|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Polítiques de Drogues i Drets Humans: Prohibicionisme enfront de Regulació
Codi de l'assignatura: 572142
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: Javier Cigüela Sola
Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
28 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
28 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
22 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
|
|
— Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser principalment autodirigida o autònoma.
|
|
— Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.
|
|
— Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats.
|
|
— Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència.
|
|
— Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.
|
|
— Capacitat per dissenyar projectes d’investigació i utilitzar metodologies científiques.
|
|
— Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.
|
|
— Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements — Comprendre el significat dels principals conceptes clau i els models d’aproximació al fenomen dels usos de les drogues.
Referits a habilitats, destreses — Desenvolupar les capacitats per a l’ús correcte, oral i escrit, dels principals conceptes que vertebren els discursos sobre les drogues.
Referits a actituds, valors i normes — Consolidar la comprensió dels valors democràtics, especialment en el respecte a les minories i a la lliure elecció de les persones.
|
|
Blocs temàtics |
1. Drogues: la definició d’un camp
* 1.1. Usos de les drogues, un fenomen estructural de les societats humanes
1.2. Les drogodependències, un fenomen característic de les societats contemporànies
1.3. Classificacions. Diferents perspectives
1.4. Les drogues des del punt de vista juridicopenal
2. La construcció social del problema de la droga
* 2.1. Les condicions històriques del canvi cap a un ús massiu de les drogues
2.2. Evolució del marc normatiu respecte dels usos de les drogues: àmbits internacional i estatal
2.3. Models bàsics de percepció i gestió de les drogues: jurídic, sanitari, sociocultural i de gènere
2.4. L’associació entre drogues i exclusió social. L’anomenada criminalització secundària
3. Polítiques i estratègies sobre drogues
* 3.1. Representacions socials i polítiques, i estratègies sobre drogues
3.2. Prohibicionisme i guerra contra la droga: el cas nord-americà
3.3. Legalització de les drogues. La normalització o reglamentació
3.4. El fenomen dels clubs cannàbics a Espanya
3.5. La reducció de danys i riscs associats a l’ús de les drogues. La perspectiva dels usuaris de drogues
|
Metodologia i activitats formatives |
|
Per poder assolir els objectius de l’assignatura, es proposa als estudiants llegir i estudiar els articles i llibres més importants produïts pels autors clau en cada tema o camp estudiat. Atesa la marcada perspectiva multidisciplinària de l’assignatura, es combinen lectures de les diferents ciències socials.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Avaluació continuada
Avaluació única L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi, escrita, de tres preguntes de desenvolupament de la resposta i de deu preguntes de tipus test sobre els continguts impartits a classe.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
AGRA, C. da et alt (1993) Dizer a droga,Ouvir as drogas. Porto, Radicário.
ARANA, X., MARKEZ, I y VEGA, A. (2000) Drogas. Cambios sociales y legales ante el tercer milenio. Madrid, Dykinson.
ARNAO, G. (1996). Tutte le droghe del presidente. Argomenti, storie e proposte contro il proibizionismo. Milano, Sperling & Kupfer.
DAVENPORT-HINES, R. (2003) La búsqueda del olvido. Historia global de las drogas, 1500- 2000. Madrid/ México, Turner/ F.C.E.
ESCOHOTADO, A.,1989. Historia general de las drogas. Madrid, Alianza Ed.
EDWARDS, G. y ARIF., A. (Comps.) (1981) Los problemas de la droga en el contexto sociocultural. Ginebra, O.M.S.
EHRENBERG, A. (Dir.) (1991) Individus sous influence. Drogues, alcools, médicaments psychotropes. Paris, Eds. Esprit.
GRUPO DE ESTUDIOS DE POLÍTICA CRIMINAL (1992) Una alternativa a la actual política criminal sobre drogas. Málaga, Grupo de Estudios de Política Criminal.
GONZALEZ,C. et al. (1989) Repensar las drogas. Barcelona, IGIA.
GRINSPOON, LESTER (1997). La Marihuana, la medicina prohibida. Barcelona, Ed. Paidós.
GRUP IGIA y cols. (Coords. M.Díaz y O.Romaní) Contextos, sujetos y drogas. Un manual sobre drogodependencias. Barcelona I.M.S.P. – Madrid F.A.D.
IVERSEN, LESLIE L, (2001), Marihuana. Conocimiento científico actual. Barcelona. Ed. Ariel.
MASNJÓN CABEZAS, ARACELI, (2012), La solución. La legalización de las drogas. Barcelona, Ed. Debate
MEGÍAS, E (Dir.); D. COMAS, J. ELZO, J. NAVARRO y O. ROMANÍ (2000) La percepción social de los problemas de drogas en España. Madrid, FAD.
Alexander, M., El color de la justicia. La nueva segregación racial de Estados Unidos, Capitán Swing, Madrid, 2014.