Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Violència i Filosofia del Mal

Codi de l'assignatura: 570019

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB7.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi. CB10.- Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma. CG1.- Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat. CG2.- Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats. CG3.- Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència. CT1.- Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris. CE3.- Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial. CE6.- Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals. CE7.- Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements - Identificar els elements principals de la dimensió de producció del dret. - Conèixer els elements que són propis del moment de la interpretació i l’aplicació de dret, particularment el penal. - Desenvolupar els diversos models de control social, penal i espacial que s’han verificat en l’actualitat tardomoderna. - Examinar les categories sociocriminològiques que es vinculen amb el dany, les víctimes i el sofriment.

 

 

Blocs temàtics

 

1. BLOC I. Elements per a una aproximació epistemològica sobre la violència

1. Les mirades historiogràfiques
2. Etimologia del concepte i primeres imatges clàssiques
3. Significats en la modernitat
4. La transformació del vocable "violència" després de la Segona Guerra Mundial
5. L’Holocaust i els primers estudis (i estudiosos) sobre la pau
6. Precisions conceptuals. Johan Galtung i l’Institute for Peace Research. La pau positiva i negativa. La violència directa, interpersonal, estructural i cultural

2. BLOC II. Cap a una nova epistemologia en l’estudi de la violència (el possible desenvolupament d’un programa)

1. Conceptualització de la violència. Contingències politicosocials. Estadis i elements de la violència (inventari de situacions possibles). Violència estructural i relació amb el concepte de "pau". Les esferes pública i privada com a escenaris de violències

2. La violència i el sistema penal. El Sistema penal: nivell estàtic (producció del dret) i nivell dinàmic (aplicació del dret). Quins béns jurídics protegeix el sistema penal? Com reacciona el sistema penal?

3. El desenvolupament de la teoria social i els diferents enfocaments sobre la violència:
a) Enfocament positivista
b) Enfocament funcionalista
c) Enfocament interaccionista (simbòlic)
d) Enfocament crític

4. Dos models antagònics al voltant de la seguretat i la violència:
a) El model del dret a la seguretat?
b) El model de la seguretat dels drets?

3. BLOC III. La filosofia del mal

1. Emmanuel Kant i el mal radical
2. Sigmund Freud i el mal no erradicable
3. Carl Schmitt i l’enemistat com a concepte polític
4. Hannah Arendt i la banalitat del mal

4. BLOC IV. L’univers concentracionari

1. Si això és un home, de Primo Levi
2. L’univers concentracionari, de David Rousset
3. Modernitat i Holocaust, de Zigmunt Baumann
4. El camp de concentració com a paradigma biopolític d’el que és modern, de Giorgio Agamben

5. BLOC V. La violència política

1. El concepte de "delicte polític" des de quan i per què?

2. El concepte de "violència política"

3. Els conceptes de "terrorisme": és possible arribar a una definició? Abans i després de l’11 de setembre de 2001

4. Les respostes institucionals a la violència política:
a) legislativa
b) judicial
c) d’execució penal

5. Les víctimes de la violència política. Concepte de víctima. Les macrovíctimes de la violència política

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia combina diverses tècniques de treball, que consisteixen, d’una banda, en classes del docent seguides de debats amb els estudiants. També, i de manera participativa, els estudiants fan exposicions individualment o en grup. S’encarreguen treballs, que poden consistir en el tractament de temes, en recensions d’obres i en comentaris sobre autors i documents.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada El màster utilitzar el sistema d’avaluació continuada, en el qual es tenen en compte dos aspectes fonamentals: 1. El treball en classe, en què es té en compte especialment l’assistència (80 % d’assistència a les classes), la participació activa i el treball de l’estudiant a les classes i a les activitats que es programen. Aquesta part representa el 50 % de la qualificació final. 2. El treball d’autoaprenentatge, per a l’avaluació del qual el professor planteja, a l’inici de curs, opcions com ara l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de text sobre els continguts del programa, l’organització de seminaris dirigits pels estudiants, l’elaboració de monografies, els treballs pràctics i d’altres. Aquest part representa l’altre 50 % de la qualificació final de l’assignatura.  A l’hora d’avaluar els treballs escrits es consideraran fonamentals tant la correcció formal –ortogràfica, sintàctica i de redacció– com la correcció material –ús de la informació i argumentacions aportades. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.   Avaluació única La prova d’avaluació única consisteix en el desenvolupament oral de tres temes indicats pel professor. Dues d’aquestes preguntes són de desenvolupament d’apartats teòrics del programa de l’assignatura. La tercera pregunta sempre fa referència a un cas pràctic que l’estudiant exposa com a resultat integrador de les dues preguntes anteriors. Cadascuna de les tres preguntes que el professor formula, l’estudiant les ha de respondre en un temps màxim de 10 minuts. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

AGAMBEN, G. (1998), Homo Sacer. El poder soberano y la nuda vida, Pre-textos, Valencia.

AGAMBEN, G. (2004), Estado de excepción. Homo Sacer II, 1, Pre-textos, Valencia.

ARENDT, H. (1987), Los orígenes del totalitarismo, Alianza, Madrid

ARENDT, H. (1993), La condición humana, Paidós, Barcelona.

ARENDT, H. (2006), Eichmann en Jerusalén, Debolsillo, Barcelona.

BARATTA, A. (1986), Criminología crítica y crítica del Derecho penal. México: Siglo XXI Ed.

BECK, U. (1986), La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica (trad: J. Navarro, D. Domínguez, M. R. Borrás)

BERGALLI, R./RIVERA BEIRAS, I. (2005, 2006, 2007), Desafío(s) núms. 1, 2, 3, 4-5 y 6, publicación periódica del Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Anthropos Editorial.

BERGER, P./LUCKMANN, T. (1968), La construcción social de la realidad. Madrid: Ed. Amorrortu-Murguía (trad: S. Zulueta).

BERGALLI, R./RIVERA BEIRAS, I./BOMBINI,G. (2008), Violencia y sistema penal. Buenos Aires: Editores del Puerto.

BERNSTEIN, R. J. (2005), El mal radical, Lilmod, Buenos Aires.

FREUD, S. (1999), Totem y tabú, Alianza, Madrid.

FREUD, S. (1999), El malestar de la cultura, Alianza, Madrid.

CARBONELL MATEU, J.C. (2000), “Reflexiones sobre el abuso del Derecho Penal y la banalización de la legalidad”, en Rev. de Ciencias Penales, vol. 3. Nº 1 y 2 de 2000 (págs. 9-24).

DE GIORGI, A. (2005), Tolerancia Cero. Estrategias y prácticas de la sociedad del control. Barcelona: Virus Editorial (trad: Marta Monclús e Iñaki Rivera)

FERRAJOLI, L. (1995), Derecho y Razón. Teoría del Garantismo Penal. Madrid: Editorial Trotta (trad: Perfecto Andrés Ibáñez et al)

FORERO, A./RIVERA BEIRAS, I./SILVEIRA, H. (2011), Memoria y filosofía del mal. Barcelona: Anthropos editorial

GALTUNG, J.  (1969),  Violence, peace and peace research”. En Journal of Peace Research, vol. 6

GIL-ROBLES, A. (2001), Informe sobre la situación del País Vasco. Presentado en Naciones Unidas el 9 de marzo de 2001.

HEARSE, P. (2001), El significado político de la “guera contra el terrorismo”, en Rev. Viento Sur, nº 59, año X, 7-23.

HOFFMAN, B. (1999), A mano armada. Historia del Terrorismo. Ed. Espasa Calpe. Madrid (1ª ed. En 1998).

KANT, I. (2001), La religión dentro de los límites de la mera razón, Alianza, Madrid.

LEVI, P. (1988), Si esto es un hombre, Proyectos Editoriales, Buenos Aires.

LEVI, P. (1989), Los hundidos y los salvados, Muchnick Editores, Barcelona.

MATE, R. (2003), Por los campos de exterminio, Anthropos,Barcelona.

MATE RUPÉREZ, R. (2008), Justicia de las víctimas.Terrorismo, memoria, reconcialición. Ed. Anthropos. Barcelona.

MICHAUD, Y. (1998), La Violencia. La violencia ayer, hoy y mañana. La tecnología. El armamento. Genocidios y poblaciones desplazadas. La violencia visible e invisible. Acento Editorial. Madrid.

OBSERVATORI DEL SISTEMA PENAL i ELS DRETS HUMANS, UB (2006), El populismo punitivo. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

OBSERVATORI DEL SISTEMA PENAL i ELS DRETS HUMANS, UB (2007), La cárcel en el entorno familar . Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

PULGAR GUTIERREZ, Mª B. (2004), Víctimas del terrorismo. 1968-2004. Prólogo de Jaime Mayor Oreja. Ed. Dykinson, S.L. Madrid.

RIVERA BEIRAS, I. (2005a), Política criminal y Sistema penal. Barcelona: Anthropos Editorial.

RIVERA BEIRAS, I. (2005b), Recorridos y formas de la penalidad. Barcelona: Anthropos Editorial.

RIVERA BEIRAS, I. (2006), La cuestión carcelaria. Historia, epistemología, derecho y política penitenciaria. Buenos Aires: Editores del Puerto.

ROUSSET, D. (2004), El universo concentracionario, Anthropos, Barcelona

RUGGIERO, V. (2007), La violenza política. Editore Laterza (de próxima publicación en castellano, La violencia política, Anthropos Ed.)

SABATER, F. (2001), Perdonen las molestias. Crónica de una batalla sin armas contra las armas. Ediciones Grupo Santillana, S.A.

SCHMITT, C. (1991), El concepto de lo político, Alianza, Madrid.

YOUNG, J. (2001), La sociedad excluyente. Exclusión social, delito y diferencia en la Modernidad tardía. Barcelona: Marcial Pons (trad: Roberto Bergalli y Ramiro Zagarduy)

Tombs, S. / Whyte, D. (2016). La empresa criminal. Por qué las corporaciones deben ser abolidas. Barcelona: Icaria.

RIVERA BEIRAS, I. (2016). Descarcelación. Principios para una Política Pública de reducción de la cárcel. (Desde un garantismo radical). 

GARCÍA BORÉS, J. / RIVERA BEIRAS, I. (2016), La cárcel dispar. Barcelona: Edicions Bellaterra

Article

SARAMAGO, J. (2002), “Este mundo de la injusticia globalizada”, en El País de 6 de febrero de 2002 (opinión).

Congrés

Parlamento Vasco (2006) Plan Paz y Convivencia.

Comunicacions, ponències

Naciones Unidas, Declaración de 29 de noviembre de 1985, “sobre principios fundamentales de justicia para las víctimas de delitos y del abuso de poder”. Adoptada por la Asamblea General en Resolución 40/34.