PD:Crítica de les Representacions Juridicopolítiques del Sofriment

Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

English

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Crítica de les Representacions Juridicopolítiques del Sofriment

Codi de l'assignatura: 572135

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Antonio Madrid Perez

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

	- Teoria	Presencial i no presencial		24
	- Teoricopràctica	Presencial i no presencial		1

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

— Capacitat per identificar i per analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.

— Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència.

— Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

— Capacitat per utilitzar eines d’anàlisi transversals aplicades a conflictes socials.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Analitzar el dret com a resposta institucionalitzada a l’interrogant personal i col·lectiu que plantegen determinades situacions de patiment.

— Estudiar les principals categories jurídiques utilitzades en el tractament jurídic de situacions de patiment: sanció penal, mal, dany moral, víctima, pretium doloris...

— Estudiar els fonaments polítics i sociològics d’algunes de les respostes jurídiques donades a les situacions de patiment pel dret contemporani.

— Avaluar els impactes de les respostes jurídiques i de les polítiques públiques en matèria penitenciària, sanitària i educativa.

Blocs temàtics

1. Crítica de les representacions juridicopolítiques del sofriment

* 1. El sofriment com a interrogant per al dret i la política

1.1. El sofriment com a interrogant

1.2. El que fem amb el sofriment: institucions jurídiques i polítiques

1.3. La vulnerabilitat de l’ésser humà i la distribució desigual del sofriment

2. La política del sofriment

2.1. El que es fa amb el sofriment pertany a les arrels de la vida en comú

2.2. El sofriment és relacional

2.3. L’aportació de sentit al sofriment

3. La justícia del sofriment

3.1. El caràcter aflictiu del dret

3.1.1. Els usos legals del sofriment

3.2. El dret com a mecanisme de reconeixement. La noció de vulnerabilitat

4. Ús punitiu del dolor. El sofriment com a forma de pagament

4.1. El dolor com a instrument d’expiació. La penitència de la pena

4.2. Les ombres de la pena moderna

4.3. Els usos pedagògics i cognitius de la pena

4.4. De la seguretat a l’assegurament en la societat del risc

Metodologia i activitats formatives

Les classes són presencials.

Durant el curs s’utilitzen aquestes metodologies:

— Introducció i presentació del tema i dels aspectes més rellevants, que fa el professor o professora en classes presencials.

— Lectura personal i comentari a classe.

— Sessions de debat.

— Presentació d’aspectes temàtics per part dels estudiants.

— Visionament i comentari sobre material audiovisual.

— Utilització del Campus Virtual.

Es proposa als assistents participar en la generació de coneixement col·laboratiu. Les sessions de treball són un espai per aportar inquietuds, interrogants i respostes.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

En l’avaluació continuada cada estudiant té tres qualificacions, que se sumen per obtenir la qualificació final. Una nota s’obté a partir de les aportacions i la participació en el curs (20 % de la nota final). La segona nota correspon al desenvolupament d’una memòria crítica de curs (40 % de la nota final). La tercera nota deriva del treball de recerca que els estudiants han de presentar al final del quadrimestre en què té lloc el curs (40 % de la nota final). Aquest treball ha de ser original, ha de respondre a un interès de l’estudiant i abordar algun aspecte tractat durant el curs. Es recomana que tingui una extensió aproximada de deu pàgines.

Reavaluació

En el cas de no superar l’avaluació continuada, l’alumnat té dret a la reavaluació, que consisteix a presentar un text complementari al treball de recerca i/o la memòria crítica. En aquests textos de recuperació, s’han d’esmenar les insuficiències que el professor hagi assenyalat en la correcció del treball de recerca. La nota de la reavaluació és la nota final de l’assignatura.

Avaluació única

En l’avaluació única la qualificació final s’obté a partir d’una prova final sobre els continguts de l’assignatura (50 % de la nota final) i del treball de recerca que els estudiants han de presentar al final el quadrimestre en què té lloc el curs (50 % de la nota final). Aquest treball ha de ser original, ha de respondre a un interès de l’estudiant i abordar algun aspecte tractat durant el curs. Es recomana que tingui una extensió aproximada de deu pàgines.

Reavaluació

En el cas de no superar l’avaluació única, la reavaluació consisteix en una nova prova sobre els continguts de l’assignatura (50 % de la nota final) i en la presentació d’un text complementari al treball d’investigació. En aquest text complementari s’han d’esmenar les insuficiències que el professor hagi assenyalat en la correcció del treball d’investigació. La nota de la reavaluació és la nota final de l’assignatura.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Durand, Bernard, Jean Poirier y Jean-Pierre Royer; La douleur et le droit, PUF, Paris, 1997.

Ferrajoli, Luigi; “Diritto e Dolore”, págs. 54-59, en Iñaki Rivera, Héctor C. Silveira, Encarna Bodelón, Amadeu Recasens (coords), Contornos y pliegues del Derecho. Homenaje a Roberto Bergalli, Anthropos, Barcelona, 2006.

Kleinman, Arthur, Veena Das, Margaret Lock (eds.); Social Suffering, University of California Press, 1997.

Le Breton, David; Antropología del dolor, Seix Barral, Barcelona, 1999

Madrid, Antonio; “La cultura contemporánea del sufrimiento”, en El vuelo de Ícaro, n. 2-3, pp. 217-236.

Madrid, Antonio; La política y la justicia del sufrimiento, Trotta, Madrid, 2010.

Mardones, José M., Reyes Mate (eds.); La ética ante las víctimas, Anthropos, Barcelona, 2003.

Portilla Contreras, Guillermo (coord.); Mutaciones del Leviatán. Legitimación de los nuevos modelos penales, Akal, Tres Cantos, 2005.

Rivera Beiras, Iñaki (ed.); Mitologías y discursos sobre el castigo, Anthropos, Barcelona, 2004.

Sontag, Susan; Ante el dolor de los demás, Anagrama, Barcelona, 2003

Zolo, Danilo; La justicia de los vencedores. De Nuremberg a Bagdad, Trotta, Madrid, 2007.