Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estadística

Codi de l'assignatura: 365567

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: Victor Raul Moreno Aguado

Departament: Departament de Ciències Clíniques

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

14

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

50

(Activitats del Campus Virtual i treball en grup.)

Aprenentatge autònom

50

(Autoaprenentatge.)

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

Aplicar conceptes fonamentals de probabilitat i distribucions (discretes i contínues) per al modelatge de fenòmens aleatoris, incloent-hi l’ús de probabilitat condicionada i teoremes bàsics com el de Bayes, en contextos com el diagnòstic mèdic i altres experiments biomèdics. 

   -

Reconèixer els errors inherents a tot procés de decisió estadístic tant els basats en la incertesa a l’hora d’estimar els paràmetres poblacionals com els que es produeixen en prendre decisions basades en proves d’hipòtesis i la relació amb les regions crítiques o valors p.

   -

Seleccionar les proves d’hipòtesis adequades segons el tipus de variable i el disseny de l’estudi, avaluant-ne la pertinència per a la interpretació de resultats en investigacions biomèdiques.

   -

Construir models de regressió lineal utilitzant variables predictores per explicar o predir el comportament d’una variable dependent i comprendre el significat dels coeficients estimats.

   -

Utilitzar eines de programari que facilitin l’obtenció i la presentació de resultats en la modelització matemàtica i estadística per a un estudi biomèdic.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu essencial de l’assignatura és conèixer els conceptes bàsics de la inferència estadística, especialment com utilitzar i interpretar els intervals de confiança i els contrastos d’hipòtesis. En acabar el curs, l’estudiant ha de comprendre l’efecte que poden tenir la variabilitat, la grandària mostral i la precisió exigida per l’experimentador en aquests dos principals marcs inferencials.

Atès que el curs s’orienta fonamentalment a l’estadística paramètrica clàssica, cal adquirir, prèviament als coneixements d’inferència estadística, capacitat suficient per reconèixer els models discrets i continus més rellevants en biologia. Per aquesta mateixa raó també cal assentar els conceptes bàsics de la teoria de la probabilitat adquirits en el batxillerat.

L’assignatura inclou també en els seus objectius la regressió lineal simple.

D’altra banda, en abordar l’anàlisi dels resultats d’un experiment o d’un conjunt d’observacions, es mostra a l’estudiant la necessitat de conèixer tècniques d’estadística descriptiva per resumir de manera adient la informació.

Un objectiu formatiu important és fomentar la capacitat d’anàlisi i de raonament de l’alumnat, per la qual cosa es posa més èmfasi en les premisses, condicions d’aplicació i interpretació que en les fórmules de resolució. Es potencia la utilització de recursos computacionals, tant en la part del curs dedicada a l’estadística descriptiva com en la part inferencial.

 

Referits a habilitats, destreses

— Reconèixer l’escala de mesura dels diferents tipus de dades recollides en l’activitat mèdica.

— Aprendre a planificar la recollida de dades i la seva tabulació per facilitar l’anàlisi i la gestió informàtica.

— Calcular i interpretar mesures de tendència central, de dispersió i posició relativa adients a l’escala de mesura. En particular, la mitjana aritmètica, la mediana, la variància i la desviació estàndard.

— Tabular dades qualitatives i quantitatives.

— Utilitzar representacions gràfiques per presentar i examinar les dades.

— Davant una base de dades informatitzada, fer servir programari estadístic per descriure les variables en funció de la seva escala de mesura.

— Definir i calcular la probabilitat d’esdeveniments elementals, condicionats o compostos.

— Interpretar el diagnòstic mèdic com un procés de decisió probabilístic. Aplicar el concepte de probabilitat condicionada al càlcul de sensibilitat i especificitat.

— Aplicar el teorema de Bayes al càlcul dels valors predictius.

— Conèixer les principals funcions que caracteritzen els models probabilístics i saber treballar amb els models més importants.

— Reconèixer la importància del mostratge aleatori per evitar l’aparició de biaix a les dades recollides. Identificar la tècnica de mostratge emprada en un estudi.

— Diferenciar els conceptes de paràmetre i estadístic, i identificar aquests darrers com a variables aleatòries amb les seves propietats.

— Entendre i saber aplicar les tècniques d’estimació puntual i estimació per interval de confiança i saber utilitzar la informació proporcionada per prendre decisions.

— Calcular la mida mostral mínima per obtenir estimacions de paràmetres poblacionals amb una precisió i confiança determinades.

— Identificar i formular la hipòtesi nul·la i l’alternativa d’una prova d’hipòtesis.

— Reconèixer el tipus de risc associat a una decisió estadística i saber prendre decisions estadístiques basades en la regió crítica o el valor p.

— Seleccionar la prova adequada per comparar mitjanes i proporcions. Interpretar els resultats de programes informàtics per contrastar hipòtesis estadístiques.

— Calcular la mida mostral necessària per garantir un plantejament adequat dels contrastos anteriors.

— Conèixer el concepte d’associació en estadística i diferents coeficients i proves estadístiques que el mesurin i permetin contrastar-ne la significació.

— Interpretar i utilitzar la recta de regressió com un model de predicció, identificant-ne les variables dependents i independents.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’estadística

2. Estadística descriptiva

3. Probabilitat i variables aleatòries

4. Introducció a la inferència estadística. Estimació de paràmetres

5. Contrast d’hipòtesis

6. Contrast d’hipòtesis per a dades contínues

7. Contrast d’hipòtesis per a dades categòriques

8. Correlació i regressió

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El pla docent es desglossa en tres tipus metodològics bàsics presencials, que es complementen amb activitats no presencials dirigides, com poden ser el lliurament de problemes, d’informes o l’estudi de casos pràctics. Les categories desglossades són:

— Classes magistrals.

— Classes pràctiques amb documents on s’insisteix en el contingut dels temes de teoria a través de problemes o activitats pràctiques.

— Classes pràctiques d’ordinador.

Activitats no presencials, amb el suport d’eines de seguiment automatitzat del treball autònom de l’alumne.

Durant els treballs d’anàlisi es fomentarà tenir en compte la perspectiva de gènere.

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

En cas que la situació sanitària no ho permeti, hi ha la possibilitat que la docència sigui mixta (presencial / no presencial) en les condicions que cada equip docent consideri més adients i tenint en compte la resta d’assignatures i ensenyaments, el nombre de professorat i els espais disponibles.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El procediment d’avaluació continuada consisteix en:

— Una prova de síntesi, que val el 60 % de la qualificació total i que es fa durant el període d’exàmens. Per poder aplicar aquest percentatge en l’avaluació continuada, cal que en la prova de síntesi es tregui una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10. En cas contrari, la qualificació global de l’assignatura és de suspens.

— Un seguit d’activitats d’avaluació continuada que poden incloure totes o algunes de les següents: proves parcials, resolució a l’aula o a casa de qüestionaris basats en les activitats pràctiques, resolució de qüestionaris basats en els continguts teòrics, entrega de treballs i informes de les pràctiques d’ordinador. Les activitats concretes i la ponderació de cadascuna d’elles seran fixades pel professor a principi de curs a través del Campus i suposaran el 40 % restant de la qualificació final.

 

Reavaluació

Qui s’hagi presentat a la prova de síntesi i hagi obtingut menys d’un 50 % pot optar a una prova de reavaluació de la part teòrica. En cas de no presentar-se sense justificació a la prova de síntesi, no es pot accedir a la reavaluació. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota final del curs. La nota mínima per aprovar és el 5.

 

Avaluació única

El procediment d’avaluació única consisteix a fer, durant el període d’exàmens, una prova de síntesi, que val el 100 % de la qualificació total.

Reavaluació

Qui s’hagi presentat a la prova de síntesi i hagi obtingut menys d’un 50 % pot optar a una prova de reavaluació de la part teòrica. En cas de no presentar-se sense justificació a la prova de síntesi, no es pot accedir a la reavaluació. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota final del curs. La nota mínima per aprovar és el 5.