Pla docent de l'assignatura

 

 
Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Espais i Pràctiques Professionals de la Psicologia de l'Educació en la Infància, Adolescència i Joventut

Codi de l'assignatura: 575093

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: ARANTZA DEL VALLE GOMEZ

Departament: Facultat de Psicologia

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Codi MIPE: A8
 

Període en què s’imparteix: semestre 1

Horari i dia: de 15:30 a 18:00, dimecres

Universitat responsable: Universitat de Girona

Professora: Arantza del Valle

Departament: Psicologia

Despatx: 236

Correu electrònic: a.delvalle@udg.edu

Horari de les tutories: hores concertades

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

 

Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.

 

Capacitats relacionades amb l’ús funcional dels coneixements adquirits per al disseny d’intervencions educatives.

 

Capacitat per avaluar els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives i per desenvolupar intervencions dirigides a la seva millora.

 

Capacitat per intervenir i generar nous coneixements sobre els processos psicològics implicats en contextos d’ensenyament i aprenentatge basats en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

 

Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Revisar els principals marcs teòrics (constructivista, sociocultural, ecologicosistèmic) per donar compte dels processos d’aprenentatge (canvi psicològic) i la seva relació amb l’ensenyança (canvi educatiu). Què entenem per aprenentatge?
  • Identificar les característiques de les pràctiques educatives en la societat de la informació, la seva relació amb les pràctiques educatives escolars i les seves implicacions en el desenvolupament humà. En quin món vivim?
  • Expressar una visió global de la intervenció psicoeducativa en l’entorn social, educatiu i comunitari amb un èmfasi especial en els seus principis teòrics, les seves característiques i factors implicats en l’elaboració, desenvolupament i avaluació de programes d’intervenció dirigits a la infància, adolescència i joventut. Quines conseqüències se’n deriven per a la intervenció psicoeducativa?
  • Conèixer i respectar la diversitat humana mostrant sensibilitat cap a les diferències de gènere, cultura, capacitats i recursos, i davant les injustícies socials i econòmiques, així com adoptant una actitud de compromís personal i professional amb un procés permanent de canvi social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Relacions entre canvi educatiu i canvi evolutiu (psicològic). Canvi conceptual, aprenentatge significatiu, zona de desenvolupament pròxim, comunitats de pràctica, mesosistema

2. L’aprenentatge al llarg de la vida. Ecologies d’aprenentatge i itineraris personals d’aprenentatge de la infància i l’adolescència

3. La intervenció psicoeducativa en l’entorn social. Relacions amb l’educació escolar. Continuïtats-discontinuïtats educatives. Programes, principis i estratègies d’intervenció psicoeducativa en la infància i l’adolescència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitat presencial

  • Presentació, síntesi i conclusió dels continguts per part de la professora.
  • Presentacions de treballs, síntesi de lectures, etc. vinculades als nuclis temàtics per part dels estudiants, organitzats en petit grup.
  • Anàlisi i discussió col·lectiva dels temes, a partir de les presentacions fetes per la professora i els estudiants.


Activitat de treball autònom de l’estudiant
  • Cerca i lectura de bibliografia especialitzada.
  • Resolució de les activitats i tasques proposades per la professora.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Qui obtingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir la menció de matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.

Els treballs de l’alumnat han de ser originals. La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi una còpia o plagi es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (vegeu l’article 16.7  i l’annex de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio_2020.pdf).

 

Prerequisit

L’assistència a les classes presencials té caràcter regular i obligatori. No assistir al 25 % de sessions de l’assignatura o més impedeix seguir l’avaluació continuada.

 

Activitats i criteris

  • Registre d’activitats formatives (RAF) a través d’un diari personal d’aprenentatge (DPA) fet durant l’assignatura que mostri els aprenentatges adquirits, les contribucions i participacions en les discussions i debats plantejats a classe. Ponderació: 15 % de la qualificació total.
  • Fer una síntesi individual (assaig acadèmic, document de posicionament). Elaboració d’una síntesi reflexiva i comparativa entre diferents espais i pràctiques d’atenció a la infància, adolescència i joventut, i el paper del professional de la psicologia de l’educació. Ponderació: 35 % de la qualificació total.
  • Fer en grup un treball compartit amb el mòdul A9. Elaborar una proposta/programa intergeneracional (que impliqui infants i/o joves i adults i/o persones grans), que sigui una proposta lliure i acotada a les necessitats detectades per cada grup. Es valora la incorporació dels textos i continguts treballats en les assignatures, referències bibliogràfiques genuïnes que donin un valor afegit a la proposta. Ponderació: 50 % de la qualificació total.


El DPA, la síntesi individual i el treball grupal són tasques obligatòries per a l’avaluació continuada. En aquest sentit, es considera no presentat l’estudiant que no entrega, en el període establert, una de les dues tasques, i en el cas del DPA, que sigui incomplet.
 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, qui hagi obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada pot reavaluar l’assignatura.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Avaluació única

D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, els estudiants poden sol·licitar acollir-se a la modalitat d’avaluació única. Per fer-ho, han d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que poden descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo en mà a la professora durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes. 

L’avaluació única consisteix en una prova escrita que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet l’avaluació única, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

Reavaluació

Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens a l’avaluació única poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació comporta la renúncia a totes les qualificacions prèvies d’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE.

La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és la nota obtinguda exclusivament en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Ed. Paidós.

Coll, C., Esteban-Guitart, M., e Iglesias, E. (2020). Aprendizaje con sentido y valor personal. Experiencias, recursos y estrategias de personalización educativa. Ed. Graó.

Esteban-Guitart, M. (2016). Funds of identity. Connecting meaningful learning experiences in and out of school. Cambridge University Press.

Ito, M. et al. (2020). The Connected Learning research network. Reflections on a decade of engaged scholarship. Connected Learning Alliance.

Vila, I., & Esteban-Guitart, M. (2017). Familia, escuela y comunidad en las sociedades del siglo XXI. Ed. Horsori.

Vygotski, L. S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Ed. Crítica.

Article

Iglesias, E., González-Patiño, J., Lalueza, J. L., y Esteban-Guitart, M. (2020). Por una educación crítica, intergencionarional, sostenible y comunitaria. Manifiesto en tiempos de pandemia. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 1-15.

Bang, M., & Vossoughi, S. (2016). Participatory design research and educational justice: Studying learning and relations within social change making. Cognition and Instruction, 34, 173-193.

Barron, B. (2006). Interest and self-sustained learning as catalysts of development: A learning ecology perspective. Human Development, 49(4), 193-224.

González-Patiño, J., & Esteban-Guitart, M. (2014). Some of the challenges and experiences of formal education in a Mobile-Centric Society. Digital Education Review, 25, 64-86.

Gutiérrez, K. (2020). When learning as movement meets learning on the move. Cognition and Instruction, 38(3), 427-433.

Miras, M. (1991). Educación y desarrollo. Infancia y Aprendizaje, 34, 3-17.

Rogoff, B. (2016). Culture and participation: A paradigm shift. Current Opinion in Psychology, 8, 182-189.

Vossoughi et al. (2016). Making through the lens of culture and power: Towards transformative visions for educational equity. Harvard Educational Review, 82(2), 206-232.