Pla docent de l'assignatura

 

 
Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Taller de Recerca

Codi de l'assignatura: 570005

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Si cal, cada professor o professora que participi en aquesta assignatura aportarà continguts complementaris relacionats amb les sessions que imparteixi: bibliografia especialitzada, pàgines web de referència, etc. Aquestes fonts han de ser convenientment recollides i classificades al Campus Virtual de l’assignatura.

 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB6.- Capacitat per assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 

CB10.- Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.

 

CG1.- Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

 

CT1.- Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

 

CT2.- Capacitat per dissenyar projectes d’investigació i d’utilitzar metodologies científiques.

 

CE1.- Capacitat per analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors, i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials.

 

CE2.- Capacitat per analitzar, diagnosticar i dur a terme intervencions preventives i reactives amb delinqüents, víctimes i comunitats, partint de l’estudi de la realitat social i normativa i dels mitjans i instruments legals i econòmics disponibles.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

1. Objectiu general:     

- Aprendre a dur a terme un projecte de recerca en criminologia i sociologia juridicopenal adequat i fer-lo viable de manera autònoma.

2. Objectius concrets:     

- Conèixer diferents paradigmes epistemològics i metodològics per fer front a una investigació.     

- Conèixer diferents mètodes d’investigació social.     

- Comprendre la rellevància del marc teòric en la investigació.

 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la investigació: aspectes formals i materials

*  La recerca de fonts primàries i secundàries

2. Orientació per al disseny d’un projecte d’investigació

*  La imaginació sociològica i criminològica (de W. Mills a J. Young)

3. La investigació en ciències socials: rutes metodològiques i mètodes d’investigació

*  La rellevància i els límits de la investigació empírica. Utilització de dades i verificació de la construcció

4. El paper de la teoria en la investigació criminològica i sociojuridicopenal

*  La importància del marc teòric

5. Metodologia juridicopenal

*  Les dimensions interpretatives modernes en criminologia

6. Aspectes substantius. Enfocaments teoricopràctics: una reflexió filosòfica sobre la violència; l’ús de la premsa en la investigació juridicopenal; la perspectiva de gènere en la investigació sociojurídica

7. Debats epistemològics i noves orientacions en la criminologia i la sociologia juridicopenal

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

D’acord amb el protocol acadèmic de la Facultat de Dret, l’ensenyament presencial només representa un terç de la dedicació necessària per assolir les competències previstes i  els objectius plantejats.

Una part de l’assignatura està integrada per sessions en què el professorat, a través de l’activitat presencial, exposa els continguts teoricopràctics que puguin ser d’utilitat als estudiants. El format de taller implica que les sessions se centrin en les necessitats dels estudiants, de manera que després de l’exposició es dedica un temps a la resolució de dubtes relacionats amb els projectes d’investigació concrets de cada un dels estudiants. En aquest espai s’ofereix orientació i assessorament als estudiants tant des del punt de vista formal com material (orientació en el plantejament de la recerca, consulta dels conceptes treballats, orientació en l’obtenció de material i informació per a l’elaboració del treball de final de màster, etc.).

Aquesta activitat formativa es complementa amb un exercici pràctic que l’alumnat ha de resoldre després l’assistència a les sessions del taller.

També s’habiliten diversos fòrums de discussió al Campus Virtual. D’una banda, es plantegen debats relacionats amb les lectures proposades a les sessions del taller i, de l’altra, es crea un espai perquè l’alumnat pugui compartir i tractar de resoldre col·lectivament les dificultats que vagi trobant en el procés d’elaboració del projecte d’investigació del treball de final de màster. La durada d’aquest últim fòrum és de tot el semestre i compta amb el seguiment d’alguns professors que poden resoldre els dubtes dels estudiants en cas que sigui necessari.

Aquesta activitat en cap cas substitueix l’assessorament del tutor o tutora de cada treball.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
En aquesta assignatura s’utilitza el sistema d’avaluació continuada, en què es tenen en compte els aspectes següents:

1. La participació activa en les sessions presencials del taller i en els debats plantejats al Campus Virtual (10 %).

2. El lliurament de les activitats proposades pel professorat (20 %)

3. El disseny i la presentació del projecte d’investigació per a l’elaboració del treball final de màster (70 %).

L’avaluació del projecte de TFM té en compte tant la correcció formal –ortogràfica, sintàctica i de redacció– com la correcció material –bon ús de la informació i argumentacions aportades. També es té en compte l’adequació del projecte de recerca als continguts del màster, la coherència entre objectius, marc teòric i metodologia, i la viabilitat del `projecte. En cas que l’alumnat incompleixi aquests requisits o la data de lliurament del projecte d’investigació, excepte amb la presentació de causa justificada, queda suspès de l’assignatura i no podrà elaborar el treball final de màster.

 

Avaluació única

L’avaluació única d’aquesta assignatura consisteix en l’elaboració d’un treball que, segons les indicacions del professor, ha d’abordar aspectes metodològics i sobre tècniques de recerca en criminologia i sociologia juridicopenal.

A més s’ha de fer l’avantprojecte de treball de final de màster.

Els estudiants han de contactar amb el professorat del màster per tal de trobar un tutor o tutora que es faci càrrec de la direcció del treball de final de màster posterior.

L’avantprojecte, amb la conformitat del docent, s’ha penjar al Campus Virtual de l’assignatura perquè en quedi constància i es pugui avaluar i fer-hi comentaris.

L’avantprojecte ha de contenir com a mínim:     

a) La pregunta fonamental de la investigació     

b) La metodologia que es pretén emprar     

c) Les hipòtesis que es volen demostrar en el futur treball de final de màster     

d) La bibliografia principal que es considera apta per a l’elaboració del treball.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. CRAI.  Enllaç

Alvarez, A., (2010) Genocidal crimes. London: Routledge.

Madrid, A. (2010) La política y la justicia del sufrimiento, Trotta, Madrid

ATIENZA, M. (1991), Las razones del derecho. Teorías de la argumentación.Madrid: Centro de estudios constitucionales (Cuadernos y Debates 31)

BALL-ROKEACH, Sandra; DE FLEUR, Melvin L. (1986). Teorías de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós.

BERGALLI, R. (Coord.) (2003), Sistema penal y problemas sociales. Valencia:Tirant lo Blanch

BERGANZA CONDE, M. Rosa; RUIZ SAN ROMÁN, José A. (Coord.) (2005). Investigar en comunicación. Madrid: Mc Graw Hill.

Bernal Sarmiento, C. E. y otros, 2012. Más allá de la Criminología. Un debate epistemológico sobre el daño social, los crímenes internacionales y los delitos de los mercados. Revista de Derecho Penal y Criminología, II(junio).

BERTRAND, Ina; HUGUES, Peter (2005). Media Research Methods. Audiences, Institutions, texts. Nova York: Palgrave Macmillan.

Cohen, S., 1997. Crímenes estatales de regímenes previos: conocimiento, responsabilidad y decisiones políticas sobre el pasado. Nueva Doctrina Penal, Issue 1997/B.

CORBETTA, P. (2003). Metodología y técnicas de investigación social. Madrid:McGraw-Hill

Dorling, D. et al., [2005] 2008. Criminal obsessions: Why harm matters more than crime. 2da ed. Londres: King’s College of London, Centre for Crime and Justice Studies.

ERICSON, Richard V.; BARANEK, Patricia M.; CHAN, Janet B. L. (1989). Negotiating Control: A Study of News Sources. Toronto: University of Toronto Press.

Feierstein, D., 2012. Interpretaciones jurídicas y sociológicas con respecto al Genocidio en Argentina. Revista de Derecho Penal y Criminología, II(2 marzo), pp. 57-68.

FERRAJOLI, L. (1995), Derecho y razón, teoría del garantismo penal. Madrid: Trotta

FISHMAN, Mark (1983). La fabricación de la noticia. Buenos Aires: Ediciones Tres Tiempos.

FLICK, U. (2006). An introduction to qualitative research. London: Sage

FOUCAULT, Michel (1980). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.

FOUCAULT, Michel (2001). Las palabras y las cosas: una arqueología de las ciencias humanas. México: Siglo XXI.

Friedrichs, D. O., 2008. Towards a criminology of international crimes: producing a conceptual and contextual framework. En: A. Smeullers & R. Haveman, ed. Supranational Criminology – towards a criminology of international crimes.Antwerp: Intersentia.

Georges Sorel, Reflexiones sobre la violencia, Alianza, Madrid, 1972

Harding, Sandra y Merrill B. Hintikka (eds.), Discovering reality: FeministPerspectives on Epistemology, Metaphysics, Methodology and Philosophy oScience. Dordrecht, boston, Londren: D. Reidel.

HASSEMER, W., Fundamentos del Derecho penal (trad. y notas de F. MUÑOZ CONDE y L. ARROYO ZAPATERO), 1984, pp. 33 s.

Haveman, R. & Smeullers, A., 2008. Criminology in a state of denial: towards a criminology of international crimes. En: A. Smeullers & R. Haveman, edits. Supranational Criminology – towards a criminology of international crimes. Antwerp: Intersentia.

Hillyard, P., Pantazis, C., Tombs, S. & Gordon, D., 2004. Beyond criminology: taking harm seriously. s.l.:Pluto Press.

JENSEN, K. B.; JANKOWSKI, N. W. (1993). Metodologías cualitativas de investigación en comunicación de masas. Barcelona: Bosch.

Martínez, Miguel (2003), “Epistemología feminista y postmodernidad”, Cienta de Moebio: Revista Electrónica de Epistemología de Ciencias Sociales, núm.16.

MIR PUIG, S., Introducción a las bases del Derecho penal. Concepto y Método, 1976

Morrison, W., [2006] 2012. Criminología, civilización y nuevo orden mundial (Criminology, civilization and the new world order). 1era ed. Barcelona: Anthropos.

Nicolás Lazo, Gemma (2009), “Debates en epistemología feminista: del empiricismo y el standpoint a las críticas postmodernas sobre el sujeto y elpunto de vista”, en Gemma Nicolás Lazo y Encarna Bodelón (comps.),Género y dominación. Críticas feministas del derecho y el poder, pp. 25-62.Barcelona: Anthropos.

RIVERA BEIRAS, I. (2008), La cuestión carcelaria. Buenos Aires: Editores del Puerto

RIVERA BEIRAS, I., (2010). Violencia estructural e institucional, crímenes de Estado y guerra. Una «nueva» ruptura epistemológica en la Criminología. En: C. F. Bessa, H. C. S. Gorski, G. R. Fernández & I. R. Beiras, edits. Contornos bélicos del Estado securitario. Control de la vida y procesos de exclusión social. s.l.:Anthropos, Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos.

RODRIGO, Miquel (2001). Teorías de la comunicación. Barcelona: Servei dePublicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Rothe, D. et al., 2009. That Was Then, This is Now, What About Tomorrow? Future Directions in State Crime Studies. Critical Criminology: An International Journal, 17(1), p. 3 /13.

ROXIN, C., Política Criminal y Sistema del Derecho penal (trad. e introducción de F. MUÑOZ CONDE), 1972

Ruggiero, V., 2009 [2006]. La violencia política. Un análisis criminológico. Barcelona: Anthropos, Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos.

Savelsberg, J. J., 2010. Crime and Human Rights: Criminology of Atrocities and Genocide. London: Sage.

SILVA SÁNCHEZ, J.M., “Política criminal en la Dogmática: algunas cuestiones sobre su contenido y límites”, en el mismo, SILVA SÁNCHEZ (ed.), J.M., Política criminal y nuevo Derecho Penal, LH-Roxin, 1997, pp. 17 ss.

SILVA SÁNCHEZ, J.M., Aproximación al Derecho penal contemporáneo, 1992

VALLES, M. (1999). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis

Walter Benjamín, Para una crítica de la violencia y otros ensayos, Taurus, Madrid, 2001

Zaffaroni, R. E., 2011. La palabra de los muertos. Conferencias de criminología cautelar. Buenos Aires: Ediar.

Anitua, I. (2015). Historias de los pensamientos criminológicos. Buenos Aires: Didot.

FERRAJOLI, L. (2014), Il paradigma garantista. Filosofia e critica del diritto penale. Napoli: Editoriale Scientifica.

Article

FERRAJOLI, L. (2016), Jurisdicción y ejecución penal. La cárcel: una contradicción institucional. En Crítica penal y poder, núm. 11. Observatorio del sistema penal y los derechos humanos, Universidad de Barcelona.