|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Criminologia Avançada
Codi de l'assignatura: 570010
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Miguel Angel Soria Verde
Departament: Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
25 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
25 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
25 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements — Conèixer els estudis i les investigacions avançades i actuals més rellevants per a l’estudi de la conducta criminal i la investigació criminològica dels delictes violents.
|
|
Blocs temàtics |
1. Fonaments psicosocials de la criminalitat violenta
* Relació entre factors interns i contextuals en l’acte criminal violent
Personalitat: configuració i estructura
Relació de la personalitat amb l’acte criminal
Creació de la fantasia i traspàs a la realitat
Agressivitat: factors essencials i coadjuvants en crims violents
Motivació criminal: tipus i conformació
Moralitat: barreres i superació
Malaltia mental: mites i realitats en delinqüents violents
2. Homicidis: tipus i processos psicològics de conformació
* Desenvolupament intern del pensament criminal de l’homicida
La perfilació criminal en l’homicidi: tipologies segons la motivació de l’autor
Sistema classificatori segons el pes dels factors interns i externs
La perfilació geogràfica en homicidis serials: geopsicologia de l’acte criminal
L’homicidi de gènere: estructura motivacional interna de l’autor, maltractament previ, assetjament i risc de suïcidi posterior de l’autor
Els homicidis en sèrie
Els homicidis en massa
Homicidis per estructura criminal (sectes, màfies, terrorisme, etc.)
3. Agressions sexuals amb adults i amb menors
* Desenvolupament del pensament criminal de l’agressor sexual
Fantasia sexual alterada: construcció i estructuració mental
Les parafílies i la relació que tenen amb l’acte d’agressió sexual
L’escena del crim en agressions sexuals
Processos d’accés i captació de la víctima
Modus operandi i firma en delictes sexuals
Perfilació criminal en agressions sexuals: tipologies i motivacions
Agressors sexuals en sèrie: tipus i anàlisi espacial
Els menors com a víctimes sexuals: relació amb la fantasia sexual
Perfils dels agressors sexuals infantils
Aspectes longitudinals dels agressors sexuals infantils
4. Investigació de la ciberdelinqüència (e-crimes): pornografia infantil, ciberseducció de menors (grooming) i agressors duals
* Característiques generals dels e-crimes
Canvis en l’estructura formal interactiva derivada de la relació virtual
Manipulació i processos d’ocultació de l’autor
Accés a menors amb finalitats sexuals mitjançant imatges: finalitat
Procés de captació de menors amb finalitats sexuals
Explotació de menors: estructura psicològica de l’autor
Selecció de la víctima en casos d’explotació de menors
Pornografia infantil: concepte psicològic i problemes conceptuals
El paper de la fantasia en la pornografia infantil
La fantasia com a nexe entre la pornografia infantil i l’agressió sexual infantil
Tipus de pornografia infantil: motivacions
Sistema classificatori dels nivells de violència
Agressors duals: característiques i formes de detecció
|
Metodologia i activitats formatives |
|
a) Classes teoricopràctiques. Classes introductòries a cada bloc temàtic de l’assignatura, que inclouen la presentació de casos i el treball i discussió en grup.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Avaluació continuada
Avaluació única Per a l’avaluació única, s’ha d’elaborar individualment un informe sobre un cas d’investigació criminal facilitat pel professor. L’activitat implica una revisió crítica de textos mitjançant la recerca científica.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Soria, M A. & Saiz, D. (2006). Psicología criminal. Madrid: Pearson.
Soria, M.A. et all. (2011). Manual de psicología jurídica, forense y criminal. Barcelona: Publicaciones Universitarias.
Alba, J.L. (2007). Fundamentos de psicología jurídica e investigación criminal. Salamanca: Universidad de Salamanca.
Ainsworth, P.B. (2001). Offender profiling and crime analysis. Devon:Willan publishing.
American Psychiatric Association. (1994). D.S.M. IV-TR. Barcelona: Masson.
Blackburn, R. (1993) The psychology of criminal conduct. New York.NY: Wiley.
Bull, R., Cooke, C., Hatcher, R. & Bilby, C. (2009).Criminal Psychology: A Beginner’s Guide. London: Oneworld.
Canter, D. & Youngs, D. (2008). Applications of geographical offender profiling. Surrey: Ashgate.
Canter, D. & Youngs, D. (2008). Principles of geographical offender profiling. Surrey: Ashgate.
Campbell, T. (2007). Assessing Sex Offenders: Problems and Pitfalls (2nd Ed.) Springfield, IL: Charles C. Thomas.
Cassel, E. & Bernstein, D.A. (2009). Criminal behavior. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.
Clemente. M. & Núñez, J. (1997). Psicología Jurídica Penitenciaria (I y II). Madrid: Fundación Universidad- Empresa..
Fariña, F. & Arce, R. (1997). Psicología e investigación judicial. Madrid: Fundación Universidad- Empresa.
Garrido, V. (2005). Qué es la psicología criminológica. Madrid: Biblioteca nueva.
Garrido, V. & al. (1995). Delinqüents sexuals a les presons. Barcelona: Centre d’estudis Jurídics.
Holmes,R.M. & Holmes, S.T. (1996). Profiling violent crimes. London:Sage.
Jacobs, D.E. (2006). Criminal Psychology: Sexual Predators in the Age of Neuroscience. Dubuke, IL: Kendall Hunt.
Kaur, R. (2006). Criminal psychology: new trends and innovations. New Delhi: Deep & Deep.
Kocsis, R.N. (2009). Applied Criminal Psychology: A Guide to Forensic Behavioral Sciences. Springfield, IL: Charles C. Thomas.
Otín, J.M. (2009). Psicología criminal: técnicas de investigación e intervención policial. Madrid: Lex Nova.
Pakes, F.J. & Pakes, S. (2009). Criminal psychology. Devon: Willan.
Pont, T. (2008). Profiling el acto criminal. Barcelona: UOC.
Redondo, S. (2008). Manual para el tratamiento psicológico de los delincuentes. Madrid: Pirámide.
Rutter, M. & Giller, H. (1988). Delincuencia juvenil. Barcelona: Martínez Roca.
Soria, M.A. (2006). Métodos y programas en mediación penal. En R. Diego y C. Guillén. Mediación. Proceso, tácticas y técnicas (pp. 209-222). Madrid: Pirámide.
Soria, M.A. (2006). Métodos y programas en mediación penal. En R. Diego y C. Guillén. Mediación. Proceso, tácticas y técnicas (pp. 209-222). Madrid: Pirámide.
Soria, M.A. (1998). Psicología y práctica jurídica. Barcelona: Ariel Derecho.
Soria, M.A. & Hernández, J.A. (1994). El agresor sexual y la víctima. Barcelona: Boixareu.
Soria, M A. & Saiz, D. (2006). Psicología criminal. Madrid: Pearson.
Towl, G.J. (2006). Psychological research in prisons. Malden, MA: Blackwell.
Wikström, P.H. & Sampson, R.J. (2006). The explanation of crime: context, mechanisms, and development. Cambridge: Cambridge University press.
Soria, M.A. y Romo, J. (2015). Perfilación criminal y análisis conducta criminal. Madrid: Pearson (e-book).
Soria, M.A. y Romo, J. (2015). Perfilación y análisis conducta criminal. Madrid: Pearson