Pla docent de l'assignatura

 

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Virologia

Codi de l'assignatura: 365395

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: Rosa Maria Pintó Solé

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

49
 

-  Teoria

Presencial

  

30
 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

  

15
 

-  Seminari

Presencial

  

4

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

51

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

RAM 85. Identificar l’estructura, simetria i composició dels virus animals, la seva estratègia replicativa segons tipus de genoma, la seva variabilitat genètica, la seva interacció amb la cèl·lula i els diferents mecanismes de patogenicitat de cada família de virus.  Utilitzar les eines comunes en el laboratori de biologia molecular per a la diagnosi d’infeccions víriques

RAM90. Desenvolupar la capacitat d’organització i planificació experimental per dissenyar noves estratègies terapèutiques

RAM91. Utilitzar les eines bioinformàtiques i estadístiques per l’anàlisi de dades de seqüències necessari estructures i pels estudis epidemiològics, i l’adquisició de criteris per interpretar resultats en processos biològics, dades genòmiques i proves diagnòstiques

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu global d’aquesta assignatura és impartir coneixements sobre les bases biològiques de la patogenicitat dels virus i descriure els principals patògens vírics, així com les tècniques de diagnòstic i les mesures terapèutiques i profilàctiques de què es disposa de cara a les infeccions víriques que causen malalties als humans. En la mesura que sigui possible s’incorpora la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

Addicionalment, uns altres objectius són:

  • Conèixer les característiques de les partícules víriques des del punt de vista estructural.
  • Conèixer les estratègies replicatives dels diferents grups de virus.
  • Conèixer les vies de transmissió dels patògens vírics.
  • Conèixer les tècniques de manipulació de virus en el laboratori.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Programa a seguir llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts 

*  Estructura i evolució dels virus. Estructura i simetria dels virus. Morfologia i composició química. Mètodes d’estudi de l’estructura de virus

Cicle replicatiu. Generalitats de la multiplicació de virus. Multiplicació de virus DNA i virus RNA. Estratègies replicatives. Interacció virus-cèl·lula

Interaccions virus-cèl·lula. Interaccions amb receptors. Mecanismes d’entrada a la cèl·lula. Alteracions cel·lulars causades pels virus. Inhibició de la síntesi proteica

Tipus d’infeccions víriques. Models d’infecció vírica. Infeccions localitzades i sistèmiques. Infeccions agudes i persistents. Infeccions latents, cròniques i lentes

Principals grups de virus. Taxonomia vírica. Criteris de classificació. Les grans divisions de virus. Famílies de virus i exemples rellevants

Agents subvírics. Viroides, virusoides i prions. Característiques. Replicació. Patogènesi

Virus i càncer. Transformació cel·lular i mecanismes d’oncogènesi vírica. Retrovirus transductors d’oncogens: interacció amb la transducció de senyal cel·lular. Retrovirus oncogènics en cis i en trans. Virus oncogènics de DNA: disfunció del cicle cel·lular. Oncogènesi per papil·lomavirus

Virus de la immunodeficiència humana i sida. Virus de la immunodeficiència humana. Sida. Descobriment. Propietats del virió. Patogènesi i epidemiologia. Prevenció, control i perspectives de tractament

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials (49 h)

  • Classes magistrals teòriques impartides a grups de màxim 70-80 alumnes. Es fan 15 sessions de 2 hores, dos dies a la setmana (a excepció de l’última setmana, en què només hi ha una sessió), emprant TIC a més de pissarra. El material que es genera en aquestes classes és accessible als alumnes mitjançant plataformes informàtiques.
  • Sessions de seminaris. Hi ha un total de 8 sessions de mitja hora distribuïdes en 2 hores setmanals, en les quals es tracten temes d’actualitat en virologia sanitària. L’objectiu d’aquestes sessions és fomentar l’interès per la matèria així com l’anàlisi crítica i la capacitat de debat de l’alumnat.
  • Classes pràctiques intensives obligatòries de 15 hores dutes a terme en grups de màxim 10 alumnes per professor, distribuïdes en sessions de 4 hores diàries de dilluns a dimecres i de 3 hores el dijous. L’alumne ha de respondre al final de les pràctiques a un qüestionari sobre el treball desenvolupat.


Activitats no presencials (50 h)

Els alumnes preparen en grups reduïts els temes a discutir en els debats de les sessions. Aquests temes els escull el professor i es tracten problemes d’actualitat sobre emergències víriques. Els alumnes responsables del debat subministren via plataforma virtual material per afavorir la participació de la resta d’alumnes. Per dur a terme totes aquestes activitats els alumnes han d’extreure informació a partir de fonts bibliogràfiques contrastades.

Aprenentatge autònom (51 h)

Abans de les classes magistrals teòriques l’alumne ha de consultar el material dipositat pel professor en la plataforma informàtica per poder seguir millor la classe i poder participar-hi activament.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits mitjançant els sistemes següents:

  • Una prova de síntesi amb preguntes de tipus test (ponderació, 60 %). Per aprovar l’assignatura cal superar el 4,5 en aquesta prova de síntesi. Hi ha una reavaluació amb el mateix format i ponderació. La matèria dels seminaris impartits pels alumnes entra a l’examen.
  • La contribució dels alumnes als seminaris i debats (ponderació, 20 %). Es recomana que l’alumnat tingui una participació activa en el debat de cadascuna de les sessions, és a dir, que es facin preguntes constructives durant la sessió.
  • L’aprofitament de les pràctiques i les habilitats adquirides en el laboratori, que s’avaluen segons les respostes a un qüestionari sobre el treball pràctic desenvolupat i també l’actitud i l’interès de l’estudiant durant les sessions (ponderació, 20 %).

 

Avaluació única

En el cas d’alumnes que sol·licitin avaluació única, la nota ve donada per:

  • Una prova de síntesi en format test (ponderació, 80 %). Per aprovar l’assignatura cal superar el 5,0 en aquesta prova de síntesi. La matèria dels seminaris fets pels alumnes que segueixen avaluació continuada entra a l’examen. L’examen d’avaluació única consta de preguntes addicionals, relacionades amb la matèria dels seminaris, respecte a l’examen dels alumnes que segueixen avaluació continuada. L’assistència als seminaris serà permesa sempre que l’alumnat tingui una participació activa en el debat de cadascuna de les sessions, és a dir, que han de fer preguntes constructives durant la sessió.
  • L’aprofitament de les pràctiques i les habilitats adquirides en el laboratori. S’avaluen segons les respostes a un qüestionari sobre el treball pràctic desenvolupat i també l’actitud i l’interès de l’estudiant durant les sessions (ponderació, 20 %).