Pla docent de l'assignatura
Català Castellano Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Societat i Teoria Sociològica Contemporània

Codi de l'assignatura: 570018

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Juan Anton Mellon

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB7. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi. CB10. Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma. CG1. Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat. CG2. Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats. CG3. Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència. CT1. Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris. CE3. Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial. CE6. Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals. CE7. Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Descriure les idees amb més força o concepcions nuclears de les principals ideologies polítiques contemporànies i analitzar l’evolució històrica d’aquests corrents de pensament. — Constatar els elements de continuïtat i discontinuïtat en l’ús polític de les idees. — Incorporar la perspectiva de gènere a la visió de les ideologies polítiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte d’ideologia política: l’ús polític de les idees. Continuïtat i canvi estructural, demandes socials i ofertes polítiques. Especificitat de la filosofia política, la teoria política i la història del pensament polític

2. Corrents de pensament i famílies i subfamílies ideològiques: Il·lustració i antiil·lustració. Concepcions nuclears compartides i específiques de cada corrent de pensament en el procés evolutiu històric corresponent

3. El liberalisme clàssic i els liberalismes dels segles XIX i XX: la teoria del contracte social (T Hobbes, J. Locke i J.J. Rousseau). La divisió del liberalisme al segle XIX, el liberalisme radical i el conservador. El liberalisme al segle XX. El pensament republicà

4. El pensament revolucionari. Canvi econòmic i actituds polítiques a l’Europa de la Revolució Francesa. Les primeres doctrines anticapitalistes: socialisme utòpic i anarquisme. El marxisme i el moviment comunista al segle XIX. El marxisme i el moviment comunista al segle XX

5. El pensament contrarevolucionari i el feixisme clàssic (1919-1945); el pensament tradicionalista. Del nacionalisme a l’ultranacionalisme. El socialdarwinisme com a enllaç per a la dreta radical en els segles XIX i XX. La revolució conservadora alemanya. El feixisme italià i el nazisme alemany

6. Corrents de pensament transversal: nacionalisme, populisme, democràcia cristiana. Fonamentalismes

7. Moviments polítics i corrents de pensament de la postmodernitat: el pensament polític verd i ecopacifista. Els moviments antiglobalitzadors. Els neopopulismes i la nova dreta europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes teòriques, en què s’exposen els continguts bàsics de l’assignatura, s’imparteixen en castellà. Majoritàriament seran presencials, però es combinaran amb sessions en línia Les activitats pràctiques, que també seran majoritàriament seran presencials però compaginades amb sessions en línia, són les següents: — Lectura de textos recomanats i sessions conjuntes de discussió. — Exposicions individuals o en grup. — Treballs individuals, de comentari de text o d’altres.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada L’avaluació continuada té en compte: — L’assistència a classe: 25 % — La redacció o l’exposició de les lectures proposades: 25 % — L’elaboració i el lliurament treball final: 50 %. Si no supera l’assignatura, l’estudiant té dret a la reavaluació, que consisteix en una prova escrita que es fa a l’aula el dia fixat pel Consell d’Estudis i que es publica al calendari d’exàmens. Per superar aquesta prova escrita s’han d’haver fet totes les lectures obligatòries que consten a la bibliografia de cada bloc del temari.   Avaluació única L’avaluació única té en compte: — El treball final: 50 % — El lliurament d’un resum i comentari de les lectures proposades: 50 %  Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. Per superar aquesta prova escrita s’han d’haver fet totes les lectures obligatòries que consten a la bibliografia de cada bloc del temari.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

• Aguila, Ramón del y otros: La democracia en sus textos, Madrid, Alianza, 1988.

• Antón, Joan (Coord.): Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2011.

• Antón, Joan (Coord.): Ideologias y Movimientos Políticos Contemporáneos, Tecnos, Madrid, 2006 (2ª ed.).

• Antón, Joan (Coord.): El Fascismo Clásico (1919-1945) y sus epígonos, Tecnos, Madrid, 2012.

• Antón, Joan (Coord.): El Fascismo Clásico (1919-1945) y sus epígonos, Tecnos, Madrid, 2012.

• Botella, J.; Cañeque, C.; Gonzalo, E. (Eds.): El pensamiento político en sus textos: de Platón a Marx, Madrid, Tecnos, 1994.

• Simón, M.A. (Edit.): La Extrema Derecha en Europa desde 1945 a nuestros días, Madrid, Tecnos, 2007.

• Vallespín, Fernando (Comp.): Historia de la Teoría Política, 6 vols. Madrid, Alianza, 2004.