Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Polítiques de Drogues i Drets Humans: Prohibicionisme enfront de Regulació

Codi de l'assignatura: 572142

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Javier Cigüela Sola

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

28

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

28

Treball tutelat/dirigit

22

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

 

— Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser principalment autodirigida o autònoma.

 

— Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

 

— Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats.

 

— Capacitat per desenvolupar habilitats interpersonals i d’empatia per comprendre i solucionar conflictes de caràcter social i de convivència.

 

—  Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

 

— Capacitat per dissenyar projectes d’investigació i utilitzar metodologies científiques.

 

— Capacitat per identificar i analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.

 

— Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre el significat dels principals conceptes clau i els models d’aproximació al fenomen dels usos de les drogues.

— Conèixer l’abast universal dels usos de les drogues a les diferents cultures i èpoques.

— Comprendre, des d’una perspectiva històrica i legal, els processos que han dut a l’existència de l’anomenat problema de la droga.

— Entendre la relació, en les societats occidentals, entre consum de drogues, llei, gènere i exclusió social.

— Conèixer la perspectiva dels usuaris de drogues, en especial en relació amb el dret fonamental a la salut i al lliure desenvolupament de la personalitat.

— Comprendre la perspectiva de la reducció de danys i riscos en l’abordatge dels problemes socials i sanitaris ocasionats per l’ús de drogues.

— Aproximar-se al coneixement de les diferents metodologies i tècniques d’investigació i intervenció social.

 

Referits a habilitats, destreses

— Desenvolupar les capacitats per a l’ús correcte, oral i escrit, dels principals conceptes que vertebren els discursos sobre les drogues.

— Potenciar l’ús de les perspectives multicultural i històrica en l’abordatge del fenomen de les drogues, per tal de poder-ne fer una anàlisi crítica.

— Ser capaç d’utilitzar amb agilitat els diferents llenguatges que concorren al voltant del fenomen de la droga: el jurídic, l’històric, el periodístic, l’antropològic i el sanitari.

— Ser capaç de debatre creativament.

— Desenvolupar la capacitat d’elaboració d’estudis en el camp de les drogodependències.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Consolidar la comprensió dels valors democràtics, especialment en el respecte a les minories i a la lliure elecció de les persones.

— Aprofundir en l’anàlisi crítica i relativista de les visions pròpies del món i dels altres.

— Enfortir la capacitat per a l’anàlisi crítica multidisciplinària.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Drogues: la definició d’un camp

*  1.1. Usos de les drogues, un fenomen estructural de les societats humanes

1.2. Les drogodependències, un fenomen característic de les societats contemporànies

1.3. Classificacions. Diferents perspectives

1.4. Les drogues des del punt de vista juridicopenal

2. La construcció social del problema de la droga

*  2.1. Les condicions històriques del canvi cap a un ús massiu de les drogues

2.2. Evolució del marc normatiu respecte dels usos de les drogues: àmbits internacional i estatal

2.3. Models bàsics de percepció i gestió de les drogues: jurídic, sanitari, sociocultural i de gènere

2.4. L’associació entre drogues i exclusió social. L’anomenada criminalització secundària

3. Polítiques i estratègies sobre drogues

*  3.1. Representacions socials i polítiques, i estratègies sobre drogues

3.2. Prohibicionisme i guerra contra la droga: el cas nord-americà

3.3. Legalització de les drogues. La normalització o reglamentació

3.4. El fenomen dels clubs cannàbics a Espanya

3.5. La reducció de danys i riscs associats a l’ús de les drogues. La perspectiva dels usuaris de drogues

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per poder assolir els objectius de l’assignatura, es proposa als estudiants llegir i estudiar els articles i llibres més importants produïts pels autors clau en cada tema o camp estudiat. Atesa la marcada perspectiva multidisciplinària de l’assignatura, es combinen lectures de les diferents ciències socials.

Els treballs monogràfics elaborats pels estudiants i l’assistència participativa dels estudiants a les classes presencials i a les tutories també serveixen al professorat per verificar els objectius del pla docent exposats.

La metodologia d’aprenentatge es planteja activa i d’autoaprenentatge, en el sentit que l’estudiant no solament ha d’assistir obligatòriament a les classes de contingut teòric, sinó que, a més, ha d’adquirir els coneixements, les habilitats i els valors previstos:

Resoldre supòsits pràctics proposats pel professorat a partir del contingut teòric.

— Fer exposicions a l’aula.

— Sostenir un debat creatiu en relació amb els temes plantejats en l’assignatura.

— Participar en les tutories personalitzades.

Seguint els punts anteriors, la dinàmica de treball a l’aula que s’explicita a continuació vol aconseguir una interacció profitosa entre el professorat i l’alumnat, i verificar la consecució dels objectius del pla docent.

— En la primera classe presencial, el professor o professora:

a) Exposa el programa de l’assignatura i explica la dinàmica que se seguirà a l’aula.

b) Explica les eines metodològiques que s’empraran.

c) Comenta la bibliografia bàsica, complementària i específica de l’assignatura.

d) Fa una relació de les activitats teòriques i pràctiques que es duran a terme en les classes successives.

e) Contesta les preguntes dels alumnes sobre els dubtes que els hagin pogut sorgir respecte dels punts anteriors.

— En les classes presencials següents:

a) Es desenvolupa el programa de l’assignatura.

b) Es creen debats participatius sobre supòsits bàsics, en què els estudiants han de presentar i defensar oralment l’opinió que tenen sobre el tema.

c) S’aclareixen els dubtes o temes paral·lels suscitats, tant durant la dinàmica de l’aula com en el temps dedicat a la tutoria.

— En les tutories personalitzades:

a) L’estudiant pot contrastar amb el professor o professora la percepció que té sobre els continguts del programa de l’assignatura.

b) El professor o professora atén, especialment, els possibles problemes de comprensió que pugui tenir l’estudiant sobre les classes teòriques i la bibliografia, i també les reflexions i preguntes que fa sobre les classes i la bibliografia.

c) El professor o professora també ha d’atendre la problemàtica especial que es pot derivar de la inexperiència de l’estudiant a l’hora d’expressar els resultats de la seva investigació, ja sigui oralment ja sigui per escrit, de manera que les tutories han de suposar un reforç en el desenvolupament d’habilitats en el maneig bibliogràfic i hemerogràfic i en la capacitat per a la redacció, l’argumentació i l’expressió oral.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
La modalitat d’avaluació continuada requereix l’assistència com a mínim al 80 % de les classes, i s’avalua de la manera següent:

— Un 20 % correspon a la participació activa en les discussions de les diferents sessions.

— Un 80 % correspon a l’elaboració d’un treball temàtic sobre els continguts de l’assignatura, que pot consistir en:

a) Una recensió comentada d’un llibre o de dos articles (recensió comparada), de caràcter individual i amb una extensió aproximada de cinc a deu pàgines (doble espai, lletra de 12 punts). S’han d’utilitzar almenys vuit conceptes bàsics de l’assignatura, i adoptar una posició crítica i comparativa entre el material discutit i altres fonts estudiades a classe.

b) Una breu investigació sobre un tema relacionat amb l’assignatura, de caràcter individual i amb una extensió aproximada de vuit a quinze pàgines (doble espai, lletra de 12 punts).

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada poden fer una nova prova escrita de reavaluació, que consta de quatre preguntes de desenvolupament de la resposta.

Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver assistit a classe i haver suspès l’assignatura. Els estudiants amb una qualificació de no presentat no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi, escrita, de tres preguntes de desenvolupament de la resposta i de deu preguntes de tipus test sobre els continguts impartits a classe.

Els estudiants tenen dret a la reavaluació en les formes i condicions establertes en la normativa de la Facultat.

Reavaluació

Els estudiants que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una nova prova escrita de reavaluació, que consta de quatre preguntes de desenvolupament de la resposta.

Per poder optar a la reavaluació, és indispensable haver assistit a classe i haver suspès l’assignatura. Els estudiants amb una qualificació de no presentat no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

AGRA, C. da et alt (1993) Dizer a droga,Ouvir as drogas. Porto, Radicário.

ARANA, X., MARKEZ, I y VEGA, A. (2000) Drogas. Cambios sociales y legales ante el tercer milenio. Madrid, Dykinson.

ARNAO, G. (1996). Tutte le droghe del presidente. Argomenti, storie e proposte contro il proibizionismo. Milano, Sperling & Kupfer.

DAVENPORT-HINES, R. (2003) La búsqueda del olvido. Historia global de las drogas, 1500- 2000. Madrid/ México, Turner/ F.C.E.

ESCOHOTADO, A.,1989. Historia general de las drogas. Madrid, Alianza Ed.

EDWARDS, G. y ARIF., A. (Comps.) (1981) Los problemas de la droga en el contexto sociocultural.  Ginebra, O.M.S.

EHRENBERG, A. (Dir.) (1991) Individus sous influence. Drogues, alcools, médicaments psychotropes. Paris, Eds. Esprit.

GRUPO DE ESTUDIOS DE POLÍTICA CRIMINAL (1992) Una alternativa a la actual política criminal sobre drogas. Málaga, Grupo de Estudios de Política Criminal.

GONZALEZ,C. et al. (1989) Repensar las drogas. Barcelona, IGIA.

GRINSPOON, LESTER (1997). La Marihuana, la medicina prohibida. Barcelona, Ed. Paidós.

GRUP IGIA y cols. (Coords. M.Díaz y O.Romaní) Contextos, sujetos y drogas. Un manual sobre drogodependencias. Barcelona I.M.S.P. – Madrid F.A.D.

IVERSEN, LESLIE L, (2001), Marihuana. Conocimiento científico actual. Barcelona. Ed. Ariel. 

MASNJÓN CABEZAS, ARACELI, (2012), La solución. La legalización de las drogas. Barcelona, Ed. Debate

MEGÍAS, E (Dir.); D. COMAS, J. ELZO, J. NAVARRO y O. ROMANÍ (2000) La percepción social de los problemas de drogas en España. Madrid, FAD.

Alexander, M., El color de la justicia. La nueva segregación racial de Estados Unidos, Capitán Swing, Madrid, 2014.