Pla docent de l'assignatura

 

 
Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teoria de l'Estat i del Control Penal

Codi de l'assignatura: 572139

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Hector Claudio Silveira Gorski

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

CB7. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.

CB10. Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma. 

CT1. Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

CT2. Capacitat per dissenyar projectes d’investigació i per utilitzar metodologies científiques.

CG3. Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència.

CE6. Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.

CE7. Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les principals dimensions de la sociologia del dret, és a dir, aprofundir en el coneixement dels diversos moments d’actuació del dret, el de la producció i el de la interpretació i aplicació.

— Aconseguir mitjançant un abordatge transdisciplinari:

1. Identificar els elements principals de la dimensió de producció del dret.
2. Desenvolupar els diversos models de control social, penal i espacial que s’han verificat en l’actualitat tardo moderna.
3. Conèixer les diverses dimensions teoricopolítiques de la crítica cultural dels models socials desenvolupats.
4. Examinar les categories sociocriminològiques que es vinculen amb el dany, les víctimes i el sofriment.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Qüestions introductòries

*  1. Control social i control penal; 2. Liberalisme, dret penal, democràcia i estat constitucional; 3. Responsabilitat penal i drets humans

2. Pena i dret penal a l’estat constitucional

*  1. La proposta garantista; 2. La proposta deliberativa; 3. Una teoria republicana de la pena; 4. Dret penal del ciutadà

3. La reproducció de l’ordre social: del poder disciplinari a la psicopolítica

*  1. Disciplines i biopolítica a Foucault; 2. Entre Marx i Foucault; 3. De la societat del disciplinament a la societat del rendiment

4. Estat constitucional i control social

*  1. Neopopulismes i punitivisme; 2. Garantisme mínim; 3. Dret penal, ciutadania i comunitat: noves teories

5. L’estat garant de l’interès privat-públic

*  1. De l’estat del benestar a l’estat garant; 2. Poders salvatges i noves formes de control social; 3. La pena en el marc de les noves formes de control social: les tecnologies de la ciberseguretat

6. Més enllà de l’estat. El desafiament de la globalització

*  1. Cap a un nou constitucionalisme del dret privat; 2. El debat sobre el dany social, la violència estructural i els crims de sistema; 3. El debat entre democràcia i legalitat: cap a una nova síntesi; 4. És necessari un quart poder?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs segueix un mètode d’ensenyament que combina les activitats presencials, les guiades i l’aprenentatge autònom de l’alumnat. La metodologia pretén que l’estudiant dugui a terme un aprenentatge autònom i interactiu a l’hora d’adquirir els coneixements, habilitats i valors.

Es fan classes presencials, en les quals s’introdueix i es desenvolupa el contingut del temari, i s’analitzen i comenten els textos indicats a la bibliografia. Els continguts del temari després es treballen en seminaris.

En els seminaris es comenten els textos recomanats pel professor per a cada un dels temes.

A més d’aquestes activitats, els alumnes tenen hores de tutories personalitzades d’aprenentatge, en les quals poden completar la formació i aprofundir en la seva formació personal. Aquestes tutories també serveixen per orientar l’estudiant en l’elaboració de monografies i ressenyes crítiques.

Un instrument essencial d’aquestes classes és el campus presencial, on els alumnes disposen dels materials docents i bibliogràfics imprescindibles per a l’aprenentatge.

Las clases de esta asignatura se impartirán en español

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’assignatura segueix el sistema d’avaluació continuada, en què es tenen en compte dos aspectes fonamentals:

1. El treball a classe i l’autoaprenentatge. Es considera especialment l’assistència, la participació activa i el treball de l’estudiant a les classes i a les activitats que es programen. Per a l’avaluació de l’autoaprenentatge el professor planteja al llarg del curs l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de textos sobre els continguts del programa, treballs pràctics, la resposta a preguntes plantejades pel professor sobre els textos i altres. Aquesta part representa el 30 % de la nota final.

2. Examen final. A més del treball a classe, per superar l’assignatura els estudiants han de fer un examen final. L’examen consisteix a contestar quatre o cinc preguntes que el professor planteja a través del Campus Virtual i que els estudiants han de contestar en un període determinat, per escrit, al professor. Per fer aquest examen final els alumnes poden disposar dels materials docents i els textos comentats al llarg del curs. La nota final d’aquest examen representa el 70 % de la nota final de l’assignatura.

A l’hora d’avaluar els treballs es consideren fonamentals tant la correcció formal –ortogràfica, sintàctica i de redacció– com la correcció material, és a dir, l’ús de la informació i les argumentacions aportades.

 

Reavaluació

L’examen de reavaluació consisteix a respondre entre quatre i cinc preguntes sobre el temari treballat a les classes i els textos comentats al llarg del curs. Per fer la prova els alumnes poden consultar els textos i el material docent.

 

Avaluació única

Per a l’avaluació única l’estudiant ha de fer una prova en la qual ha de contestar entre quatre i cinc preguntes sobre els textos i els temes treballats al llarg del curs. Hi ha dues hores com a màxim per respondre les preguntes.

En aquest examen es valora especialment la capacitat de síntesi i la capacitat per argumentar en ciències jurídiques i socials.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

En l’examen de reavaluació l’estudiant ha de respondre tres preguntes sobre el temari de l’assignatura i la bibliografia recomanada pel professor.

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

-A. Baratta: Criminología crítica y crítica del derecho penal, S. XXI, México, 1986.

-L. Ferrajoli, Derecho y razón, Trotta, Madrid, 1989.

-L. Ferrajoli, La democracia a través de los derechos: un modelo cuatridimensional, Trotta, 2018.

-L. Ferrajoli, Democracia y garantismo, Trotta, 2008.

-A. Duff, Sobre el castigo, S. XXI.

-M. Pawlik, Ciudadanía y Derecho penal, Atelier, 2016.

-D. Garland, Crimen y castigo en la modernidad tardía, Bogota, Siglo Del Hombre Editores, 2007.

-D. Melossi, El Estado del control social, S. XXI, México, 1992.

-M. Pavarini, Castigar al enemigo, Criminalidad, exclusión e inseguridad, Flacso, Ecuador, 2009.

-B. Chul Han, Psicopolítica, Herder, 2014.

-M. Foucault, Genealogía del racismo, La Piqueta.

  -A. Baratta: Criminología crítica y crítica del derecho penal, S. XXI, México, 1986. -L. Ferrajoli, Derecho y razón, Trotta, Madrid, 1989. -L. Ferrajoli, La democracia a través de los derechos: un modelo cuatridimensional, Trotta, 2018. -L. Ferrajoli, Democracia y garantismo, Trotta, 2008. -A. Duff, Sobre el castigo, S. XXI. -M. Pawlik, Ciudadanía y Derecho penal, Atelier, 2016. -D. Garland, Crimen y castigo en la modernidad tardía, Bogota, Siglo Del Hombre Editores, 2007. -D. Melossi, El Estado del control social, S. XXI, México, 1992. -M. Pavarini, Castigar al enemigo, Criminalidad, exclusión e inseguridad, Flacso, Ecuador, 2009. -B. Chul Han, Psicopolítica, Herder, 2014. -M. Foucault, Genealogía del racismo, La Piqueta.