|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Espais i Pràctiques Professionals de la Psicologia de l'Educació en l'Adultesa i Vellesa
Codi de l'assignatura: 575094
Curs acadèmic: 2023-2024
Coordinació: ARANTZA DEL VALLE GOMEZ
Departament: Facultat de Psicologia
Crèdits: 3
Programa únic: S
|
Consideracions prèvies |
|
Codi MIPE: A9 |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
30 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
30 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
20 |
|
Aprenentatge autònom |
25 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
|
Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.
|
|
Capacitat per gestionar i reflexionar sobre coneixement i informació avançada en recerca i intervenció psicoeducativa.
|
|
Capacitats comunicatives i lingüístiques implicades en l’activitat acadèmica, científica i professional de la psicologia de l’educació.
|
|
Capacitat per avaluar processos psicològics de desenvolupament i aprenentatge humà al llarg de la vida, en diferents contextos i circumstàncies.
|
|
Capacitat per prevenir i intervenir a fi d’afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge en persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social.
|
|
Capacitat per generar nous coneixements i intervenir en processos d’aprenentatge implicats en diversos contextos educatius basats en diferents tipus de llenguatges.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
|
|
Blocs temàtics |
1. La diversitat: l’aprenentatge al llarg de la vida
2. Els professionals de l’educació com a facilitadors de pràctiques que afavoreixen l’empoderament
3. La pràctica reflexiva com a clau de la pràctica professional i dels processos de canvi
|
Metodologia i activitats formatives |
|
Activitat presencial |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Qui obtingui una qualificació igual o superior a 9, a criteri del professorat de l’assignatura, pot obtenir una matrícula d’honor, tenint en compte que el nombre de matrícules d’honor no pot ser superior al 5 % de l’alumnat matriculat en l’assignatura.
El DPA, la síntesi individual i el treball grupal són tasques obligatòries per a l’avaluació continuada. En aquest sentit, es considera no presentat l’estudiant que no entrega, en el període establert, una de les dues tasques, i en el cas del DPA, que sigui incomplet. Reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura, els estudiants que hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació continuada poden reavaluar l’assignatura. La reavaluació consisteix en una prova escrita, que inclou la totalitat dels continguts de l’assignatura, tant els coneixements teòrics com els pràctics. La prova es duu a terme en la data i l’hora fixades per la Comissió Acadèmica del MIPE. La qualificació final de l’assignatura, si s’ha fet la reavaluació, és l’obtinguda exclusivament en aquesta prova.
Avaluació única D’acord amb la normativa vigent a la Universitat de Barcelona, qualsevol estudiant pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Per fer-ho, ha d’omplir el formulari «Sol·licitud d’avaluació única», que pot descarregar des del bloc introductori de l’aula virtual de l’assignatura, i lliurar-lo en mà al professor durant els primers vint dies naturals a partir de l’inici de les classes.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Ed. Paidós.
Bruner, J. (1999). La Educación, puerta de la Cultura. Ed. Visor.
Coll,C., Esteban-Guitart,M., i Iglesias,E. (2020). Aprenentatge amb sentit i valor personal. estratègies, recursos i experiències de personalització educativa. Ed. Graó.
Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de ensenyar. Profesionalización y razón pedagógica. Ed. Graó.
Prieto,D., Herranz,D., y Rodriguez,P. (2015). Envejecer sin ser mayor. Nuevos roles en la participación social en la edad de la jubilación. Estudios de la Fundación Pilares para la autonomía personal nº2.
Vila, I., y Esteban, M. (2017). Familia, escuela y comunidad en las sociedades del siglo XXI. Edi. Horsori.
Capítol
Ezquerra, S., Pérez Salanova, M., Pla, M., y Subirats, J. (2016): Edades en transición. Envejecer en el siglo XXI (pp. 191-195). Editorial Ariel.