Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: L'Ús de Representacions Externes en els Aprenentatges Escolars

Codi de l'assignatura: 572513

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Maria Merce Garcia-mila Palaudarias

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A26   Període en què s’imparteix: semestre 2 Horari i dia: dimarts, de 15:30 a 18:00 Universitat responsable: Universitat de Barcelona Professores: Mercè Garcia-Mila i Andrea Miralda-Banda Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació Despatx: 3310 Correu electrònic: mgarciamila@ub.edu i amiralda@ub.edu  Horari de les tutories: dimarts, de 14:30 a 15:30 (M. Garcia-Mila) i dimecres de 11:30 a 13:00 (A. Miralda-Banda)

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per parlar bé en públic.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a millorar-los.

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Adquirir coneixements conceptuals que permetin comprendre les funcions i característiques dels principals sistemes externs de representació mediadors del pensament i de l’aprenentatge. Adquirir coneixements de les característiques i condicions dels contextos i pràctiques educatives en què s’utilitzen sistemes externs de representació, així com les dificultats més habituals que solen produir-se quan s’utilitzen en aprenentatges de ciències i matemàtiques.  Adquirir algunes estratègies bàsiques que permetin abordar tasques d’assessorament psicoeducatiu, encaminades a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge quan s’utilitzen sistemes externs de representació. Desenvolupar i ampliar les estratègies de recerca i elaboració d’informació escrita, acadèmica i professional, en formats i suports diversos. Utilitzar i incrementar les estratègies de treball col·laboratiu, així com les aptituds de rigor intel·lectual, respecte mutu i cooperació que es requereixen en l’àmbit professional. Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos davant les injustícies socials i econòmiques, i adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El concepte de mediació semiòtica i els SER

*  Lectura 1. Pérez-Echevarría, M. P.; Martí, E.; Pozo, J. I. (2010). «Los sistemas externos de representación como herramientas de la mente». Cultura y Educación, 22(2), 133-147.

Supòsits teòrics sobre els sistemes externs de representació com a instruments epistèmics. El paper dels sistemes externs de representació en la configuració de la ment humana. El concepte de mediació semiòtica i d’instrument psicològic en Vigotski.

2. Els sistemes externs de representació i la seva apropiació

*  Lectura 2. Martí, E. (2003). «Los sistemas externos de representación: un dominio de conocimiento». A: Martí, E. (2003). Representar el mundo externamente. La adquisición infantil de los sistemas externos de representación. Machado libros, p.19-27.

3. Apropiació de la notació numèrica

*  Lectura 3. Rodríguez, J.; Martí, E.; Salsa, A. (2016). «La naturaleza semiótica e los conocimientos numéricos: aportes al campo de la educación». Revista de Psicología, 12(33), 66-79.

4. Sistemes externs de representació en l’ensenyament de les ciències

*  Lectura 4. Lemke, J. (2002). «Enseñar todos los lenguajes de la ciencia. Palabras, símbolos, imágenes, y acciones». A: Benlloch, M. (coord.). La enseñanza de las ciencias. Ideas para mejorar su práctica. Paidós, p. 159-185. 

5. Trastorns de l’aprenentatge de la notació escrita: dislèxia i discalcúlia

*  Lectura 5. Gatell, A. et al. (2022). «Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge: Abordatge des de pediatria d’atenció primària». Dislèxia i Discalcúlia, p. 19-33.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial (inclou classes i seminaris) Presentació, síntesi i conclusió dels continguts relatius als nuclis temàtics per part del professor.  Presentació, de manera rotativa i individual, de les qüestions plantejades pels estudiants amb relació als diferents blocs temàtics. Comentari i discussió col·lectiva dels temes a partir de les presentacions del professor i els alumnes, i de qüestions específiques dirigides a assegurar la comprensió i l’ús funcional dels coneixements implicats. El seminari s’estructura entorn de la discussió entre els participants dels documents de lectura obligatòria, així com entorn de les presentacions dels estudiants (treballs dirigits).   Activitat tutoritzada i treballs dirigits Els estudiants, en petits grups o parelles, elaboren un treball escrit en paper entorn d’alguns dels nuclis temàtics de l’assignatura. Es proporciona informació específica sobre el treball en documents suplementaris.   Activitat autònoma Lectura de la bibliografia obligatòria. Els estudiants han d’elaborar diferents treballs per a cada lectura (glossari de conceptes, resums, resposta a qüestions, elaboració de qüestions per a la discussió, etc.).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf). Activitat presencial (classes i seminaris). S’avaluen les aportacions de l’alumnat a la dinàmica de la classe. Ponderació: 10 % de la qualificació total.  Activitat presencial i tutorada. S’avaluen les activitats següents: presentacions de les lectures i del treball escrit (grupal), treballs escrits relacionats amb les lectures (individual), síntesi sobre els aprenentatges treballats al llarg del curs (individual). Prèviament a la classe, els alumnes han d’haver contestat una activitat de reflexió sobre la lectura que han de penjar al Campus Virtual just abans de l’inici de classe. El temari consisteix en cinc temes, i cada tema consta d’una lectura obligatòria. Cada alumne presenta una de les lectures a la resta de classe. És important que la presentació creï debat. Ponderació: 50 % de la qualificació total. Activitat tutoritzada (treball dirigit). S’avalua el treball dut a terme en les diferents fases: proposta, elaboració i resultats (treball en petits grups). Es demana un esborrany de l’assaig tres setmanes abans d’acabar el curs. La presentació oral del treball grupal es fa el darrer dia de classe de l’assignatura. En les últimes dues sessions abans de la de presentació, es destina un espai de temps perquè els grups puguin preparar aquesta tasca. El treball escrit s’ha de lliurar el darrer dia que els estudiants poden presentar les activitats atenent al calendari del MIPE —el mes de juny. Ponderació: 40 % de la qualificació total. Entre els criteris de valoració de les diferents activitats que es proposen hi ha: El grau d’ajust de les respostes als criteris i continguts procedents del marc teòric de l’assignatura. El grau d’integració de la informació congruent amb els postulats presentats i el grau de claredat i pertinença de la resposta. La consideració dels aspectes formals (Normativa de citació APA, etc.). El grau de dinamisme, originalitat, claredat i rellevància de la presentació oral al grup classe. L’assistència a les classes i seminaris té caràcter obligatori. No assistir a més del 25 % de les sessions (dues sessions o més) impedeix seguir l’avaluació continuada.   Avaluació única Inclou dues parts que avaluen les competències plantejades en l’assignatura. En la primera es plantegen cinc preguntes relatives als temes principals de l’assignatura (50 % de la nota). En la segona, els estudiants disposen d’un text que han de comentar seguint una pauta (50 % de la nota). L’examen puntua de 0 a 10 i per aprovar l’assignatura cal obtenir un mínim de 5 punts. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qualsevol estudiant que hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia de l’estudiant a totes les qualificacions prèvies de l’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, presencial, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. L’examen puntua de 0 a 10 i per aprovar l’assignatura cal obtenir un mínim de 5 punts. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és la nota obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Marti, E: (2003). Representar el mundo externamente. La adquisición infantil de los sistemas externos de representación. A. Machado.

Olson, D. (1998) El mundo sobre el papel. Gedisa.

Tolchinsky, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Lawrence Erlbaum.

Tomasello, M. (2009). Why we cooperate? Cambridge Mass: The MIT Press.

Vygotski, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Ed. Crítica

Tomasello, M. (2009). Why we cooperate? The MIT Press.

Capítol

Martí, E. y Garcia-Mila, M. (2007). Cambio conceptual y cambio representacional desde una perspectiva evolutiva: La importancia de los sistemas externos de representación. En Pozo, J. I. y Flores, F. (Coord.). Cambio representacional y cambio conceptual en el aprendizaje y la enseñanza de las ciencias (73-91). A. Machado.

Pérez-Echeverría, P., & Scheuer, N. (2007). External representations as learning tools: An introduction. In C. Andersen, P. Pérez-Echeverría, N. Scheuer, & E. Teubal (Eds.), Representational systems and practices as learning tools.

Lemke, J. (2002). Enseñar todos los lenguajes de la ciencia: Palabras, símbolos, imágenes y acciones. En M. Benlloch (comp.), La educación en ciencias. Ideas para mejorar su práctica (pp. 159-186). Paidós.

Article

Garcia-Mila, M., Marti, E., Gilabert, S., & Castells, M. (2014). Fifth through eighth grade students’ difficulties in constructing bar graphs: Data organization, data aggregation, and integration of a second variable. Mathematical Thinking and Learning, 16(3), 201-233.

Martí, E. & Garcia-Mila, M.  (2010) .Progresos en la diferenciación funcional entre dibujo, escritura y numerales en niños de 4 a 7 años. Estudios de Psicología, 32 (3), 339-352.  https://doi.org/10.1174/021093910793154420

Martí, E, Garcia-Mila, M., Gabucio, F., & Konstantinidou, K. (2011). The construction of a double-entry table: a study of primary and secondary school student’s difficulties. European Journal of Psychology of Education, 26(2), 215-234.

Pérez-Echeverría, M.P., Martí, E. & Pozo, J.I. (2010). Los sistemas externos de representación como herramientas de la mente. Cultura y Educación, 2(2), 133-147.

Rodríguez, J. Martí, E., & Salsa, A. (2016). La naturaleza semiótica de los conocimientos numéricos: aportes al campo de la educación. Revista de Psicología, 12(33), 66-79.

Garcia‐Mila, M., & Andersen, C. (2007). Developmental change in notetaking during scientific inquiry. International Journal of Science Education, 29(8), 1035-1058.

Gatell, et al. (2022). Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge: Abordatge des de pediatria d’atenció primària. Dislèxia i Discalcúlia, 19-33.