|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Organitzacions i Institucions del Sistema Penal
Codi de l'assignatura: 570017
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras
Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
25 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
25 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
25 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
CB7.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements - Conèixer les diferents perspectives que expliquen el fenomen organitzacional des d’un enfocament socioantropològic. |
|
Blocs temàtics |
1.
Organitzacions socials i sistema penal
1.1. Societat, organitzacions i accions organitzades
1.2. Les organitzacions socials com a punts terminals del poder polític
1.3. La transversalitat de les organitzacions en les accions socials
1.4. Les organitzacions com a via per a l’estudi del sistema penal
* Textos bàsics del programa i material de consulta:
1.1.
- Amaral Machado, B. «Ministerio Público y la parcelación irregular del suelo en Brasilia».
Article derivat de la tesi doctoral de Bruno Amaral Machado, exalumne del màster i del doctorat en Sociologia Juridicopenal, que analiza les fiscalies del Brasil.
1.2.
- Fernández Oteiza, M. «La prisión preventiva: un enfoque organizacional».
Article de Martín F. Oteiza, exalumne del màster, que permet identificar la manera en què l’anàlisi organitzacional serveix tant per a l’orientació en la cerca d’informacions com per articular l’anàlisi en el marc d’un procés d’investigació.
1.3.
- Moretti, P. «¿Sustitución de las lógicas manicomiales?».
Article de Paula Moretti, exalumna del màster, que analitza les pràctiques a l’interior d’un establiment psiquiàtric, recuperant els plantejaments teòrics d’autors com E. Goffman.
1.4.
- Zino, J. «Lo global en lo local: elementos para un análisis organizacional del sistema penal».
Article de Julio Zino, extitular d’aquesta assignatura, que exposa la particularitat de les organitzacions socials com a objecte d’estudi, i se centra en el cas específic de la presó.
2.
Contextos, estructura social, organització social, poder i institucions
2.1. Taylor i l’organització científica de la feina
2.2. Friedberg i la sociologia de les organitzacions. Goffman i les institucions totals
2.3. L’interaccionisme simbòlic i altres enfocaments interpretatius de les organitzacions
2.4. Estructura social, organitzacions i camps des de la proposta de P. Bourdieu
2.5. Actors, agents i institucions
2.6. La noció i el paper de la cultura com a marc contextual ampli en què es produeixen i reprodueixen les institucions i organitzacions socials
2.7. Les institucions organitzacionals com a instruments de control i reproducció social
2.8. Foucault i la microfísica del poder
2.9. Gramsci: cultura, hegemonia / subalternitat i consens
* Textos bàsics del programa i material de consulta:
2.1.
- Zino, J. «Aproximación histórica a las teorías de las organizaciones»
- Taylor, F. W. «Introducción» i «Los fundamentos del management científico» - Friedberg, E. «Elementos para un análisis sociológico de las organizaciones» - Goffman, E. «Internados» (p. 17-75) - Berger, P. y Luckmann, T. «La sociedad como realidad objetiva» i «La sociedad como realidad subjetiva» - Bourdieu, P. «El campo político»; «Hábitus» (en Sociología y Cultura, pp. 154 -157); i «Sobre el poder simbólico» - Foucault, M. «Curso del 14 de enero de 1976» i «Los cuerpos dóciles» - Gramsci, A. (1984) «Notas sobre Maquiavelo, sobre la política y sobre el Estado moderno». Buenos Aires: Nueva Visión.
2.2.
Friedberg, E. «El desarrollo del análisis de las organizaciones»
- Ford and Taylor in the 1920s - Part One (vídeo en anglès) - Zino, J. «Coyunturas de cambio de una cultura institucional» - Gutiérrez, A.: Poder, hábitus y representaciones: recorrido por el concepto de violencia simbólica en Pierre Bourdieu - K. Marx i F. Engels: Burgueses y proletarios - Stanley Kubrick: La chaqueta metálica (mutilació del jo; vídeo) - Zino, J. «Inmigración y prácticas sociales discriminatorias»
2.3.
- Milos Forman: Alguien voló sobre el nido del cuco (mutilació del jo; vídeo)
- Zino, J. «Trayectorias sociales y procesos de identidad en prisión» - Foucault, M. «Vigilar y Castigar. El nacimiento de la prisión» (Google books) - Althusser, L. «Ideología y aparatos ideológicos del Estado» - Goldberg, A. «Tú Sudaca...» Las dimensiones histórico-geográficas, sociopolíticas y culturales alrededor del significado de ser inmigrante (y argentino) en España. Buenos Aires: Prometeo Libros. Capítulo IV.
3.
Les organitzacions com a àmbit d’investigació i anàlisi. Enfocaments qualitatius i metodologia etnogràfica. Estudis en antropologia social i jurídica
3.1. Les organitzacions com a objectes d’estudi
3.2. Les organitzacions com a unitats d’anàlisi
3.3. El sistema penal i les relacions socials a través de l’enfocament organitzacional de l’acció social
3.4. Epistemologia i metodologia qualitativa de la investigació
3.5. Els procediments etnogràfics i la investigació en les organitzacions
3.6. Treball de camp i estratègies d’investigació
3.7. Ús i combinació de fonts primàries i secundàries
3.8. L’observació participant, els registres de camp, les entrevistes en profunditat, la tècnica d’històries / trajectòries / experiències de vida i els grups focals
3.9. Empatia, reflexivitat, compromís, devolució. El lloc de l’investigador en el procés de producció del coneixement, la seva utilitat i el vincle construït amb els subjectes
3.1.
Textos bàsics:
- Zino, J. «El análisis de las instituciones y organizaciones del sistema penal: una propuesta metodológica» - White, W. F. «Sobre la evolución de la "Sociedad de las esquinas"» - Hammersley, M. y Atkinson, P. «¿Qué es la etnografía?» - Taylor, S. J.; Bogdan, R. «La entrevista en profundidad» - Sarrabayrouse, M. J. «Reflexiones metodológicas en torno al trabajo de campo antropológico en el terreno de la historia reciente»
3.2.
Materials complementaris o de consulta
- Prats, J. «Técnicas y recursos para la elaboración de tesis doctorales: bibliografía y orientaciones» - Roigé, X., et. al. «Tècniques d’investigació en Antropologia Social»
3.3.
Textos d’antropologia i presó
- «Antropología de la cárcel: esbozo para una teoría de la adaptación carcelaria» (Andrés Aedo Henríquez). - «Antropología de la prisión preventiva. El caso del delito Femenino» (Beatriz Kalinsky) - «Antropología de la prisión: metamorfosis de una institución total» (Álvaro Garreaud) - «Coyunturas de cambio de una cultura institucional» (Julio Zino Torrazza)
3.4.
- «Las condiciones de vida en las cárceles mexicanas» (Elena Azaola).
- «Nacimiento de la cárcel terapéutica. Vis a vis con el nuevo laboratorio punitivo español» (Darío Malvent) - «Presos de la democracia». Antropologia Audiovisual, Universitat de Barcelona (Espanya) - «Trayectorias sociales y procesos de identidad en prisión» (Julio Zino). - «¿Vinculadas al narco? Mujeres presas por delitos contra la salud» (Edith Carrillo Hernández). - «Connotaciones diferenciales en la asunción del delito y formas específicas de la estadía carcelaria en hombres y mujeres» (Beatriz Kalinski).
3.5.
- «El discurrir de las penas: institución y trayectorias sociales. El caso de la prisión» (Julio Zino)
- «La importancia de la metodología etnográfica para la investigación antropológica» (Chiara Cerri) - «Preso y drogodependiente: doble estigma» (Rafael Clua García) - «Vida y muerte en la cárcel, una investigación etnográfica» (Alejandro Payá) - «Las cárceles de la etnicidad. Implicancias prácticas y sociales de una etnografía de la transgresión en el sur de Chile» (Fabien Le Bonniec) - «El tratamiento penitenciario de los cuerpos en México» (Pilar Calveiro)
3.6.
Textos d’antropologia jurídica
- «El color de la cárcel en América Latina. Apuntes sobre la colonialidad de la justicia en un continente en desconstrucción» (Rita Segato) - «Burocracias y violencia. Estudios de Antropología Jurídica» (Sofía Tiscornia, comp.) - «Poder judicial y dictadura. El caso de la morgue judicial» (María J. Sarrabayrouse) - «Los “casos de policía” en la Justicia Federal Argentina en la ciudad de Buenos Aires» (Lucía Eilbaum) - «El tratamiento burocrático y clasificación de personas desaparecidas (1976-1983)» (Nazarena Mora) - «Metáforas estratégicas. El concepto de cultura en y sobre el ámbito de la seguridad» (Eva Muzzopappa).
3.7.
- «Lo infinitamente pequeño del poder político. Policía y contravenciones en el ámbito de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires» (María Pita)
- «De fraudes y escenificaciones. Notas acerca de la violencia de Estado» (María Pita) - «Formas populares de protesta: violencia policial y "familiares de gatillo fácil”» (María Pita) - «Primeros apuntes para una etnografía de la producción de estadísticas oficiales en materia de criminalidad» (María Pita i Hernán Olaeta) - «Poder Judicial. Transición del escriturismo a la oralidad» (María J. Sarrabayrouse)
|
Metodologia i activitats formatives |
|
L’assignatura s’imparteix en 10 sessions de dues hores setmanals cadascuna. Addicionalment, hi ha una hora setmanal dedicada a les tutories personalitzades. La distribució de les sessions, en funció dels blocs temàtics, és aproximadament la següent:
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Avaluació continuada
Avaluació única Per a l’avaluació única els alumnes han de presentar un treball monogràfic final en el termini d’una setmana a comptar des del final de la docència de l’assignatura. |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
AMBLARD, H. et al. (1996). Les nouvelles approches sociologiques des organisations, París, Editions du Seuil.
AMOUROUS, CH. y BLANC, A. (dir.) (2002). Erving Goffman et les institutions totales. París: L’Harmattan.
BERGER P. Y LUCKMANN, T. (1984) La construcción social de la realidad. Buenos Aires, Amorrortu.
BERNOUX, PH. (1985). La sociologie des organisations. París: Points.
BOURDIEU, P. (1997). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama.
CROZIER, M. y FRIEDBERG, E. (1977). L’acteur et le système, París, Points.
CROZIER, M. y FRIEDBERG, E. (1990). El actor y el sistema. Las restricciones de la acción colectiva. México: Alianza).
FRIEDBERG, E. (1984). El análisis sociológico de las organizaciones. Montevideo: CLAEH.
GARCÍA RUIZ, P. y LUCAS MARÍN, A. (2002). Sociología de las organizaciones Madrid: McGraw-Hill.
GIROUX, S. y TREMBLAY, G. (2004). Metodología de las ciencias humanas. México: Fondo de cultura económica.
GOFFMAN, E. (1984). Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu.
HAMMERSLEY, M.; ATKINSON, P. (1994). Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.
HUGHES, J., SHARROCK, W. (1999). La filosofía de la investigación social. México: Fondo de cultura económica.
ISER, W. (2005) Rutas de la interpretación. México: Fondo de cultura económica.
LAPASSADE, G. et al. (1977). El análisis institucional (por un cambio de las instituciones). Madrid: Campo abierto.
LIVIAN, Y-F. (2001). Organisation: théories et pratiques. Paris: Dunod.
ROIGÉ, X.; ESTRADA, F.; BELTRAN, O. (1999) Tècniques d’investigació en Antropologia Social. Barcelona: Universitat de Barcelona.
TAYLOR, S. J. y BOGDAN, R. (1994) Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.
VARELA, R. (2005). Cultura y poder. Una visión antropológica para el análisis de la cultura política. Rubí (Barcelona): Anthopos; México: Universidad Autónoma Metropolitana- Iztapalapa.
ZINO TORRAZZA, J.
(1995). "Trayectorias sociales y proceso de identidad en prisión", Arxiu d’Etnografía, Tarragona
(2000). "Coyunturas de cambio de una cultura institucional", Alter, revista de ciencias sociales, México.
(2000). La estructura social. Murcia: Universidad Católica San Antonio.
(2003). "El análisis de las instituciones y organizaciones del sistema penal: una propuesta metodológica", en Bergalli, R. et al. Sistema penal y problemas sociales. Valencia: Tirant lo Blanch.
GARCÍA BORÉS, J. / RIVERA BEIRAS, I. (2016), La cárcel dispar. Barcelona: Edicions Bellaterra
RIVERA BEIRAS, I. (2016), Descarcelación. Principios para una política pública de reducción de la cárcel. (Desde un garantismo radical).