Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: El Treball amb les Famílies en el Marc de l'Atenció Precoç

Codi de l'assignatura: 575090

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: JUANA MARIA MAS MESTRE

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A22
 

Període en què s’imparteix: semestre 2

Horari i dia: de 18:00 a 20:30, dijous 

Universitat responsable: Universitat Ramon Llull

Recomanacions per cursar l’assignatura: haver cursat prèviament o cursar en paral·lel les assignatures A7, A12 i A21.

Professora: Joana Maria Mas

Departament: Psicologia

Despatx: A4

Correu electrònic: joanamariamm@blanquerna.url.edu

Horari de les tutories: dijous, d’11:00 a 12:00

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

 

Capacitat per prevenir i intervenir a fi d’afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge en persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir els coneixements bàsics que permetin valorar i treballar amb les famílies amb algun fill o filla amb discapacitat en la primera infància (0-6).
  • Capacitar-se en els processos d’identificació i avaluació de les necessitats i fortaleses de l’infant amb discapacitat i del seu context familiar.
  • Promoure una concepció de la intervenció centrada en la família i orientada a enfortir les competències parentals i al desenvolupament harmònic de l’infant.
  • Promoure una concepció interdisciplinària en aquest camp, tant en l’anàlisi de les situacions com en la intervenció.
  • Familiaritzar-se amb pràctiques d’intervenció basades en l’evidència en l’àmbit de la família i l’atenció precoç.
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La família com a context de desenvolupament. Les pràctiques educatives familiars

2. Família i discapacitat: impacte de la discapacitat en la família i els processos d’acomodació

3. L’atenció precoç i l’enfocament centrat en la família i en els entorns naturals

*  

  • Principis de l’atenció precoç
  • Pràctiques d’intervenció basades en l’evidència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’aquesta assignatura està dissenyada de manera que implica necessàriament la participació activa de l’alumnat per construir-ne de manera documentada i reflexiva el contingut. En aquest sentit, s’ha dissenyat una carpeta d’aprenentatge que conté activitats individuals i grupals, per treballar els continguts de l’assignatura: activitats prèvies (lectures, visionaments o tasques de diferent naturalesa), activitats per aprofundir-hi (reptes-problemes) i activitats de reflexió documentada final. També inclou explicacions del professorat.

Segons la temàtica, les activitats de caràcter previ o per aprofundir es fan en el marc de les sessions presencials o com a part de la feina personal de l’alumnat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

 

Activitats i criteris

L’avaluació de l’assignatura es duu a terme fonamentalment a través de les activitats següents:


  • Aportacions en grup. Les aportacions grupals es concreten en una o dues activitats per a cada un dels tres blocs temàtics (lectures d’articles, anàlisi de diferents documents i materials, elaboració de guions o instruments, entrevistes a experts, professionals o famílies, entre d’altres). Aquestes activitats queden recollides en una carpeta d’aprenentatge. Els criteris d’avaluació tenen a veure amb el grau d’elaboració dels conceptes i idees, el grau d’articulació i la relació entre aquestes idees i conceptes, i el grau en què aquests conceptes i idees són utilitzats de manera adequada, funcional i contextualitzada per a l’elaboració de guions o instruments. La ponderació de les aportacions grupals al total de l’assignatura és del 60 %.
  • L’aportació individual consisteix en una reflexió final documentada sobre el plantejament de la feina amb les famílies en atenció primerenca. Els criteris d’avaluació tenen a veure amb el grau d’elaboració i articulació dels conceptes i idees, el grau en què aquests conceptes i idees estan documentats i el grau de reflexió sobre el seu posicionament com a professional. La ponderació de l’aportació individual al total de l’assignatura és del 40 %.


L’avaluació positiva de l’assignatura suposa haver superat de manera satisfactòria (5 sobre 10) les activitats assenyalades, en conjunt.

Només pot acollir-se a l’avaluació continuada l’alumnat amb un nombre de faltes d’assistència inferior al 25 % de la totalitat.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

Prerequisit
 

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual de l’assignatura, i entregar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.

 

Activitats i criteris

L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual l’alumnat ha de respondre qüestions formulades pel professorat en relació amb els temes teòrics i pràctics treballats durant l’assignatura.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Capítol

Ferguson, P.M. (2001). Mapping the Family. Disability Studies and the Exploration of Parental Response to Disability. En G.L. Albrecht, K.D. Seelman, & M. Bury (Eds.), Handbook of Disability Studies (pp. 373-395). Sage Publications.

Article

Bailey, D. (2007). Introduction: Family Adaptation to Intellectual and Developmental Disabilities. Mental Retardation and Deelopmental Disabilities REsearch Reviews 13, 291-292.

Dunst, C. J., Raab, M., & Hamby, D. W. (2016). Interest-based everyday child language learning. Revista de Logopedia, Foniatria y Audiologia, 36(4), 153-161.

Dunst, C.J. & Trivette, C.M. (2009). Capacity-Building Family-Systems Intervention Practices. Journal of Family Social Work, 12(2), 119-143.

Gersten, R-. Irvin, L., & Keating, T. (2002). Critical Issues in REsearch on FAmilies. Introduction to the Special Issue. The journal of special education, 36(3), 122-123.

Zuna, N., Turnbull, A. P., & Summers, J. A. (2009). Family quality of life: Moving from measurement to application. Journal of Policy and Practice in Intellectual Disabilities, 6, 25-31

Text electrònic

Families Special Interest Research Group of IASSIDD. (2014). Families supporting a child with intellectual or developmental disabilities: The current state of knowledge. Journal of applied research in intellectual disabilities27(5), 420-430. 

Workgroup on Principles and Practices in Natural Environments, OSEP TA Community of Practice: Part C Settings. (2008, February). Agreed upon practices for providing early intervention services in natural environments. http://www.ectacenter.org/~pdfs/topics/families/AgreedUponPractices_FinalDraft2_01_08.pdf

Workgroup on Principles and Practices in Natural Environments, OSEP TA Community of Practice: Part C Settings. (2008, March). Seven key principles: Looks ike / doesn’t look like. http://www.ectacenter.org/~pdfs/topics/families/Principles_LooksLike_DoesntLookLike3_11_08.pdf

Division for Early Childhood. (2016). DEC recommended practices with Examples. http://www.dec-sped.org/recommendedpractices