|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: El Treball amb les Famílies en el Marc de l'Atenció Precoç
Codi de l'assignatura: 575090
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: JUANA MARIA MAS MESTRE
Departament: Facultat de Psicologia
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A22 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
30 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
30 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
20 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per prevenir i intervenir a fi d’afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge en persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social.
|
|
Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
|
|
Blocs temàtics |
1. La família com a context de desenvolupament. Les pràctiques educatives familiars
2. Família i discapacitat: impacte de la discapacitat en la família i els processos d’acomodació
3. L’atenció precoç i l’enfocament centrat en la família i en els entorns naturals
*
- Principis de l’atenció precoç
- Pràctiques d’intervenció basades en l’evidència
|
Metodologia i activitats formatives |
|
La metodologia d’aquesta assignatura està dissenyada de manera que implica necessàriament la participació activa de l’alumnat per construir-ne de manera documentada i reflexiva el contingut. En aquest sentit, s’ha dissenyat una carpeta d’aprenentatge que conté activitats individuals i grupals, per treballar els continguts de l’assignatura: activitats prèvies (lectures, visionaments o tasques de diferent naturalesa), activitats per aprofundir-hi (reptes-problemes) i activitats de reflexió documentada final. També inclou explicacions del professorat.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.
L’avaluació positiva de l’assignatura suposa haver superat de manera satisfactòria (5 sobre 10) les activitats assenyalades, en conjunt. Només pot acollir-se a l’avaluació continuada l’alumnat amb un nombre de faltes d’assistència inferior al 25 % de la totalitat. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única Prerequisit |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Capítol
Ferguson, P.M. (2001). Mapping the Family. Disability Studies and the Exploration of Parental Response to Disability. En G.L. Albrecht, K.D. Seelman, & M. Bury (Eds.), Handbook of Disability Studies (pp. 373-395). Sage Publications.
Article
Bailey, D. (2007). Introduction: Family Adaptation to Intellectual and Developmental Disabilities. Mental Retardation and Deelopmental Disabilities REsearch Reviews 13, 291-292.
Dunst, C. J., Raab, M., & Hamby, D. W. (2016). Interest-based everyday child language learning. Revista de Logopedia, Foniatria y Audiologia, 36(4), 153-161.
Dunst, C.J. & Trivette, C.M. (2009). Capacity-Building Family-Systems Intervention Practices. Journal of Family Social Work, 12(2), 119-143.
Gersten, R-. Irvin, L., & Keating, T. (2002). Critical Issues in REsearch on FAmilies. Introduction to the Special Issue. The journal of special education, 36(3), 122-123.
Zuna, N., Turnbull, A. P., & Summers, J. A. (2009). Family quality of life: Moving from measurement to application. Journal of Policy and Practice in Intellectual Disabilities, 6, 25-31
Text electrònic
Families Special Interest Research Group of IASSIDD. (2014). Families supporting a child with intellectual or developmental disabilities: The current state of knowledge. Journal of applied research in intellectual disabilities, 27(5), 420-430.
Workgroup on Principles and Practices in Natural Environments, OSEP TA Community of Practice: Part C Settings. (2008, February). Agreed upon practices for providing early intervention services in natural environments. http://www.ectacenter.org/~pdfs/topics/families/AgreedUponPractices_FinalDraft2_01_08.pdf
Workgroup on Principles and Practices in Natural Environments, OSEP TA Community of Practice: Part C Settings. (2008, March). Seven key principles: Looks ike / doesn’t look like. http://www.ectacenter.org/~pdfs/topics/families/Principles_LooksLike_DoesntLookLike3_11_08.pdf
Division for Early Childhood. (2016). DEC recommended practices with Examples. http://www.dec-sped.org/recommendedpractices