Pla docent de l'assignatura
Català Castellano Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques d'Investigació en Criminologia

Codi de l'assignatura: 570004

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Diego Torrente Robles

Departament: Departament de Sociologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Recomanacions

 

Tot i que no és obligatori, és important que els alumnes puguin llegir textos en anglès. Altres recomanacions És recomanable dominar algun programa de tractament i visualització de dades (com Excel o SPSS).

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

— Capacitat per assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. — Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser principalment autodirigida o autònoma. — Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat. — Capacitat per dissenyar projectes d’investigació i utilitzar metodologies científiques. — Capacitat per analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials. — Capacitat per analitzar, diagnosticar i dur a terme intervencions preventives i reactives amb delinqüents, víctimes i comunitats, partint de l’estudi de la realitat social i normativa i dels mitjans i instruments legals i econòmics disponibles.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements L’assignatura té com a objectiu conèixer els aspectes fonamentals i aplicats de la investigació social en el camp de la criminologia. S’ensenyen els principis del mètode científic, el disseny d’investigacions, l’ètica de la recerca, i s’introdueixen tècniques de recollida i anàlisi de dades, tant quantitatives com qualitatives. Amb això, es dota l’estudiant dels coneixements i les habilitats bàsics necessaris per emprendre un projecte de recerca. Els objectius d’aprenentatge són, referits a coneixements: — Conèixer els fonaments del mètode científic. — Comprendre el procés de recerca. — Conèixer els aspectes de mesura i anàlisi dels fenòmens criminològics. — Conèixer els mètodes de mostreig. — Conèixer les tècniques de recollida i anàlisi de dades en criminologia. — Conèixer els principis d’ètica de la recerca científica aplicada a criminologia.   Referits a habilitats, destreses — Saber planificar, dissenyar i desenvolupar una recerca empírica en criminologia. — Conèixer les principals fonts d’informació en criminologia i saber buscar i seleccionar dades. — Saber aplicar tècniques d’obtenció d’informació i anàlisi en l’àmbit de la criminologia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Condició científica de la criminologia i disseny de la recerca

*  En aquest bloc es planteja la diferència entre la ciència i el sentit comú, i la diversitat de metodologies científiques. Es mostra la lògica subjacent a l’estructura d’un disseny de recerca, les fases que la comprenen i les opcions del disseny en funció dels objectius i de la naturalesa de la recerca.
 

1.1. Condició científica de la criminologia

1.2. Disseny de la recerca i fases

2. Ètica de la recerca científica en criminologia

3. Aproximació quantitativa

*   En aquest apartat s’aborda el sentit de l’aproximació quantitativa com a estratègia d’estudi de la realitat sociocriminològica, amb els avantatges i les limitacions que té en general. S’hi planteja la lògica per elaborar qüestionaris i enquestes, i el vessant de les opcions mostrals. S’emfasitzen les possibilitats d’anàlisi de les fonts estadístiques i s’aporten algunes claus tècniques bàsiques per analitzar-les.
 

3.1. Lògica de l’aproximació quantitativa en criminologia

3.2. Tipus de mostreig

3.3. Disseny de qüestionaris i elaboració d’enquestes

3.4. Anàlisi de dades quantitatives, univariades i bivariades

3.5. Algun programari de tractament i anàlisi de dades: SPSS, R

4. Aproximació qualitativa

*   En aquest apartat s’aborden la lògica subjacent i els avantatges i les limitacions de les tècniques qualitatives, en general, i de les associades a l’entrevista, en particular. Aquest bloc gira entorn de les diferents modalitats d’entrevista, i aborda també l’entrevista biogràfica i els grups de discussió. S’hi tracten opcions per al disseny, desenvolupament i registre de l’entrevista. Finalment, es donen eines per a l’anàlisi bàsica de les dades qualitatives mitjançant programari.
 

4.1. Lògica de l’aproximació qualitativa en criminologia

4.2. Observació

4.3. Tipologies d’entrevista. Històries de vida. Grups de discussió

4.4. Algun programari de tractament i anàlisi de dades: NVivo, Transana, Atlas.ti

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència de l’assignatura és presencial i segueix una metodologia d’avaluació continuada. En les activitats presencials hi ha: — Classes magistrals d’exposició dels continguts de l’assignatura, impartides oralment per la professora, que es van entrellaçant amb debats dirigits per fomentar l’escolta activa, la participació i la comprensió de l’alumnat. — Exercicis pràctics a l’aula: disseny, formulació, anàlisi i debat de temàtiques específiques de l’assignatura. — Activitats tutoritzades i dirigides per als grups de treball. S’ha de fer un treball (individual o, excepcionalment, en parella) que consisteix en el disseny d’una recerca. El treball ha d’incloure el plantejament de la investigació, l’estratègia investigadora, i l’elecció i el desenvolupament de les tècniques adequades per obtenir la informació necessària per als objectius definits. Aquest treball es duu a terme al llarg del curs i es fan tutories per fer-ne el seguiment. El treball final s’ha de lliurar en la data prevista per la coordinació del màster per fer l’avaluació final de l’assignatura. Quatre setmanes després de l’inici del curs, se n’ha de fer un primer lliurament, d’unes cinc-centes paraules, en què s’expliqui el plantejament del treball. El Campus Virtual s’utilitza com a mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat i per al lliurament dels materials. El professorat el fa servir per anunciar qualsevol tipus d’informació relativa al desenvolupament de l’assignatura. El plagi està sancionat amb un suspens en l’assignatura, i se’n passa notificació a la coordinació del màster.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada En l’avaluació continuada, la distribució de la nota final segueix els criteris següents: — Participació a l’aula i en els exercicis pràctics: 10 % — Treball Primera entrega: 15 % Entrega final: 75 % Reavaluació Segons la normativa vigent de la UB, els estudiants tenen dret a la reavaluació en els terminis i les condicions que s’hi especifiquen. Això comporta que l’estudiant ha hagut de presentar-se a l’avaluació i suspendre l’assignatura per poder optar a la reavaluació. La reavaluació consisteix en un examen sobre els continguts treballats al llarg del curs.   Avaluació única Els alumnes es poden acollir a l’avaluació única sempre que ho sol·licitin dins del termini i en la manera establerts per la Secretaria de la Facultat de Dret. L’avaluació única consisteix en un examen final, que representa el 100 % de la nota. L’examen es duu a terme en la data prevista per la coordinació del màster per a l’avaluació final de l’assignatura. Reavaluació Segons la normativa vigent de la UB, els estudiants tenen dret a la reavaluació en els terminis i condicions que s’hi especifiquen. Això comporta que l’estudiant ha hagut de presentar-se a l’avaluació i suspendre l’assignatura per poder optar a la reavaluació. La reavaluació consisteix en un examen sobre els continguts treballats al llarg del curs.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Denzin, Norman K. & Lincoln, Yvonna S. (eds.) (2018). The Sage handbook of qualitative research. Thousand Oaks, CA: Sage.

Gadd, D., Karstedt, S., & Messner, S. (2011). The Sage Handbook of Criminological Research

Methods.  Thousand Oaks, CA: Sage.  

Gómez, J., Latorre, A., Sánchez, M., & Flecha, R. (2006). Metodología comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia.

Quivy, Raymond & Van Campenhoudt, Luc. (1997). Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder.

García Ferrando, Manuel;  Alvira, Fernando; Alonso, Luis Enrique & Escobar, Modesto  (comps.). (2015). El Análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Cuarta Edición. Madrid: Alianza. ( 4ª edició, la majoria de continguts són nous).

Alvira, F. (2004) La encuesta: una perspectiva general metodológica. Madrid: CIS. Colección Cuadernos Metodológicos 35.

Bericat, E. (1998) La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Significado y medida. Barcelona: Ariel.

Cea, M. A. (1996) Metodología cuantitativa: Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.

Denzin, Norman K. & Lincoln, Yvonna S. (eds.) (2013). Collecting and interpreting qualitative materials. Thousand Oaks, CA: Sage.

López-Roldán, Pedro & Lozares, Carlos (1999) Anàlisi bivariable de dades estadístiques. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Pérez López, César, (2010) Técnicas de muestreo estadístico. Madrid : Ibergarceta.

Pérez López, César, (2005) Muestreo estadístico: conceptos y problemas resueltos. Madrid: Prentice Hall.

O’Reilly, Katie (2009). Key concepts in Ethnography. London: Sage

Valles, Miguel S. (2014). Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.

Valles, Miguel S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.

Capítol

Guba, Egon G. & Lincoln, Yvonna S. (1994). "Competing Paradigms in Qualitative Research. Pp. 105-117 in Denzin and Y. Lincoln (eds.), Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks: Sage.

Lareau, Annette. (1996). “Common Problems in Field Work: A Personal Essay”. In: Lareau, A & Schultz. F (Eds.) Journeys through ethnography: Realistic accounts of fieldwork, 196-236. Boulder, Co: Westview Press

Small, Mario L. (2008). “Lost in translation: How not to make qualitative research more scientific”. In Report from workshop on interdisciplinary standards for systematic qualitative research. Washington, DC: National Science Foundation. Pp. 165-171.

Article

Gomez, A., & Puigvert, L., & Flecha, R. (2011). Critical Communicative Methodology: Informing Real Social Transformation Through Research. Qualitative Inquiry. 17. 235-245. 10.1177/1077800410397802.