Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Comunitat, Entorn i Prevenció

Codi de l'assignatura: 570034

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Jordi Colobrans Delgado

Departament: Departament de Sociologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Aquesta assignatura pretén estudiar els contextos espacials i comunitaris de les ciutats, i comprendre la manera en què aquests contextos faciliten o prevenen tant els problemes de convivència com els de la delinqüència. Interessa l’espai físic i el relacional de les persones, de les famílies, dels veïns i dels barris sencers.

El curs té un caràcter mixt, teòric i pràctic a la vegada. La teoria es treballa a través de la lectura i la discussió a classe d’articles rellevants. La part pràctica es treballa mitjançant l’estudi de casos reals, i també amb el disseny i l’avaluació de plans d’actuació davant de problemes i contextos concrets. La metodologia docent emfatitza les habilitats d’anàlisi de riscos, l’elaboració de plans i programes i l’avaluació de polítiques. S’utilitza la ciutat de Barcelona com a laboratori en el qual observar i analitzar diferents processos urbans. 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Coneixement de l’anglès, almenys pel que fa a la comprensió lectora.

Coneixement de les eines de recerca bibliogràfica del Web of Science, Scopus i similars.

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB7. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.

CB8. Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

CG1. Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

CG2. Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats.

CE3. Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial.

CE4. Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte així com de reparació de les víctimes.

CE5. Capacitat per dissenyar i implementar programes de mediació en situacions conflictives i delictuals en programes formals i informals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els postulats principals de la criminologia situacional, l’ambiental, i l’ecologia criminal, així com alguns dels desenvolupaments recents d’aquests postulats.

— Analitzar les relacions entre l’espai físic, l’ambiental i el relacional, i la seguretat ciutadana.

— Diagnosticar problemes de seguretat i conflictes de convivència locals.

— Plantejar estratègies de resposta ambientals i comunitàries a aquests problemes i conflictes.

 

Referits a habilitats, destreses

— Desenvolupar habilitats d’investigació en criminologia i ciències socials.

— Desenvolupar habilitats per analitzar situacions de conflicte, problemes de convivència, i de petita delinqüència en l’àmbit local.

— Dissenyar estratègies de resposta ambientals i comunitàries.

— Desenvolupar habilitats de treball en equip.

— Desenvolupar habilitats de presentació en públic.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

1.1. Entorn, convivència i seguretat

El tema introdueix la importància de l’anàlisi i la gestió local dels problemes. Es presenten els espais i les relacions locals com a condicionants importants de l’ordre, la convivència i la seguretat local. També els estudia com a suports per al control social informal i formal.

2. Teories

2.1. Espai, ambient i criminologia

El tema repassa els plantejaments de les diferents teories criminològiques que relacionen l’espai físic o ambiental amb els problemes de seguretat, prevenció i control. S’hi destaquen els plantejaments de l’elecció racional, la teoria de control, les activitats rutinàries, CPTED, Broken Windows, o de la criminologia situacional.

3. Anàlisi local de la convivència i la seguretat

3.1. Espais i equipaments urbans

S’introdueix la importància de l’espai en la vida social. Es repassa de quina manera les característiques físiques de l’espai urbà poden influir en processos socials de creació d’ordre, o de control mutu de la població. Es presenta també la importància dels equipaments i els serveis locals. Es discuteixen diferents casos reals.

3.2. Interaccions i xarxes veïnals

El tema estudia les xarxes socials, alguns dels seus atributs, i la manera com poden condicionar processos de desviació i control social. S’analitzen experiències sobre pautes de relacions paternofilials, i de xarxes de vigilància veïnal. Es discuteix la importància de l’associacionisme i la vitalitat de la societat civil en qüestions de seguretat. També es comenta la qüestió de la participació ciutadana en les institucions. Es presenten alguns estudis sobre eficàcia col·lectiva i l’anomenat efecte barri.

3.3. Concentració, estacionalitat i desplaçament delictius

S’estudia la qüestió de la distribució espacial i temporal dels delictes. També, les dinàmiques de desplaçament dels hot spots delictius. Es comenta què és un mapa delictiu i com es pot analitzar a través de sistemes d’informació geogràfica.

3.4. Anàlisi de conflictes

El tema estudia què és el conflicte, i els atributs i la gestió del conflicte. Es presenten els principis generals de la mediació, i les possibilitats i els límits que té. Es presenten alguns exemples de conflictes reals.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs té un caràcter teòric i pràctic. Els aspectes teòrics es treballen a través de les lliçons del professor i de la presentació. Al Campus Virtual de l’assignatura hi ha una llista de textos de referència. La part pràctica es basa en analitzar espais físics i veïnals reals, preferentment de la ciutat de Barcelona. Es tracta de diagnosticar, vinculats al context, problemes de convivència i petita delinqüència; si és el cas, també les respostes preventives o reactives per les institucions de seguretat. Els estudiants, organitzats en grups petits, són els que seleccionen i presenten aquests casos. Alternativament, es pot plantejar el disseny o avaluació d’un projecte d’actuació davant d’un problema local concret. Excepcionalment, es pot realitzar un projecte d’investigació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

En l’avaluació contínua el curs es qualifica d’acord amb dos instruments. El primer, que computa un 40% de la qualificació total, consisteix a realitzar dos exercicis pràctics al llarg de el curs tals com a comentari de textos o taules de dades, anàlisi de riscos, o estudis de cas. El segon element d’avaluació és la realització en grup, i presentació a classe, d’un informe, projecte, o pla d’actuació (o avaluació) sobre un problema local real de seguretat de la ciutat de Barcelona. El tipus de document que cal presentar varia segons el treball dut a terme. Els formats d’aquests documents s’expliquen a classe. Té un valor de el 60% de la qualificació. Els criteris d’avaluació es trobaran especificats al Campus Virtual. Tots els elements d’avaluació són obligatoris. L’assistència mínima exigible en avaluació contínua és de l’80%.

Reavaluació: Els estudiants que no hagin superat l’avaluació contínua o única hauran de fer una prova de reavaluació. Aquesta consisteix en un examen sobre els continguts teòrics de el curs. Per poder realitzar la reavaluació és indispensable haver-se presentat i suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no podran optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en la realització de les mateixes proves amb l’excepció que l’informe o projecte es realitza de forma individual. El valor d’aquestes proves és el mateix.

Reavaluació: Els estudiants que no hagin superat l’avaluació contínua o única hauran de fer una prova de reavaluació. Aquesta consisteix en un examen sobre els continguts teòrics de el curs. Per poder realitzar la reavaluació és indispensable haver-se presentat i suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no podran optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Torrente, Diego (2020). Seguridad pública y privada: Análisis, dinámicas y políticas. Madrid: Síntesis. 260 pp.

Seguridad pública y privada  Enllaç
Seguridad pública y privada  Enllaç

Wortley, R., Mazerolle, L. (eds.) (2008) Environmental Criminology and Crime Analysis. London: Routledge,

Jacobs, J. (1992). The Death and Life of Great American Cities, Vintage Books.

Brantingham, P.J.; Bratingham, P.L. (1991). Environmental criminology. Prospect Heights, Ilinois: Waveland Press.

Clarke, R.V. (ed.). (1987). Situational crime prevention: Successful case studies. Guilderland (NY.): Harrow and Heston.

Byrne, J., y Sampson, R.J. (eds) (20119. The Social Ecology of Crime (Research in Criminology), Springer.

Maguire, M., Morgan, R., Reiner, R. (eds.) (2007). The Oxford Handbook of Criminology. Oxford: Oxford University Press.

Cornish, D.B. y Clarke, R.V. (eds.) (2014). The reasoning criminal: rational choice perspectives on offending. Transaction Publishers.

Maxfield, M.G.; Babbie, E. (2011). Basics of research methods for criminal justice and criminology. Belmont, CA: Thomson/Wadsworth.

Stark, R. (1987). Deviant places: A theory of the ecology of crime. Criminology 25 (4). Pág.: 893-909.  Enllaç

Robert Stephens (2014). Espacio urbano, delito y prevención. Ayuntamiento de Madrid.


http://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/Publicaciones/TemaEmergencias/PonenciasCongresoCiudades/Ficheros/Parte2.3.pdf  Enllaç

Clarke, R.V. y Eck J. (2005). Crime analysis for problem solvers in 60 small steps. US Department of Justice,

Newman, O. (1986). Creating defensible space. Washington, D.C.: U.S. Dept. of Housing and Urban Development. Pp. 1-22.

César San Juan Guillen, Laura Vozmediano Sanz (2010). Criminología ambiental: Ecología del delito y de la seguridad. Barcelona: Editorial UOC.

 

César San Juan, y Laura Vozmediano (2021). Guía de prevención del delito: Seguridad, diseño urbano, participación ciudadana y acción policia. Barcelona: J. M. Bosch Editor.

Article

Sangmoon, Kim, LaGrange, Randy L.; Willis, Cecil L. (2013). Place and Crime: Integrating Sociology of Place and Environmental Criminology. Urban Affairs Review 49 (1). Pág. 141-155.  Enllaç

Sampson, RJ, Morenoff, JD, y Gannon-Rowley, T (2002) Assessing "neighborhood effects": Social processes and new directions in research. Annual Review of Sociology 28. Pàg.:443 -444  Enllaç

SARAIVA, M., PINHO, P. (2011) A comprehensive and accessible approach to crime prevention in the planning and design of public spaces, Urban Design International, 16(3): 213-226.

WELSCH, B.C., FARRINGTON, D.P. (2009) "Public Area CCTV and Crime Prevention: An Updated Systematic Review and Meta-Analysis", Justice Quarterly: 26(4): 716-745.

CLARKE, R.V. (1983) "Situational crime prevention: its theoretical basis and practical scope", Crime and Justice, 4: 225-256.

FYFE, N. (1995), "Policing the City", Urban Studies 32: 759-778

GALDON-CLAVELL, G. et al. (2012). “CCTV in Spain. An empirical account of the deployment of video-surveillance in
a Southern-European country”. Information Polity 17(1): 57-68.

Wells, W.; Schafer, J. A.; Varano, S. P.; et al. (2006). Neighborhood residents’ production of order: The effects of collective efficacy on responses to neighborhood problems. CRIME & DELINQUENCY 52 (4). Páginas: 523-550.  Enllaç

Hipp, John R. and James C Wo, (2015). Collective Efficacy and Crime. Elsevier.  Enllaç

Perkins, Douglas D., Abraham Wandersman, Richard C. Rich, Ralph B. Taylor (1993). The physical environment of street crime: Defensible space, territoriality and incivilities. Journal of Environmental Psychology 13 (1). Pages 29-49.  Enllaç

Andresen, Martin A.; Malleson, Nicolas (2013). Crime seasonality and its variations across space. APPLIED GEOGRAPHY 43. Pág. 25-35.  Enllaç

Clarque, R.V. (1983) "Situational crime prevention: its theoretical basis and practical scope", en Crime and justice: a review of research, vol. 4, 1983.

Hayward, Keith (2007). "Situational crime prevention and its discontents: Rational choice theory versus the ’culture of now’". Social Policy & Administration 41 (3). Pp. 232-250.  Enllaç

Text electrònic

CLARKE, R.V.; ECK, J. Crime analysis for problem solvers in 60 small steps. US Department of Justice, 2005.

http://www.cops.usdoj.gov/pdf/crimeanalysis60steps.pdf  Enllaç

ZAHM, D.L. "Using Crime Prevention Through Environmental Design in Problem-Solving", US Department of Justice, 2007.

http://www.popcenter.org/tools/pdfs/cpted.pdf  Enllaç

NEWMAN, O. Creating defensible space. Washington, D.C.: U.S. Dept. of Housing and Urban Development, 1996.

http://www.huduser.org/publications/pdf/def.pdf  Enllaç

LAYCOCK, G., TILLEY, N. Policing and Neighborhood Watch: Strategic Issues. Crime Detection and Prevention Series, Paper 60. London: Home Office, 1995.

http://www.popcenter.org/problems/credit_card_fraud/PDFs/Laycock_Tilley_1995.pdf  Enllaç

John E. Eck y David Weisburd (2015) CRIME PLACES IN CRIME THEORY. Crime prevention studies papers.ssrn.com  Enllaç