Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructura, Elements i Funcions de les Normes Juridicopenals

Codi de l'assignatura: 570002

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: M. Luisa C. Corcoy Bidasolo

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

— Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

— Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

— Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial.

— Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte així com de reparació de les víctimes.

— Capacitat per dissenyar i implementar programes de mediació en situacions conflictives i delictuals en programes formals i informals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir els coneixements necessaris per comprendre la funció de les normes penals.

— Ser capaç d’analitzar la funció de les normes penals i definir-ne la finalitat i elements que han d’abastar.

— Ser capaç de valorar les resolucions judicials, tenint en compte la finalitat de les normes penals i la funció que tenen, a través de la interpretació d’aquestes normes.

— Comprendre i produir adequadament textos escrits i arguments orals relacionats amb la interpretació de les normes penals.

— Ser capaç de fer una valoració crítica de la realitat juridicopenal, tant pel que fa a l’aplicació com a la difusió d’aquesta realitat a la societat a través dels mitjans de comunicació.

— Conèixer, comprendre i utilitzar correctament els conceptes fonamentals de l’ordenament juridicopenal.

 

— Aprofundir en la comprensió, interiorització i expressió dels valors democràtics d’un estat social de dret.     

— Desenvolupar els valors ciutadans propis d’una cultura de respecte als drets humans, a la diversitat social i al pluralisme que cada vegada més conforma a les societats contemporànies.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aconseguir la capacitat d’expressió oral adequada a una teoria argumentativa en ciències socials i jurídiques.

— Desenvolupar la capacitat d’expressió escrita vinculada a la fonamentació de les normes penals.

— Potenciar la capacitat d’anàlisi crítica, entesa com una atenció constant i un contrast permanent amb altres àrees de coneixement, explicacions i fonts d’informació.

— Emprar correctament el llenguatge adequat per al desenvolupament de les argumentacions.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Finalitats atribuïdes històricament al dret penal. Finalitat de prevenció general positiva i negativa

2. Finalitat de prevenció especial i rehabilitació. En particular, anàlisi de la proposta d’introduir la cadena perpètua revisable

3. Relació entre l’estructura de les normes juridicopenals i la finalitat i funció del dret penal

4. Límits a la intervenció del dret penal. Principi de legalitat. Principi de proporcionalitat i non bis in idem. Principi d’igualtat. Principi d’utilitat

5. Funció/principi d’exclusiva protecció de béns juridicopenals. Concepte de bé juridicopenal. Béns juridicopenals individuals i supraindividuals

6. Responsabilitat pel fet versus dret penal d’autor i retribució

7. Principi de culpabilitat. Responsabilitat subjectiva i concepte de dol; particular referència a la ignorància deliberada. Culpabilitat en sentit estricte

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

1. Sessions teòriques de desenvolupament del programa: 25 hores

2. Activitats dirigides: 25 hores

a) Anàlisi de sentències del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans

b) Dictamen relatiu a un cas pràctic proposat pels professors

3. Comentari de text sobre el material bibliogràfic recomanat: 25 hores

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

1. Treball a classe: hi compten especialment l’assistència, la participació activa i el treball de l’estudiant a les classes i activitats que es programen. Aquesta part representa el 50 % de la nota final.

2. Treball d’autoaprenentatge: per a l’avaluació de l’autoaprenentatge, el professor o professora planteja específicament, a l’inici del curs, opcions com ara l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de textos sobre els continguts del programa, organització de seminaris dirigits pels estudiants, elaboració de monografies, treballs pràctics i d’altres. Aquesta part representa el 50 % de la nota final.

A l’hora d’avaluar els treballs escrits es consideren fonamentals tant la correcció formal (ortogràfica, sintàctica i de redacció) com la correcció material (l’ús de la informació i les argumentacions aportades).

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat a l’avaluació i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’avaluació única consta d’un examen final, en el qual s’ha de respondre oralment a una sèrie de preguntes sobre el contingut del programa.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

AAVV (Gómez Martín/Alonso Rimo/Petzsche/Bonsignore Fouquet/Bustos Rubio/Cuerda Arnau), Crisis del principio del hecho en Derecho penal, Ed. B de F, 2020

Abel Souto, Teorías de la pena y límites al ius puniendi desde el Estado democrático, Ed. Dykinson, 2006

Alcacer Guirao, Los fines del Derecho penal. Una aproximación desde la filosofía política”, ADPCP, Vol. 11, 1998 

Bacigalupo Zapater, Hacia un nuevo Derecho penal, Ed. Hammurabi, 2006

Basso, Determinación judicial de la pena y proporcionalidad con el hecho, Ed. Marcial Pons, 2019

Basso, “Proporcionalidad cardinal y proporcionalidad ordinal en la determinación judicial de la pena”, InDret, 1.2021

Besio Hernández, Los criterios legales y judiciales de determinación de la pena, Ed. Tirant lo Blanch, 2011

 

 Corcoy Bidasolo, “Crisis de las garantías constitucionales a partir de las reformas penales y de su interpretación por los Tribunales”, Constitución y sistema penal (Mir Puig/CorcoyBidasolo, Dirs/Hortal Ibarra Coord.), Ed. Marcial Pons, 2012

 La misma, “La legitimidad de la protección penal de bienes jurídicos supraindividuales”, Revista CENIPEC, nº 30, 2010

la misma, “Problemática jurídico-penal y político-criminal de la regulación de la violencia de género y doméstica”, Revista de Derecho UPCV, XXXIV, 2010

Corcoy Bidasolo/Gallego Soler, “Infracción administrativa e infracción penal en el ámbito medioambiental: ne bis in idem material y procesal”, Actualidad Penal nº 8, 2000

Gómez Martín, “Incitación al odio y género. Algunas reflexiones acerca del art. 510 CP y su aplicabilidad al discurso sexista”, RECPC, 8.2.2016

Hefendehl, La teoría del bien jurídico ¿Fundamento de legitimación del Derecho penal o juego de abalorios dogmático?, Ed. Marcial Pons, 2007

Lascuraín Sánchez, “Son discriminatorios los tipos penales de violencia de género? Comentario a las SSTC 59/2008, 45/2009, 127/2009 y 41/2010”, Revista española de Derecho Constitucional, nº 99, 2013

el mismo, “La proporcionalidad de la norma penal”, Cuadernos de Derecho Público, nº 5, 2007

Lopera Mesa, Principio de proporcionalidad y ley penal, Ed. Centro de Estudios Constitucionales, 2006

Luzón Peña, “Libertad, culpabilidad y neurociencias, InDret, 3/2012

de la Mata Barranco, El principio de proporcionalidad penal, Ed. Tirant lo Blanch, 2007

Mañalich, “Retribucionismo consecuencialista como programa de ideología punitiva”, InDret, 2/2015

Mir Puig, Función de la pena y teoría del delito en el Estado social y democrático de Derecho, 2ª ed. 1982

el mismo, Estado, pena y delito, Ed. BdeF, 2006

el mismo, Valoraciones y normas, RECPC, 2/2004

el mismo, Fundamentos de Derecho penal y Teoría del delito, Ed. BdeF

Navarro Frías, “El principio de proporcionalidad en sentido estricto: ¿principio de proporcionalidad entre el delito y la pena o balance global de costes y beneficios””, InDret, 4/2010

Nieva Fenoll, “La razón de ser de la presunción de inocencia”, InDret, 1/2016

Ragués i Vallès, La ignorancia deliberada en Derecho Penal, Ed. Atelier, 2008

Silva Sánchez, La expansión del Derecho Penal, 3ª ed., BdeF, 2011

el mismo, Aproximación al Derecho penal contemporáneo, 2ª ed., BdeF, 2010

de Vicente Martínez, El principio de legalidad penal, Ed. Tirant lo Blanch, 2004.