Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Terąpia Cel·lular i Gčnica

Codi de l'assignatura: 365414

Curs acadčmic: 2025-2026

Coordinació: Rosalina Gavin Marin

Departament: Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia

Crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Són 54 en total.)

 

-  Teoria

Presencial

 

28

 

(28 hores incloent-hi la prova parcial.)

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

6

 

-  Prąctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Seminari

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

46

(Són 46 en total.)

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Recomanacions

 

  • Està prohibit utilitzar qualsevol mitjà audiovisual durant el desenvolupament de totes i cadascuna de les activitats presencials de l’assignatura (classes magistrals, seminaris, sessions pràctiques, proves d’avaluació i, si escau, les revisions d’aquestes darreres).
  • Està prohibit ingerir aliments o begudes mentre es duu a terme qualsevol de les activitats presencials de l’assignatura; n’estan exclosos els casos justificats mitjançant prescripció mèdica.
  • Per complir la normativa d’higiene i seguretat vigent a la Universitat, és obligatori l’ús d’una bata per dur a terme qualsevol de les activitats en l’àmbit dels laboratoris.

 

 

Competčncies / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

Distingir el concepte de cèl·lula mare embrionària i adulta, així com les diferents estratègies terapèutiques emprades en teràpia cel·lular o bé en teràpies combinades, cel·lular i gènica, que inclouen el coneixement dels principals mètodes fisicoquímics o vírics necessaris

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Identificar l’estructura i la funció de les cèl·lules i els seus orgànuls, incloent-hi els processos del cicle vital i la divisió cel·lular, les alteracions patològiques de la cèl·lula i la mort cel·lular.
  • Identificar l’estructura i la funció dels gens i l’herència, les bases moleculars, els mecanismes d’expressió, la variabilitat i l’evolució per a la comprensió de les malalties humanes.
  • Reconéixer les característiques del desenvolupament embrionari: mecanismes cel·lulars i genètics, etapes i establiment del pla corporal humà i altres organismes d’interès en la investigació del desenvolupament embrionari.

 

Referits a habilitats, destreses

HABILITATS

  • Expressar-se oralment i per escrit de manera eficaç en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat en l’àmbit de les Ciències Biomèdiques
  • Utilitzar les fonts d’informació de manera crítica i responsable


 

COMPETÈNCIES
  • Aplicar els coneixements i les habilitats referides a tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars per afrontar amb seguretat situacions pràctiques en un laboratori.
  • Desenvolupar habilitats d’aprenentatge autònom a partir de la capacitat d’anàlisi, de reflexió, de síntesi, de visions globals i de raonament expert.

 

 

Blocs temątics

 

1. Programa de classes magistrals: terąpia cel·lular

*  1.1. Cèl·lula mare. Introducció i conceptes bàsics: potencialitat i autorenovació
1.2. Cèl·lules mare embrionàries. Origen i cultiu
1.3. Cèl·lules mare adultes mesenquimàtiques
1.4. Cèl·lules mare adultes cardíaques
1.5. Teràpia cel·lular bàsica. Cardiopaties isquèmiques
1.6. Teràpia cel·lular bàsica. Reparació òssia
1.7. Cèl·lules mare adultes neurals
1.8. Cèl·lules mare pluripotents induïdes (induced pluripotent stem cells, IPS)

2. Programa de classes magistrals: terąpia gčnica

*  2.1. Introducció a la teràpia gènica
2.2. Expressió de gens codificadors per proteïnes i estratègies d’inhibició de gens endògens
2.3. Tipus d’àcids nucleics emprats en teràpia
2.4. Gens marcadors i selectors
2.5. Models cel·lulars, animals. Fases clíniques
2.6. Vectors no vírics emprats en teràpia gènica: hidroporació, electroporació, liposomes, nanopartícules i d’altres
2.7. Vectors vírics (oncoretrovirus i lentivirus, adenovirus, virus adenoassociats, baculovirus, etc.)
2.8. Vectors vírics (oncoretrovirus i lentivirus, adenovirus, virus adenoassociats, baculovirus, etc.)
2.9. Barreres a la cèl·lula i farmacocinètica. Toxicitat
2.10. Estratègies en teràpia gènica. Combinació de teràpia gènica i cel·lular. Casos i aplicabilitat

3. Programa de seminaris i presentació i discussió amb alumnes

4. Programa de prąctiques

*  4.1. Transfecció cel·lular de GFP amb diferents mecanismes i valoració de l’ús terapèutic
4.2. Modificació del cicle i viabilitat cel·lular per transfecció de p53
4.3. Seguiment del procés de diferenciació in vitro de cèl·lules multipotents neurals
4.4. Modificació del citoesquelet d’actina per tractament amb cell penetrating peptides

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i les activitats de l’assignatura.

 

Activitats presencials = 54 hores

  • Classes magistrals teòriques impartides en un grup d’un màxim de 60 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’una hora, durant un període de 16 setmanes, de les quals cal descomptar dies i/o períodes festius. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a l’URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. La plataforma del Campus Virtual permet l’accés als alumnes matriculats a tot el material disponible en format electrònic.
  • Pràctiques de laboratori (12 hores) impartides en grups d’un màxim de 12 alumnes amb un professor. Es fan durant cinc dies d’una mateixa setmana. Les sessions són de 2-3 hores diàries. Les 4 primeres sessions, de dilluns a dijous, tenen lloc en un laboratori de pràctiques, per la qual cosa l’estudiant ha de portar bata de laboratori. La darrera sessió (divendres de la mateixa setmana) es desenvolupa en una aula d’informàtica. 
  • Activitats de tutorització. Durant les classes, els estudiants tenen sessions específiques de tutorització programades. En total se’n preveuen 18 sessions, de 2 hores cadascuna, pensades per fer tres grups reduïts d’alumnes i que cada estudiant tingui 3 sessions (6 hores) de tutoria al llarg del programa. Aquestes sessions es coordinen a l’inici de cada bloc temàtic.
  • Activitats presencials en grups reduïts: classes de seminaris i presentacions (8 hores). Es fan sessions d’una hora repartides durant el semestre. Poden incloure presentació dels alumnes en grups reduïts d’un treball científic i seminaris específics amb debats i/o anàlisi de casos pràctics. Durant aquestes sessions el professor dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi crítica i la discussió dels continguts.
  • Avaluació (4 hores). Es fa una prova parcial en format test amb una durada d’1 hora del bloc de teràpia cel·lular. Es fa aproximadament a la meitat del semestre i elimina matèria. De la mateixa manera es fa una prova de pràctiques de tipus test (trenta minuts) durant la sessió d’ordinador del darrer dia de pràctiques. Al final del semestre, es fa la prova de síntesi en una sessió de tres hores, que inclou la part de teràpia gènica amb preguntes de tipus test i resolució de problemes.


Activitats no presencials
  • Activitats dirigides (46 hores). Poden incloure projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professor i que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió, anàlisi de casos pràctics i problemes, així com posada en comú en sessions presencials. Totes les activitats les tutoritza el professor i es poden fer en grups o de manera individual. Dintre de les activitats no presencials s’inclou l’elaboració i la direcció d’una presentació d’un treball científic per part de l’alumne.
  • Aprenentatge autònom (50 hores). Abans de les classes presencials tant teòriques com pràctiques i de les activitats dirigides, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor. Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, incloent-hi el llibre de text o revisió recomanats. Cal que l’alumne s’organitzi per fer personalment les tasques requerides pel professor i que tingui en compte els terminis i el calendari establert per dur-les a terme i presentar-les.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats del curs. Això inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves fetes durant el semestre.

Amb vista a la qualificació de cada alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (15 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials aportades en la presentació d’un seminari (15 % de la nota final), la prova parcial que es fa a meitat de semestre (23,4 % de la nota final) i la prova de síntesi (46,6 % de la nota final).

L’assistència a les activitats presencials en grups petits (seminaris) i a les pràctiques és obligatòria.*

Per aprovar les pràctiques es requereix l’assistència continuada obligatòria durant els dies que es facin. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori i un qüestionari al Campus Virtual en acabar les pràctiques. Aquest examen consta d’un nombre de preguntes d’elecció múltiple (quatre) que es fa individualment, en què les errades es puntuen negativament. La nota de pràctiques es guarda, com a màxim, un curs acadèmic després d’haver-les fet.

En els seminaris, s’avalua el treball que ha fet autònomament l’alumne i l’exposició, la definició dels objectius, el plantejament de la hipòtesi i la discussió dels resultats del treball. Els seminaris poden ser escrits [part de teràpia cel·lular, biologia cel·lular (BC)] o en forma de presentació [teràpia gènica, bioquímica (BQ) i genètica (GE)].

La prova de síntesi consisteix en una sèrie de preguntes curtes de la segona part del temari (teràpia gènica), per avaluar no només els coneixements de l’alumne, sinó també la capacitat de síntesi i exposició d’idees.

* La justificació a la falta d’assistència només es pot admetre mitjançant un certificat emès per un organisme de l’Administració o empresa encarregada d’un servei públic.

 

Avaluació śnica

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials i l’assistència a tots els seminaris (BC, BQ i GE) és obligatòria. Els alumnes no han de presentar seminari en BQ o GE, però han d’assistir a les presentacions dels seus companys. La seva avaluació de la part de seminaris consisteix en una pregunta de seminaris de BC.

En resum, la prova d’avaluació única inclou els continguts següents:

  • BQ: 10 preguntes test + 2 preguntes curtes (28,3 % del total).
  • GE: 10 preguntes test + 2 preguntes curtes (28,3 % del total).
  • BC: 15 preguntes test + 1 pregunta curta de seminaris de BC (28,3 % del total).


La part de pràctiques es fa presencialment durant la darrera sessió de pràctiques (15 % del total).

La prova de reavaluació té el mateix format que la prova d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

GRIER, E.V. New developments in stem cell research. New York : Nova Science Publishers, 2007

LODISH, H.F. [et al.]. Molecular cell biology. 7th ed. New York : Freeman ; Macmillan Higher Education, 2016

SLACK, J.M.W. Essential developmental biology 3rd ed. Hoboken, NJ : Wiley, cop. 2013

SELL, S. Stem cells handbook. 2nd ed. Totowa : Humana Press, 2013