Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Espai i Control Social

Codi de l'assignatura: 570021

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

-  Teoricopràctica

Presencial

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB7.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi. CB10.- Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma. CG1.- Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat. CG2.- Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats. CG3.- Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència. CT1.- Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris. CE3.- Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial. CE6.- Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals. CE7.- Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements - Adquirir coneixements per identificar el vessant espacial i territorial de delictes i conflictes. - Comprendre la influència espacial en determinades accions socials. - Comprendre l’evolució històrica de morfologies constructives, urbanes i territorials relacionades amb estratègies de control social. - Preparar-se per al maneig, la comprensió i l’anàlisi de material cartogràfic vinculat a intervencions espacials implicades en processos de control social. - Desenvolupar la capacitat d’expressió oral i escrita.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El segrest com a solució de la marginació. Els hospitals

a) La pobresa com a problema social. Entre la higiene i l’ordre públic
b) Examen, tancament i recolliment
c) Els hospitals. Giginta i la premonició del panoptisme

2. La ciutat com a font de problemes a Europa (segles XVII-XVIII)

a) La crisi del segle XVII
b) El discurs econòmic i la intervenció de l’Estat
c) La construcció d’una ciència de govern urbà. La "ciència de policia" i el "cameralisme"

3. Les propostes urbanístiques de la "ciència de policia"

a) L’economia, l’ordre públic i la higiene com a eixos vertebradors
b) La ciutat com a teixit a controlar. Els orígens de l’organicisme
c) Alguns exemples de ciutats ideals: Delamare, Bails, Foronda...
d) Som davant l’origen de les polítiques de "tolerància 0"?

4. L’ordenació sistemàtica de l’espai urbà (segle XIX)

a) Els higienistes i experts en estadística social com a pilars de la intervenció
b) El problema de l’habitatge
c) Els exemples de Haussman i Cerdà
d) Segregació vertical?

5. La subdivisió de la ciutat a Europa (segles XIX-XX)

a) La continuació del cameralisme. El cas de Frankfurt (1870-1915)
b) El reformisme municipal i la reflexió urbanística
c) La relectura de la zonificació als EUA
d) Segregació horitzontal?

6. Globalització i forma de desenvolupament (segle XX-XXI)

a) Nous models de creixement a finals de segle. El predomini de la informació
b) El procés de transformació de la forma de desenvolupament. Polítiques laborals i marginació
c) Precarització de l’ocupació, economia informal i dinàmiques socials

7. La ciutat informacional (segle XX-XXI)

a) Les repercussions sobre el teixit urbà de la nova forma de desenvolupament
b) Alguns exemples de conurbació
c) El discurs sobre els models d’intervenció
d) L’11-S mostra debilitats consubstancials al nou model?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de treball inclou: 1. Sessions teòriques a classe. 2. Treball amb materials diversos relacionats amb el contingut de l’assignatura, com ara textos, imatges de trames urbanes, mapes de localització de fenòmens socials, plànols, etc. 3. Treball personal sobre el material recomanat o presentat a classe.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada   L’avaluació és, en el fonamental, continuada i es basa en dos aspectes principals: a) La participació en les tasques, debats, anàlisis, etc. que es fan a l’aula. Per a això es fomenta el debat participatiu a classe i la constitució de grups per al treball participatiu. Aquest aspecte representa un 50 % de la nota final de l’assignatura. b) La presentació d’un treball escrit, i si cal defensar-lo públicament, d’un tema relacionat amb les qüestions plantejades en el temari. El treball és individual i sota tutela de professor, a través de les tutories prèvies, i s’ha de ser lliurar amb una setmana d’antelació a la resta d’estudiants perquè en tinguin coneixement abans de l’exposició a classe. Aquesta part representa l’altre 50 % de l’avaluació final de l’assignatura. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.   Avaluació única Es pot optar per l’avaluació única si es demana en els termes previstos en el Protocol academicodocent. L’avaluació única consisteix en un examen escrit, de caràcter teòric, de dues hores de durada, en el qual l’estudiant ha de respondre a tres preguntes a escollir d’entre quatre. A l’examen l’estudiant ha de demostrar en les respostes la capacitat d’integrar perspectives històriques amb narracions del món contemporani. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

BECK, U. (2003), Un nuevo mundo feliz: la precariedad del trabajo en la era de la globalización, Barcelona, Paidós

BECK, U. (2003), Sobre el terrorismo y la guerra, Barcelona, Paidos

BENÉVOLO, L. (1993), La ciudad europea, Barcelona, Crítica.

BORJA, J; CASTELLS, M. (1998,), Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información, Madrid, Taurus (3^a ed.).

CAPEL, H. (2002), La morfología de las ciudades. I Sociedad, cultura y paisaje urbano, Barcelona, Eds. del Serbal

CASTELLS, M. (1995), La ciudad informacional. Tecnología de la información, reestructuración económica y el proceso urbano regional, Madrid, Alianza.

CASTELLS, M.; HALL, P. (1994,), Las tecnópolis del mundo. La formación de los complejos industriales del siglo XXI, Madrid, Alianza.

CASTELLS, M.; SERRA, N. (2003), Guerra y paz en el siglo XXI: una perspectiva europea, Barcelona, Eds. Tusquets.

CAZ, R.; GIGOSOS, P.; SARAVIA, M. (2002) La ciudad y los derechos humanos, Madrid, Ed. Talasa.

FRAILE, P. (1987), Un espacio para castigar. La cárcel y la ciencia penitenciaria en España (siglos XVI I I-XIX), Barcelona, Eds. del Serbal.

FRAILE, P. (1997), La otra ciudad del rey. Ciencia de Policía y organización urbana en España, Madrid, Celeste.

FRAILE, P. (2005), El vigilante de la atalaya. La génesis de los espacios de control en los albores del capitalismo, Lleida, Ed. Milenio.

FRAILE, P.; BONASTRA, J.; RODRIGUEZ, G.; ARELLA, C. (2010), Seguridad, temores y paisaje urbano. Barcelona: Ediciones del Serbal- La Estrella Polar

GEREMEK, B. (1989), La piedad y la horca, Madrid, Alianza Universidad.

HALL, P. (1996), Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX, Barcelona, Eds. del Serbal.

HARVEY, D. (1979), Urbanismo y desigualdad social, Madrid, Siglo XXI (2^a ed.).

MANCUSO, F. (1980), Las experiencias del zoning, Barcelona, G. Gili.

VV. AA. (1992), Cerda i el seu Eixample, Barcelona, MOPT; Ajuntament de Barcelona.

VV. AA. (2004), Crisis y reinvención de la ciudad contemporánea, “Archipiélago. Cuadernos de Crítica de la cultura”, 62, Barcelona, Ed. Archipiélago.

FERRAJOLI, L. (2014), Il paradigma garantista. Filosofia e critica del diritto penale. Napoli: Editoriale Scientifica.

INSTITUTE FOR CRIMINAL POLICY RESEARCH (2016), World Prison Population (www.prisonstudies.org y www.icpr.org.uk).

JIMÉNEZ FRANCO, D. (2015), Trampas y tormentos. Para una ecología del castigo en el Reino de España. Madrid: La caída.

JIMÉNEZ FRANCO, D. (2016), Mercado-estado-cárcel en la democracia neoliberal española. Barcelona: Anthropos Editorial.

Capítol

FRAILE P., BONASTRA, Q. (2011), Espacio, delincuencia y seguridad: hacia el diseño de un modelo de análisis territorial, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 57, p. 123-146.