Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Delinqüència Sexual

Codi de l'assignatura: 570011

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Gema Clarimón Escuder

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

— Habilitats d’aprenentatge i responsabilitat: desenvolupar la capacitat d’analitzar i sintetitzar visions globals, aplicar el coneixement a casos reals, prendre decisions i adaptar-se a noves situacions. — Capacitat per adoptar un compromís ètic, i habilitats crítiques i d’autocrítica: — Capacitat per demostrar comportaments coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques, especialment en relació amb un enfocament objectiu dels delinqüents sexuals i de les víctimes.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Descriure i avaluar d’una manera crítica els conceptes científics principals i bàsics, així com les explicacions de la delinqüència sexual des d’una perspectiva multidisciplinària: psicològica, judicial i criminològica. — Ser capaç de discutir, entendre i avaluar críticament els conceptes, tipologies d’agressors i processos de victimització per analitzar casos específics i comprendre les realitats criminològiques actuals. — Comprendre i avaluar críticament l’origen multidimensional i la realitat dels delictes sexuals i la conducta sexual desviada.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1 Introducció: la delinqüència sexual en xifres i al Codi Penal

2. El subjecte actiu dels delictes sexuals

3. El subjecte passiu dels delictes sexuals

4. Com es regula la delinqüència sexual? Models políticocriminals

5. L’agressió sexual, l’assetjament sexual i altres delictes de contingut sexual

6. Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual del menor

7. Abordatge processal dels delictes sexuals

8. Execució penal i delinqüència sexual. El Dret penal de la perillositat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les activitats formatives de l’assignatura s’han elaborat amb l’objectiu d’adaptar el procés d’aprenentatge a les diferents capacitats, necessitats i interessos de l’alumnat. Les activitats formatives d’aquesta assignatura són les següents: — Comentari de lectures i estudi i anàlisi del material facilitat durant les sessions. — Debats amb experts —Treball final: a) El treball final ha de tractar sobre un dels temes tractats a classe o que estigui inclòs en el temari del pla docent. Els temes no necessàriament s’han d’abordar des d’un punt de vista psicològic o jurídic, sinó també des d’un enfocament multidisciplinari. Aquestes matèries poden ser defensades a partir del tema mateix que treballa l’estudiant. b) L’extensió del treball ha de ser d’entre 10 i 15 pàgines sense comptar bibliografia. L’estil de la font Times New Roman o similar 12 pt. i l’Interlineat 1,5 pt.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada Els alumnes que optin per l’avaluació continuada han de complir un mínim d’assistència a classe (80 %). La nota final de l’assignatura es computa de la manera següent: — Treball final sobre un dels temes tractats en l’assignatura (70 %). — Presentació oral i participació a classe (30 %).  El treball final ha de tractar sobre un dels temes tractats a classe o que estigui inclòs en el temari del pla docent. Els temes no necessàriament s’han d’abordar des d’un punt de vista psicològic o jurídic, sinó també des d’un enfocament multidisciplinari. Aquestes matèries poden ser defensades a partir del tema mateix que treballa l’estudiant. El tema seleccionat per al treball s’ha de notificar als docents en un termini màxim de tres setmanes des de l’inici de les classes. Els aspectes formals que s’hi han de seguir es publiquen al Campus Virtual a l’inici del període lectiu. El treball es puntua tenint-hi en comte els aspectes formals, el desenvolupament dels continguts, l’adequació al pla docent i la qualitat cientificojurídica.   Avaluació única L’elecció de la modalitat d’avaluació única s’ha de comunicar als docents durant els 15 primers dies de la docència. L’avaluació única, per a aquells alumnes que no puguin complir els requisits de l’avaluació continuada, es fa en el termini establert en la normativa del màster. L’avaluació única consisteix en un examen escrit de preguntes curtes sobre els continguts i les lectures facilitades a través del Campus Virtual.  Revaluació Aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada o única tenen dret a una activitat de reavaluació, que és un examen oral. Per poder optar a la prova de reavaluació s’ha d’haver suspès l’avaluació continuada o única. Aquells estudiants que no compleixin tots els requisits per a qualsevol de les dues modalitats d’avaluació no poden optar a la prova de reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

José Luis Solana y Estefanía Acién (2008) Los retos de la prostitución. Estigmatización, derechos y respeto. Granada, Apddha.

Agustín, Laura (2004) Trabajar en la industria del sexo y otros tópicos migratorios. Donostia, Tercera Prensa.

Fernández Teruelo, Derecho penal e Internet: especial consideración de los delitos que afectan a jóvenes y adolescentes, ed. Lex Nova, Valladolid, 2011.

Azaola, Elena y Richard J. Estes, Richard J. (coords.) (2003) La infancia como mercancia sexual. México, Canadá, Estados Unidos. México: Siglo XXI.

Roig Torres, Margarita (Dir) (2014). Tratamiento penal de la delincuencia sexual: comparativa entre los sistemas norteamericano y europeo. Valencia: Tirant lo Blanch

Iglesias Skulj, Agustina (2013). La trata de mujeres con fines de explotación sexual: una aproximación político-criminal y de género. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Didot.

Mendoza Calderón, Silvia (2013). El Derecho penal frente a las formas de acoso a menores: bullying, ciberbullying, grooming y sexting. Valencia: Tirant lo Blanch.

 

Lameiras Fernández, y María, Orts Berenguer, Enrique (Coords) (2014). Delitos sexuales contra menores: abordaje psicológico, jurídico y policial. Valencia: Tirant lo Blanch.

Oscar Guasch (2006) Héroes, científicos, heterosexuales y gais. Los varones en perspectiva de género. Barcelona, Bellaterra.

Josep Martí y Laura Porzio (eds.) (2016) Cuerpos y agencia en la arena social. Madrid, CSIC.

Akerman, G., & Beech, A. (2012). A systematic review of measures of deviant sexual interest and arousal. Psychiatry Psychology and Law, 19(1), 118–143. doi:10.1080/13218719.2010.547161

Aggrawal, A. (2009). Forensic and Medico-legal Aspects of Sexual Crimes and Unusual Sexual Practices. CRC Press-Taylor & Francis Group.

Elliott, I. A., Beech, A. R., & Mandeville-Norden, R. (2013). The psychological profiles of Internet, contact, and mixed Internet/contact sex offenders. Sexual Abuse: A Journal of Research and Treatment, 25(1), 3–20. doi:http://dx.doi.org/10.1177/1079063212439426

Orjuela, L., & Rodriguez, V. (2013). Violencia sexual contra los niños y las niñas. Abuso y explotación sexual infantil. Guía de material básico para la formación de profesionales. Save the Children España. Disponible en: http://www.savethechildren.es/docs/Ficheros/565/SC_Violencia_Sexual_contra_losninosylasninas.pdf

Capítol

Serrano, J.L. (2013).  Las reglas concursales expresas en delitos contra la libertad e indemnidad sexuales. En: Fernández Teruelo, Javier Gustavo;  González Tascón, María Marta;  Villa Sieiro, Sonia Victoria;  Sanz Morán, Ángel José (Coords.), Estudios penales en homenaje al profesor Rodrigo Fabio Suárez Montes (pp. 697-714). Oviedo: Constitutio Criminalis Carolina.

Salvadori, Ivan (2012). Lucha contra la pornografía infantil e incriminación de actos preparatorios en el derecho penal europeo comparado. En: Santiago Mir Puig, Mirentxu Corcoy Bidasolo (dirs.); Víctor Gómez Martín (coord.), Garantías constitucionales y derecho penal europeo (pág 449-462). Madrid: Marcial Pons

Revista

Martín Fernández, Nerea, y Vozmediano Sanz, Laura (2014). Conducta de agresión sexual, revisión de la literatura y propuesta de de análisis mediante el modelo de triple riesgo delictivo. International e-journal of criminal sciences, Nº 8, Pp 32. 

Páramo y de Santiago, Casto (2013). Agresión sexual. Sentencia absolutoria y recurso de casación (Comentario a la STS, Sala de lo Penal, de 25 de nero de 2013).CEFLegal: revista práctica de derecho. Comentarios y casos prácticos, Nº. 151-152, pág. 151-156. 

Álvarez Lister, María Soledad, y Pueyo, Antonio Andrés (2013). Características de personalidad y vulnerabilidad a la victimización sexual. Intervención psicoeducativa en la desadaptación social: IPSE-ds, Nº. 6, pág. 9-18.

Rodríguez Yagüe, Cristina (2013). Delincuencia sexual: reforma y ejecución penal. ReCRIM: Revista de l’Institut Universitari d’Investigació en Criminologia i Ciències Penals de la UV, Nº. 9, pág. 24-54.

Vega Vega, C., Navarro Escayola, E., Edo Gil, J.C. (2014). Protocolo de actuación médico-forense en los delitos contra la libertad sexual. Revista española de medicina legal: órgano de la Asociación Nacional de Médicos Forenses, Vol. 40, Nº. 3, pàg. 120-128

Beauregard, E. (2010). Rape and Sexual Assault in Investigative Psychology: The Contribution of Sex Offenders’ Research to Offender Profiling. Journal of Investigative Psychology and Offender Profiling, 7(1), 1-13. doi: 10.1002/jip.114

Beauregard, E., Rebocho, M. F., & Rossmo, K. (2010). Target Selection in Rape. Journal of Investigative Psychology and Offender Profiling, 7 (2), 137-152. doi:10.1002/jip.117

Chambers, J., Horvath, M., & Kelly, L. (2010). A Typology of Multiple-Perpetrator Rape. Criminal Justice and Behavior,  37 (10) 1114-1139.doi: 10.1177/0093854810377971

Corovic, J., Christianson, S.A. & Bergman, L.R. (2012). From crime scene actions in stranger rape to prediction of rapist type: single-victim or serial rapist? Behavioral Sciences and the Law, 30, 764-781. doi: 10.1002/bsl.2026

Creighton, C., & Jones, A. (2012). Psychological profiles of adult sexual assault victims. Journal of Forensic and Legal Medicine 19 (1), 35-39.doi: doi:10.1016/j.jflm.2011.10.007

Darke, S. (2010). The toxicology of homicide offenders and victims: A review. Drug and Alcohol Review, 29(2), 202–215. doi: 10.1111/j.1465-3362.2009.00099.x

Hershcovis, M., & Barling, J. (2010). Comparing victim attributions and outcomes for workplace aggression and sexual harassment. Journal of Applied Psychology, 95 (5), 874-888.doi: 10.1037/a0020070

Wolak, J., Finkelhor, D., & Mitchell, K. (2011). Child pornography possessors: Trends in offender and case characteristics. Sexual Abuse: A Journal of Research and Treatment, 23(1), 22-42. doi:10.1177/1079063210372143

Article

Stangeland/Hernández, “Perfil de un violador en serie”, Boletín Criminológico, nº 57, 2002.

Redondo Illescas/Martínez Catena, “Tratamiento y cambio terapéutico en agresores sexuales”, REIC, nº 9, 2011.

Ibabe/Jaureguizar, “El perfil psicológico de los menores denunciados por violencia filio-paternal”, REIC, nº 9, 2011.

Sánchez Herrero/Siria Mendaza, “Agresores sexuales juveniles: ¿existe un tratamiento eficaz?, Boletín Criminológico, nº 126, 2011.

Frisch, “Las medidas de corrección y seguridad en el sistema de consecuencias jurídicas del Derecho penal”, (Patricia Ziffer trad.), InDret Penal, 3/2007.

Robles Planas, "Sexual Predators". Estrategias y límites del Derecho penal de la peligrosidad, Indret, 4/2007.

Agustina Sanllehi, “¿Menores infractores o víctimas de pornografía infantil? Respuestas legales e hipótesis criminológicas ante el Sexting”, RECPC (12-11) 2010.

Silva Sánchez, “¿Es la custodia de seguridad una pena”?, Indret, 2/2010.

Ramos, M; Fuertes, A. (2005) “Vulnerabilidad frente a la victimización sexual: factores psicosociales y contextuales asociados” Sexologia Integral, 2: 16-21.

Gutiérrez Sanz, María Rosa (2014). El anteproyecto de ley orgánica del estatuto de la víctima del delito y la víctima adulta del delito de trata de seres humanos con fines de explotación sexual. Revista de derecho migratorio y extranjería, Nº. 37, 2014, pág. 13-34.

Peña, Aura Elena, Castillo Estefania (2013). La delincuencia sexual Un análisis jurídico y socio-criminológico Revista CIFE: Lecturas de Economía Social, Vol. 15, Nº. 22, pág. 49-52.

RAMOS VÁZQUEZ, “El nuevo delito de ciberacoso de menores a la luz del derecho comparado”, DLL (7746) noviembre 2011, pp. 1 ss.