Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Política Criminal Contemporània

Codi de l'assignatura: 570003

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Victor Gómez Martín

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

— Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats, d’una manera clara i sense ambigüitats.

— Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

— Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial.

— Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte, així com de reparació de les víctimes.

— Capacitat per dissenyar i implementar programes de mediació en situacions conflictives i delictuals en programes formals i informals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

– Conèixer els subjectes que inicien els processos de disseny politicocriminal i com actuen.
– Aprendre a identificar els diferents elements que influeixen en la política criminal d’un país i el seu modus operandi.
– Conèixer els components socials que defineixen i construeixen la por al delicte i com impacten en la política criminal.
– Assimilar el contingut i les conseqüències del fenomen actual de l’expansió del dret penal.
– Obtenir una referència de l’estat actual del dret penal europeu i de les seves properes passes, i del paper que representa en aquesta evolució la política criminal nord-americana.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte de política criminal

*  Concepte. Evolució històrica. La política criminal en el context de la política general

2. Relació entre la política criminal i altres ciències penals

*  Política criminal i dogmàtica juridicopenal: sistema dogmàtic obert o tancat? Política criminal i criminologia: autonomia o dependència de les dues disciplines? La Política criminal com a pont entre la dogmàtica i la criminologia. Política criminal i victimologia: la política criminal orientada a la víctima

3. Política criminal i model d’estat (I)

*  Política criminal i estat liberal. Política criminal i estat social. Política criminal i estat social i democràtic de dret

4. Política criminal i model d’estat (II)

*  Límits del ius puniendi en un estat social i democràtic de dret: a) límits derivats de l’estat de dret: el principi de legalitat; b) límits derivats de l’estat social: principis d’utilitat social, de subsidiarietat o fragmentarietat, i de protecció exclusiva de béns jurídics; c) límits derivats de l’estat democràtic: principis d’humanitat, culpabilitat, proporcionalitat i resocialització

5. Política criminal i sistema de penes

*  Possibles funcions de la pena: retribució, prevenció general, prevenció especial. Funció de la pena en el dret espanyol vigent: prevenció general i especial. El sistema de penes espanyol. Especial referència a la pena de presó: a) moviment internacional de reforma i alternatives a les penes privatives de llibertat; b) política criminal i sistema penitenciari

6. Política criminal moderna i expansió del dret penal (I)

*  Teorització general. Què és l’expansió del dret penal?: moderna política criminal versus política criminal liberal clàssica. S’ha d’expandir el dret penal?: a) model reduccionista (dret penal mínim: Escola de Frankfurt); b) model expansiu o (dret penal màxim); c) dret penal intermedi? Factors que contribueixen a l’expansió: a) societat del risc (Beck); b) societat de la por («Bowling for Columbine»); c) globalització i xoc intercultural (Huntington); d) mitjans de comunicació i gestors atípics de la moral (Silva Sánchez); e) creixent complexitat social. La seguretat, mata o garanteix la llibertat?

7. Política criminal moderna i expansió del dret penal (II): algunes manifestacions concretes

*  Flexibilització de criteris dogmàtics i garanties politicocriminals del dret penal liberal: a) delictes d’infracció d’un deure; b) responsabilitat penal de les persones jurídiques; c) anticipació de la protecció penal (delictes d’emprenedoria o preparació); d) dret penal de l’enemic. Administrativització del dret penal. L’expansió i el sistema de penes: en particular, el fenomen de l’enduriment de les penes.

8. A tall de banc de proves (part especial): alguns àmbits concrets

*  Delictes contra la vida humana independent: eutanàsia. Delictes contra la llibertat sexual. Delictes contra l’ordre socioeconòmic: la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Delictes contra la igualtat i la seguretat col·lectiva: els delictes d’odi i discriminació. Delictes contra l’ordre públic

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El professor introdueix en la primera part del curs els blocs temàtics de l’assignatura.

Es reparteixen les tasques, preferentment grupals, i la preparació de les presentacions que han de fer els alumnes, individuals o en grups.

Debat dirigit: presentació de les ponències, defensa en públic i debat entre tots els assistents (prèviament, s’ha distribuït el material objecte de debat).

Un cop feta l’exposició s’ha de lliurar la versió definitiva de la ponència.

La metodologia del curs implica una participació activa i intensa de tots els integrants.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Per definició, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, l’avaluació és continuada (AC) i pressuposa l’assistència dels estudiants a les sessions de manera regular, que no pot ser inferior del 80 %. L’alumnat ha de presentar, oralment i per escrit, la ponència assignada i ha de participar en un 70 % dels debats, de manera proactiva i amb argumentacions serioses i raonades (50 %). Es fa un test final per comprovar que s’han assolit els continguts de l’assignatura (50 %).

Reavaluació

La reavaluació consisteix a presentar una ponència original sobre un dels temes del programa i fer la defensa oral corresponent davant del professor de l’assignatura. Del diàleg que es produeixi, se n’ha de deixar una constància suficient.

Els estudiants no presentats a l’AC no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

Es pot optar per l’avaluació única si se sol·licita en el termini previst en el Protocol academicodocent.

L’avaluació única (AU) consisteix en una prova en què s’han de desenvolupar tres temes que cal escollir entre els cinc que presenta el professor en començar l’exercici. L’exercici és públic i l’assistència és obligatòria per a tots els alumnes.

Reavaluació

La reavaluació consisteix a presentar una ponència original sobre un dels temes del programa i fer la defensa oral corresponent davant del professor de l’assignatura. Del diàleg que es produeixi, se n’ha de deixar una constància suficient.

Els estudiants no presentats a l’AC no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

MIR, S.; CORCOY, M. (dirs.). La política criminal del siglo XXI. Montevideo : B de F, 2006.

MIR, S.; QUERALT, J.J. (dirs.). Constitución y principios del derecho penal : algunas bases constitucionales. Valencia : Tirant lo Blanch, 2010. 

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1980226*  Enllaç

MIR, S.; QUERALT, J.J. (dirs.). La seguridad pública ante el derecho penal. Madrid : Edisofer ; Montevideo : B de F, 2010.   Enllaç

QUERALT, J.J. Derecho penal español : parte especial, 7a ed. Tirant lo Blanc, Valencia, 2015.   Enllaç

Becerra Muñoz, J; Nieto Martín, A; Muñoz de Morales, M (dirs.); Hacia una evolución racional de las leyes penales. Madrid: Ed. Marcial Pons, 2016.

Pérez Cepeda, A. I (dir.); Política criminal ante el reto de la delincuencia transnacional. Valencia: Ed. Tirant Lo Blanch, 2016.

Rubio Lara, P.A; “Pena de prisión permanente revisable: análisis doctrinal y jurisprudencial. Especial atención a sus problemas de constitucionalidad”. Revista Aranzadi Doctrinal, nº 3, 2016.

Cervelló Donderis, V; Prisión perpetua y de larga duración. Valencia: Ed. Tirant Lo Blanch, 2015.

 

SANZ MULAS, N; Política criminal; Ratio Legis, Madrid, 2017

SANZ MULAS, N; REY NAVAS, F. I., (coords.): Política criminal: presente y futuro, Ibañez, Madrid, 2019

MELENDO PARDOS, M; CALLEJO GALLEGO, M. J; LACRUZ LÓPEZ, J. M: Apuntes de Política Criminal, Dykinson, Madrid, 2019.

Cigüela Sola, J. “Crimen y castigo del excluido social: sobre la ilegitimidad política de la pena”. Tirant lo Blanch: Valencia: 2019

MIR PUIG, S. Derecho penal : parte general, 10a ed. Barcelona : Reppertor, 2015.

Queralt, J., Santana, D. (Dirs), “Corrupción pública y privada en el estado de derecho”. Tirant lo Blanch. 2017

Díez Ripollés, J. L. “Política criminal y derecho penal: Estudios: Tomo I” 3ª edición ampliada. Tirant lo Blanch. Valencia: 2020

  • Beccaria, Cesare, De los delitos y las penas, 8ª reimpr., Madrid, 1995
  • Borja Jiménez, E., Curso de política criminal, Tirant lo Blanch, Valencia, 2003
  • Garcia-Pablos de Molina, A., Derecho penal. Introducción, Servicio de Publicaciones de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense, Madrid, 2000
  • Gómez Martín, Víctor, El Derecho penal de autor, 2007
  • Mir Puig, S., Introducción a las bases del Derecho penal. Concepto y método, Bosch, Barcelona, 1976
  • Sánchez-Ostiz Gujtiérrez, P., Fundamentos de Política criminal. Un retorno a los principios, 2012.
  • Silva Sánchez, J. M., Aproximación al Derecho penal contemporáneo, Bosch, Barcelona, 1992

Revista

González Tascón, M. M; “Regulación legal de la pena de prisión permanente revisable”. Revista de derecho y proceso penal, nº 41, 2016.

PORTERO HENARES, M; “Derecho Penal, Criminología y política criminal en la era del punitivismo”; Revista penal, nº 40, 2017, págs. 193-209

ARROYO ZAPATERO, L.A. ”Opinión pública y castigo en España: la manipulación política de la criminalidad y sus costos sociales”. Revista de derecho Penal y Criminología: Nº. 5, 2014, pág. 15-26

CASTAÑO TIERNO, P. “¿Otra política penal es posible?: un estudio sobre la viabilidad de una política criminal alternativa al populismo punitivo”. Estudios penales y criminológicos: Nº. 34, 2014, pág. 561-638