiment de la primera justícia de i per als joves

3. L’autoritarisme politicocriminal. Consideració de les situacions soviètica; del feixisme italià; del franquisme espanyol i del nacionalsocialisme alemany. Cap a un dret penal de l’enemic. Auschwitz i l’Holocaust: nou imperatiu categòric i racionalitat anamnètica

4. El constitucionalisme social i els seus principis orientadors. Orígens de la cultura del benestar. Teoria de l’estat, política criminal i canvis de paradigmes. Models per al benestar: la tradició anglonordamericana i la tradició continental europea. El nou ordre planetari després del final de la II Guerra Mundial. L’Organització de les Nacions Unides i l’inici d’un Dret Internacional dels Drets Humans. Repercussions del constitucionalisme social en els sistemes penals d’Europa occidental. El Consell d’Europa: activitat normativa i jurisdiccional en matèria de protecció de drets fonamentals. Les garanties processals i les garanties penals com a drets dels ciutadans i com a límit al ius puniendi de l’Estat. Els principis fonamentals del procés i del procediment penal. El model garantista i la gradual formulació d’un dret penal mínim

5. La crisi del benestar i les seves repercussions en la cultura política europea. Orígens i raons de la deconstrucció del benestar. L’anomenada «crisi fiscal de l’Estat». El pas del sistema d’organització fordista al postfordista en l’àmbit de la vida laboral, social i cultural.
Repercussions de la crisi a Europa occidental. La gradual construcció de la legislació i de la cultura de l’emergència i de l’excepcionalitat penal.
Reformisme i excepcionalitat penal: primera fallida dels pilars garantistes.
La desembocadura en la societat del risc. La gestió dels riscos i el sorgiment de la criminologia actuarial o administrativa. La seva pretesa neutralitat científica i els seus nous mantells ideològics. Segona fallida dels pilars garantistes

6. La crisi del benestar i les seves repercussions en la cultura política anglonordamericana. El Congrés de Cincinnatti i la ideologia correccional vuitcentista en els Estats Units d’Amèrica del Nord. La tradició centenària i la fe en les «indeterminate sentences».
Un segle més tard. L’esquerda de la New Penology i la caiguda del mite de la rehabilitació.
Els canvis polítics operats a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica del Nord a finals de la dècada de 1970. El sorgiment dels realismes criminològics

7. SEGONA PART. EL SISTEMA PENAL DINÀMIC

7. L’aparell policial

1. Les diferents concepcions sobre la policia i el seu replantejament a partir de la categoria d’aparell policial
2. Les funcions de l’aparell policial
3. Aparell policial i violència
4. El procés de configuració d’un sistema de seguretat: perspectiva tecnicojurídica
5. Els espais policials europeus i les polítiques de seguretat a Europa

8. Sociologia de l’Administració de justícia: cultura jurídica i ideologies dels jutges

1. Estructura organitzativa i principis constitucionals de l’Administració de justícia en els països de «common law» i de dret positiu
2. Conceptes de jurisdicció i funcions del dret: la cosa jutjada
3. Sentit i contingut de la jurisdicció
4. El poder judicial a la Constitució espanyola: principis configuradors i la qüestió judicial en altres àmbits
5. Sistemes polítics: el paper dels jutges i fiscals en la vida social

9. Sociologia de la presó

1. Els models dels primers sistemes penitenciaris
2. El marc constitucional i institucional del sistema penitenciari espanyol
3. El disseny de l’actual tecnologia punitiva
4. Els drets fonamentals dels reclusos a Europa i a Espanya
5. El debat sobre l’alternativitat a la segregació institucional
6. Els possibles escenaris de la penalitat en la globalització postfordista

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia combina diverses tècniques de treball, que consisteixen, bàsicament, en classes del docent seguides de debats dels estudiants. Els estudiants, també, de manera participativa, fan exposicions individualment o en grup. S’encarreguen treballs que poden consistir en el tractament de temes, recensions d’obres i comentaris sobre autors i documents.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada El sistema d’avaluació del màster és l’avaluació continuada, que té en compte dos aspectes fonamentals: 1. El treball a classe, en què es té en compte especialment l’assistència (80 % d’assistència a classes), la participació activa i el treball de l’estudiant en les classes i en les activitats que es programen. Aquesta part representa el 50 % de la qualificació final de l’assignatura, per la qual cosa, a més, es potencia el treball en grup que fomenti el debat i la recerca intensa de bibliografia. 2. El treball d’autoaprenentatge, per a l’avaluació del qual el professor planteja, a l’inici del curs, opcions com ara l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de textos sobre els continguts del programa, organització de seminaris dirigits pels estudiants, elaboració de monografies, treballs pràctics i altres. Aquesta part representa el 50 % de la qualificació final. El treball d’autoaprenentagte és sempre supervisat pel professor a través de les tutories, la periodicitat de les quals s’estableix a l’inici de la docència del curs. A l’hora d’avaluar els treballs escrits es consideren fonamentals tant la correcció formal —ortogràfica, sintàctica i de redacció—, com la correcció material— l’ús de la informació i les argumentacions aportades.   Avaluació única L’avaluació única consisteix en una prova oral en què l’estudiant ha de desenvolupar tres temes indicats pel professor. Els temes són de caràcter històric i teòric. El docent tutoritza l’elaboració d’aquesta prova i fa les tutories oportunes per orientar l’alumnat en els aspectes bibliogràfics i metodològics. Per a això s’estableixen horaris d’atenció als estudiants a l’inici del curs. En l’exposició final dels temes es valora la capacitat argumentativa de l’estudiant, i la capacitat de relacionar els aspectes històrics amb la realitat contemporània i amb les principals tendències politicocriminals. S’hi té en compte l’ús de la literatura nacional i també la d’altres àrees culturals. Per al treball en comú i l’exposició a classe per al debat plenari posterior, es pot treballar en grups petits d’estudiants. Amb les aportacions d’aquest debat, el docent torna a demanar l’elaboració de la feina, ja corregida, per a la qualificació final. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

ARENDT, H. (1963), Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Editorial Lumen (trad: C. Ribalta).

BAUMAN, Z. (2001a), La Globalización. Consecuencias humanas. México: Fondo de Cultura Económica (trad: D. Zadunaisky).

BAUMAN, Z. (2001b), La posmodernidad y sus descontentos. Madrid: Ed. Akal (trad: M. Malo de Molina Bodelón/C. Piña Aldao).

BAUMAN, Z. (2002), En busca de la política.  México: Fondo de Cultura Económica (trad: M. Rosenberg).

BECK, U. (1998), La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica (trad: J. Navarro, D. Jiménez, Mª R. Borrás).

BOBBIO, N. (1991), El tiempo de los derechos. Madrid: Ed. Sistema.

BULFERETTI, L. (1975), Lombroso. La vita sociale della nuova Italia. Torino:  Editrice Torinese.

BURTON ROSE, D./PENS, D./WRIGHT, P. (2002), El encarcelamiento de América. Una visión desde el interior de la industria penitenciaria de EE.UU. Barcelona: Ed. Virus (trad: M. Borrobés).

CHRISTIE, N. (1993), La Industria del control del delito: ¿la nueva forma del holocausto?. Buenos Aires: Editores del Puerto (trad: S. Costa).

COSTA, P. (1974), Il Progetto Giuridico. Ricerche sulla giurisprudenza del liberalismo classico (Vol.I, Da Hobbes a Bentham). Milano: Giuffré Ed.

DE GIORGI, A. (2004), Tolerancia cero. Estrategias y prácticas de la sociedad del control. Barcelona: Ed. Virus (trad: M. Monclús/I. Rivera).

FERRAJOLI, L. (1995), Derecho y Razón. Teoría del garantismo penal. Madrid:   Trotta (trad: P.A.Ibáñez/A.Ruiz Miguel/J.C.Bayón Mohino/J.Terradillos Basoco/R.Cantarero Bandrés).

GARLAND, D. (1999), Castigo y Sociedad Moderna. Un estudio de teoría social. México: Editorial Siglo XXI (trad: B. Ruiz de la Concha). (2001), The culture of control. Crime and social order in contemporary society. Oxford: University Press.

GARLAND, D. (1999), Castigo y Sociedad Moderna. Un estudio de teoría social. México: Editorial Siglo XXI (trad: B. Ruiz de la Concha). (2001), The culture of control. Crime and social order in contemporary society. Oxford: University Press.

JIMÉNEZ DE ASÚA, L. (1965), Tratado de Derecho penal, Vol. I. Buenos Aires.

MATE, R. (2003a), Por los campos del exterminio. Barcelona: Anthropos Editorial. (2003b), Memoria de Auschwitz. Actualidad moral y política. Madrid: Ed. Trotta.

MATTHEWS, R. (2003), Pagando tiempo. Una introducción a la sociología del encarcelamiento. Barcelona: Edicions Bellaterra (trad: A. Piombo).

MORRIS, N./ROTHMAN, D.J. (1998), The Oxford History of the Prison. The practice of punishment in Western Society. Oxford-New York: Oxford University Press.

O’CONNOR, J. (1981), La crisis fiscal del Estado. Barcelona: Ediciones Península (trad: G. Di Masso y J. M. Custòdio).

PAVARINI, M. (1983), Control y Dominación. Teorías criminológicas burguesas y proyecto hegemónico. México DF: Siglo XXI Editores (trad: I. Muñagorri).

RIVERA BEIRAS, I. (1998), “La irrupción de la ‘emergencia’ en Europa y sus consecuencias en las políticas penitenciarias”. En Cathedra, espíritu del derecho, Revista de Estudiantes de la Universidad de San Marcos. Lima, Perú. (2004a), “Forma-Estado, Mercado y Trabajo y Sistema penal”. En Rivera Beiras, I. (coord.): Mitologías y discursos sobre el castigo. Historias del rpesente y posibles escenarios. Barcelona: Anthropos Editorial. (2004b), Recorridos y formas de la penalidad. Barcelona: Anthropos Editorial. (2004c), “Presentación”. En De Giorgi, A., Tolerancia cero. Estrategias y prácticas de la sociedad del control, op. cit. (2004d), Sistema Penal y Política Criminal. Barcelona: Anthropos Editorial. (2006 – 2008), La cuestión carcelaria. Historia, epistemología, derecho y política  penitenciaria. Buenos Aires: Editores del Puerto (1ª y 2ª edición).

ROUSSET, D. (1946), El universo concentracionario. Barcelona: Anthropos Editorial (trad: M. Mujica).

SERRANO-PIEDECASAS, J. R. (1988), Emergencia y Crisis del Estado Social. Análisis de la excepcionalidad penal y motivos de su perpetuación. Barcelona: PPU (Colección Sociedad-Estado, dirigida por R. Bergalli).

SILVEIRA GORSKI, H.  (1998), El modelo político italiano. Un laboratorio: de la tercera vía a la globalización. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

TOMÁS y VALIENTE, F. (1983), Manual de Historia del Derecho Español. Madrid: Editorial Tecnos.

TREVES, R./FERRARI, V. (1989), Sociologia dei Diritti Umani. Milano: Franco Angeli.

TRONCONE, P. (2001), La legislazione penale dell’ emergenza in Italia. Tecniche normative di incriminazione e politica giudiziaria dallo Stato liberale allo Stato democratico di diritto. Napoli: Jovene Editore.

VON HIRSCH, A. (1998), Censurar y castigar. Madrid: Editorial Trotta (trad: E. Larrauri).

VON LISZT, F. (1995), La idea del fin en el Derecho penal: Programa de la Universidad de Marburgo de 1882 (con Introducción y Nota Biográfica de J.M. Zugaldía Espinar). Granada: Ed. Comares (trad: C.Pérez del Valle).

WACQUANT, L. (2000), Las cárceles de la miseria. Madrid: Editorial Alianza (trad: H. Pons).

WEBER, M. (1998), El Político y el científico.  Madrid: Alianza Editorial (trad: F. Rubio Llorente).

WILSON, J./KELLING, G. (2001), “Ventanas Rotas. La policía y la seguridad en los barrios”. En Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales, año 10, núm. 15-16. Buenos Aires/Santa Fe: Universidad de Buenos Aires, Universidad Nacional del Litoral (67-78)  (trad: D. Fridman).

YOUNG, J. (1996), The Criminology of Intolerance: zero-tolerance policing and the American prison experiment. Londres: Centre for Criminology, Middlesex University.

YOUNG, J. (2001), “Canibalismo y bulimia: patrones de control social en la modernidad tardía”. En: Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales, año 10, núm. 15-16. Buenos Aires/Santa Fe: Universidad de Buenos Aires, Universidad Nacional del Litoral (25-42)  (trad: D. Zysman).

YOUNG, J. (2003), La sociedad excluyente. Exclusión social, delito y diferencia en la Modernidad tardía. Barcelona: Marcial Pons Ed. (trad: R. Bergalli/R. Sagarduy).

BALLBÉ, M. (1983), Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983), Madrid: Alianza Editorial.

BALLBÉ, M.; GIRÓ, M. (1978), Las fuerzas del orden público, Barcelona: Dopesa.

BARCELONA, J. (1988), El régimen jurídico de la policía de seguridad, Oñati: Instituto Vasco de Administración Pública.

BARCELONA, J. (1997), Policía y Constitución, Madrid: Tecnos.

BENYON, J. et al. (1993), Police Co-operation in Europe: An Investigation, Leicester: University of Leicester/Center for the Study of Public Order.

BIGO, D. –Dtor.- (1992), L’Europe des polices et de la sécurité intérieure, Bruselas: Editions Complexe.

JAR, G. (1995), Modelo policial español y policías autónomas, Madrid: Dykinson.

LÓPEZ GARRIDO, D. (1987), El aparato policial en España, Barcelona: Ariel.

MUÑAGORRI, I. (1995), La protección de la seguridad ciudadana, Oñati: Instituto Internacional de Sociología Jurídica.

QUERALT, J. J. (1986), El policía y la ley, Barcelona: Plaza&Janés.

RECASENS, A. (1989), Policía y control social. Problemas de construcción y definición.

Tesis doctoral (inédita), Barcelona: Facultad de Derecho. Universidad de Barcelona.

RECASENS, A.; DOMÍNGUEZ, J.L. (1996), “Aparato y espacio policial”, en: R. Bergalli, Control social punitivo. Sistema penal e instancias de aplicación (Policía,  jurisdicción, cárcel). Barcelona: Editorial M. J. Bosch.

RECASENS, A. (2003) “La seguridad, el sistema de justicia criminal y la policía” en Roberto Bergalli (coord.) Sistema Penal y Problemas Sociales. Valencia: Tirant lo Blanch (287-313).

ANDRES IBAÑEZ, P.; MOVILLA ALVAREZ, C. (1986). El Poder Judicial. Madrid: Tecnos.

ANDRES IBAÑEZ, P. (ed.) 1996). Corrupción y Estado de derecho. El papel de la jurisdicción. Madrid: Trotta.

BERGALLI, R. (1984). Estado de derecho y cuestión judicial (Vías para alcanzar una auténtica y democrática administración de justicia). Buenos Aires: Depalma.

BERGALLI, R. (coord.) (1992). Sentido y razón del derecho (Enfoques socio-jurídicos para la sociedad democrática ).  Barcelona: Edit. Hacer (col. Sociedad-Estado nº 9).

BERGALLI, R,  et. al. (1996). Control social punitivo. Sistema penal e instancias de aplicación  (Policía, Jurisdicción y Cárcel). Barcelona: Editorial M. J. Bosch.

BERGALLI, R. (1999). Hacia una cultura de la jurisdicción. Ideologías de jueces y fiscales (Argentina-Colombia-España-Italia). Buenos Aires: Ad Hoc.

BERGALLI, R. (2003) “Jurisdicción y Administración de justicia. Jueces y Fiscales en la sociedad compleja”, en R. Bergalli (coord.)  Sistema Penal y Problemas Sociales. Valencia: Tirant lo Blanch (315-319).

GARCIA PASCUAL, C. (1997). Legitimidad democrática y poder judicial. Valencia: Edicions Alfons El Magnánim (col. Estudios Univ. 66).

GONZALEZ GRANDA, P. (1993). Independencia del juez y control de su actividad ). Valencia: Tirant lo Blanch (Tirant Monografías 15).

HERRENDORF, D. E. (1998). El poder de los jueces. Cómo piensan los jueces    que piensan. Buenos Aires: Abeledo-Perrot (3a. ed. actualizada).

REQUEJO PAGES, J. L. (1989). Jurisdicción e independencia judicial. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

REQUEJO PAGES, J. L. (1989). Jurisdicción e independencia judicial. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

ZAFFARONI, E. R. (1984). Estructuras judiciales. Buenos Aires: Ediar.

ZOLO, D. (2007). La justicia de los vencedores. Buenos Aires; orig. en ital. La giustizia dei vincitori (Da Norimberga a Bagdad) . Bari-Roma: editori Laterza, 2006

ALONSO DE ESCAMILLA, A. (1985), El juez de vigilancia penitenciaria, Madrid: Civitas.

BECK, U. (1998), La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Ed. Paidós (trad: J. Navarro/D. Jiménez/Mª R. Borrás; edición original de 1986).

BENTHAM, J. (1989), El Panóptico, Madrid: Ediciones de La Piqueta.

BERGALLI, R. (1986), Los rostros ideológicos de la falsía resocializadora. El debate en España. En “Doctrina Penal”, núm. 36, Buenos Aires: Ediciones de Palma.

CADALSO, F. (1922), Instituciones penitenciarias y similares en España. Madrid: José Góngora Impresor (loc. Biblioteca del Colegio de Abogados de Barcelona).

CHRISTIE, N. (1993), La industria del control del delito, Buenos Aires: Ediciones del Puerto.

FERRAJOLI, L. (1995), “¿Qué es el Grantismo?”. En Derecho y Razón. Teoría del garantismo penal. Madrid: Trotta (pp. 851- 891).

FOUCAULT, M. (1986), Vigilar y Castigar. El origen de la prisión, Madrid: Siglo XXI.

GARCIA VALDES, C. (1982), Comentarios a la legislación penitenciaria. Madrid: Civitas.

GARLAND, D. (1990), Punishment and Modern Society, Chicago: The University of Chicago Press.

LASAGABASTER, I. (1994), Las relaciones de sujeción especial, Madrid: IVAP-Civitas.

MELOSSI, D./PAVARINI, M. (1987), Cárcel y Fábrica. Los orígenes del sistema penitenciario, México D. F:  Siglo XXI.

PAVARINI, M. (1992), ¿Menos cárcel y más medidas alternativas?. En “Delito y Sociedad”, núm. 2: 75-86, Buenos Aires: UBA.

RIVERA BEIRAS, I. (1994), Tratamiento penitenciario y derechos fundamentales, Barcelona: J. M. Bosch.

RIVERA BEIRAS, I. (1997a), La cárcel en el sistema penal (un análisis estructural), 2ª edición, Barcelona:  Ma. J. Bosch.

RIVERA BEIRAS, I. (1997b), La devaluación de los derechos fundamentales de los reclusos. La construcción jurídica de un ciudadano de segunda categoría, Barcelona:  J. M. Bosch.

RIVERA BEIRAS, I. (1999), Sociología de la cárcel en la España del fin del milenio, Barcelona: Ma. J. Bosch.

RIVERA BEIRAS, I. (2006), La cuestión carcelaria. Historia, Epistemología, Derecho y Política Penitenciaria. Buenos Aires: Editorial del Puerto.

RUSCHE, G./KIRCHHEIMER, O. (1984), Pena y Estructura Social, Bogotá: Editorial Temis.

SALILLAS, R. (1918), Evolución penitenciaria en España. Tomos I y II, Madrid: Imprenta Clásica Española (Biblioteca del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona).

TOMÁS y VALIENTE, F. (1978), Las cárceles y el sistema penitenciario bajo los Borbones. En “Historia 16", extra VII, octubre: 69-88.

TOMAS y VALIENTE, F. (1982), Gobierno e instituciones en la España del Antiguo Régimen, Madrid:  Alianza.

WACQUANT, L. (2001a), Las cárceles de la miseria. Madrid: Ed. Alianza.

YOUNG, J. (1997), The Criminology of Intolerance: zero-tolerance policing and the American prison experiment. Londres: Centre for Criminology, Middlesex University.

FERRAJOLI, L. (2016), Jurisdicción y ejecución penal. La cárcel: una contradicción institucional. En Crítica penal y poder, núm. 11. Observatorio del sistema penal y los derechos humanos, Universidad de Barcelona.

GARCÍA BORÉS, J./RIVERA BEIRAS, I. (2016), La cárcel dispar. Barcelona: Edicions Bellaterra

RIVERA BEIRAS, I. (2016). Descarcelación. Principios para una Política Pública de reducción de la cárcel. (Desde un garantismo radical). 

Tombs, S. / Whyte, D. (2016). La empresa criminal. Por qué las corporaciones deben ser abolidas. Barcelona: Icaria.

Capítol

BARATTA, A. (1985), "Principi del diritto penale minimo. Per una teoria dei diritti umani come oggetti e limiti della legge penale". En Dei Delitti e Delle Pene, anno III, núm. 3 (443-474).

BARATTA, A. (2001), “El concepto actual de seguridad en Europa”. En Revista Catalana de Seguretat Pública, núm. 8. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola de Policia de Catalunya (17-30).

BERGALLI, R. (1985a), "Transición Política y justicia penal en España. En Sistema. Revista de Ciencias Sociales. Madrid (pp.57-96). (1988), “Presentación. Emergencia: una cultura específica”. En Emergencia y crisis del Estado Social. Análisis de la excepcionalidad penal y motivos de su perpetuación, J.R. Serrano Piedecasas, op. cit. (I-           XVII). (2001), “Globalización y control social: post-fordismo y control punitivo”. En Sistema, Revista de Ciencias Sociales núm. 160, Madrid (pp.107-124)..  (2003), Sistema Penal y Problemas Sociales. Valencia: Tirant lo blanch.

BOBBIO, N. (1989), “Diritti dell’uomo e società”, en R. Treves y V. Ferrari (Coords.): Sociologia dei  Diritti Umani, op. cit. (pp.15-27).

FEELEY, M./SIMON, J. (1995), “La nueva penología: notas acerca de las estrategias emergentes en el sistema penal y sus implicaciones”. En Delito y Sociedad. Revista de Ciencias Sociales, año 4, núm. 6-7 (33-58) (trad: M. Sozzo).

FERRAJOLI, L. (2001), “Sobre el papel cívico y político de la ciencia penal en el Estado constitucional de derecho”. En Crimen y Castigo. Cuaderno del departamento de Derecho Penal y Criminología de la Facultad de Derecho – UBA, año 1, núm. 1, agosto de 2001 (17-31) (trad: M.Beloff y Ch. Courtis).

GALLO, E.  (1992), “Le malattie dell’ombra”. En Dei Delitti e delle Penne, núm 2 (163-172).

ARON, R. (1998), “Introducción”.  En Weber, M. El Político y el Científico, op. cit. (9-77).