Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Intervenció en Comunicació i Llenguatge en Infants amb Trastorns de Desenvolupament: Comunicació Augmentativa i Estratègies d'Intervenció

Codi de l'assignatura: 575089

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: María Magdalena Rivero García

Departament: Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A21   Període en què s’imparteix: semestre 1 Horari i dia: de 15:30 a 18:00, dilluns Universitat responsable: Universitat de Barcelona   Professora: Magda Rivero García Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació Despatx: 3308A Correu electrònic: mriverog@ub.edu Horari de les tutories: a convenir.   Professora: Cristina Mumbardó Adam Departament: Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació Despatx: 3307A Correu electrònic: cmumbardo@ub.edu Horari de les tutories: a convenir.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per parlar bé en públic.

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

Capacitats personals i interpersonals per treballar en grups altament especialitzats i competitius de composició multidisciplinària.

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

Capacitat per prevenir i intervenir a fi d’afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge en persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social.

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

Capacitat per generar nous coneixements sobre els processos d’aprenentatge de la comunicació i de la llengua oral en contextos monolingües i multilingües.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer l’enfocament educatiu i habilitador: els sistemes alternatius per a la comunicació en població amb necessitats de suport en aquest àmbit. Conèixer les característiques del desenvolupament de la comunicació i del llenguatge de les persones amb trastorns del desenvolupament (discapacitat intel·lectual, trastorn de l’espectre autista, trastorn del desenvolupament del llenguatge). Conèixer les característiques de les interaccions diàdiques adult-infant que promouen o optimitzen el desenvolupament comunicatiu i lingüístic infantil, en població amb desenvolupament normatiu i amb trastorns de desenvolupament. Conèixer PICCOLO, un instrument validat a Espanya per observar i avaluar les interaccions parentals en famílies amb fills i filles amb desenvolupament normatiu i amb trastorns de desenvolupament. Dissenyar i aplicar estratègies i procediments d’intervenció en contextos naturals per a l’optimització de la comunicació i el llenguatge en infants amb dificultats en aquest àmbit. Conèixer i respectar la diversitat humana, mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos davant les injustícies socials i econòmiques, i adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Visió constructivista del desenvolupament. Enfocaments sistèmics i contextuals. Perspectiva sociofuncional o sociointeractiva de l’adquisició del llenguatge. Necessitats de les persones amb dificultats en la comunicació i el llenguatge i de les seves famílies

2. La concepció actual de la discapacitat. El model de qualitat de vida i suports. El desenvolupament de la comunicació i el llenguatge oral en persones amb discapacitat. Necessitats educatives i habilitació de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn de l’espectre autista o trastorn del desenvolupament del llenguatge

3. Enfocament centrat en la família. Intervenció naturalista des d’un model col·laboratiu. Instruments per al seguiment del desenvolupament de la comunicació i del llenguatge

4. Models d’intervenció naturalista per a nens i nenes amb trastorns del desenvolupament. Els sistemes alternatius de la comunicació: l’ús en diferents tipus de persones amb discapacitat i trastorns del desenvolupament

5. Observació i avaluació de les interaccions parentals en relació amb el desenvolupament de la comunicació i del llenguatge. Anàlisi de la conversa adult-infant i de les característiques de la parla

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Classes teoricopràctiques i tutorització de grups en modalitat presencial i no presencial.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf).   Requisits L’assistència a classe és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % (més de dues sessions) impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada. Activitats pràctiques en petits grups (activitat d’aplicació de l’escala *PICCOLO d’observació de les interaccions parentals, activitat d’anàlisi dels intercanvis comunicatius adult-nen, parla dirigida al nen i altres petites activitats d’aprenentatge vinculades als continguts de les sessions) (60 %). Aquestes activitats es duen a terme les dues darreres sessions de classe. Criteris d’avaluació: es valoren les activitats atenent al grau d’integració dels conceptes treballats a classe, a l’establiment de relacions entre aquests conceptes i les dades presentades per a la seva anàlisi, i a la reflexió sobre les implicacions per a la pràctica professional. Activitat individual d’anàlisi i contrast de dos articles científics relacionats amb els temes treballats a classe (40 %). Aquesta activitat s’ha de lliurar un cop finalitzat el curs, en el termini de dues setmanes. Criteris d’avaluació: es valora la capacitat d’integració i síntesi de la literatura, el domini conceptual de les temàtiques abordades a classe, el posicionament argumentat sobre la temàtica tractada i l’ampliació de la bibliografia. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Avaluació única Requisits D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual Moodle del mòdul, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.   Activitats i criteris L’avaluació única consisteix en un examen escrit en què els estudiants han de respondre quatre preguntes sobre els continguts del mòdul a triar d’entre sis. L’extensió de cada resposta es limita a mig foli. Les respostes es puntuen sobre un màxim de 2,5 punts cadascuna. Per aprovar el mòdul, cal obtenir una puntuació mínima de 5 punts en total.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única poden reavaluar l’assignatura, sempre que s’hagi obtingut una puntuació mínima de 3 punts sobre 10. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Del Rio, M. J., y Torrens, V. (Coords.)  (2006). Lenguaje y comunicación en trastornos del desarrollo. Editorial Pearson.

Peña-Casanova, J. (Ed.) (2014). Manual de Logopedia. Ed. Elsevier Masson.

Rollins, P., Vilaseca, R., Mumbardó, C., y Aranbarri, A. (2020). La intervención naturalista en comunicación y lenguaje con las familias. UOC Editorial.

Rosell, C., Soro-Camats, E., y Basil, C.  (2010). Alumnado con discapacidad motriz. Ed. Graó.

Vilaseca, R. , Rivero, M., Baqués, N., y Igualada Pérez, A. (2020). L’ avaluació en context familiar i amb les families. UOC Editorial.

Vilaseca, R., Ferrer, F., Rivero, M. & Bersabé, R.M. (2021). Early Intervention Services During the COVID-19 Pandemic in Spain: Toward a Model of Family-Centered Practices. Front. Psychol. 12:738463. doi: 10.3389/fpsyg.2021.738463

Vilaseca, R., Rivero, M., Bersabé, R.M., Cantero, M.J., Navarro-Pardo, E., Ferrer, F., Valls, C., Innocenti, M.S., & Roggman, L.A. (2019a). Spanish validation of the PICCOLO (Parentinginteractions with children: checklist of observations linked to outcomes). Frontiers inPsychology, 10:680.

Vilaseca, R., Rivero, M., Bersabé, R.M., Cantero, M.J., Navarro-Pardo, E., Valls, C. & Ferrer, F.(2019b). Demographic and Parental Factors Associated with Developmental Outcomes in Children with Intellectual Disabilities. Manuscript submitted for publication. Frontiers in Psychology, 10:872.

Capítol

McWilliam, R.A. (2000). It’s only natural…to have early intervention in the environments where it’s needed. In S. Sandall, & M. Ostrosky (Eds.), Young Exceptional Children Monograph Series No.2: Natural Environments and Inclusion (17-26). The Division for Early Childhood of the Council for Exceptional Children.

Rivero, M. (2018). Los inicios de la comunicación. En V. Torrens (coord.), La adquisición del lenguaje (p. 9-56). Ed. Pearson.

Article

Mahoney, G., Perales, F., Wiggers, B., & Herman, B. (2006). Responsive teaching: Early intervention for children with Down Syndrome and other disabilities. Down Syndrome Research and Practice, 11(1), 18-28.

Innocenti, M. S., Roggman, L. A., & Cook, G. A. (2013). Observing parenting interactions with children with a disability. Infant Mental Health Journal, 34, 307-318.

García-Sánchez, F.A., Escorcia, C.T., Sánchez-Lopez, M.C., Orcajada, N., y Hernández-Pérez, E. (2014). Atención Temprana centrada en la familia. Siglo Cero, 45(3), 6-27.

Dalmau, M., Balcells-Balcells, A., Giné, C., Cañadas, M., Casas, O., Salat, Y., et al. (2017). Cómo implementar el modelo centrado en la família en atemción temprana. Anales de Psicología, 33(3).

Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). http://hdl.handle.net/2445/33059

Rivero, M., Vilaseca, R., Ferrer, F. & Guilera, G. (2021). Assessing Parenting Interactions With Children: Spanish Validation of PICCOLO With Fathers. Front. Psychol. 12:747716. doi: 10.3389/fpsyg.2021.747716

Rivero, M., Vilaseca, R., Cantero, M.J., Valls-Vidal, C. & Leiva, D. Relations between Positive Parenting Behavior during Play and Child Language Development at Early Ages. Children 2023, 10, 505. https://doi.org/10.3390/children10030505

Rivero, M. (2003). Los inicios de la comunicación y el lenguaje: la intencionalidad comunicativa y el significado como procesos graduales. Anuario de psicología, 34, 337-356.

Rivero, M. (2006). Aprendre a expressar intencions comunicatives a través del llenguatge. Comunicació educativa, 19, 49-55.

Rivero, M. (2010). Maternal expression of communicative intentions and pragmatic fine tuning in early infancy. Infant Behavior and Development, 33, 373-386.

Rivero, M. (2012). Form-function rules in the first words stage: A longitudinal study of two children. Anuario de Psicología, 42, 65-84.

Rivero, M., & Vilaseca, R. (2019). Parentalitat i Parla Adreçada als Infants: com els adults promouen el desenvolupament comunicatiu i lingüístic. Llengua, societat i comunicació, 17, 42-57.

Roggman, L. A., Cook, G. A., Innocenti, M. S., Jump Norman, V., & Christiansen, K. (2013). Parenting interactions with children: Checklist of observations linked to outcomes (PICCOLO) in diverse ethnic groups. Infant Mental Health Journal, 34, 290-306.

Vilaseca, R.M., & del Rio, M.J. (2004). Language acquisition by children with Down syndrome: a naturalistic approach to assisting language acquisition. Child Language Teaching and Therapy, 20(2) 163-180.

Vilaseca, R.M. (2002). La intervención logopédica en niños con dificultades en el área del lenguaje y de la comunicación: Un enfoque naturalista. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, XXII(3), 143-150.

Vilaseca, R.M. (2004). La influencia del lenguaje de los adultos en el desarrollo morfosintáctico de niños pequeños con Síndrome de Down. Anuario de Psicología, 35, 87-105

Vilaseca, R. (2006). Las características del lenguaje de los padres dirigido a niños y niñas con síndrome de Down en situaciones de juego natural. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 26(3), 146-153.

Vilaseca, R., Gràcia, M., Giné, C., y García Díe, M.T. (2004). La participación de los padres en la Atención Temprana en Catalunya: hacia un cambio de paradigma. Revista de Atención Temprana, 7, 48-57.

Vilaseca, R., Rivero, M., Bersabé, R.M., Cantero, M.J., Navarro-Pardo, E., Ferrer, F., Valls, C., Innocenti, M.S., & Roggman, L.A. (2019a). Spanish validation of the PICCOLO (Parenting interactions with children: checklist of observations linked to outcomes). Frontiers in Psychology, 10:680.

Vilaseca, R., Rivero, M., Bersabé, R.M., Cantero, M.J., Navarro-Pardo, E., Valls, C. & Ferrer, F. (2019b). Demographic and Parental Factors Associated with Developmental Outcomes in Children with Intellectual Disabilities. Manuscript submitted for publication. Frontiers in Psychology, 10:872.

Soro-Camats, E., Basil, C., y Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). http://hdl.handle.net/2445/33059

Pàgina web

http://www.utac.cat

http://www.aelfa.org

http://www.personal.redestb.es/fesoca/

http://www.fcsd.org/indexd.htm

http://www.fundaciononce.es

http://www.isaac-online.org

https://aeipiorg.wordpress.com/

https://www.uccap.cat/

http://antesprimeraspalabras.upf.edu/

https://aprenderlinguagem.org.br/