Pla docent de l'assignatura
Català Castellano English Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Projectes Interdisciplinaris i Intervenció en Contextos Diversos

Codi de l'assignatura: 575092

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: IBIS MARLENE ALVAREZ VALDIVIA

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A30   Període en què s’imparteix: semestre 1 Horari i dia: de 15:30 a 18:00, dilluns Universitat responsable: Universitat Autònoma de Barcelona Professora: Ibis Marlene Álvarez Valdivia Departament: Cognició, Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació  Despatx: 252 Correu electrònic: ibismarlene.alvarez@uab.cat Horari de les tutories: dijous, de 13:00 a 14:00 (i hores concertades)

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

-  Teoricopràctica

Presencial

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

Capacitats personals i interpersonals per treballar en grups altament especialitzats i competitius de composició multidisciplinària.

Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer i analitzar projectes educatius interdisciplinaris que promoguin l’aprenentatge i la convivència social. Desenvolupar noves idees sobre possibles aplicacions d’aquest tipus de projectes orientats a col·lectius i contextos específics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Projectes d’educació interdisciplinaris. Marc conceptual i contribucions al desenvolupament professional

2. Projectes interdisciplinaris per promoure l’aprenentatge a través de les arts. Principis metodològics i experiències en diverses disciplines

3. Promoció d’art col·laboratiu per reduir la marginació i promoure l’educació inclusiva i intercultural

4. Projectes interdisciplinaris d’aprenentatge i servei, integrats a la comunitat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per assolir els objectius establerts, en cada sessió estudiarem diverses alternatives per desenvolupar projectes educatius interdisciplinaris, basats en l’art (visual i plàstic, teatre, música, etc.). Prèviament, s’han de consultar alguns materials (textos, vídeos, etc.) per analitzar aquestes experiències. Activitats presencials Presentació d’experiències educatives interdisciplinàries per part de la professora i d’altres professionals (quan sigui possible). Debats i tallers sobre el contingut dels temes tractats, en grups petits i grans. Activitats tutoritzades i treballs dirigits Anàlisi i valoració, en petit grup, d’un projecte educatiu interdisciplinari. Activitat de treball autònom Lectures suggerides per a cada nucli temàtic. Preparació de les activitats presencials i seguiment individual de les activitats de les sessions. Elaboració individual de les tasques vinculades al treball dirigit.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui tingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura. Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7 i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf). L’assistència a classes és obligatòria. Un nombre de faltes superior al 25 % impossibilita participar en el procés d’avaluació continuada.  Síntesi individual al voltant dels diferents nuclis temàtics. Ponderació: 60 % de la qualificació total. Es fan tres lliuraments (al final de cada bloc) i es distribueix el pes de l’avaluació global d’aquesta activitat de la manera següent: 15 %, 20 % i 25 %. El treball consisteix en un breu assaig sobre la integració de l’art en un context educatiu comunitari. Extensió aproximada 2.000 paraules per a cada assaig, incloent-hi les referències bibliogràfiques. Lletra Arial 11.   Criteris per a l’avaluació del treball individual Delimitació d’idees / conceptes clau (4 punts): pertinència; amplitud; coherència; qualitat de la documentació. Qualitat de l’argumentació (6 punts): definició de les idees; raonament crític; posicionament; perspectives i suggeriments; aspectes formals.   Treball en petit grup, entorn a l’anàlisi i valoració d’un projecte educatiu interdisciplinari. Ponderació: 40 % de la qualificació total. Es pot triar una de les opcions següents: Comentar i valorar un dels projectes presentats en el curs: explicar què li ha cridat l’atenció; aportar idees que podrien millorar i/o complementar el projecte que es valora i reflexionar sobre la possibilitat de desenvolupar projectes similars en un context socioeducatiu concret. Descriure i fonamentar experiències personals similars als projectes presentats en el curs. Presentar una proposta nova. El lliurament es fa l’última setmana del curs. Llargada aproximada 5.000 paraules, incloent-hi les referències bibliogràfiques.   Criteris per a l’avaluació del treball en grups En qualsevol opció, el projecte que es presenti ha de recollir almenys aquests aspectes: Col·lectiu/població participant. Objectius educatius i/o problemàtica social a la qual s’orienta. Fonaments i recursos metodològics. Tècniques i/o procediments per avaluar l’impacte del projecte. Aspectes formals.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. Consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant dels teòrics com dels pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.   Avaluació única Prerequisit D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que es pot descarregar des de l’aula virtual Moodle de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professorat durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.   Activitats i criteris L’avaluació única consisteix en un examen escrit en el qual l’alumnat ha de resoldre tres exercicis, dos sobre els continguts de cada nucli temàtic, i un projecte d’investigació o d’intervenció en l’àmbit de la inclusió cultural en educació. Els dos primers exercicis valen 2,5 punts cada un i el tercer exercici, 5. Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 5 punts.   Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació única pot reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada. Consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Sommer, D. (2014). The work of art in the world. Civic agency and public humanities. Duke University Press

Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques

Rene Dongo (2011). Palas por pistolas (Shovels for guns) [Video]. http://urbanoproject.org/palas-por-pistolasshovels-for-guns

Servei d’Audiovisuals. Facultat de Ciències de l’Educació. UAB.  (16 may. 2019). Educar a través de las artes. Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural [Video] http://serveis.uab.cat/canalce/node/792

Article

La Porte, A. M. (2016). Efficacy of the arts in a transdisciplinary learning experience for culturally diverse fourth graders. International Electronic Journal of Elementary Education,  8(3), 467-480. https://www.iejee.com/index.php/IEJEE/article/view/126

Alvarez, I.M., Moron, M., & Román, P. (2021). Linking curriculum content to students’ cultural heritage in order to promote inclusion: an analysis of a learning-through-the arts project. International Journal of Inclusive Education. https://doi.org/10.1080/13603116.2021.1900425

Atkinson, D. (2017). Without criteria: art and learning and the adventure of pedagogy. The International Journal of Art & Design Education, 36(2), 141–152. doi: 10.1111/jade.12089

Benn, T., Benn, B., & Doyle, B. (2006). An inside story: Tracking experiences, challenges and successes in a joint specialist performing arts college. Research in Dance Education, 7(1), 15-34. https://search.proquest.com/docview/61931933?accountid=15292 

Boix-Mansilla, V., & Dawes-Duraising, V. (2007). Targeted assessment of students’ interdisciplinary work: an empirically grounded framework proposed. The Journal of Higher Education, 78(2), 215-237.  https://doi.org/10.1080/00221546.2007.11780874

Carr, G., Loucks, D.P., & Günter, L. (2018). Gaining insight into interdisciplinary research and education programmes: A framework for evaluation. Research Policy, 47(1), 35-48. https://doi.org/10.1016/j.respol.2017.09.010.

García Romero, D. y Lalueza, J.L. (2019). Procesos de aprendizaje e identidad en aprendizaje-servicio universitario: una revisión teórica. Educación XX1, 22(2), 45-68, doi:10.5944/educXX1.22716

Günter Blöschl, (2018). Gaining insight into interdisciplinary research and education programmes: A framework for evaluation. Research Policy,47(1), 35-48. https://doi.org/10.1016/j.respol.2017.09.010.

Hajisoteriou, C., & Angelides, P. (2017). Collaborative art-making for reducing marginalisation and promoting intercultural education and inclusion. International Journal of Inclusive Education, 21(4), 361–375.  https://doi.org/10.1080/13603116.2016.1197321

Henderson, M. C. & Lasley, E. (2014). Creating inclusive classrooms through the arts. Dimensions of Early Childhood, 42(3), 11-17.  https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.988.4032&rep=rep1&type=pdf

Hibbert, P., Siedlok, F., & Beech, N. (2016). The role of interpretation in learning practices in the context of collaboration. Academy of Management Learning & Education, 15(1), 26-44. https://doi.org/10.5465/amle.2014.0004

Irwin, R. (2013). La práctica de la a/r/tografía. Revista Educación y Pedagogía, 25, 65-66. https://revistas.udea.edu.co/index.php/revistaeyp/article/view/328771

Lattuca, L.R., Voigt, L.J., & Fath, K.Q. (2004). Does interdisciplinarity promote learning? Theoretical support and researchable questions. The Review of Higher Education, 28(1), 23-48. doi:10.1353/rhe.2004.0028.

Mars, A. (2016). Past and present intertwining when learning is at stake: composing and learning in a musical theatre project. International Journal of Education and the Arts, 17(23). http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:ltu:diva-8966 

McDermott, P., Falk-Ross, F., & Medow, S. (2017). Using the visual and performing arts to complement young adolescents’ "close reading" of texts. Middle School Journal, 48(1), 27-33. http://dx.doi.org/10.1080/00940771.2017.1243925 

Rodríguez Álvarez, A., & Iglesias Da Cunha, L. (2014). La «cultura hip hop»: Revisión de sus posibilidades como herramienta educativa. Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 26(2), 163-182. https://doi.org/10.14201/teoredu2014261163182

Schmid, J.C. (2008). Towards a philosophy of interdisciplinarity. An attempt to provide a classification and clarification. Poiesis Prax, 5, 53-69. https://doi.org/10.1007/s10202-007-0037-8

Young, C., Valadez, C., & Gandara, C. (2016). Using performance methods to enhance students’ reading fluency. Journal of Educational Research, 109(6), 624-630. http://dx.doi.org/10.1080/00220671.2015.1016599