|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Bioquímica
Codi de l'assignatura: 365568
Curs acadèmic: 2025-2026
Coordinació: Francesc Viñals Canals
Departament: Departament de Ciències Fisiològiques
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoria |
Presencial i no presencial |
32 |
|||
|
- Pràctiques de problemes |
Presencial i no presencial |
5 |
|||
|
- Pràctiques d'ordinadors |
Presencial i no presencial |
3 |
|||
|
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
10 |
|||
|
- Seminari |
Presencial i no presencial |
10 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
45 |
|
Aprenentatge autònom |
45 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
| - |
Identificar els principis bàsics de l’estructura de les proteïnes i de la cinètica enzimàtica |
| - |
Operar amb les tècniques d’ús habitual als laboratoris de Bioquímica de l’àmbit de les Ciències Biomèdiques, tant bàsica com clínica |
| - |
Identificar metabòlits rellevants en el diagnòstic i seguiment de malalties o marcadors de malaltia en cèl·lules i teixits normals i anormals |
| - |
Reconèixer els metabòlits i les principals reaccions metabòliques al cos humà, així com les alteracions que donen lloc a malalties |
| - |
Reconèixer els processos bioquímics essencials per a la vida, incloent-hi l’estructura i funció de les molècules biològiques, el metabolisme i la seva regulació i la seva relació amb la salut i la malaltia |
| - |
Aplicar els coneixements i habilitats referides a tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars per afrontar amb seguretat situacions pràctiques en un laboratori bioquímic |
| - |
Desenvolupar habilitats d’aprenentatge autònom a partir de la capacitat d’anàlisi, de reflexió, de síntesi, de visions globals i de raonament expert |
| - |
Combinar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars per treballar de manera segura en un laboratori de Ciències Biomèdiques |
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements — Conèixer l’estructura dels éssers vius a nivell molecular i els principis bàsics de l’enzimologia i la bioenergètica.
|
|
Blocs temàtics |
1. Estructura de proteïnes
* 1.1. Aminoàcids, generalitats. Enllaç peptídic. Enllaços phi i psi. Estructura primària, secundària, hèlix alfa, conformació beta, gir beta. Proteïnes fibroses: alfa- i betaqueratines, col·lagen. Estructura terciària, consideracions generals, mioglobina. Dominis proteics. Estructura quaternària, hemoglobina. Cooperativitat i al·losterisme. Proteïnes de membrana. Canals i transportadors
1.2. Plegament de proteïnes. Experiments d’Anfinsen. Xaperones i xaperonines. Prolil-cis-trans-isomerases. Protein disulfide isomerases
1.3. Modificacions posttraduccionals. Glicoconjugats. Glicoproteïnes, proteoglicans, glicolípids
2. Enzims, cinètica de les reaccions enzimàtiques, regulació de l’activitat enzimàtica
* 2.1. Biocatalitzadors, unitats d’activitat enzimàtica. Classificació d’enzims. Cofactors. Mecanismes generals de l’acció dels enzims. Mecanismes específics de l’acció dels enzims
2.2. Cinètica enzimàtica. Paràmetres cinètics: Vmax, Km, kcat. Eficiència enzimàtica. Inhibició irreversible. Inhibició reversible: competitiva, no competitiva, acompetitiva i mixta, ki. Regulació de l’activitat enzimàtica. Enzims al·lostèrics. Exemples d’estructura i funció enzimàtiques: fosfofructocinasa, piruvat-deshidrogenasa, complexos de la cadena respiratòria i ATP-sintasa
3. Síntesi i degradació de proteïnes
* 3.1. Transmissió de la informació genètica: àcids nucleics
3.2. Traducció. Codi genètic. Codons. Estructura dels tRNA. Aminoacil-tRNA-sintetases. Ribosomes. Iniciació de la traducció. Elongació. Cost energètic de la síntesi de proteïnes
3.3. Degradació de proteïnes endògenes. Mecanismes lisosomals i citosòlics. Catepsines. Ubiquitina. Recanvi proteic
|
Metodologia i activitats formatives |
|
Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre.També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
L’avaluació és continuada i implica l’assistència i la participació continuada dels alumnes als diferents tipus de classes (teòriques, seminaris, problemes, etc.) al llarg del curs.
Sistema de puntuació i ponderació relativa La qualificació final (aprovat, notable, excel·lent, etc.) es basa en el resultat de l’avaluació continuada de la prova de coneixement, de les memòries de pràctiques, de la resolució de problemes a classe i del treball desenvolupat als seminaris d’alumnes. S’ha d’haver obtingut una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10 en la prova de síntesi per poder ser avaluat finalment seguint l’esquema següent: • Pràctiques, 10 % • Seminaris, qüestionaris i problemes, 30 % • Prova de síntesi, 60 % Sistema de revisió de la prova de síntesi Després de la prova de síntesi, els alumnes poden consultar-ne els resultats en una sessió de revisió que es convoca després de la publicació de les qualificacions. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica. La prova de reavaluació serà convocada un mínim de dues setmanes després de la prova de síntesi. Els criteris que regeixen aquesta prova són els mateixos que per a la prova de coneixement inicial, així com la puntuació a obtenir per poder-se avaluar finalment.
Avaluació única L’avaluació única consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica.
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Disponible també la 5a ed. (2010)
Baynes JW, Dominiczak MH. Bioquímica médica. 4a ed. Madrid: Elsevier; c2015. ![]()
Disponible també la 4a ed. en anglès (2014)
Devlin TM. Bioquímica: libro de texto con aplicaciones clínicas. 4a ed. Barcelona: Reverté; 2015. ![]()
Diponible també la 7a edició en anglès (2010
Disponible la XI ed. (2014)
Disponible també la 9a edició en castellà (2008)
Mathews CK, Van Holde KE, Ahern KG. Biochemistry. 4th ed. Toronto: Pearson; c2013. ![]()
Disponible també la 4a edició en castellà (2013)
Nelson DL, Cox MM. Principios de bioquímica de Lehninger. 6a ed. Barcelona: Omega; c2015. ![]()
Disponible també la 8a ed. en anglès (2015)
Watson JD. Biología molecular del gen. 7a ed. México: Médica Panamericana; c2016. ![]()
Bases de dades
Revista
Mundo científico. Barcelona: Fontalba; 1981-2003. ![]()
Investigación y ciencia. Barcelona: Prensa Científica; núm 1, Oct 1976 - . ![]()
Pàgina web
Biochemistry from Wikibooks, the open-content textbooks collection